Gràcies.
Aquest cap de setmana se celebra a Tarragona la primera edició del Mudet,
un conjunt d'activitats que el subtítol defineix com tas de dansa i música popular.
En definitiva, es tracta de les aportacions de diverses entitats tarragonines
que treballen en aquest terreny, els esbars, el casal Tarragoni i l'agrupació sardanista Tarragona Dansa,
així com la coordinació de l'Ajuntament de la Ciutat.
D'entrada, allò més interessant és que unes organitzacions massa acostumades a anar cada una pel seu cantó,
tot i que la seva matèria primera sigui tan semblant, apareguin juntes en el programa.
És positiu. Ignoro en quina mesura han fet les aportacions cada una, encara que el programa permet intuir-ho.
En tot cas, hi ha diverses interessants propostes, des d'un espectacle de dansa a l'animació al carrer,
una pleca de sardanes tot el diumenge, tallers de dansa, un ball de gralles infantil o un ball buitsentista.
Els escenaris, avui a la Rambla i al Metropòli, demà al Serrallo.
Insisteixo, allò més positiu, el fet que, per exemple, una pleca no es presenti deslligat d'altres activitats més o menys similars
i que s'hi impliquin diverses entitats.
També estan bé iniciatives com la de programar sardanes escrites per dones,
però que les cobles de sardanes també interpretin sardanes curtes, relacionant, doncs, la pleca amb el taller de dansa.
La part negativa d'entrada sembla que seria la desafortunada coincidència amb una placa emblemàtica,
com el de les Roquetes o el concurs a colles de Santa Teresa al Vendrell,
però, sobretot, la pobra publicitat, que se n'ha fet més enllà d'una imprescindible roda de premsa.
Confiar-ho tot als criteris dels caps de redacció és massa agosarant.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Hem començat, eh?
Forts, eh?
Forts, però...
Però molt bé.
Amb molta raó, escolta'm, les coses que no són.
Nosaltres fem traca al principi i al final.
Clar que sí.
Parlant de traca, avui sí, eh?
Què?
Avui ja es pot dir, no?
Amb la boca ben oberta.
Ah, no podem aguantar de dir-ho.
Ai, el què?
Home, que les Toc de dansa ja s'ha proclamat...
Digue-ho tu, Àngel, que t'acau.
No, proclamant, no.
És virtualment, diguem-ne, campiona de Catalunya.
No oficialment, perquè encara queden concurs.
Ah, necessitaríem allò.
Clar, clar, clar, clar.
No hi ha aplaudiments, vinga, Joan Maria.
Per punts.
Ho fem naltros.
Matemàticament, després del concurs de Manlleu de la setmana passada,
Tocs de dansa, campiona de Catalunya de colles veteranes.
Déu-n'hi-do.
Ara ja és matemàtica.
Ni un cataclisme ho canviaria, això.
Ni que fessin dos últims, això ja no...
Que no ho faran pas.
Que no ho faran, que tornaran a repetir a la final...
Aquests que compten, jo és que això, soc molt drobo,
però aquests que ho compten tot,
diuen que en cas, vaja, tan remot que fessin dos últims,
el concurs, quedrien empatats,
i llavors per aquella mena de càlculs que fan desempat,
doncs sortiria guanyant la Toc de dansa.
Doncs ja està.
Escolten, des d'aquí l'enhorabona a tots els Toc de dansa
que deuen estar...
Exultants.
Exultants, cofois, contents.
Seran una festessa.
I ben fet.
Això és el 1, 2 i segui.
Temps de Sardanes, Esbars, Música Paracobla,
Tarragona Ràdio, com cada dissabte,
amb el Joan Maria al control de so,
recuperant després del parèntesi la setmana passada el Maria Rosa.
Benvinguda.
Gràcies.
No hi podem venir.
El David un cop més.
Molt bon dia, de nou.
i la Marta perquè remenant a l'ordinador
mentre no arribi el seu temps,
el racó de la Marta.
Benvinguda, Marta.
No té micro davant.
Està amb altres coses allà.
Doncs sí, sí.
Anem a començar.
Fem-ho amb el resum de continguts.
Endavant.
Obrirem amb la sardana de l'any, està clar.
