El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat a Tarragona.
Benvinguts, amics i amigues oients, a una nova emissió del Campanar,
la corresponent el diumenge 31 de gener del 2010,
el quart diumenge de durant l'any.
Salutacions del nostre company en Santi Grimau,
el control tècnic i de la qual els parla Montse Sabater.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Fa un mes parlàvem de les virtuts
i us deia que dedicaria unes quantes als quatre vents
a tractar algunes de les principals virtuts.
Començaré per les que el compendi del Catecisme de l'Església Catòlica
anomenen cardinals,
pel fet que juguen un paper fonamental
en el dinamisme de la vida moral.
Som com leix en recerca del bé.
Totes les altres virtuts,
tret de les teologals,
de les que també m'ocuparé més endavant,
s'agrupen al voltant de les quatre cardinals.
Aquestes quatre virtuts
ja en van parlar
els grans savis de l'antigua edat grega.
Pertanyen, doncs,
al patrimoni moral de tots els homes
i no són res exclusivament cristià.
La gràcia, però,
les eleve a l'ordre sobrenatural.
La primera i potser principal
d'aquestes virtuts és la prudència,
virtut intel·lectual i moral,
alhora que disposa la raó pràctica
a discernir en tota circumstància
el nostre veritable bé
i a escollir els mitjans justos
per aconseguir-lo.
Ja es veu de seguida
la gran importància que té.
De fet, perquè qualsevol decisió
sigui bona,
per a saber què cal fer ara i aquí,
per a fer que de bo
un acte que sigui virtuós,
ens cal un judici de prudència,
om anomene
aubriga virtutum,
la que condueix les altres virtuts
indicant-los la regla i la mesura.
Potser tendim a pensar
la prudència referida
a les situacions de risc
o de velocitat
i pensem que el prudent
és el que no corre massa.
La prudència és la regla
recta de l'acció,
escriu Sant Tomàs
seguint Aristòtil.
No es confon
ni amb la timidesa
o la por,
ni amb la duplicitat
o la dissimulació.
Era Calderó de la Barca
qui deia que el valor
és fill de la prudència
i no de la temeritat.
Gràcies a aquesta virtut,
apliquem sense error
als principis morals,
els casos particulars
i superem els dubtes
sobre el bé que cal practicar
i el mal que cal evitar.
Penseu que abans de prendre
qualsevol decisió
ens cal examinar
i decidir
per a després executar.
I tot això té a veure
amb l'experiència,
el recte i judici,
el valor
per a fer front
a les decisions
preses, etc.
En el vessant humà,
la prudència autèntica
té molt a veure
amb l'experiència,
però en l'aspecte
sobrenatural
la podem relacionar
amb els dons
de l'Espírit Sant,
dels quals també parlarem
tot just
acabant les virtuts.
Especialment,
el do de Consell
enriqueix
i perfecciona
la prudència
il·luminant el cristià
perquè prengui
les decisions
més oportunes
en cada moment.
Veig això
especialment important
quan la decisió
té a veure
amb la pròpia vocació.
Que l'Espírit Sant
ens guiïa
a ser santament prudents
per a aprendre
aquelles opcions vitals
que ens portin
a estimar més a Déu
i a lliurar-nos
als germans.
Demanem-ho especialment
perquè desvetlli
en molts joves
la vocació sacerdotal.
Adéu-siau.
El diumenge passat
24 de gener
la catedral
va ser l'àmbit
on es va desenvolupar
una cerimònia
sempre corprenedora
l'ordenació
d'un Prevera.
Bé,
en aquesta ocasió
dues
perquè Monsenyor
Jaume Pujol
Arcabisme
Metropolità
de Tarragona
i Primat
va conferir
el sagrament
de l'ordre
presbiteral
a Monsenor
Joan Maria Ferrer Calvo
i Monsenor
Antonio
Rosario
Jové.
Les ordenacions
van congregar
en hombrosos fidels
procedents
de diversos punts
de l'arxidiòcesi.
Heu-sací
un fragment
de l'humilia
del senyor
arcabisbe
en aquesta
Eucaristia
de l'ordenació.
Amb gran alegria
celebrem
a la catedral
aquesta Eucaristia
en la qual
conferiré
l'ordenació
presbiteral
a dons germans
nostres
Antonio Rosario
i Joan Maria
i Joan Maria Ferrer.
