Fins demà!
Fins demà!
Posteriorment, passar al passeig de les Palmeres i després d'un petit parèntesi obligat per causes de força major, tornar altra vegada a Saavedra.
Aquest any s'ha apostat per anar a nou part de Francolí, més lluny del centre, però en un entorn molt atractiu,
aparcaments abundants, jocs per la canalla i força espai.
El resultat va ser un Aplec més concorregut que altres anys, on s'hi podien ballar força bé.
Les cobles es podien sentir de manera acceptable.
Els paròs els posarien la manca d'implicació de l'Ajuntament.
Cal reconèixer que és notable en l'aportació econòmica i en detalls com la disposició de moltes cadires,
la qüestió que era una vella assignatura pendent de l'Aplec i que finalment s'ha complert.
Però faltaven alguns detalls petits i grans que una organització modesta i plena de voluntat i poca cosa més pot assumir plenament.
Seria el cas de la manca de serveis, qualcom important en un lloc allunyat de barges restaurants,
sobretot des de la perspectiva de l'agent gran, o que no hi hagi manera de poder disposar d'un entrimat en condicions
prou ample per encabrir tres cobles i que protegeixi els músics del sol.
Però aquella implicació que es reclamava hauria d'arribar a assumir l'Aplec com una cosa de la ciutat,
no com una activitat d'una entitat a la qual s'hi lliura un ajut.
Això s'hauria de notar, a més del que ja he comentat, en una difusió més decidida,
similar a qualsevol altre esdeveniment cultural dels molts que promou o hi col·labora el municipi.
Només seria qüestió de creure-s'ho.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts. Sorpresa, sorpresa. Avui recuperem...
Com una aparició, tornos aquí.
Oh, però per poc, eh? Per què ho dic ara?
Dissabte que a mi no hi seré. Però vaja, no, que hi ha, que hi ha més o menys d'una forma regular...
d'una forma regular jo aniré venint, eh? Poquet a poquet. Ha sigut per forces majors, però ja som aquí.
Estàs bé? Bé, bé.
Sí? Recuperem altra vegada el ritme?
Sí, sí, sí, recuperem forces.
Doncs vinga, salutacions també a la Núria.
I des de la Núria, per a tots vosaltres que ens escolteu.
Ella està al controlador de so.
I els dos, doncs la Maria Ràdio, el servidor, aquí presentant-vos aquesta nova edició de l'1, 2 i seguida.
El número 700, zo Àngel, que la setmana passada vau fer les 700.
Número rodó, eh?
Oh, si ho arribo a saber, faig un esforç i vinc la setmana passada, però no podria ser.
I avui, doncs, encara hem, doncs, mira, aquest nou centenar de programes al qual esperem que en segueixin molt més.
Sí, esperem que sí.
Sempre parlant-vos de sardanes, dels bars, de música de coble, i cada dissabte, des d'ara, fins als vols del migdia de cada dissabte, com deia, i fins a arribar a dos quart de dures.
Anem a començar, com sempre, amb un resum dels continguts.
Avui també parlarem de la sardana de l'any, però com la setmana passada no n'escoltarem de sardanes, de laminatòries, ja, ja es van acabar.
Ja sabeu que hi ha en les 10 sardanes finalistes decidides, tots els que heu volgut i heu pogut col·laborar, fer la vostra aportació en forma de vot,
i només ens resta esperar que dissabte vinent se celebri aquesta gran final, en guany Perpinyà, amb molt d'èxit, ja ho sabeu,
i es va anunciar setmanes enrere que ha obligat els organitzadors a fer dues finals seguides, per tal que hi havia tothom que hi volia anar.
En pocs dies es van exaurir les entrades per la sessió inicialment prevista, i doncs ara n'hi ha una altra, a la qual encara queden entrades, segons sembla.
Bé, d'això en parlarem, parlarem d'altres possibles novetats al voltant d'aquest tema, però també ens referirem a una altra...
