Gràcies.
La nit
se m'ha ficat dins els llençols
l'he abraçada
i m'ha semblat freda, gelada
i en fer-li l'amor
ha guaitat la lluna
els estels, el sol, l'eternitat
Comença la nit, Violeta
Serem amb tu fins la una de la matinada
Bona nit, Violeta
Bona nit, Violeta
He buscat l'amor
des dels racons de la cambra
i només he trobat música i unes paraules
que el vent se l'has endut
He cridat el teu nom
però ningú no responia
Bona nit, Violeta
Et buscarem per tot arreu
A tots els llocs íntims i nocturns
Aquests que sempre
les neix del diumenge hi sols estar
I cridarem el teu nom
Cridarem en totes les nostres forces
On és l'amor
Què és l'amor
Què és l'amor
Baby, don't hurt me
Don't hurt me
No more
Baby, don't hurt me
Don't hurt me
No more
What is love
What is love
Yeah
I don't know
Why you're not there
I give you my love
I give you my love
But you don't care
So what is right
What is wrong
Give me a sign
What is love
Baby, don't hurt me
Don't hurt me
No more
What is love
Baby, don't hurt me
Don't hurt me
No more
Don't hurt me
Lord, don't hurt me
Why you're not there
I give you my love
Oh joy
Oh Singapore
Uh oh
Oh oh
Oh oh hey
Oh oh
Oh oh oh
Oh oh
Oh oh
Oh oh
Oh oh
Oh oh
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pels demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Lentament hem caminat fins a la punta de l'espigó
Les zones ens venien altes i blanques
Ai, aquesta mediterrània
Hem travessat la carretera
I els nostres vius pensaments
Blaus, grocs, vermells, violetes
Aletejaven frenètics
Afortunats que en sabíem de les aigües morades
D'un lloc, color de perla, d'un altre
Bevíem vi
Des d'on no es veu el mar
Volíem trobar racons per abraçar-nos
Hem retallat un tros de vida
Petit de veritat
Però és així com vivim
Acaronant-nos
Pels llocs petits
I protegint-nos de tot
Però no necessito res més
Si tu ets al meu costat
Com ara
Lulé, lalú, thou little tiny child
Bye-bye, lulé, lulé
Lulé, lulé, lulé, thou little tiny child
Bye-bye, lulé, lulé, lulé, lulé

Lulé, lulé, lulé, lulé, lulé
Lulé, thou little tiny child
Bad, lulé, lulé, lulé
Lulé, lulé, lulé
His man of might
In his song write
All young children to slay
Lulé, this day
His man of might
In his song write
Bona nit
Et farem un llarg petó amb gust de vidols,
un llarg petó de paraules i música com mai ningú t'ha fet a la vida.
Deixa't besar per la nit violeta.
Bona nit
I no et quedaria tancat.
Vells criats amb guants blancs
segelladien les portes
i només jo tindria les claus
i a tu et demanaria totes les paraules,
totes les mirades,
eternament gelós del teu somriure,
de tots aquells que t'han pogut escoltar
i han desgastat una imatge que només la vull per mi.
perquè l'alè del vent t'envelleix i et separa de mi,
que et voldria només disposta i tancada,
reina d'un reialme només per mi.
i molta gent preguntaria
qui és aquesta que s'aboca com l'aurora,
vella com la lluna, resplendent com el sol?
i jo m'endinsaria en la meva gelosia
com qui s'endinsa
en un hipnòtic malefici
que sap que mai podrà sortir-ne.
però quin goig
quan una tarda amiga em diguis pel meu nom
des de la teva absència
i em prenguis pel braç
i em riguis la rialla
i siguis per mi
sense dolor ni ombra.
Aleshores,
em semblarà que el món s'atura
i et recitaré les paraules més velles
i el meu esperit
esdevindrà plàcid,
quietament feliç en contemplar-te.
i entrem a aquest castell violeta.
