Fins demà!
Un altre fantàstic dia a la ciutat de Tarragona, Ollo.
Benvinguts a la vila del pingüí, ho dirien uns.
Avui estic molt malament, Manel.
Què et passa?
Jo què sé, no ho sé.
Benvinguts al no vinguéssim històries.
La Silvia està vermella i rient molt.
Això és bon senyal.
Tu miraves l'edat, eh?
Sí, per això. Benvinguts a la vila del pingüí.
Ja és de nit a la vila del pingüí, ciutat romana per excel·lència.
La vila del pingüí?
Sí, també.
Benvinguts al no vinguéssim històries,
el programa de divulgació històrica que des de Tarragona Ràdio
cada divendres, perquè avui és divendres 19 de novembre,
a les 10 del vespre, t'acompanya durant 30 minuts.
Jo podria seguir parlant, però no en tinc ganes.
Tenim molta feina.
Anem per feina.
Molt bé.
No en vinguis amb històries aquesta setmana.
Aquesta setmana, el programa d'història de la vila del pingüí...
Parlarem d'una Carme, però no de Carme de Mairena, d'una altra Carme.
Ah, sí? Parlarem d'una Carme?
Sí.
Ah, de la Carmen Amaya.
Molt bé.
Comencem amb una efemèride relacionada amb la Carmen de Mairena.
i jo anava a dir, curiosament, una efemèride relacionada amb el dia d'avui.
Clar, si no, no seria efemèride.
Si no, no seria efemèride d'avui, seria efemèride d'un altre dia.
La segona part d'un monogràfic força interessant,
que ens presentava Manel Magí la setmana passada.
Els anasacis.
Sí, sí, els anasacis.
Després, respondrem a una pregunta que segurament us heu fet milers de vegades,
i és que Hitler creia en Déu?
Tu has pogut dormir fins ara?
No era ell, Déu.
Pobret.
També tindrem avui fa 100 anys a Tarragona,
amb un parell de notícies sobre què succeïa a la ciutat de Tarragona
el 19 de novembre de l'any 1910.
I una notícia a les notícies que no els hem coincidit.
Però tenim patrocinador.
Abans que les notícies tenim patrocinador.
Una mica callós avui, però sí.
Sí, en temps de crisi ens surten els patrocinadors com a roballons.
I mira que darrerament no he plogut massa.
Però bé, benvinguts al No em vinguis amb històries.
Avui estàs contentet, eh, Jordi?
Avui? No sé el cafè que m'has pagat.
I això que encara un número ha tocat la loteria.
Molt bé. També, també, també.
Participàvem al número 1899.
Exacte.
L'any després de la crisi, però de la crisi del 1898.
És que és un número bonic.
Sí, sí. Home, bonic.
Com qualsevol altre, la veritat.
Un 19 de novembre de l'any 1963.
Què succeïa?
Moria la baila hora Carmen Amaya.
I és que Carmen Amaya va ser una dels mites del ball flamenco.
Un geni que va revolucionar el ball que es feia en aquell moment.
Tot i que també cantava,
les seves excepcionals dots com a baila hora
van eclipsar la seva faceta de canta hora.
No va aprendre a ballar a cap escola ni a cap acadèmia.
Tot el que feia sortia directament del seu cor i de la seva ànima.
No va tenir cap mestre més que el seu propi instint.
De fet, l'escola on va aprendre va ser al carrer
on va començar a cantar i a ballar de molt petita
per guanyar alguns calerons.
Del carrer va passar als teatres
i d'aquí va arribar l'èxit a nivell mundial.
Fins i tot va actuar davant del president Roosevelt l'any 42.
I va ser portador de la revista Life.
Life.
Que no tothom pot dir que ha sortit de la revista Life.
Bueno, Hitler crec que sí.
Hitler també va sortir.
Sí, crec que sí.
No van escollir personatge de l'any.
De l'any, sí.
Quina gràcia.