Avui molta qüestió de concursos, de premis, de reconeixements, la setmana passada avançàvem els guanyadors dels Premis Sardana 2010,
avui ens entretindrem una miqueta més en els perquès, en les motivacions de cada un d'aquests premis,
i d'altres reconeixements també interessants al voltant de la Sardana i els esbars.
Parlarem d'una convocatòria de premis, el 26è certamen musical Seret Banyoles, que es fa replantejament i, a més a més, molt ben presenta.
Ja ho veureu, perquè tindrem també xafarderies i, esclar, molta música que ens anirà acompanyant al llarg del programa.
I precisament anirem a això, a la música, amb una de les sardanes, al meu entendre, més aconseguides,
d'en Ricard Vila de Sau.
No s'ha d'anar que va obtenir el Premi del Jurat i del Públic, el Memorial Conrèdsa del 1983,
una composició delicada, però que hem pogut sentir, i a més amb èxit i amb bona acceptació,
tant avallades al carrer a plecs com en concerts.
Ens refereixo a Niu de Mor, que escoltem en Barcer de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!!
!
!!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
S'estrenen noves composicions, la majoria per encàrrec, i prestigiosos compositors s'han animat a comptar també amb la Cobla.
Hem de tenir en compte que vam començar el 1985, la composició de música sinfònica per a Cobla era pràcticament inexistent,
i els pocs concerts que s'organitzaven acabaven sempre donant voltes sobre les mateixes obres ja clàssiques dels grans mestres, Serra, Tundrà...
La irrupció de Joan Lluís Moraleda amb el Tirant Loblanc, guanyador de la primera edició del 1986, creiem que va marcar el punt d'inflexió.
Els anys següents hi van anar afegint d'altres, Vicenç Acuña, Xavier Boliar, Tomàs Gil, Jaume Cristau, Josep Vinerós, Salvador Brutons, Albert Carbonell, Viciana, Blai, Palet, Teixidor...
Tots ells guanyadors en les següents edicions.
La reflexió que ara ens plantegem és important. Què hem de fer cap on cal anar? Com ho hem de fer? Se'ns presenten moltes preguntes.
Preguntes que ells expressen d'aquesta manera. Segueix sent valida la mateixa fórmula de concurs de fa 25 anys?
Realment s'incideix en ampliar el ventall de compositors?
Podria ser interessant en lloc de convocar premis fent càrrecs?
Com podem estimular al màxim els compositors més joves?
Per què una bona part de les obres premiades no es toquen mai més?
Per què hi ha compositors que no participen mai en els concursos?
I segueixen dient, tot plegat són molts interrogants i d'altres que podríeu afegir-hi que cal analitzar fons.
Per això hem considerat convenient obrir un període de reflexió per decidir cap on ha d'anar el concurs d'obres per a Cobla dels Premis Seret Banyoles.
A fi de tenir prou temps i que tothom pugui dir-hi la seva, la convocatòria 2010 serà d'encàrrecs en lloc de concursos.
Així pel 2012 esperem poder fer una convocatòria renovada i engrescadora.
Per poder-ho aconseguir us agrairem la vostra opinió a través de la pàgina web www.elfoment.cat
En Guanyol ens hem volgut fer dos encàrrecs de composició d'obres per a Cobla i hem pensat, segueix dient aquest folletó del Foment,
hem pensat que calia fer-ho a compositors que han format part del jurat tant per agrair la seva col·laboració
com pel fet que l'acceptar ser na membres no han pogut concursar-hi, en cas que hi haguessin estat interessats.
També hem pensat que el caràcter transfronterer del nostre premi ens convidava a escollir un compositor de cada banda.
Per això ho hem encomanat a la senyora Àngels a la Verda Girona, col·laboradora des del primer any i presidenta actual del jurat
i el senyor Roland Besson de Perpinyà que des de fa anys va acceptar formar-ne part.
I després es tenen biografies d'aquests dos autors que s'encarregaran de fer aquestes obres,
Àngels a la Verda, professor al Conservatori de Girona i una carrera realment molt important i destacada en la música majúscules.
En Roland Besson no m'ha nascut prop de París però que els 13 anys ja va fer cap al Rosselló
on aviat es va enamorar de la sardana i de les sonorides de la cobla.