Una nova eliminatòria, quatre sardanes més,
possibilitat de votar,
en tot cas l'oportunitat d'escoltar sardanes noves,
novetes i d'estils molt diversos.
Però, esclar, a l'apartat de notícies destacarem molt això.
que a la colla toc de dansa,
colla veterana de Tarragona,
oficialment no,
però sí, matemàticament,
ja és campiona de Catalunya de la seva categoria.
I també caldrà destacar
aquesta mena d'aplec d'activitats diverses,
en els quals, evidentment,
també hi ha un aplec de sardanes
que s'anomena mudat,
amb activitats avui vespre a nit
i demà durant tot el dia.
Avui a la Rambla i al Metropol
i demà al Serrallo.
I parlarem a l'hora de l'agenda,
que hi ha encara diverses activitats
però importants del concurs del Vendrell,
on les colles de marcació de Tarragona
hi tenen la cita habitual
i també, sobretot,
la trobada de les colles dels petits
i un concurs també important
per la categoria principal, diguem-ho així,
del Campionat de Catalunya,
a Colles Grans, a Terrassa,
on la Tarragona dansa,
doncs, evidentment,
anirà a defensar el seu paper
en aquest campionat.
L'apartat de música,
no només de la Sardana de l'any,
també aquell repàs a les sardanes
d'en Vicenç Bou,
la nostra particular antologia
de la seva obra sardanista,
però també estrenarem un disc nou,
un disc de l'entitat Músics per la Cobla,
que recupera músiques de qualitat
però oblidades,
ara amb un disc de Josep Maria Ruera.
És clar, les seferderies també
en la recta final del programa.
De moment, anem cap a l'eliminatòria d'avui
de la Sardana de l'any.
Doncs sí, encetem una nova eliminatòria
de la 22a edició del certamen
de la Sardana de l'any,
que promou la Federació Sardanista de Catalunya
i amb el qual hi col·labora
ajunt a una trentena d'emissores més,
Tarragona Ràdio.
Arribem al quart bloc de noves sardanes
de la primera fase d'aquesta convocatòria,
de les quals n'ha de sortir escollida una
per mitjà dels vots de tothom
que desitgi participar-hi.
Atenció, perquè tot seguit
escoltarem aquestes composicions
en el format d'una tirada de curs
i una tirada de llargs.
De moment, aquesta és la Sardana número 1,
que interpreta la Cobla Marinada.
Que bé que ho fas, Maria Rosa.
La Sardana de l'Aquità
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tòria!
La sardana número 1 era en Juret Maria Mas, de la qual és autor Agustí Serratacó, i va rebre 155 vots.
La número 2, Coralina, de Joan Lázaro, amb 214.
La número 3, l'escenari de Garbí, d'Anna Serra, amb 81 vots.
I finalment la número 4, Radeus Jova, de Carles Santiago, amb 281 vots.
Així doncs, la sardana que passa a la fase de semifinals és la darrera, Radeus Jova, de Carles Santiago.
Escoltem tot seguit la sardana número 3 d'avui, que interpreta la Cobla Marinada.
Crucialne de Guà問題
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb aquesta sintonia donem pas a l'agenda salarista per aquests propers dies.
Comencem parlant-vos dels aplecs.
Per avui dissabte, el 35è aplec de l'Escala, matí i tarda,
el passeig Lluís Albert amb els cobles, Ciutat de Girona, Flama, Farners
i la principal de l'Escala.
Un aplec suspès per pluja el passat mes de juny.
I per demà diumenge, dia 17, el 42è aplec de tardor a les Roquetes,
a Barcelona, matí i tarda, al Parc de la Guina Hueta,
amb les cobles, els Montgrins, la principal de l'Ebisbal,
la principal del Llobregat i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
A la nit hi haurà un concert al Palau de la Música Catalana,
amb les cobles, els Montgrins i la principal de l'Ebisbal
i la sinfònica de coble i corda de Catalunya.
És una combinació, crec que és l'orquestra de corda de l'Empordà
i la principal de l'Ebisbal.
També per demà, avui, té aplec de tardor de Vic a la tarda,
al Sucre, amb les cobles mediterrània,
a l'Ebisbal Jove i Cadaqués, amb concurs de colles improvisades.