Carmen Amaya moria tal dia com avui fa 47 anys
a l'edat de 50 anys
com a conseqüència d'una infermetat renal
després d'haver revolucionat el món del ball flamenc.
Molt bé.
Què puc dir?
Ozu?
Ozu.
No envinguis amb històries.
El monogràfic.
I abans de parlar de les restes que han trobat a l'Amassònia,
no, Jordi?
Sí, per això ho parlarem després.
Després.
Anem a l'Amèrica precolombina, no?
Precolombina.
Com això també és de l'Amèrica precolombina
del que han trobat a l'Amassònia.
Avui continuarem parlant dels Anasazis.
Anasazis.
També quin nom.
Ja la setmana passada vam iniciar una sèrie
d'estors monogràfics sobre un poble precolombi,
un poble que es va desenvolupar
abans de l'arribada dels europeus a Nord-Amèrica.
Sí, en concret a la zona sud-oest dels actuals Estats Units.
No, Texas.
No, Colorado, Arizona, Nova Mèxic i...
I Utah, no.
I Utah.
I Utah, sí.
Molt bé.
Que és un poble que no va deixar escritura,
per tant això dificulta força l'estudi del mateix,
i que els fonts que s'utilitzen, doncs, bàsicament són els fonts orals
que mantenen dos pobles actuals descendents, els Hopi i els Sunyi.
Però sempre entra a ficar-no entre cometes, tot el que es diu,
perquè han passat molts anys.
Molts segles, no?, des del final de la civilització.
Sí, sí, moltes influències.
Quedaven també fonts escrites,
dels primers exploradors espanyols que vam visitar la zona,
a partir del segle XVI,
i finalment, evidentment, les excavacions arqueològiques.
Havien vist també una cronologia
que havien determinat els treballs arqueològics
que dividien aquesta cultura en asasi entre els períodes.
Període Pueblo I, entre els 700 i els 900 de la nostra era,
quan es consolida aquesta cultura,
un període de màxim esplendor,
que es coneix amb el nom de Pueblo II,
entre l'any 900 i el 1100,
i, finalment, un període de dos segles,
també, de decadència, entre el 1100 i el 1300.
A partir d'aquí, van començar un èxode,
es van anar refugiant en llocs cada vegada més concrets,
fins a desaparèixer poc abans de l'arribada dels espanyols.
També vam parlar d'una de les característiques d'esta civilització,
que és la construcció de pobles i de petites ciutats.
tenim espectaculars exemples,
bastant ben conservats,
els poblats de Canyón Chaco,
o els aixecats a Mesa Verde per ficar dos exemples.
Aquests assentaments acostumaven a estar aixecats
en llocs espectaculars,
com grans balmes,
a recer dels elements meteorològics
i ben protegits contra atacs enemics.
Avui veurem quina era la dieta dels anessacis
que menjaven, que cultivaven,
parlarem del seu comerç i de la seva artesania,
de les seves creences
i també de la seva organització social.
Acabarem de dibuixar una miqueta el perfil d'esta gent.
Els senyors que conformaven la cultura dels anessaci
eren agricultors sedentaris.
Produïen blat de moro,
fesols, carabasses i tabac.
Els camps de Conreu
se situaven a les mesetes
fins als 2.100 metres d'alçada.
A més, l'alçada ja no era rendible,
no es podia desenvolupar l'agricultura.
Suposo que com una tecnologia bastant primitiva, no?
Molt primitiva.
Després, de fet,
hi ha hagut certa controvèrsia
entre els investigadors
sobre si era realment una civilització
o simplement era un poble primitiu.
Controlaven la metal·lúrgia, no la controlaven?
No.
De metal·lúrgia no en tenien...
Carades de fusta.
Ni idea.
Eren aixades, pales, plantadores tot de fusta
o de pedra.
O sigui que de metal·lúrgia no existia.
No havien entrat encara a l'edat dels metalls.
No obstant això,
és una civilització una mica contradictòria
perquè no eren capaços de produir res de metall,
però sí que dominaven tècniques d'errigació.
Home, potser per les circumstàncies,
perquè tampoc el sud-est dels Estats Units
no és que sigui una zona molt...
Rica en metalls?
No, no, rica en pluges.
Potser per això va haver d'espavilar-se.
De fet, van ser capaços de construir
uns sistemes d'errigació
que de fet provenien de la zona de Mèxic,
de la zona on després se desenvoluparia
l'imperi Azteca.
Llavors, extraien aigua de rius
o constituïen reserves d'aigua de pluja
i van construir tota una sèrie d'envasaments,
de canals, depòsits,
testimoni d'una forta organització comunitària.
I això, si haguessin anat per lliure,
no ho haguessin pogut fer.
Així eren canals tot comunitari.
O almenys la construcció.
Sí, la construcció, sí.
Volia dir que hi havia una organització social
molt ben estructurada.
Sí, sí. Molt bé.
També una part de la collita
l'emmagatzemaven a les cases
per si hi havia períodes de carència.
El blat de moro i les carabasses
ho secaven i ho guardaven.
Recuperaven els pinyons de les pinyes
calentant-les al foc
per consumir-los directament
o fer-ne unes tortites.
Sí, les tortites.
Típic de Mèxic.
Les pipes de girassol
també eren emmagatzemades en gerres
i els cereals se guardaven en recipients tancats
per protegir-ne
possible presència d'arrossegadors
i altres insectes.
Sí, i suposo que també es dedicaven a la caça.
Evidentment, també tenien
com a complement de la dieta
la caça.
De fet, tot i que eren agricultors
la recol·lecció de fruits silvestres
pinyons, fruits del bors, figues de pala, etc.
I la caça no van arribar a abandonar mai.
Bissons, suposo, antílops.
Bissons, antílops, cèrbols
que s'haven a les messetes.
A les muntanyes també trobaven muflons,
més cèrbols
i també petits animals
com conills, esquirols
o petits moixons.
Recordem que és l'Amèrica precolombina
i que no anaven a cavall.
No existien els cavalls.
Per això, que els cavalls
els van portar els espanyols
quan van arribar.
Aquesta idea dels indis a cavall
és una idea falsa.
Sí, no, bueno...
És una idea real del segle XIX
però no de l'Amèrica
d'abans de l'arribada dels europeus.
Perquè potser els nostres urients
s'ho estan imaginant
els anessacis
pujatxant un cavall
per seguir navissons
i doncs no, no anaven a cavall.
No tenien cavalls.
Per preparar els mitjans
s'ensenien foc
fregant un pal
contra una placa de fusta
i aquest foc
el mantenien viu
en forats fets a terra.
I per fer bullir líquids
introduïen pedres
que calentaven molt el foc
i que col·locaven
a l'interior
de recipients
de terra cuita
de fusta
o d'os.
Sí, i és a dir,
que van home
si dones a la casa
a l'agricultura
o les dones
potser es dediquen
més a l'artesania?
A això també feien artesania.
Feien artesania.
I els homes
teixien cotó
per fer mantes
i camises.
També utilitzaven
fibres vegetals
com per exemple
la lluca
o pells
per confeccionar
les seves robes.
De fet,
al ser una zona
semiàrida
o semidesèrtica
s'han conservat
elements orgànics
des de sandàlies
peces de vestir
etc.
que en altres circumstàncies
no s'haurien conservat.
Com dic,
utilitzaven sandàlies
o calçat
més preparat
per a períodes
de fred ivernal.
també eren habituals
a confecció de joies
com collars,
arrecades,
braçalets,
pintes de fusta.
I abans de gastronomia,
collites,
etc.
Sabem alguna cosa
de la seva vida cotidiana?
Com es divertien?
Què feien?
Si anaven
a baix de saló?
Això no ho sé.
Sí que explicarem
una mica
les creences religioses
que veurem
que tenien
unes reunions
molt importants
de tota la gent
dins d'uns edificis circulars.
Ara en parlarem.
Com s'hi divertien?
fent l'amor,
suposo.
Molt bé, molt bé.
No sé si ho feien.
Jo t'ho preguntava
perquè,
pel que m'havies explicat abans,
sí que s'han trobat
instruments musicals.
Sí, s'ha trobat,
per exemple,
flautes d'os.
És a dir,
potser és una forma d'oci,
també, no?
Sí.
A menys que no sigui...
La música ritual,
de caràcter ritual.
Però segurament
si hi havia música,
la utilitzaríem
de manera ritual
i de manera també
lúdica,
possiblement.
O sigui,
concert i flautes d'os,
possiblement sí que ho feien.
I era tot autoconsol,
sum o comerciaven entre ells?
No,
hi havia contacte
amb els pobles veïns.
Per exemple,
de l'actual Califòrnia,
recordem que això està...
La zona dels oners
sí que era al sud
i a l'est de la Califòrnia.
Doncs de l'actual Califòrnia
era la costa
importada amb perles,
coure,
ja treballat,
i lloros de Mèxic.
Ah,
que és lloros
amb tants colors.
I els comerciants
utilitzaven
una extensa xarxa
de senders,
però,
per exemple,
no passava com a l'Imperi Inca
on hi havia
autèntiques rutes
comercials
i vies o caracteres
on l'Imperi Roma
aquí eren
doncs camins de cabra
per entendre-nos.
No tenien una xarxa
ben estructurada.
A més,
els rius de la regió
no eren navegables.
Per tant,
això suposo que
dificultava.
El comerç existia,
però
no dificultava
que es pogués
dur a terme.
A part,
els assassins
no coneixien
el sistema monetari,
per la qual cosa
utilitzaven allò
que s'anomenava
l'intercanvi
entre el canvi
de productes.
Jo et dono
un sac de llavors
a canvi de...
Dos quilos de perles
de tu padre,
no?
Llavors,
s'havien de posar
d'acord.
Potser,
potser,
tenien més valor
les llavors,
eh?
Igual sí,
les coses
canvien a vegades
de segons l'època.
Molt bé,
abans de parlar
de creences religioses.
Creences religioses.
Mira,
sembla ser que tenien
una religió
que estava més propera
del que avui en dia
anomenaríem
els animistes.
tot i que carien
un deu anomenat
Cocopeli.
Cocopeli.
I en esperits invisibles
anomenats...
Cocopeli.
Anomenats,
no te'n rigues,
Cachines.
Com?
Anomenats?
Cachines.
Els esperits invisibles
anomenats Cachines.
Cachines.
Sí.
Cachina.
La meva Cachina
està a Katrina.
Per exemple,
existien ceremonis
col·lectives
destinades a invocar
aquests esperits
amb la finalitat
de demanar protecció
per a la comunitat
i aquestes cerimònies
tenien en lloc
en uns edificis circulars
anomenades Kibes.
A les Kibes
en anglès
Kives
eren habitacions circulars
excavades a terra
i recobertes
per un sostre.
Però que era com un temple,
això.
Com una espècie,
més que temple,
no sé si vam bé temple
o són a on se duien
a terme
els ritualss.
Sí.
Sí, podríem parlar
de...
Un petit temple.
Un petit temple.
S'accedia
per una petita escala
i al centre de la Kiba
s'hi ensenia
una foguera
i hi havia un tub
al sostre
per a treure el fum.
les Kibes més grans
que s'han descobert
podrien donar cabuda
a diversos centenars
de persones.
N'hi ha algunes
que arriben a fer
un diàmetre
de 18 metres
i si ignora
si hi havia
un clergat
estructurat,
professional,
que és com passa avui en dia.
Sí que sap
que hi havia certes persones,
els xamans,
que podríem nominar
que se provocaven visions
prenent determinades
substàncies alucinògenes.
Per exemple,
a Mesa Verde,
escomissions que s'han fet
s'han treballat llavors
de datura.
Sí, sí.
La datura
és una planta
molt alucinògina.
Sí, se sap
de l'existència
de xamans
però que no hi hagi
que hi ha
una estructura
de clergat secular
o regular
com podia passar
a l'imperi azteca
o a l'imperi maia
on sí que hi havia
uns sacerdots.
En quant a l'organització social
sembla que era
pareguda
a la dels índics
pobles actuals.
S'organitzaven
segurament al voltant...
Però no m'ho digui,
si hi ha privilegiats
i no privilegiats.
No.
Ah, no?
Sistema matriarcal.
Anda.
Manen les dones.
Sí.
La Sílvia està contentíssima.
Per això van desapareixer.
La parella s'instal·lava
a casa de la mare
i de la dona
i...
Bé,
doncs,
sé que aquest sistema
era matriarcal
i matrilineal.
Les dones eren
les propietàries
del patrimoni familiar.
Sí.
Bé, bueno...
Sílvia,
pots intervenir, eh?
Si vols dir alguna coseta
que estàs contentíssima...
No, però està a punt
de tirar-me un telèfon al cap.
Doncs,
la dona
era propietària
del patrimoni familiar,
com diem,
cases, terrenys
i el marit passava
a formar part
del grup familiar
de la dona
i si esta volia
es podia divorciar
d'ell.
Sí, sí.
Era una situació...
Era una societat
on manaven les dones.
Sí, sí.
I els arqueòlegs,
a més,
no estan segurs
que els anastasi
visquessin en clans.
Més aviat pensen
que s'organitzaven
en un sistema
igualitari,
sense agrupacions
socials
jerarquitzades, no?
Que no hi hagués
massa diferència social.
Sí, sí.
O sigui que estem parlant
d'autantics hippies, eh?
Autantics hippies,
i altres.
600 anys o 800 anys abans.
O sigui que
gent que no té jerarquia
i que, doncs,
manen les dones.
Ideal
per alguna gent.
Finalment,
i per anar plegant,
comentarem la discussió
que n'havia parlat
abans, Jordi,
i és que,
al llarg dels anys,
arqueòlegs i investigadors
han discutit sobre
si els anastasi
van ser una veritable
civilització
o simplement
un poble
prehistòric
influenciat
per autèntiques
civilitzacions
properes,
com la zona de Mèxic.
És cert que els anastasi
no tenien escriptura,
ni coneixien la roda,
ni tampoc la moneda,
ni tampoc,
com han vist,
dominaven
la metal·lúrgia.
Això va en contra.
Si no coneixien tot això,
no estaven massa avançats.
Però,
per contra,
els anastasi
dominaven,
com ja hem explicat,
sistemes de rigació complexos.
també dominaven
la construcció en pedra,
van arribar a construir
alguns casos conservats
de cases
amb 5 pisos
o nivells.
I també els seus coneixements
d'astronomia
eren notables.
Per tant,
podem parlar
de civilització.
Bé,
a més,
digues,
què?
No, no ho sé.
L'important
és que
tots som una mota
de polvo
en el espai.
Jo ho havia pensat.
Porto, de fet,
tot el dia
donant-hi voltes.
Però,
quina mota, no?
Sí.
Hem de pensar,
a veure,
què considerem
com a civilització?
Normalment se parla
de civilització
quan hi ha un cert grau
d'urbanització.
Doncs bé,
els anessaci
estaven
o tenien
una cultura
urbanita.
Això també és curiós, eh?
Relacionar civilització,
és a dir,
algú civilitzat
amb el món urbà
i no amb el món rural.
Quan fas una volta
per les ciutats
i veus el que veus,
a vegades sí que t'ho preguntes.
En fi.
Doncs bé,
els anessaci
tenien una cultura
molt urbanitzada.
Hi havia pobles,
o petites ciutats,
podríem anomenar,
que haurien superat
els 6.000 habitants.