Va formar part de la colla lliure i després de la cobla mil·lenària.
I ha escrit una quinzena sardanes a més de diverses peces on experimenta amb altres instruments.
per exemple amb guitarra elèctrica, amb una peça que és de Consequència,
que vam escoltar fa poc al nostre programa.
O també un altre que vam escoltar i molt atractiva amb instruments irlandesos
sota el nom d'aquí el fent ara.
Doncs bé, ja ho sabeu, podeu fins i tot aportar-hi les vostres opinions a aquest web,
www.foment.cat.
Aquest 26 acertament musical Seret Banyoles de Consequència Opera Cobla,
Premi Manuel Sardarra Puig Ferrer, que en guany doncs adopta aquest format singular i extraordinari.
I ara volem triar una peça de les moltes que s'han premiat en aquests concursos Seret Banyoles.
Efectivament en podríem triar moltes i sense que vulgui significar res d'especial,
doncs senzillament hem trobat aquesta, una composició de Joan Lluís Moraleda,
un home que sempre s'hi ha implicat molt en aquests concurs.
i una sardana que va dedicar a la trobada gegantella de Sant Saloni el 1992
i que va obtenir el segon premi del jurat i el premi popular del Premi Seret Banyoles,
ja cantada amb la versió de la Cobla Juvenibola de Sabadell.
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Banyoles de Consequència
Sardanas
Deu d'entre una selecció de 72 sardanes, estrenades al llarg d'any 2009,
són el plat fort, evidentment, de la festa de Cluenda,
d'una nova edició de la sardana de l'any,
el certamen de promoció de les composicions que es van incorporar en el repertori
que organitza la Federació Sardanista de Catalunya
amb la participació d'emisores d'arreu de Catalunya,
com ha d'aterrar una ràdio,
una final que tindrà lloc
dissabte vinent. Aquestes 10 sardanes
finalistes són
Gresca Pirata de Xavier Pinyol, Roca Prats
de Xavier Forcada, Avi Botet
d'Enric Ortí, Coral Bordonera
de Jaume Riu, El Palau de la Fosca
de Pitu Xamorro, Sitges, Festa
d'Argent de Carles Santiago, Cap
d'Any a Tossa de Sècfrica al Bany,
Natura, Mar i Muntanya de Joaquim
Soms, amb la mateixa il·lusió
de Jordi Paulí i Prada Ripoll
de René Picamal. Les cobles mil·lenària
i mediterrània les interpretaran
en aquest concert de Cluenda, la Sala
Charles Trenet, el Palau de Congressos de Perpinyà,
un concert que no té precedents en aquest
certamen, ja que es faran dues sessions
degut a la gran demanda de localitats que hi ha
hagut. La primera sessió començarà a les 3
de la tarda i a la segona a les 6.
Els 11 mesos, amb dues sessions, s'assumaran
i donaran el resultat final
per atorgar el títol de sardana de l'any
a la peça més votada. Per poder facilitar
el seguiment del resultat final,
s'habilitaran alguns espais dins del Palau
de Congressos després de la segona
sessió. Finalment, a dos quarts de
nou del vespre, es donarà a conèixer l'escrutini
dels vots dels assistents a les dues
sessions i es farà el lliurament de premis
i l'interpretació de la peça guanyadora del títol
de la sardana de l'any 2009.
A més, a la segona part de l'espectacle,
les cobles mediterrània i mil·lenària
sota la direcció de Jesús Ventura,
interpretaran diverses peces, com ara el poema
sinfònic Canigó, de Fèlix Martínez i Comín,
amb les veus de Teresa de la Torre
i Xavier Mestres, la percussió de Joan
Torres i l'esbarma enresada d'en Saires.
En el mateix acte, també s'atorgarà
el Premi Federació, escollit a partir
de les valoracions fetes pels responsables
dels espais o mitjans que col·laboren
en el desenvolupament del concurs.
Els interessats en assistir a aquest concert
del 15 de maig a Perpinyà encara tenen
algunes localitats del Palau de Congressos a la seva
disposició per la primera sessió del concert
a les 3 de la tarda.