Ja us podeu imaginar
la gran joia
que es podeu
ordenar dos nous
preveres
en aquest any
sacerdotal
i avui
celebrant ja
la missa
de la conversió
de Sant Pau
festa
de demà
el que va iniciar
a les nostres terres
la predicació
de la Bona Nova
de Jesús.
Una vegada més
vull
començar
aquesta homilia
demanar al senyor
que continuï
afavorint-nos
amb la seva gràcia
perquè vinguin
els fruits
que tots esperem
que es continuïn
desvetllant
vocacions
al presbiterat
i al diaconat
junt amb vocacions
a la vida consagrada
i a laics
en missió pastoral.
demanem també
vocacions
de laics
que ajudin
en missions
i que tots els laics
visquin
la vocació
baptismal
amb un compromís
ferm.
Preguem també
perquè hi hagi
famílies
cristianes
que donin
testimoniatge
davant del món
del seu compromís
i de la seva
fe cristiana
i tinguin
en gran honor
que Déu
els demani
fills
per a servir
els germans.
En acabar
la celebració
eucarística
mossèn Antonio
Rosario
Jové
va pronunciar
les següents
paraules
la seva primera
intervenció
com a prevera.
Uns moments
de molta joia
i avui
ho vivia
davant
del Sagrari
abans de vindre
cap a Tarragona.
És el moment
potser més important
de la vida
el sacerdoci
l'ordenació
sacerdotal.
Dóna moltes gràcies
al senyor
que visbe
per confiar en mi
i també a Déu
de donar
amb aquest gran do
que és el sacerdoci.
Que el sacerdoci
sigui
per a poder ser
una persona
santa
a la vegada
que puguem fer
un poble sant,
una església santa.
Que l'amor de Déu
es manifesti
en tots els sacerdots
en aquest any
sacerdotal.
la pregària
i l'amor
envers l'església,
el cos místic
de Cris.
En la mesura
que nosaltres
estimem
aquesta església
manifestem
també
l'amor de Déu
i manifestem
el fill,
el Cris.
Dono moltes gràcies
a tots els que m'hi han acompanyat
en aquest camí
fins aquí.
Són molts
i tot això
també
ho guardes
i ho portes al cor.
Per la seva banda,
mossèn Joan Maria Ferrer Calvo
va fer aquesta locució.
En uns moments
com aquests,
tota paraula
queda curta
per expressar
l'alegria,
l'agraïment
i la gratitud
per un do
tan gran
com és el de l'ordenació
presbiteral.
Abans que res,
i com dèiem
a l'Eucaristia,
és just
i necessari
que donem gràcies
a Déu Pare
per a Jesucrist
i per tots els dons
que de la seva infinita bondat
rebem cada dia.
Per això,
espero ser capaç
d'agrair
el do rebut
amb obres
d'amor
a Déu
i als altres
des d'ara
i fins al final
de la meva vida,
identificant-me
cada dia més
amb Jesucrist
per a ser
un altre Crist,
el mateix Crist
i així portar
molta gent
cap a Déu.
en reconèixer les meves limitacions
per a dur a terme
una missió
tan gran,
em conforta saber
que sempre
compto amb l'ajuda
del nostre Pare Déu
i que confiant en Ell
com a fills de Déu
que som,
podem fer moltes coses
grans
si som
fidels instruments
en les seves mans.
No vull deixar
d'agrair
al senyor
que visba
la confiança
que ha posat en mi
en ordenar-me
a Prevera.
També agrair
altre cop
als meus pares,
germanes
i familiars
tots
l'ajut
i les oracions
que han fet possible
que arribi
fins aquí
i més enllà.
També donar
les gràcies
als Preveras
que m'han acompanyat
al llarg
de tot el meu procés
vocacional
i d'estudis.
Als amics
que m'han recolzat
tots els que m'heu ajudat
en la preparació
d'aquesta celebració
tan bonica
i fructuosa
i a tots aquells
que no nomeno
perquè ells ja saben
qui són
i que han estat
al meu costat
quan ho necessitava
tal com fan
els bons amics.
En resum,
una diada inoblidable
i esperançada
perquè,
malgrat les dificultats
dels temps que vivim,
el senyor
continua enviant
segadors
als seus camps.
Aquests dies
es parla molt
de justícia.
Es parla de justícia
arran dels casos
de corrupció
que es quitxen
la classe política.
Es parla
de justícia
en el cas
dels bombers
que van morir
a l'incendi
d'Horta de Sant Joan.
Es parla
de justícia
en relació
a la catàstrofe
d'Aití.
La noció
de justícia
està lluny
de ser tan sòlida
als nostres esperits
com hauria de ser-ho.