I a la zona
del Canyón Xaco
això es formava
com una espècie
de conurbació,
si ho podríem dir,
o així,
de pobles.
No,
però que...
Sí, sí, val.
On van poder arribar
a viure fins a unes 30.000 persones.
Sí,
un primer nucli important,
no?
O sigui,
hi havia un munt de pobles,
un a costat de l'altre.
No, no hi havia un més important.
Tots eren més o menys
de la mateixa importància,
però molt junts.
Sí.
Llavors,
és una zona
molt,
molt,
molt,
molt petita,
molt concreta,
vivien fins a,
s'ha calculat,
uns 30.000 habitants.
30.000 habitants.
Els de Nassassi,
a més,
van aconseguir la proesa
de construir en zones inaccessibles
sense utilitzar força animal
ni disposar d'eines metàl·liques.
Sense força animal,
tenien les claus?
No,
no utilitzaven animals,
utilitzaven la seva pròpia força.
I les cases grans
del Canyón del Xaco
van necessitar
per la seva construcció
milions de blocs de pedra
i centenars de milers
de vigues de fusta.
Per això,
jo penso que queda prou clar
i demostrat
que eren una
veritable civilització,
tot i que
no coneixien
alguns
invents
que s'associen normalment
en altres civilitzacions.
I per anar acabant,
ara sí,
com vam comentar
al passat programa,
els de Nassassi
se van col·lapsar
cap a l'any...
La civilització Nassassi
va col·lapsar
cap a l'any 1300
de la nostra era.
Tot i que no hi ha
testimonis escrits,
existeix l'evidència material
que van exercir
una pressió creixent
sobre el medi
i això hauria pogut
provocar
un col·lapse ecològic.
Sí,
augment de la població,
més consum de recursos...
Exacte,
sobre explotació
dels boscos propers
i a la llarga,
doncs això
hauria afectat
també el clima
de la regió
i el nivell
d'erosió de la terra.
I, bueno,
si us interessa el tema,
hi ha un llibre
molt interessant
d'un senyor
anomenat Jair Diamond
que es diu
Col·lapso
perquè unes sociedades
perduren
i altres desaparecen
i aquí analitza
diverses societats
entre ella
la del San Asasi
i intenta trobar
una explicació.
Quines són les altres
que analitza?
En ella de Pasqua
també els vikings
a Groenlàndia
també van desaparèixer
al segle XV.
Sí, sí.
Però parla
del final
dels imperis
o la desaparició
total?
De la desaparició
de quines causes
poden haver-hi
perquè un determinat poble
també es pot parlar
del final
de l'imperi espanyol
o...
Sí, però això va ser
més per causes polítiques
i tal.
Aquí parla, doncs,
de casos
que no es coneix
exactament
com l'exemple de ella
de Pasqua
perquè en un moment donat
aquella civilització
desapareix
tot i que els habitants
continuen allí.
Sí, sí.
I una de les
conclusions
és aquesta, no?
La teoria
del col·lapse
per falta
de sostenibilitat
ecològica.
Sí, sí.
Potser investigant
el que els va passar
als necessit
podríem traure
conclusions
que podríem aplicar
a la nostra societat
actual, eh?
Potser.
Perquè ens podria passar
potser el mateix
en nosaltres, no?
Sobre explotació
o col·lapse
ecològic.
A futurs
que potser
no ens n'adonarem
o potser
ho farem massa tard.
I serà massa tard.
Això
molt possiblement.
No volem ser
catastrofistes
ni alarmistes
però tot això
és una altra història.
No en vinguis
amb històries
curiositats.
Creia Hitler en Déu?
Doncs,
encara que oficialment
era catòlic,
sembla ser
que el Führer
no va tornar
a trepitjar
una església
des que va deixar
casa dels seus pares.
però sembla ser
també
que pagava
l'impost
eclesiàstic
i sovint
feia referència
a Déu
en els seus discursos
probablement
com a part
d'una maniobra
política
també per captar
no feligressos
sinó
a la majoria
catòlica
alemana.
Segons
els seus
césars
més estimats
si els tenia
entre parèntesis
el Führer
tenia una opinió
molt negativa
sobre el cristianisme
però tampoc
se sentia
massa inclinat
cap a l'ataïsme
i és que
l'Alemanya
d'aquella època
l'absència
de creences
religioses
estava molt mal vista
sobretot
perquè s'associava
amb una altra ideologia
que Hitler
tampoc podia veure
que era
el comunisme
potser la millor forma
d'escriure
aquest dictador
seria com
un místic
ho a saber
però jo crec
que s'hauria
donar-li
massa valor
a aquest personatge
tenien certes creences
també
com a esotèriques
de l'elit
dels nazis
el Himmler
el Grial
el Grial
i tota la
mitologia germànica
i tal
i ben uns
etcètera
una mica
pillat
una mica
bastant
perquè per anar
a fer turisme
a Polònia
i després liar-la
com la va liar
doncs bé
el turisme
invadient d'un país
doncs bé
creia en Hitler
ai no
creia Déu
en Hitler
segurament no
i Hitler en Déu
segurament tampoc
avui fa 100 anys
a Tarragona
què vols que parles
són de teatre
o de
Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan
jo d'Horta de Sant Joan
molt bé
perquè després
hem de parlar
de la de l'Amazón
que és molt interessant
no tenim massa temps
diu el següent
recordem
notícia experta
del diari de Tarragona
de tal dia com avui
19 de novembre
de l'any
1910
ja ha plogut
diu
s'ha quedat molt bé
això de 1910
torna-hi
una, dos, tres
espera
però què diem
1910
de l'any
1910
molt bé
diu
debido a les gestiones
de l'alcalde
de la villa de Horta
senyor Terrats
secundades con interés
por el administrador
de correos
de la localitat
senyor Ressa
dentro de breves días
se implantarà
una reforma
en la conducción
de la correspondencia
de Tortosa
a Horta
altamente beneficiosa
para el público
ya que podrá
recibirse
en aquella población
el mismo día
que salga de Tortosa
ahora resultaban
deficientes las conducciones
pues se invertían
casi tres días
para llegar
las cartas
a su destino
merece aplaudirse
toda mejor
en el servicio mencionado
és perfecte
i avui en día
que estem acostumats
a fer una trucada
telefónica
o d'enviar un mail
a Nova Zelanda
i t'arriba
en dècimes de segons
sí, en dècimes de segons
i dos minuts després
ja tens resposta
és increïble
tres dies
tardava
en el Teatro de l'Ateneo
què passava?
diu
en el Teatro de l'Ateneo
Tarragonense
tendrà lugar
a les 9 de esta noche
el debut
de la Compañía de Zarzuela
que dirige el actor
Don Manuel González
poniéndose en escena
la segunda representación
de la preciosa Zarzuela
en dos actos
La Moza de Mulas
en la que hace una verdadera creación
la triple cómica
la señorita Rodríguez
finalizando
dando tan amena función
con la chistosa

expliqui yo como cosa extraña
curiós
a tu no te n'enganxa
no a mi no massa
pero bueno claro
això era menos de 10
potser aquí
l'any 2110
si veuen los anuncios
que se hacen hoy en día
finalizando tan amena función
con la chistosa
Zarzuela en un acto
el señor Joaquín
perdoneu
però això dels anuncis
no me toca a mi
sí
no sé si aquest anuncio
és el que me tocava a mi
conjuntament amb aquest altre
no no
te toca a tu
però a mi saps
que et passa
tota l'euforia
abans
ja ha sentit allò
de la societat matriarcal
i ha de demanar
el seu paper
i el seu lloc
en el programa
a més a més
jo crec que d'una altra manera
funcionaria el món
sense classes
i manant les dones
i tant
eren comunistes
i eren feministes
veus
a més a més
segurament que haguessin durat més
punts suspensius
no ho sé
l'Esperanza Aguirre
creus que val?
matriarcal
jo no he entrat en detalls
la Thatcher
creus que val?