El preu és de 10 euros i la reserva es pot
fer per via telèfon a la Federació
Solidarista de Catalunya, el número
93 319 76 37, o també el número
de la Federació Sardanista del Rosselló,
04 68 823 144.
I per via del correu electrònic, enviant un missatge
indicant el nombre d'invitacions a info
arroba fet.sardanista.cat
o a fet sardanista a me
arroba guanadu.fr
I anem altra vegada a la música
i les setmanes, dues setmanes anteriors,
hem anat escoltant els dos primers temps
de la suite de Terra Baixa,
una composició lliure per a Coula,
d'Albert Guinovar, no cal repetir-ho un cop més,
música excel·lent, tant com a compositor
com a intèrpret de piano.
Compositor, sobretot,
amb la música, diguem-ne, clàssica,
però també com a autor
de bandes sonores, de programes
de sèries de televisió i de cinema.
Doncs bé, aquesta suite de la Terra Baixa,
si la setmana passada i l'anterior
escoltàvem, com dèiem, els dos primers temps,
ara el que clou aquesta
aquesta peça singular de música
per a Coula, que interpreta, també recordem-ho,
una formació creada expressament
per l'enregistrament, el disc Nidia,
la nova música per a Coula,
promogut per aquest programa de televisió.
És el tercer temps,
que es diu Dansa.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música

Música



Música
Música
Música
Música





Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música




Música
Música


Música









Música
Vinga, anem a la música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
directes d'aquest tipus de música.
Ara, però, ens fixem en aquesta vessant de compositor de sardanes
per escoltar, bàsicament.
També es poden ballar com totes, esclar,
però més val que us recomanem escoltar-les amb tranquil·litat,
com aquesta, del 1966,
que interpreta, com no podia ser d'altra manera,
la cobla mediterrània.
Somnis de Nina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seguim el 1-2 i seguit.
Ja sabeu que a l'1 farem
l'habitual parèntesi
per el butlletí de notícies.
Després hi tornarem.
Un segon bloc fins a dos quarts
de dues de la tarda.
Però fins l'1.
Que encara queda una estoneta,
arribarem amb més notícies
del voltant del món de la sardana i altres aspectes de la dansa catalana.
Les notícies com aquesta, la coordinadora d'associacions per la llengua catalana
lliurarà aquest vespre al casino del centre de l'Hospitalet de Llobregat
els novens premis Joan Coromines, amb els quals distingeix persones i entitats
per la seva defensa i difusió de la llengua i cultura catalanes.
Entre els guardonats hi ha la coordinadora sardanista de l'Hospitalet de Llobregat
per la difusió i divulgació local de la cultura i dansa popular.
També seran premiats Joan Solà a la comissió 350 anys
i la cooperativa Abacus.
Per cert, aquesta comissió 350 anys, se li reconeix l'organització
de la manifestació del passat 7 de novembre per Peinyà
sota el lema 350 anys de resistència per commemorar els tres segles i mig
del Tractat dels Pirineus, aquell pacte entre Lluís XIV de França
i Felip IV de Castella, pel qual la monarquia francesa es va apropiar
de les comarques catalanes del Rosselló, el Conflent, el Vallespí,
el Capcir i mitja Cerdanya.
La manifestació va acabar amb concerts, entre els quals hi va haver
una proposta realment diferent, renovadora i que seria molt interessant
poder veure aquí a Catalunya, entre Ralf Dumas i de Primavera.
És un grup que ara no seria hora de classificar-los,
és realment complicat, però en combinació amb la cobla mil·lenària.
El païer cap de Lleida, Àngel Ros, va alliurar ahir al vespre la placa
El mèric cultural de la ciutat, el grup sardanista del club excursionista Huracans,
que va recollir el seu president, Sebastià Gràcia,
tota una institució en el sardanisme lleidatà i de tot el país.
L'entitat, que va fer possible que Lleida fos ciutat pubilla de la Sardana el 1961,
s'ha proposat l'any vinent celebrar els 50 anys de la capitalitat.
