This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
Para ir a La Habana a buscar el amor que perdí.
Y un bergantín que con rumbo se dirigió a la patria querida de miel que mi pecho añoró.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
El número 341, de maneras, desde el balcó.
Em sentit la tuna universitaria d'Oviedo
i la habanera asturianina.
Y hablando de altres títulos,
per exemple, Mi madre fue una mulata,
és una altra habanera que, no sé per què,
als tunos, en aquest cas la tuna,
li canviïn el títol.
En aquesta ocasió,
quan em veig rodeada de mar,
o cada vegada que em veig...
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
El programa d'avui,
el dedicat íntegrament a versions de habaneres
interpretades per diverses tunes universitàries.
La propera cançó n'està habanera,
però en aquesta ocasió està versionada a ritme de 3x4,
o sigui, de vals.
En altres ocasions l'hem sentit també amb aquest ritme.
Guanajuato és la capital de l'estat mèxica del mateix nom
i està situada en el centre nord de Mèxit.
Per ser que aquesta ciutat està declarada
Patrimonio Cultural de la Humanitat
per l'UNESCO,
degut a la seva gran i magnífica bellesa.
La estudiantina de la Universitat de Guanajuato
ens ofereix de colores.
Alegria de colores
Alegria de colores
Alegria de colores
De colores se visten los cantos en la primavera.
De colores, de colores son los bajarillos que vienen de fuera.
De colores, de colores es el arco iris que vemos lucir.
Y por eso los grandes amores de muchos colores me gustan a mí.
De colores, de colores brillantes y finos se visten la aurora.
De colores, de colores son los mil reflejos que el sol atesora.
De colores, de colores se visten el diamante que vemos lucir.
Y por eso los grandes amores de muchos colores me gustan a mí.
Y por eso los grandes amores de muchos colores me gustan a mí.
y por eso los grandes amores de muchos colores se visten los cantos en la primavera.
De colores, de colores, de colores se visten los cantos en la primavera.
Fins demà!
De colores, de colores brillantes y finos se viste la aurora.
De colores, de colores son los mil reflejos que el sol apesora.
De colores, de colores se viste el diamante que vemos lucir.
Y por eso los grandes amores de muchos colores me gustan a mí.
Y por eso los grandes amores de muchos colores me gustan a mí.
La Tuna de Empresariales de Jerez, de la frontera, grabada en 1998.
Aquí estaban, era dedicada a la ciudad de San Juan de Puerto Rico.
En mi viejo San Juan.
En mi viejo San Juan.
¡Cuántos sueños por ver en mis años de infancia!
Mi primera ilusión y mis cuidados de amor son recuerdos del alma.
Una tarde repartí, hace extraña nación, pues lo quiso el destino.
Pero mi corazón, pero mi corazón se quedó junto al mar de mi viejo San Juan.
Adiós, adiós, adiós, adiós, adiós.
Por un perunt de enfer
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Si a tu ventana llega y una paloma, trátala con cariño, que es mi persona.
Cuéntale mis amores, bien de mi vida, con un ala de flores, esposa mía.
Ay, chinita, que sí, hay que darle tu amor, ay, que vente conmigo, chinita.
¿A dónde vivo yo?
Que sí, que sí, que no, que no, que a la paloma me la como yo.
Que sí, que sí, que no, que no, que a la paloma me la como yo.
Bé, doncs aquests turnos d'un i dos, se menya la paloma.
Bé, continuem i és un son bolero, bolero habanera diferent.
I per això que no és habanera, però sí una cançó que a vegades la canten o cantem en los urbs de habaneras.
Està versionada en aquest cas també per una tuna de filosofia i letras de Màlaga
i la van registrar el 1997 de Miguel Matamoros, Llàgrimes negras.
Bé, Gracias.
Bé, ja, magnifall
Tú me has echado en el abandolo, aunque ya has muerto todas mis ilusiones.
En vez de maldecirte con gusto en color, en mis sueños te colmo,
en mis sueños te colmo de bendiciones.
Sufro la inmensa pena de tu extravío, siento el dolor profundo de tu partida.
Lloro sin que sepas que el llanto mío me negar y más negra, me negar y más negra es como mi vida.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Adiós, mujer, adiós para siempre, adiós.
Ella me habló en la bahía de la isla donde nací.
Núria Cartañà i Javier Perdina,
uns diem adéu des de Tarragona Radio,
programa 341 de Baneras, des del balcó.
Us desitiem una bona setmana i fins el diumenge a aquestes hores.
Adéu.
Con el viento en libertad, de callos y de manduares,
de guajiros y palmares, oíos y de su amor.
Mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Adiós.