I el primer plec del Serratllo a Tarragona,
a dos quarts d'onze del matí i a dos quarts de cinc de la tarda,
al davant del pòsit dels pescadors,
amb les cobles, la principal de Tarragona i Cossetània.
Al matí, a les deu, hi haurà una sardinada popular,
i a la tarda, una programació especial
amb sardanes escrites per dones
i, per acabar, valls votcentistes.
En cas de mal temps, es farà el tinglado número 1.
I ara passem al dissabte, dia 23,
festes de Sant Martirià a Banyoles,
al migdia, a la plaça Major,
amb les cobles, la principal de l'Ebisbal i Salvatana.
I a la tarda, competència de cobles joves,
a la plaça Major, perdoneu,
amb les cobles, baix emportar,
Bisbal Jove, Milenària i Nova Germanor.
També pel dissabte 23,
la 59a trobada sardanista a Montserrat,
a l'obra del Ballet Popular,
a la sortida de la missa conventual,
amb sardanes a càrrec de la cobla Súria.
L'endemà, el diumenge, dia 24,
el 17è pleg de la sardana a Vigorre,
a Tardes, França.
A la tarda, a Bordoré Soléixer,
amb les cobles no anunciades.
I festes de Sant Martirià a Banyoles,
també a la tarda, a la plaça Major,
amb la competència de cobles, grans,
amb les cobles, ciutat de Girona,
la principal de l'Ebisbal,
Sant Jordi, ciutat de Barcelona i la Salvatana.
També el diumenge 24,
el 36è pleg de l'Hospitalet de Llobregat,
matí i tarda, a la plaça de l'Ajuntament,
amb les cobles, la flama de Farnès,
improvisades.
I parlem ara de ballades de sardanes,
avui mateix, d'aquí a res,
a quatre minutets?
Ah, no, una hora, a dos quarts de dues.
Teniu marge, encara.
Sí, sí, encara, encara.
Us podeu arribar al Cuber, al Cercle d'Amics,
fa una ballada de sardanes, amb la coble Meravella.
I a dos quarts de set de la tarda,
a Bandellós, a la plaça dels doctors Gil Bernet,
amb la coble Reus Jove,
i és un acte que està inclòs en el Correllengua.
Demà diumenge, a dos quarts d'una del migdia,
a Prades, que està a festa major,
amb la coble Ciutat de Cervera.
Diumenge, vinent, dia 24, a dos quarts d'una de la tarda,
a Calefell, al Parc de la Cínia, amb la coble Reus.
I a la mateixa hora, però, a Montblanc,
a la plaça major, amb la coble Reus Jove,
hi haurà una ballada inclòs en els actes
de l'assemblea dels plecs de les comarques meridionales.
Concursos de colles, ara,
que en aquest moment es troben ja en la fase, diguem-ne,
decisiva, recta final del campionat.
Demà diumenge, a dos quarts de dotze del migdia,
a Terrassa, a la plaça Nova,
campionat colles grans i colles lliures,
amb la coble Gironi Bola de Sabadell.
A les dotze del migdia, apareixant a la plaça Catalunya,
el campionat de la terra ferma i colles lliures,
amb la coble 11 de setembre.
I a dos quarts de sis, a Terrassa,
auditori municipal del passeig d'Ernest Lluc,
individual de Reveses, amb la coble
Gironi Bola de Sabadell.
I encara un altre concurs, aquest més apropet,
a dos quarts de sis de la tarda, també,
al Vendrell, a la plaça del Mercat,
36è, concurs de les fires de Santa Teresa,
vàlid per als campionats infantils, juvenils i territorials
de les comarques tarragonines i colles lliures,
amb la coble Maricel.
En cas de mal temps, el pavelló Àngel Guimerà.
I diumenge vinent, a dos quarts de dues de la tarda,
a Banyoles, a la plaça Major,
Colles Lliures, amb la coble Ciutat de Girona,
dins les festes de Sant Martirià.
I a les 12 del migdia, a Bellvís,
a la plaça de Catalunya,
campionat de la terra ferma i colles lliures,
amb la coble Moncrins.
I acabem dins l'àmbit dels esbars.
Avui mateix, a les 8 del vespre,
a Tarragona, al Teatre Metropol,
l'espectacle Bona Lebre,
amb l'esbar d'en Saire de Tarragona.