Totes les nits del diumenge
el construïm per tu.
des d'aquí,
des de Tarragona Ràdio,
parlant-te en directe,
parlant-te i dient-te,
que sense tu no som res.
sin ti no soy nada,
una gota de lluvia
mojando mi cara.
mi mundo és pequeño
i mi corazón pedacitos
de hielo.
solia pensar que el amor no es real,
una ilusión que siempre se acaba,
que ahora sin ti no soy nada.
sin ti niña mala,
sin ti niña triste
y que abraza su almohada,
tirada en la cama,
mirando la tele
y no viendo nada.
y no viendo nada.
amar por amar y romper a llorar
lo más cierto y profundo del alma.
sin ti no soy nada.
los días que pasan
las luces del alba
mi alma, mi cuerpo, mi voz
no sirven de nada
porque yo sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada.
me siento tan rara
las noches de juerga
se vuelven amargas
me río sin ganas
con una sonrisa pintada en la cara
soy solo un actor que olvidó su guión
al fin y al cabo son solo palabras
que no dicen nada
los días que pasan
las luces del alba
mi alma, mi cuerpo, mi voz
no sirven de nada
que no daría yo
por ver tu mirada
por ser como siempre los dos
mientras todo cambia
porque yo
sin ti no soy nada
sin ti no soy nada
sin ti no soy nada
los días que pasan
las luces del alba
mi alma, mi cuerpo, mi voz
mi alma, mi cuerpo, mi voz
no sirven de nada
que no daría yo
por tener tu mirada
por ser como siempre los dos
mientras todo cambia
por ser como siempre los dos
mientras todo cambia
por ser como siempre los dos
mientras todo cambia
porque yo
que yo
sin ti no soy nada
sin ti no soy nada
sin ti no soy nada
sin ti no soy nada
sin ti no soy nada
con ti
en el lago
sensacions a cada paraula.
No confonguis mai
la individualitat amb la soledat.
L'un és fruit de l'esforç,
l'altre és amiga de la tristor.
Que bonic sentir-te a tu, individual,
capaç,
que fosc sentir-se a tu,
sol, buit, impotent.
No oblidis mai
que la tendresa d'un instant
ha de ser la que, anys després,
eixugui la lluentor dels teus ulls,
moments,
instants,
abans de plorar.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
No oblidis mai.
no oblidis mai.
no oblidis mai
no oblidis mai

No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
No oblidis mai
I wondered what was wrong with you
Cause how could you give your love to someone else
And share your dreams with me
Sometimes the very thing you're looking for
Is the one thing you can see
But now we're standing face to face
Isn't this world a crazy place?
Just when I thought our chance had passed
You gon' save the best for last
Sometimes of everything you're looking for
Is the one thing you can't see
Sometimes the snow comes down in June
Sometimes the sun goes round the moon
Just when I thought our chance had passed
You gon' save the best for last
You went and saved the best for last
I, if you want, only this night
I'll tell you things sweet
Things that are just for you
Que estimes els batecs, Violeta
Would you repeat each other at home for next
ep?
じん
Fins demà!
Cos de dona nua, del temps allunyada, ens arribarà de sobte, de la rosa, com una penyora del dubte, i ens ofereix només un llavi corredís, una porta mig oberta, un rodí destil·lat, sobre el meu viarany de mans sense paratge,
una taviesa de pits regirats, nodreix aquesta disbauja.
Ella, petita i violeta, amb roba silenciosa de nina vetllada, cobreix...
Estranys guins...
Ella, encara nua, enguaita, i un trau de pètals als ulls, esperta en la imatge d'aquesta primavera, que no vol arribar.
Si la veieu, dieu-li que torni.
Fa tant de temps que l'enyorem...
Si ella no torna.
Si tu no vens...
Si tu no hi ets...
Si tu no tornes...
Se secarán todos los mares...
Y esperaré sin ti...
Tapeado al fondo de algún recuerdo...
Si tu no vuelves...
Mi voluntad se hará pequeña...
Me quedaré aquí...
Junto a mi perro espiando horizontes...
Si tu no vuelves...
No quedarán más que desiertos...
Y escucharé por decir...
Algún latido le queda a esta tierra...
Que era tan serena cuando me querías...
Había un perfume fresco que yo respiraba...
Era tan bonita...
Era tan bonita...
Era así de tan...
Y no tenía fin...
Y cada noche vendrá una estrella...
Hacerme compañía...
Que te cuente cómo estoy...
Y sepas lo que hay...
Ni mi amor...
Amor...
Amor...
No estoy aquí...
¿No ves?
Si no vuelves...