Cal recordar breument
la seva significació
radical.
La justícia
respon
al reconeixement
per part
de cadascú
dels drets
del proisme.
No hi ha
cap altra definició
de la justícia
en general
que la d'una disposició
de donar
a cada persona
el que li pertoca.
El seu objectiu
és restablir
perpetuament
una igualtat
constantment amenaçada
o en perill
de ser-ho
per qualsevol
iniciativa
de la voluntat.
Bens materials
o morals,
diners o honor,
poc importa
la matèria
en litigi.
Però abans
de continuar
escoltem
les perícopes
de l'Evangeli
de la missa
d'avui
en la versió
de l'Associació
Bíblica de Catalunya.
Es tracta
d'un fragment
de l'Evangeli
segons Sant Lluc
capítol 4
versets
del 21
al 30.
I a continuació
escoltarem
el comentari
de mossèn Joan Magí
sobre les lectures
de la missa
d'aquest diumenge.
Tots els que hi eren
a la sinagoga
tenien els ulls
posats en ell.
Aleshores,
començar
dient-los
Avui es compleix
aquesta escriptura
que acabeu
d'escoltar.
Tothom
l'aprovava
i es meravellava
de les paraules
plenes de gràcia
que sortien
de la seva boca.
I deien
No és el fill
de Josep aquest?
Ell
els digué
Ben segur
que m'aplicareu
aquella dita
Metge,
cura't
a tu mateix.
Tot el que hem sentit
a dir que feies
a Cafarnaum
fes-ho també
aquí
al teu poble.
i afegir
us asseguro
que cap profeta
no és ben rebut
al seu poble.
Més encara,
us asseguro
que en temps
d'Elias,
quan el cel
es va tancar
durant tres anys
i sis mesos
i una gran fam
s'estengué
per tot el país,
hi havia
moltes viudes
a Israel.
Però Elias
no va ser enviat
a cap d'elles,
sinó a una dona
viuda
de serepta
de Sidó.
I en temps
del profeta
Eliseu
també hi havia
molts leprosos
a Israel
però cap d'ells
no fou purificat
sinó
anà amant
de Síria.
En sentir això
tots els que hi eren
a la sinagoga
es van omplir
d'indignació.
Es van aixecar,
el van empènyer
fora del poble
i el dugueran
fins a un espadat
de la muntanya
sobre la qual
era edificat
el poble
amb la intenció
d'estimbar-lo.
Però Jesús
va passar
entremig d'ells
i se'n van a anar.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí.
El dia 31 de gener
l'últim diumenge
i l'últim dia
d'aquest mes
ens trobem
en el diumenge quart
dels anomenats
durant l'any.
És molt bonic.
Això que diu aquest diumenge
ens recorda
que som profetes
del Senyor.
Quan ens van batejar
ens van fer una munció
com a reis
sacerdots
i profetes.
I
un pot dir
home jo
profeta del Senyor
mireu
el llibre de Jeremies
queda ben clar.
Ell mateix
ho va entendre
això.
Una cosa que primer
li semblava
que no podia ser
però en què
se'n va donar
compte
que sí
que era així
i ens diu ell
el Senyor
em va comunicar
la seva paraula
en digué
fixeu-vos això
que és bonic.
Diu
abans de formar-te
en les entranyes
de la mare
jo et coneixia
abans que sortissis
del seu ventre
et vaig consagrar
profeta
destinat a les
nacions.
Déu
ens coneix
abans
inclús
de formar-nos
en les entranyes
de la mare
va seguint
tota la nostra
formació
i
som profetes
del Senyor.
Diu
home això
alguns
que són llestos
no no no
diu
el profeta
va dir
ui
jo no puc fer
tot això
i el Senyor
li va dir
des d'ara faig de tu
una plaça forta
una columna
de ferro
una muralla
de bronze
enfront
de tot el país
dels reis
de Judà
i dels governants
dels sacerdots
i de la gent
del poble
lluitaran
contra tu
però no et venceran
jo seré
al teu costat
per alliberar-te
t'ho dic jo
al Senyor
no hi valen
excuses
sí que en podem tenir
sí que a la millor
doncs no ens n'entenem
de la força
que Déu
posa en nosaltres
però bé
per això
ens hem d'ajudar
per això
hem d'anar
doncs
reflexionant
i pensant
per això tenim
enteniment
que és el que es distingeix
a les persones
no?
i clar
llavors
doncs
el profetisme
què vol dir?