La païeria, distingit amb el mateix reconeixement de persones o entitats,
entre els quals hi ha el Centre Cultural Lleidatà de Dansaires,
dedicat a les danses dels països catalans,
o el col·lectiu cultural de Cap Pont, dedicat als gegants,
i que coorganitza l'apleg de la Sardana d'aquest barri lleidatà.
El compositor Joan Solà ha traspassat ara fora...
Josep, perdona.
Ai, Josep, sí.
Ai, estigui una mica així, eh, per ser el primer dia.
Vinga, tornem-hi.
Doncs el compositor Josep Solà, traspassat ara fa un any,
va ser un dels principals impulsors del certamen musical instaurat a Mollet del Vallès,
arran de la seva proclamació com a ciutat pubilla de la Sardana l'any 1992.
Ara, el seu nom passa a incorporar-se al títol d'aquest concurs musical,
que serà conegut com a certamen Josep Solà,
ciutat de Mollet, de Sardanes i música per a Cobla.
Déu-n'hi-do de llarg.
I la d'enguany és la 17a edició, i va adreçada a tots els compositors,
sense cap altra limitació que la de no tenir més de 40 anys el 31 de desembre.
Estableixen 100 dels premis, un de composició de música per a Cobla, dotat amb 1.200 euros,
i l'altre de composició de Sardanes, dotat amb 900 euros.
El termini d'admissió d'obres es tancarà a les dues del migdia, del 29 de maig,
i cada compositor pot presentar un màxim de dues obres per a cada un dels premis.
Les obres obtants al Premi de Música per a Cobla han de tenir una durada d'entre 4 i 8 minuts.
Les obres concursants s'han de trametre personalment o per correu certificat
a l'Ajuntament de Mollet del Vallès, plaça major número 1, 0800 del Mollet de Vallès.
Al lliurement dels premis, la interpretació de la composició de Sardana guanyadora
es realitzarà el 22 d'agost, dins el marc d'actes de la Festa Major d'Estiu,
mentre que el 25 de desembre es farà lliurement
i la interpretació de la composició de música per a Cobla guanyadora dins el concert de Nadal.
El Casal Terrania ens prega que recordem que ofreix la possibilitat
de participar a l'Aplec de Calella, una de les cites sardanistes més importants de l'any,
un dels Aplecs més destacats, que des de fa un temps, a més a més de la sessió
de matí i tarda, el dia 6 de juny, també fa una sessió prèvia el dissabte a les 5.
I tot això, pel que fa el dissabte al Passeig Marítim,
i després a l'Aplec al lloc tradicional, al Parc del Mau.
Però, a més a més, potser allò més atractiu de tot això, d'aquesta proposta,
és que s'ofereix la possibilitat de fer-hi estada aquella nit,
evidentment, és a dir, tot el cap de setmana,
i a més a més amb unes propostes de preus força interessants.
Això ja fa anys que ho fan la gent de Calella,
però el Casal Terrania, a més a més, fa ells tot el pa,
és a dir, el trasllat fins allà, aquella estada a la nit,
i l'esmorzar, evidentment, tot això amb un hotel allà a Calella.
El viatge inclou, com dèiem, anada i tornada,
sopar dia 5 de juny, esmorzar i dinar 6 de juny,
nit de 3 estrelles, entrada a la PLAC,
que és a l'entrada de pagament,
i el preu és per als socis de 55 euros i els no socis de 60.
La d'habitació individual és un suplement de 15 euros.
Aquells que vulgueu participar en aquesta proposta del Casal Terrania
podeu fer-ho aquests telèfons, 610-88-15-97, Jordi Grau,
o el 606-69-32-93, Josep Saperes.
També hi ha aquest altre telèfon, el 667-56-52-20,
que és del Joan Jordà.
Tot això per als dies 5 i 6 de juny.
Encara un altre recordatori,
l'Escola Municipal de Música de Tarragona
disposa, com suposo que sabreu,
de la seva aula d'instruments tradicionals
i la preinscripció per participar en aquesta aula
s'obre el proper dimarts, dia 11,
i fins al dia 25 de maig.