I demà, diumenge, a dos quarts de 12 del migdia,
també a Tarragona, al carrer Trafalgar, al Serrallo,
el taller de danses tradicionals
a càrrec de l'esbar d'en Saire de Tarragona.
I aquesta musiqueta ens diu
que ha arribat l'hora de la relíquia.
Des de fa unes setmanes,
anem oferint una antologia de les sardanes
del compositor Vicenç Bou,
d'aquí enguany es commemora
el 125è aniversari del seu naixement.
Sens dubte, es tracta d'un dels autors
més destacats de tota la història de la sardana,
tenint en compte l'extraordinària popularitat
que van arribar a assolir bona part de les seves obres.
Tots seguint un ordre cronològic,
avui ens hem de situar l'any 1921,
quan es va escriure, quan va escriure,
tres sardanes.
La primera és Continuïtat,
que va substitular com Nina
per la lletra que encantaven
les coplatistes de l'època,
una lletra que ens ha arribat signada
per un tal Jota Romaní.
Continuïtat l'escoltem
en una versió de la principal de la visual
de final dels anys 60
amb Ricard Viladesau a la tenora.
Per això l'hem inclosa a l'espai de la relíquia,
atès al valor documental d'aquest enregistrament.
a l'espai de la relíquia,
A l'espai de la relíquia,
A l'espai de la relíquia,
a la relíquia,
i a l'espai de la relíquia.
A l'espai de la relíquia,
o el소� renta진 a
är per Jingle christ".
A l'espai de la relíquia,
a l'espai de la relíquia,
a l克ió de nàrquia.
A l'espai de la relíquia,
a l'espai de la relíquia que aussi
mérequiaская scattered,
atès al learnt,
a pelonha,
a Moi,
a Shel rein� увид Bhadil,
à sukla d' Ragazz・・・ y resté,
a Doc u посléuna a la relíquia,
a marcarna apений iАge,
rot Really Büro,
petent a men Will,
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
30 anys a sac, d'Enric Ortí,
Noces d'Òra Badalona, d'en Jordi Paulí,
Mercè Riellera,
de Ramon Soriano,
Matins de ràdio, del Fet Abad.
És la nostra, aquesta? Sí, sí, sí.
Que guai!
Demà ballar-la.
I seguim. Sempre endavant,
de Rafael Guinomar, la sardana curta
dels Caçadors de la Selva, d'autor anònim,
Natura, mar i muntanya, de Joaquim Soms,
la sardana de conjunt Tarragona,
de Ciutat Pobrilla, de Tomàs Gil i Membrado,
i finalment la sardana curta,
els de la Capa Negra, instrumentada per Rafael Guinomar.
La sessió de la tarda la formaran
aquestes sardanes. El balcó del Mar i Nostrum,
de França Joanola, com heu vist, hi ha
bastant protagonisme també
de sardanes dedicades a Tarragona
o d'autors d'aquí. Capital del Cava,
de Joan Lázaro, Pal de Pallet, de Ricard Viladasau,
Tarragona dins el cor, de Josep Maria Morell,
una sardana obligada,
l'Antoni i la Montserrat, de Ricard Viladasau,
Tona amb la mà, d'Antoni Avilàs,
Tarragona cara al mar, de Papita Llunell,
Altafulla, d'Isabel Alon Medina,
Mar de Sant Pol, de Dolors Bledric,
on sopem aquesta nit, a Nevat,
amb l'esprit vibrant de Montserrat Pujolà,
la sardana de conjunt, la flama de la sardana,
de Tomàs Gil, i tancant la ballada de la pleca
al Parc de la Guineu, de Pere Fontàs.
Jo no m'ho portaria pas, eh?
Aquesta audició, vull dir, que s'ha d'anar...
Clar que sí, home.
Aquestes sardanes tan esplèndides...
Avui comencem a caure ella...
Sí, i demà acabem...
I demà acabem...
Descobrint sardanes de dones,
que tantes aterroones,
no sé si ho veu sentint mai,
amb una sola ballada.
No, no.
Tindrem l'oportunitat.
Original, molt bé, molt bé.
A més a més, hi ha autores, hi ha veteranes,
i alguna de ben joveneta.
I tant, i tant.
Clar que coneixem prou bé.
Molt bé, molt bé.