doncs
parlar d'allò
que es coneix
i què és el que pots
parlar
amb més
amb més
certesa
per part teva
doncs
de l'experiència
que tu tens
no?
i
per això
aquesta experiència
el més important
d'aquesta experiència
és l'amor
per això
en la lectura
doncs
segona
d'aquest diumenge
hi ha aquell text tan bonic
de la carta dels corintis
no?
si jo parlés
els llenguatges
dels homes
i dels àngels
si jo tingués
el do de profecia
si jo tingués
tanta fe
que fos capaç
de mor a les muntanyes
si repartís
tots els meus béns
fins i tot
si em vengués
a mi mateix
per esclau
si no estimo
no serveix
per re
tot això
el que estima
és pacient
és bondadós
el que estima
no té enveja
no és altiu
no és orgullós
no és gruller
no és egoista
no s'irrita
no es venja
no s'alegra
de la mentida
sinó que troba el goig
en la veritat
i llavors què
doncs
tot ho excusa
tot ho creu
tot ho espera
tot ho suporta
i la cosa més forta
encara
l'amor no passarà mai
clar
Déu és amor
i Déu
doncs
pels segles dels segles
ni té ni començament
ni final
doncs
l'amor
perdurarà
sempre
per tant
l'amor
no passarà
mai
i aleshores
aquí em d'anar
una mica
en compte
per què
perquè mirem
què li va passar a Jesús
Jesús
quan va dir
avui es compleix l'escriptura
que acabeu d'escoltar
i feia
noi
no t'ho he tret això
aquest
diu
no és el fill de Josep
o sigui
aquest
però si el conec
home
si conec
que son pare
si conec
que sa tia
si conec
que son avi
i què hi té a veure això
que no és una persona ell
i
doncs
mireu
aquesta
autosuficiència
de pensar-se
que ja sabien
el que podia dir l'altre
va fer
que es perdessin
tot el que Jesús
en aquell moment
els volia comunicar
i això passa
diu que això passa
posa l'exemple
del temps d'Elies
d'aquella viuda
que Elias va ajudar
i en temps d'Eliseu
doncs
d'aquell
aquell general
siri
de Síria
no
Naaman
que va curar
de la lepra
tot això
ens ho diu
Jesús
per tant
nosaltres som
profetes del Senyor
si no posem
excuses
si
volem que els altres
també
facin
posin
la pràctica
el profetisme
que el Senyor
els ha donat
les coses
aniran
millor
que és el que volem
no?
Dèiem abans
en el nostre fil
conductor
d'aquesta setmana
que no hi ha cap altra
definició
de la justícia
en general
que la d'una disposició
de donar
a cada persona
el que li pertoca
en aquest sentit
el cardenal
Gabriel Garrone
que va ser
prefecte
de la Sagrada
Congregació
de Seminaris
i Universitats
va escriure
fa molts anys
que a la base
de la justícia
hi ha el sentit
de la persona
i dels seus drets
la qual cosa
dona molta importància
al judici
sobre el proisme
i molta gravetat
a les sospites
és a dir
a un judici
insuficientment
fonamentat
massa sovint
emetem opinions
o realitzem accions
en base
a judicis
poc ponderats
i moguts
per les nostres
filies
o fòbies
massa sovint
també
judiquem
sense aturar-nos
a pensar
si podríem tirar
la primera pedra
si ens preguntessin
si estem nets
de pecat
seguint
el discurs
del cardenal
Garrone
la sospita
és en moltes ocasions
una falta
contra la justícia
i la prova
d'un desig pervers
que ha falsejat
la visió
menyspreu
ira
enveja
Tarragona missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
en el moment
d'acomiadar
el primer mes
de l'any
volem recordar
una vegada més
el que és
el que vol fer
i el que fa
l'obra missional
pontifícia
de la infància
missionera
aquesta obra
és una institució
de l'esglés universal
per a promoure
l'ajuda
recíproca
entre els infants
del món
el seu lema
és
els nens
en ajuda
dels nens
des de l'any 1843
la infància missionera
treballa
per a la formació
dels nens
obrint-los
a la universalitat
a la generositat
i en el desig
desdevenir
de ser missioners
vers els altres nens
que no coneixen
Jesús
treballa
per a la sensibilització
dels nens
mirant
altres nens
més necessitats
i compartir
amb ells
la fe
i els béns
així
vol crear
una red
de solidaritat
humana
i espiritual