Recordem també que hi ha les diferents línies d'ensenyament,
educació infantil de 6 a 7 anys,
línia de graus a partir dels 8 anys,
i es pot aprendre gralla, tarota, tenora, tible,
flavioli, tamborí, timbal i percussió tradicional,
l'acordió diatònic i sac de jamecs.
A més, altres matèries, com llenguatge musical,
cançó, història i context, folclore,
dansa, improvisació i harmonia,
amb participació també en les diferents
agrupacions instrumentals.
Tot això al carrer Armanyà, número 10.
A més, al carrer Armanyà, número 10.
a la sintonia de Tarraona Ràdio,
és la segona part d'aquest dissabte,
de l'1, 2 i seguit.
I començarem no parlant de moment,
no parlant tant com escoltant música,
i amb una secció pròpia, especial i singular,
que anomenem la reliquia.
a la sintonia de Tarraona Ràdio,
la reliquia autèntica avui.
Ens situem al 1968,
un disc d'aquells petits,
de 45 revolucions per minut,
a casa Belter,
tota una potència en aquell moment,
en la producció discogràfica en aquest país,
i també publicava discos de sardanes.
Aquest, però,
se surt una miqueta del que era habitual,
perquè era el recull
de quatre sardanes premiades,
amb un concurs que es va...
jo crec que no es va organitzar més,
va ser un any puntualment,
un concurs que se nomenava
Escalada Montjuïc,
vinculat, doncs,
a aquella competició ciclista,
que té tanta tradició,
a Barcelona s'ha anat celebrant intermitentment,
i en aquell any 1968,
doncs, els promotors van tenir aquesta pensada,
de fer un concurs musical de sardanes.
Sardanes, que, per cert,
els guanyadors no eren dels noms més habituals,
dins dels que sonaven més
en la composició d'aquell moment.
El guanyador, Miquel Pongilupi Mercader,
el segon premi, Enric Guasch,
el tercer, Gabriel Vicente Cisneros,
i el quàr premi, Josep Llobet,
que veieu que són noms
que no sonen ni tan sols
els que esteu més al corrent
del món dels autors de sardanes.
No dic que no sonin gens,
però segur que no són dels que més habitualment
podeu veure en ballades de sardanes
ni tan sols en concerts.
Escolta'm la sardana que va guanyar
aquell premi d'un compositor,
com es dèiem,
era Miquel Pongilupi Mercader,
que, segons el Diccionari d'Autors de Sardanes
i Música Paracobla, de la revista Som,
va néixer a Barcelona el 1907
i va morir el 1990,
tenint estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona,
amb una dedicació molt veament, diu,
a la música, estudiar amb Enric Morera i Joaquim Serra.
La seva producció, però, ha restat bastant circonscrita
a la satisfacció personal d'escriure-la,
no preocupant-se gaire de la seva difusió.
Els anys 70-80, presenta unes quantes sardanes
amb el seu dònim Elipon,
conjunció dels cognoms Elies,
d'en Francesc Elies i Prunera,
gran interpretatible,
i el seu, Pongilupi,
Foussos director de l'Orfea de Sants,
entre el 1925 i el 27.
i potser, entre les excepcions,
entre aquestes sardanes,
que, com dèiem,
eren més aviat de satisfacció personal,
doncs una que va guanyar,
va ser premiada també a Andorra el 1966,
sota el nom de les escaldes,
i aquesta que va obtenir el premi a Escalada Montjuïc.
Per cert, i ja que estem a la secció de la relíquia,
comprovar com a la part del darrere,
de la carpeta del disc,
habitualment s'hi publicaven les portades d'altres discos,
que eren novetat en aquell moment,
i que d'aquesta manera es volien promocionar,
i trobem una bona selecció,
o menys una mostra,
d'aquest tipus de música que ara es vol reivindicar,
del pop català en català d'aquells anys 60,
diguem, alternatiu o paral·lel a la nova cançó,
noms com els Tres Tambors,
en Manel, els TNT,
o d'altres més clàssics,
com la Salomé o la Mili Vendrill,
que formaven part del catàlac d'aquella editora a la casa Belter.