Francisco Salvat
ah molt bé
patrocinador
vinga dale dale
que si no no cobrarem
a més
Francisco Salvat
practicante de medicina
y cirurgia
callista pedicuro
tratamento especial
para la curación
de los uñeros
gabinete de operaciones
consulta y servicio
a domicilio
no riquis
ardiama
calle del cos
del bau número 3
yo creo que eso
callo
callo
callo del cor
del bau número 3
pero yo creo que eso
de no riquis
Jordi
hombre
creo que no
surti a l'anunci
eh
no
no
que cobraré
amb la meitat
venga va
fes la punta final
venga
venga
visca els callos
venga
visca
Francisco Salvat
practicante de medicina
y cirurgia
patrocina
al don
venguis
amb històries
notícies
Jordi
la mazones
que pasa
la mazones no
está a Egipte
saps que había
i tu portes una notícia
que no és d'Egipte
exacte
n'hi portava una altra d'Egipte
és increïble
mira l'any 1999
un tio que es diu
el seu ranzi
ho dic bé en portugués
o en brasileiro
geógraf i paleontòlic
de la universitat federal
de l'estat brasilè
d'Àcre
va fer un vol
per demanar la selva
en un avió
i de repente
el que va dir
guau
que estoy viendo
guau
ens quedem sentia gasolina
no
què és això
què havia vist aquell senyor
què havia vist
doncs que havia descobert
les ruines
d'una antiga civilització
ah sí
i és que com que
s'està deforestand
al ritme que s'està deforestand
la selva mazònica
sí
estan apareixent
unes grans estructures
excavades a la terra
són formes geomètriques
quadrats
triangles
cercles
com a camins
formats per grans
races
uns 3 metres de profunditat
i uns 8 a 10
geòglifs
geòglifs
els han batejat
ben bé
no se sap exactament
quina funció tenen
parlen que podrien tindre
uns mil anys
sí
i no han comptat
estar a més de 300
en un àrea
d'uns 10.000 quadrats
10.000 quilòmetres quadrats
aproximadament
entre la frontera
de Perú
i de
de Brasil
així qualsevol persona
que entri al Google Maps
si s'entreté una mica
es pot arribar a trobar
jo en vaig trobar un
a prop del llac Titicaca
no?
al voltant del llac Titicaca
no una mica més cap a la selva
una mica més enllà
i quines formes tenen?
què representen?
no se sap exactament
què representen
ni
tot és per colombí
també
però el que sí que s'havia pensat
estar és que a la zona
de la selva maçònica
no hi havia existit
no hi havia existit
cap civilització important
i ara s'ha descobert
que bé
per fer això també
tenia que ser
una civilització
amb molta gent
i amb els coneixements
doncs
o artistes molt avorrits
també
perquè recordem que els geòglics
són habituals
a l'Amèrica del Sud
i els més coneguts
són els del Perú
les línies de Nazca
doncs bé
tindria una certa relació
i fins ara no es veiem
perquè la selva ho tapava
de forestar la selva
doncs van apareixent
esperem que això
no doni peu
a la foresta encara més selva
i a que és el pulmó del planeta
perquè això no vol dir
tampoc
que no hem de cuidar
els nostres boscos més propers
exacte
però bé almenys
el que ha aparegut
és curiós
i suposo que
en les pròximes dècades
s'anirà investigant
a veure realment
si s'arriba
a descobrir
quina civilització
va construir
molt bé Manel
la sèc
geòglics
la selva ens està dient
adeu amb la mà
i ens està tirant petons
que rebem
amb tot el carinyo del món
contentíssima
com t'agradaria ser a Nassassi
avui 19 de novembre
un nou programa
no em vinguis a mi història
visca les dones
i visca els a Nassassi
adeu-siau
ja no dic res
adeu-siau