entre tots
els nens
del món
la jornada
missionera
celebrada
la darrera setmana
amb el lema
amb els nens
d'Àfrica
trobem Jesús
anava
procedida
per l'activitat
nomenada
sembradors
d'estels
que ja fa
més de 20 anys
es celebra a Tarragona
amb els infants
de les escoles
aquest any
es celebrar
a l'església
de Sant Antoni
amb la participació
d'uns 400 nois
i noies
es tracta
d'una activitat
en el transcurs
de la qual
preguen
pels missioners
i després
surten
pels carrers
de la ciutat
enganxant
estrelletes
a l'eslapa
dels vianants
tot felicitant
el Nadal
en nom
dels missioners
sense demanar
cap aportació
econòmica
també disposaren
d'una guardiola
per a compartir
durant el Nadal
on anaven
deixant
la seva
aportació
econòmica
com a instrument
de mentalització
missionera
també disposen
d'una revista
Gesto
on van
pauant
la idea
missionera
i l'activitat
missionera
de l'església
gràcies
gràcies
a l'ajut
de la
infància
missionera
els
missioners
i missioneres
poden
mantenir
en els
diversos
territoris
de missió
26.700
obres
socials
entre
hospitals
ambulatoris
orfanats
dispensaris
centres
d'acolliment
la proseries
també
99.045
obres
educatives
com són
escoles
maternals
escoles
primàries
i secundàries
Espanya
a la darrera
campanya
va aportar
6.043.763
en 4 euros
d'aquesta ajuda
4.171.807
es destinarà
a Àfrica
1.820.749
Àsia
A Europa
37.724 euros
A Oceania
13.841 euros
Els missioners
i missioneres
són l'expressió
visible
de l'Església
que en nom
de Jesús
estima
i testifica
Va sembrant
llavors
d'Evangeli
i donant
pa
als qui tenen
fam
Set de Déu
i fam
de pa
És la realitat
amb la qual
es troben
cada dia
i esdevenen
pont d'unió
amb una església
com la nostra
que no vol
restar tancada
en si mateixa
sinó sentir
com a pròpies
les necessitats
dels germans
adeu-siau
Déu-siau
La nostra vida
si fem
si fem un atent
exàmen de consciència
n'està plena
de petites accions
que poden
constituir
un atemptat
contra la justícia
i un primer atemptat
és oblidar-nos
de Déu
Com deia
Sant Francesc de Sales
l'home no pot ser just
si dona l'esquena
a Déu
Estimar Déu
escrivia
el Sant Patró
dels periodistes
és la millor manera
d'estimar el proisme
perquè ell
ens indicarà
com fer-ho
Ets jove
tens força
sents dins
com un foc
que crema
I tot seguit
obrim pas
a la intervenció
de la delegació
diossesana
de Pastoral
de la Joventut
Ens parla
la seva delegada
Marissa Jiménez
Una cordial salutació
des de la delegació
de Joventut
Avui
en ocasió
de les propostes
pastorals
que tenim
com a joves
a les nostres
diòcesis a Catalunya
m'agradaria
explicar-vos
i parlar
del que vol dir
l'acollida
de la creu
en motiu
de les jornades
mundials
de la joventut
Per començar
a parlar
d'aquesta acollida
primer haurem
de parlar
de les jornades
mundials
de la joventut
Potser
molts de vosaltres
n'heu sentit
a parlar
o heu tingut
experiència
i de fet
segurament
estaríem
pensant
en el mateix
quan diem
que és molt difícil
definir
què és una jornada
mundial
que cal
viure-la
Si volguéssim
descriure-la
sí que
li podríem
trobar
alguns drets
Segurament
podríem dir
que els joves
que participen
són molt diversos
tant d'origen
com de cultura
per la sensibilitat
i això d'entrada
ja ens xoca
També podríem
parlar
de la normalitat
Aparentment
sembla que no
hi hagi d'haver
res més espectacular
però és que
tota una ciutat
és capaç
d'acollir
més d'un milió
de joves
i això
per l'organització
per tot
sembla que no
pugui ser
i de fet
la ciutat
no queda
tan desmuntada
Un altre tret
que sempre veuen
en les jornades
mundials
és la immensa
alegria
fruit d'aquesta gràcia
que vol dir
trobar-nos
en crits convocats
per ell mateix
una jornada mundial
no deixa indiferent
de fet
la gent que ha participat
moltes vegades
ens parla
de com ha canviat
la seva vida
per què deu ser això?
Per què milers de joves
volen treballar
per un món millor?