Bé, anem al que ens interessava,
escoltar aquesta sardana Escalada Montjuïc,
que guanyeu del primer premi d'en Miquel Pongilupi Mercader,
amb una cobla que, vaja, no en tenim la certesa absoluta,
però tot sembla indicar que era una cobla formada expressament
i exclusivament per aquest enregistrament,
sota el nom de cobla catalana.
Escolteu-la.
Miquel Pongilupi Mercader,
Miquel Pongilupi Mercader,
Miquel Pongilupi Mercader,
Miquel Pongilupi Mercader,
Miquel Pongilupi Mercader,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
KORFIM przyjadarlos!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i un servidor ja té certa experiència en això
i sempre ha recordat que la final de Colles Grans
s'havia fet a Aranys de Mont.
Enguany, això canvia.
No canvia per les altres categories
on se segueix fent pel que fa a les colles petites a Valls,
per les colles veteranes a la plaça Sòllars de Barcelona,
però després de molt de temps,
Aranys de Mont ha perdut aquesta qualitat
de ser el concurs de la final de Colles Grans.
No se'ns havia arribat d'explicació oficial dels motius,
però oficiosament d'alguna manera s'explica en últim número
de la revista de la Unió de Colles Ardenistes de Catalunya
a l'hora de fer la crònica de la final de l'any passat.
Entre altres coses s'explica que a darrer moment
els organitzadors del concurs van excloure
les colles lliures d'aquesta competició,
és a dir, van reservar només a les colles del campionat
i les seves respectives filials.
El problema és que per una banda hi havia colles
que ja o estaven inscrites o tenien intenció d'anar-hi,
i per l'altra, que bé, és normal o diuen a colles,
complir amb aquest element d'incloure sempre colles lliures,
no limitar només a les colles que participen
al campionat corresponent.
Per altra banda, també es publica en aquesta revista
una fotografia, però explícita, de la taula de trofeus.
Només veiem un trofeu així molt covejat, que és la Puntaire.
Sabeu que ara ells del món és poble de puntaires,
amb una figura que tothom sempre ha desitjat obtenir-les,
exclusiva només d'aquest concurs, una figura d'una puntaire.
Fa uns anys es va renovar, fer-la, diguem-ne, més moderna.
El problema és que en aquesta fotografia només veiem una sola puntaire
i altres obsequis, aquestes famoses esperdenyes
que realment han sorgit, que sembla ser que són tan pràctiques
per ballar sardanes, però, esclar, aquí es troben a faltar
trofeus per altres colles.
Trencant així la norma d'oferir un mínim de premis
a les colles que participen a un concurs.
L'explicació que es dona, evidentment, pot ser pressupostària,
però, esclar, el que com es diu en l'article,
si un no pot assumir un compromís, el millor seria dir-ho abans
i no acceptar-lo.
No és notícia que habitualment, o que impliqui els temes
que habitualment tractem en el nostre programa,
però crec que, per allò de la solidaritat,
dins el que algú amb bon humor ha qualificat
com els del ram de les perdenyes,
és a dir, gent que actua dins el món de la cultura poble
i tradicional, doncs la notícia és positiva
que avui publica en els diaris i és que el govern espanyol
ha aprovat un reglament, ahir ho va aprovar
el Consell de Ministres, de pirotècnia,
que permet preservar, segons la denominació oficial,
celebracions populars en les que es fan servir petards,
és a dir, el foc, i això afecta manifestacions tradicionals,
tant tradicionals com la pàtum de Berga o els correfocs.
Poca broma.
Sabeu que determinades normatives europees
havien compromès seriosament la celebració d'aquestes festes.
Imagineu-vos, doncs, que serien les festes de Santa Tecla,
sense anar més lluny, sense l'element foc,
doncs seria un retorn a temps passats.
I en aquest cas, doncs, feia falta aquesta normativa,
aquestes excepcions que, segons sembla,
ha aprovat el Govern de l'Estat,
que és qui té competència en aquesta, entre moltes altres coses,
i, finalment, s'ha pres aquesta decisió
al Consell de Ministres d'ahir divendres.
I, segurament, serà tema de...
no només de xafarderia, sinó de notícies
amb molts programes propers,
i voldria desitjar que fos la mateixa tònica
que ho podem fer avui,
és constatar, no és pas novetat d'aquesta setmana,
però són d'aquells temes
que potser a vegades més val no remenar massa,
com és el que ha succeït des de fa temps
a la Cooperativa Obrera Tarraconense,
aquesta autèntica institució tarragonina,
seu de moltes entitats culturals, socials,
on s'hi realitzen activitats realment molt, molt positives,
no només per la cultura, en un sentit estricte,
sinó en moltes altres aspectes ciutadans.
Sabeu, s'ho hem comentat més d'un cop,
la situació realment delicada de l'entitat,
d'aquella institució,
i sembla que encara és lluny de resoldre
els problemes econòmics, sobretot,
però sembla que almenys s'ha encarat
a resoldre aquesta situació,
senzillament perquè han assumit
les regnes d'aquesta entitat,
persones amb prou,
sembla que prou capacitat,
no només capacitat, sinó decisió
i les idees clares de conduir-ho cap allí.
Sembla que la situació és difícil,
el buny, diguem-ho així,
clar i directe, buny econòmic és important,
però està encarada la cosa almenys
en la direcció correcta.
I, en tot cas,
el positiu també és que
les coses no pintaven massa bé,
fins ara, a l'hora de buscar solucions,
pel que fa a les entitats
que estaven acollides,
entre elles,
colles sardanistes
o el casal de reunir.
Sembla que la intenció
dels nous responsables
de la cooperativa obrera
és de comptar amb totes aquestes entitats
i, a més a més,
d'engrescar-les,
de realitzar encara més activitat
en aquella casa,
al carrer Fortuny de Tarragona.
I, com acostumam a dir,
sempre que es dona el cas,
un clàssic sempre va bé.
Ara escoltem una d'aquelles sardanes,
això,
que és un clàssic
que coneix tothom
i, a més a més,
l'escoltarem cantada.
Una versió
que fan conjuntament
el grup de rendits,
grup d'habaneres,
en principi,
perquè ja sabeu
que els grups d'habaneres
entre el seu repertori
gairebé sempre
inclouen sardanes.
En aquest cas,
actuen conjuntament
amb la cobla
La Bisbal Jove.
Es tracta de la seva versió
de Girona i Mada
d'en Vicenç Bou,
una sardana del 1921
dedicada al casal gironí
de Barcelona
amb lletra de Joan Sarracan
i Lluís Papell.
Girona i Mada.
Cantem,
cantem
amb el vibran
l'amor per la ciutat
que tots tenim.
Cantem de tot cor
de tots cantem.
Nostre cant
és avui,
és l'encista
on mantem
tots els bons i grans.
Quan la deixava
tan volguda
sentit al cor
les il·lusions,
sentit-hi al cor
les il·lusions,
les il·lusions.
Trist record
que ja mai
jo podré
oblidar.
Cantem,
cantem
amb el vibran
l'amor
per la ciutat
que tots tenim.
Cantem de tot cor
de tots cantem.
Nostre cant
és avui,
és l'encista
sent molt verdent
tots els bons i grans.
Quan la deixava
tan volguda
sentit al cor
les il·lusions,
sentit-hi al cor
les il·lusions,
les il·lusions.
Trist record
que ja mai
jo podré
oblidar.
Girona,
estimada,
Girona
i molt d'aigua,
la llunyó.
És el meu
l'atres
d'on
l'amor
triunfant.
Ciutat
estimada,
per què
et vaig
deixar?
Per què
trobeu
l'entrada
de Tua
la llunyó?
Deixam-me
sorre
i suave,
i avui
vista
menjurada
d'un
bosque
pensat.
La llunyó
d'un
social lines
és per què
?
Són
llunyó
de Tua
i ve
de Tua
i de Tua
i de His
Ens
de
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!