No habrá vida...
No sé lo que haré...
Si tu no vuelves...
Y ahora esperanza, ni ahora nada, caminaré sin ti
Con mi tristeza bebiendo lluvia, que era tan serena cuando me querías
Había un perfume fresco que yo respiraba, era tan bonita y era así de grande y no tenía fin
Y cada noche vendrá una estrella a hacerme compañía
Que te cuente cómo estoy y sepas lo que hay
Dime amor, amor, amor, estoy aquí, no te es
Si no vuelves, no habrá vida, no sé lo que haré
No habrá vida, no sé lo que haré
Si no hi hagués plaer, de què servirien les ales dels ocells?
Si no hi hagués ni violeta, qui et donaria les ales dels somnis eterns?
Que l'amor ho esvendeixi tot
Voldria dir que sols perduri el camp de l'amor
I tot, i tot el que en ell hi creix
Hi ha moments que un voldria molt d'amor i no el té
Són moments de mort
Tot desapareix al nostre entorn d'amor
Tot s'esborra com a art de màgia
Sense que ens adorminem
I sols, ben sols i lluents
Sense cap por
Ens consumim en una llarga fusió
Que al principi sempre
Sembla inacabable
Que l'amor i el vent d'aquesta nit
Ho esvendeixi tot
Per quants carrers l'home haurà de passar
Abans que se'l vulgui escoltar
Digue'm quants marx li caldrà travessar
Abans de poder descansar
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
Abans que no en quedi cap
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent
Escolta la resposta dins del vent
Quants cops haurà l'home de mirar amunt
Per tal de poder veure el cel
Quantes orelles haurà de tenir
Abans de sentir plorar el món
Quantes morts veurà el seu entorn
Per saber que ha mort massa gent
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent
Escolta la resposta dins del vent
Fins quan una roca podrà resistir
Abans que se l'endugui el mar
Quan temps un poble haurà de patir
Per manca de llibertat
Fins quan seguirà l'home girant el cap
Per tal de no veure-hi clar
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent
Escolta la resposta dins del vent
Escolta la resposta dins del vent
T'hem buscat més enllà d'on dorm la lluna plena
No t'amaguis de la nit violeta
No reneguis del ple
Saps que el son?
És l'antic convidat al banquet
Del teu sexe calcari
Voldràs que la sal timulada
S'ensglaci a la pell
Taranyina del mar malferida
De vegades
La fe que tenim per als cossos
És feta d'enyors i de silencis
D'absències nues
De besos colrats a l'oasi dels ulls
El miratge mentit en les hores vençudes de la nit
Si no fossis car de llençols
De bugar del matí dels turons
Si no fessis el viatge dels folls
A la terra ensucrada de pols de raïm
No series banquet per al meu sexe
Però és que per mi
I goso dir que per molta gent
Ets com un somni d'amor
Deixem pensar en tu
Mentre cloco als ulls
Fes tu el mateix
I pensa
Amb què volguis
Fes el teu somni d'amor
I'm gonna ask you to look away
I love my hands but it hurts to pray
The life I have isn't what I'd seen
The sky's not blue
The sky's not blue and the field's not green
Wait for me
Wait for me
Wait for me
Wait for me
Wait for me
Wait for me
I'm gonna ask you to look away
My broken life
My broken life will never stay
My broken life will never stay
My broken life will never stay
Tried too hard and I always say
Days are grey and the nights are black
I'm gonna ask you to look away
Wait for me
Wait for me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Corre i corre per sentir inacabable l'element de l'oceà.
Per més que sigui amarg i fondo, te l'hauràs d'empassar.

Camina per estances fredes com un hivern etern.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En mirar-te'n, en mirar-te i veuràs que res d'això existeix.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornarem a ser amb vosaltres el proper diumenge al punt de les 11 de la nit, aquí, a Tarragona Ràdio.
Si vols contactar amb nosaltres, aquesta és la nostra adreça, la nitvioleta arroba tarragonaradio.cat.
!
Escriure el teu nom.
Escriure el teu nom i demà al matí, que tothom el conegués, bona nit violeta.
com sempre gràcies per ser amb nosaltres.
Com sempre gràcies per ser amb nosaltres.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
des de Tarragona Ràdio.