Per què tenen ganes
de trobar-se
de parlar
d'adorar també
Potser és que
pensem que els joves
no estan disposats
a rebre
avui dia
a Déu
però
hi ha moltes realitats
que en parlen
que quan els convoquem
quan preparem coses
per ells
i sobretot
quan és l'esperit
que els convoca
passen coses
a les seves vides
Per això
el Sant Pare
va decidir
que les jornades mundials
eren un bon moment
per convocar els joves
per oferir-los
tallers
catequesis
espectacles
formació
música
un bon ambient cristià
per veure que la fe
és possible
i és possible
dintre de la nostra església
Es van iniciar
l'any 1985
amb motiu
de l'any internacional
de la joventut
declarat per la ONU
Des de llavors
passem
a la 21a jornada mundial
entre les quals
podem destacar
encontres internacionals
a llocs tan diferents
com Buenos Aires
Santiago de Compostela
Txestocova
Denver
Manila
Roma
Toronto
Colònia
París
i l'última
l'any 2008
a Sydney
Tenim la immensa sort
que la pròxima
la realitzarem
a Madrid
del 16 al 20 d'agost
de l'any 2011
Sembla que queda molt
però no és així
Cal posar
tota la nostra
possibilitat
capacitat
la pregària
per fer que molts joves
tinguin una experiència
d'església
com a diòcesis
prèvies
del 10 al 15 d'agost
del 2011
Tarragona
serà acollidora
serà acollidora
d'almenys 5.000
joves que passaran
per les nostres terres
camí cap a la celebració
de les jornades
de les jornades mundials
de la joventut
d'aquesta manera
provocarem
en molts joves
una experiència
concreta
d'església
i d'església
diossassana
podran conèixer
els nostres martis
la nostra ciutat
la nostra riquesa
la nostra antiguetat
ciutat de concilis
quantes coses
té Tarragona
per oferir
aquests joves
a fer experiència
d'església
Fins aquí avui
tot parlant
de les jornades mundials
de la joventut
amb la delegació
de joventut
Penseu
que la propera vegada
que ens tornarem
a trobar
parlarem d'aquesta
acollida de la creu
a la nostra diòcesi
Tot un repte
per Tarragona
Una parròquia
de Massachusetts
als Estats Units
ha localitzat
una relíquia
de Sant Fructuós
el bisbe màrtir
tarragoní
de l'època romana
La notícia
suposa una novetat
És el primer cop
que es té notícia
de la devoció
perquè és sant
a Nord-Amèrica
Es tracta
d'una petita
resta òssea
que no identifica
de quin membre
es tracta
almenys
a partir de la fotografia
rebuda al museu
Gràcies a internet
la parròquia
s'ha posat en contacte
amb l'Arcabisbat
de Tarragona
que en el seu web
té un especial
dedicat
a l'any jubilar
de Sant Fructuós
i va poder anunciar
la troballa
a l'Arcabisbat
Fins ara
es tenia notícia
de la presència
de relíquies
a llocs com Cuba
o Uruguai
però no
als Estats Units
d'Amèrica
Se sap que és una relíquia
de Sant Fructuós
perquè totes les relíquies
duen el nom del Sant
va informar el senyor Muñoz
Justament aquesta
du la inscripció
amb el nom
i al seu costat
hi figura la lletra M
que indica
màrtir
I acabarem
la nostra missió
d'avui
amb un breu repàs
a l'agenda
de la setmana
Remarcarem
dos esdeveniments
el proper dimarts
dia 2 de febrer
comencen les festes desenals
de la Mare de Déu del Lledó
a la pobla de Mafomet
a les 12 del migdia
i a la parròquia
de Sant Joan Baptista
solemne Eucaristia
presidida
pel senyor
Corcabisbe
Per altra banda
el dissabte vinent
6 de febrer
i a la sala d'actes
de l'Hospital
Sant Joan de Reus
a dos quarts de 10 del matí
a dos quarts de 2 de la tarda
es desenvoluparà
la jornada diocesana
de la Pastoral de la Salut
amb el lema
el dia del malalt
25 anys caminant
Enguany
el tema serà
la Pastoral de la Salut
ahir
avui
i demà
orientacions
per un nou compromís eclesial
i el ponent
el pare Francisco Álvarez
provincial
dels pares Camils
i això és tot
per aquest diumenge
ens retrobarem
si Déu vol
en aquest mateix punt
del diàl
i a la mateixa hora d'inici
el proper dia
7 de febrer
fins aleshores
feliç setmana a tothom
un nou
Fins demà!