Si se n'hi fan, hi ha propaganda.
I pel final del noticiari,
doncs havia deixat allò que hem repetit
més d'una vegada al llarg del programa,
començant i després ho hem deixat caure,
és que després del concurs de diumenge passat
a Manlliu, del Campeonat de Catalunya de veterans,
un concurs en el qual els dos primers llocs
de cada una de les sardanes
els va obtenir la colla Toc de dansa de Tarragona.
Això vol dir que matemàticament
doncs aquesta colla ja es pot dir
que és campiona de Catalunya.
Queda encara pendent al final.
Que sí, que es pot dir, home,
i tant de...
No, escolta.
I ben cufors i orgullosos que n'estem.
I a més a més...
I per segon any consecutiu.
No.
No.
No.
Va ser fa dos anys.
L'any passat va anar per poc.
Va anar per poc, eh?
Però...
Ja perdo el control.
Ja, clar, tant de...
Sou tan bons que es folten.
És que l'any passat vas ballar, tu.
Clar.
Broma, broma, broma.
Això és broma.
Home, apareix.
Xist, que diu aquell.
El xist.
El super...
El superheroi.
Si et fixes en les parcials,
és a dir, els punts que atorguen els diferents jurats,
hi ha gairebé unanimitat en aquest concurs de Manlleu,
excepte la primera senyora,
que és un dels jurats, dels cinc jurats.
Però sempre hi ha d'haver algú,
sempre hi ha d'haver algú que...
I posen un empat,
però vaja,
això vol dir que ho tenien clar la majoria, eh?
Molt bé,
dos primers llocs,
i queda pendent aquest últim concurs
de Plaça Sòyer de Barcelona.
La final de Plaça Sòyer.
Llavors,
suposo que és obligat
que un cop passi la final de Plaça Sòyer,
que llavors sí que serà proclamada oficialment,
els haurem de portar al programa, no?
Per que t'expliquin, no?
Jo crec que això és obligat.
Va ser campiona, com dèiem, fa dos anys,
l'any passat subcampiona,
de manera prou digna,
i en Guant,
doncs mira,
havent-ho decidit en Guant ja,
en aquest penúltim concurs,
que em sembla que fa dos anys també,
si no recordo malament.
Es va permetre perdre o no quedar primer
o l'últim concurs,
així mira,
per aquella tranquil·litat que es dona la seguretat.
Bé,
deixem les notícies de moment,
anem a l'altra banda de la música,
i dic que l'entitat Músics per la Cobla
segueix la seva tasca pacient,
lenta però segura,
i de qualitat de recuperació de músiques
per a Cobla valuoses,
i sovint oblidades.
Ho fa catalogant les composicions,
sovint rescatant les d'arxius amagats,
i a punt de desaparèixer definitivament,
restaurant els vells papers i publicant-los,
però sobretot promovent interessantíssims
enregistraments a càrrec de destacades Cobles,
o per la Cobla de Cambra de Catalunya.
Aquesta és una formació singular,
ja que mai no fa actuacions,
sinó que els seus components,
destacats músics procedents de Cobles,
de renom,
o realitzen altres activitats musicals,
s'apleguen per treballar aquests repertoris amagats
perquè home els considera poc comercials.
Sovint, d'aquestes trobades,
en surten discos,
com el que van enregistrar
els passats dies 30 i 31 de març,
a l'Auditori Pau Casals de Vendrell,
un punt habitual d'aquestes tasques.
En aquesta ocasió,
el disc resultant,
que des de fa unes setmanes és al carrer,
està dedicat a les sardanes de Josep Maria,
Roera i Pinard,
un músic de sòlida formació
i merescut prestigi
nascut a Barcelona l'any 1900
i despassat el 1988 a Granollers,
d'on procedia tota la seva família.
De la seva àmplia i variada obra,
destaquem les seves magnífiques sardanes
o la monumental obra Empúries,
per a Cobla i Orquestra Sinfònica.
En el disc hi trobem una bona selecció
de 12 d'aquelles sardanes,
de les quals hem triat una,
que en el seu moment
fou força trencadora i controvertida.
Tocs de festa,
que fou premiada l'any 1933
en un concurs que va organitzar
l'Associació de Premsa de Barcelona.
Escoltem-la.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit