El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Arcabisbat a Tarragona.
Bon dia, amics i amigues del Campanar.
Aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès,
en Santi Grimau, responsable de la part tècnica
i de la que els parla Montse Sabater.
Avui el calendari es senyala el diumenge 7 de novembre del 2010,
data en la que s'escau el 32è diumenge del Temps Ordinari,
anomenat també de Durant l'any.
És també el dia que el papa Benet XVI
dedicarà al temple expiatori de la Sagrada Família,
obra d'Antoni Gaudí,
un fill il·lustre de les nostres comarques.
El senyor Cabisba ens parlarà tot seguit d'aquest esdeveniment.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El diumenge 7 de novembre de 2010
és un gran dia que quedarà en el record dels catalans.
Benet XVI ha volgut fer-se present a Barcelona
per aconsegrar el temple de la Sagrada Família,
que està en el cor de tots.
És una construcció que necessita del pas dels anys
per fer-se realitat,
sorgida de la devoció a Sant Josep
i feta possible gràcies a milions de donacions anònimes
al llarg dels temps.
En aquest gest, el papa segueix les petxades
del seu antecessor,
que va voler resar l'Àngelus a la Sagrada Família
el 7 de novembre de 1982.
Aquell dia, davant una climatologia adversa
que va provar la fe i la generositat
de centenars de milers de persones,
primer a Montserrat i després a Barcelona,
Joan Pau II es va referir a aquest magnífic temple
degut a la inspiració d'una ànima
particularment sensible a tot allò eclesial
com el pare Josep Mañanet i Vives
i obra d'art del genial mestre Antoni Gaudí.
Joan Pau II va dir que Barcelona, cap i casal,
és admirada al món pel seu dinamisme,
pel seu ànima collidor vers gens originàries
d'altres regions d'Espanya
i per obrir-se a la fraternitat cristiana.
I va afegir que el temple de la Sagrada Família
recorda una altra construcció feta amb pedres vives,
la família cristiana, cèl·lula humana essencial
on la fe i l'amor neixen i es cultiven sense parar.
Tant de bo que la visita de Benet XVI sigui un impuls
a la tan necessària revitalització de la família cristiana
i amb ella de la espiritualitat de Catalunya.
El nostre país té arrels cristianes
que els bisbes de Catalunya van voler posar de relleu
en un conegut document.
Però les arrels no són suficients
si no es deixa créixer l'arbre
i necessitem que la nostra fe
es converteixi en un arbre gegant
que pugui fer ombra a tots els qui cerquin descans
al seu costat en la trefegada societat
de la nostra època
i que produeixi els fruits de pau
i de fraternitat tan necessaris.
Benet XVI és un papa
que uneix a la seva qualitat de pastor d'ànimes
servents dels servents de Déu
una gran visió
que tot el món reconeix
sobre el pensament modern
amb els seus encerts i errors.
Amb Dostoyevsky creu
que només la bellesa salvarà el món
entenent que la bellesa surt en últim terme
de la mà del Criador
que va fer cel i terra.
Avui s'emocionarà
contemplant l'obra de Gaudí
que també aspirava a la bellesa
que aprenia de la naturalesa
i de la inspiració de la seva ànima
en oració recollida davant el Sagrari.
Benvingut, Benet XVI,
a aquesta terra nostra.
Adéu-siau.
Com hem dit abans,
aquest diumenge
és el 32è del temps ordinari
dintre del cicle C.
L'Evangeli és segon Sant Lluc,
concretament el capítol 20,
versets 27 al 38.
Després de la dramatització
de la perícopa a càrrec
de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures de la missa dominical.
Després,
alguns dels seduceus
anaren a trobar Jesús.
Els seduceus neguen
que hi hagi resurrecció,
per això li van plantejar
aquesta dificultat.
Mestre,
Moisés ens va prescriure
que si un home casat
mor sense fills,
el seu germà es casi amb la viuda
per donar descendència
el germà difunt.
Doncs bé,
hi havia set germans.
El primer es va casar
i va morir sense fills.
També el segon i el tercer
es van casar amb aquella dona.
I així fins al setè
tots van morir sense deixar fills.
Finalment,
va morir també la dona.
Per tant,
quan arribi la resurrecció,
de quin dels sed serà muller
si tots set s'hi havien casat?
Jesús els respongui.
Els qui viuen en aquest món
es casen,
però els qui seran trobats
dignes de tenir part
en el món futur
i en la resurrecció dels morts
no prendran muller ni marit.
Ja no poden morir
perquè tenen part
en la resurrecció.
Són com els àngels
i són fills de Déu.
I que els morts ressusciten,
Moisès mateix ho indica clarament
en el passatge de la Verdissa
quan diu que el Senyor
és el Déu d'Abram,
Déu d'Isaac
i Déu de Jacob.
Ell no és Déu de morts,
sinó de vius,
perquè gràcies a ell
tots viuen.
Llavors,
alguns mestres de la llei
li digueren
Mestre,
has respost bé.
I ja no s'atrevien
a preguntar-li res més.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 7 de novembre
ens trobem
en el diumenge 32
de Durant l'any.
I en aquest diumenge
les lectures ens diuen
que la fe
ens encamina
a la resurrecció.
La primera lectura
ens presenta
el fruit
de la fidelitat
a Déu
madurat
per la seva saviesa.
Uns exemples
de valentia
i fe en la resurrecció.
Una valentia
que manifesta
la llibertat
contra l'opressió
dels que volen
ocupar
el lloc
de Déu
amb les seves lleis
i imposicions.
Fixem-nos
en algunes
de les paraules
dels torturats.
Estem disposats
a morir
abans de violar
les lleis
dels nostres
abans passats.
El rei del món
per les lleis
del qual morim
ens ressuscitarà
per una vida nova
eterna.
De Déu
he rebut
aquests membres
i per amor
a les seves lleis
els sacrifico
i d'elles
espero recuperar-los.
Val més
morir
a mans
dels homes
quan s'espera
que Déu
ens ressuscitarà
tal com ho ha promès.
La fe
en la resurrecció
omple de valentia.
Una valentia
que manifesta
la llibertat
de les persones
que no cedeixen
a l'opressió
ni als capricis
dels que no respecten
els valors
ni els drets humans.
Pau,
ens anima
a viure
la valentia
de la fe.
Germans,
pregueu
per nosaltres
perquè la paraula
del Senyor
es difongui
i sigui glorificada
tal com ho és
enmig vostre
i perquè siguem
alliberats
dels homes
malignes
i dolents.
No tothom
arriba a creure
però el Senyor
és fidel.
Ell
us enfortirà
i us guardirà
del maligne.
De fet,
us tenim
tota la confiança
en el Senyor.
Que el Senyor
encamini
els vostres cors
cap a l'amor
de Déu
i cap a la perseverança
que ens ve del Crist.
La veritable fe
consola
i manté
la confiança
en tots els membres
de l'Església.
Dóna força
i esperança
per treballar
en tota mena
d'obres bones.
Si en la pregària
volem que es difongui
la pregària
del Senyor
i la seva paraula,
aconseguirem
cada dia
més llibertat
per afrontar
totes les contrarietats
que es presentin.
Els seduseus
es pensen
que les coses
només són
com ells
les veuen
i les raonen,
sense estar oberts
a una reflexió
més encertada.
Jesús
els invita
a descobrir
el que diuen
les Escritures.
El Senyor
és el Déu
d'Abraham,
d'Isaac
i de Jacob.
Ell no és Déu
de morts,
sinó de vius,
perquè gràcies a Ell
tots viuen.
La fe en la resurrecció
ens fa amics
de tots els amics
de Déu.
La resurrecció
ens ofereix
una vida
de llibertat
i d'igualtat
sense traves
de cap mena.
La fe en la resurrecció
ens ajuda
a treure
tota mena
d'egoisme,
de separació
i de superioritat
entre els veritables
creients.
En aquest ambient
d'amistat net
amb Déu,
sempre disposats
a madurar
amb la seva paraula,
la fe ens porta
cap a la seguretat
que ens dona
la resurrecció.
Així
ens alliberem
de tota por
ni que ens amenassin
amb la mort,
ja que Jesús
ha compartit
la nostra condició humana
per destituir
amb la seva mort
el diable
que tenia
el domini
de la mort.
El proper divendres,
12 de novembre,
Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat,
presidirà
l'acte de presentació
del llibre
Miscel·lània
mossèn
mossèn Miquel
Barberà
Anglès,
edició a cura
de mossèn
Joaquim
Clavé
Casellas,
que tindrà
lloc
el divendres
12 de novembre
del 2010,
a dos quarts
de vuit
del vespre,
a la sala
del tronc
del Palau
Arcabisbal,
que es troba
al Pla de Palau
número 2
de Tarragona.
A l'acte
hi participarà,
entre d'altres,
el cardenal
Monsenyor
Lluís Martínez
Sistac,
arcabisbe
metropolità
de Barcelona.
L'agenda
d'actes
culturals
organitzats
per institucions
diocesanes
és força densa
els propers dies.
Així,
el dimarts
9 de novembre
tenim la xerrada
l'activitat
pastoral
al servei
de la societat
civil,
a càrrec
del doctor
Carles Buenacasa
Pérez,
professor
de la Facultat
de Geografia
i Història
de la Universitat
de Barcelona.
Dintre del curs,
Sant Agustí,
historiador
i teòleg,
organitzat
per l'Institut
Superior
de Ciència
Religiosa
Sant Fructuós,
serà de les 6
a les 8.25
de la tarda
al seminari
pontifici
al carrer
de Sant Pau
número 4
de Tarragona.
L'11 de novembre,
dijous,
esdevindrà
dintre del curs
Història
i Arqueologia
Cristiana
de Tàrraco
que organitzen
conjuntament
l'Institut
Superior
de Ciència
Religiosa
Sant Fructuós,
l'Institut
Català
d'Arqueologia
Clàssica
i el Museu Bíblic
Tarraconense,
la professora
Marínxill Pérez
dissertarà sobre
el marc històric
i polític
de la Tàrraco
Cristiana,
mentre que el doctor
Rafael Serra
Vallà
ho farà sobre
textos i litúrgia
d'època
Visigoda.
Les ponències
tindran lloc
a la sala d'actes
del Museu Bíblic
Tarragonense
al carrer
de les Coques
número 1
de Tarragona
de les 7
a les 9
de la tarda.
També aquest dia 11
es farà
la segona jornada
de la cadena
de pregària
per les vocacions
organitzada
pel Secretariat
diossessà
de vocacions.
Informeu-vos
mitjançant
els webs
del Secretariat
de Vocacions
que són
webfacil.tinet.org
barra
voc
a
tgn
o de la delegació
diossessana
de pastoral
de joventut
www
delejot.cat
barra
acompanyamiento
barra
vocaciones
Tot seguit
els oferim
l'entrevista
que va fer
el nostre company
en Josep Sabater
a la germana
Isabel Correig
missionera
a la República
Democràtica
del Congo
Avui ens acompanya
Isabel Correig
missionera
diossessana
quinsassa
fundadora
conjuntament
amb el bisbe
di Nongo
a la República
Democràtica
del Congo
de l'associació
Ecoloiabondeko
Pobla
de la Fraternitat
Isabel
ve donar gràcies
de la realització
del projecte
Centre de Lídia
i Lídia
les activitats
que es realitzaran
al nou centre
permetant dispensar
atenció
nutricional
i també mèdica
a 60 infants
d'entre 12
i 15 anys
Isabel
benvinguda
gràcies
ens podies explicar
com vius
l'esperit missioner
la tasca
que s'està fent
aquí en Sassa?
sí
com tu has dit
vinc
per donar les gràcies
concretament
per la
la realització
de la construcció
del
Foyer
i Lídia
és una construcció
que està destinada
a
com tu has dit ja
a donar
acolliment
a nens
que serien
si no se'ls acull
i no es preveu
acabarien
sent nens
nens del carrer
bueno
en aquell moment
potser no cal
que expliqui
i tampoc convé
tot el que fem
minuciosament
potser anem a l'arrel
l'esperit missioner
no?
l'esperit missioner
aviam
si parlo personalment
doncs jo vaig sentir
un dia
que Déu m'estimava tant
que ho havia de deixar tot
per anar
a explicar als altres
a comunicar-los
i que és amor de Déu
i directament
vaig sentir
que tenia d'anar
a països de missions
ja fa 40 anys
que estic al Congo
he passat
per diversos llocs
he estat a la selva
ara estic
amb un suburbí
de la capital
i tractem
en aquest grup
Ecoloyabundico
que vam començar
aquest pare missioner
que ara és bisbe
procurem
viure
allò que és
el somni de Déu
el projecte de Déu
per tota la humanitat
que tots siguem
un poble
de germans i germanes
Ecoloyabundico
en Lingala
vol dir exactament això
poble
de la fraternitat
com que el grup
el vam començar
un pare missioner
congolès
i jo mateixa
que
soc europea
doncs
ja és un exemple
un símbol
de la nova fraternitat
la fraternitat
de Jesucrist
i
hi ha
ara actualment
unes 100 persones
doncs hi ha
persones grans
més joves
hi ha parelles
hi ha
mares monoparentals
hi ha
nois i noies joves
doncs persones
que se senten
atretes per Jesucrist
i
l'aspecte
de Jesucrist
d'anar
a buscar
les persones
marginades
de la societat
això és
com si diguéssim
l'opció
que tenim
en el nostre grup
per anar
a buscar
les persones
per fer-se
germà o germana
de tots aquells
que no tenen
ni germans
ni germanes
que estan sols
perquè a l'Àfrica
la persona sola
és la persona
més pobra
doncs
ho fem
d'una manera
molt espontània
però tenim
ja
també uns criteris
com unes obligacions
pastorals
diem
en equip
anem
sortim
als carrers
i aleshores
anem detectant
les persones
que estan
això
excloïdes
que no tenen a ningú
els donem
una mà
perquè es puguin aixecar
i perquè conjuntament
amb nosaltres
puguin
estaven com a mortes
doncs
puguin començar
a viure
perquè
com els hi parlarem
de Déu
que està amb nosaltres
si una persona
que està sola
no sent el caliu
d'una persona
que li doni la mà
i que li faci sentir
que l'estima
aleshores
es produeixi
una reciprocitat
entre el missioner
i la comunitat
exacte
sí
sí sí
és molt maco
és un intercanvi
totes aquestes persones
han agafat
ja aquest esperit
tenim molta formació
i sensibilització
entre nosaltres
procurem viure
entre nosaltres
però és un grup
que està molt obert
justament perquè és missioner
jo penso que la característica
de l'esperit missioner
és que l'obertura
cara als altres
l'esperit universal
que es visqui
amb el món sencer
i per això
hi ha la raó
de
el que diem
ad gentes
doncs
nosaltres
venim del primer continent
i ens anem
amb un altre
i allí es veu
molt clar
que manifestes
la fraternitat
perquè són de races
diferents
i cultures diferents
i té d'haver
doncs aquest aspecte
d'anar
d'anar geogràficament
en un altre lloc
que potser
tenen moltes més
carencies que aquí
però també
això
s'ha de viure
a la mateixa diòcesis
en la parròquia
cada un
no es podem tancar
nosaltres mateixos
jo diria que
també l'esperit missioner
exigeix
que ens obrim
i que donem
del poc que tenim
perquè si esperem
donar
quan tenim
molt
no donarem mai res
i tampoc
viurem l'evangeli
perquè l'evangeli
has de fer el pas
t'has d'arriscar
tens de quedar
en la confiança
que Déu
està amb tu
i que
ell ja farà de manera
que tiris endavant
però com allò
que n'hi diuen
de l'òvula
de la viuda
donar
del que
et fa falta a tu
i això
si ho posem
a tots els nivells
llavors
hi haurà un intercanvi
una comunió
universal
entre els diferents pobles
i entre les diferents
a la diòces
i entre les diferents
parròquies
i entre nosaltres
les persones
és una comunicació
un intercanvi
com deies abans
d'alguna manera
també es pot dir
que el missioner
és evangelitzat
exacte
jo puc dir
des del començament
que vaig arribar
allà
Montso Borbida
Quinsassa
no feia ni dos anys
que vaig dir
caram
estic evangelitzada
puc explicar
com va passar
sí sí
vaig anar
a Mondol
era un sacerdot
que havia perdut
el seu germà
que l'havien matat
els soldats
i aquell germà
era l'esperança
de la família
va anar
a aquest dol
i a aquest prevera
va predicar
va
a l'humilia
i va dir
jo soc capellà
el meu germà
era
molt intel·ligent
era l'esperança
de tota la família
sabem
que Déu
en general
la seva manera
d'actuar
de Déu
a vegades
ve a buscar
la persona
o les coses
allí on posem
tota la nostra esperança
perquè és Déu
i després
diu
jo us demano
a tots
que tinguem
el coratge
de perdonar
a tots aquells
que l'han matat
a mi me va ser
una gran evangelització
però
ara he explicat
un exemple concret
però
quan estic jo allà
a l'estallà
jo dono
però rebo molt
jo dono
el que soc
jo mateixa
perquè
jo trobo que
també
un missioner
no anem allà
només
per a fer coses
o com a un funcionari
i anem
per compartir la vida
per a viure
juntament
l'evangeli
i llavors
les cultures
hi ha l'inculturació
i veus que
per l'esperit missioner
entres
en una dinàmica
més universal
on
hi ha el pluralisme
de cultures
hi ha el pluralisme
de tot
tot es confon
i llavors
és com un cant
que va
cap a Déu
cada ús
tinguin la
pròpia identitat
sí
perquè tu ja et sents
també
de Tarragona
però també
exacte
de Quixasa
sí
abans em deies
que ets mestissa
ja
sí
jo em sento realment
com a mestissa
quan vinc aquí
que és la meva terra
Catalunya
Reus
Tarragona
jo vaig néixer Reus
tota la Catalunya
jo me sento
que se m'omplen les piles
perquè és la meva terra
perquè és la meva terra
i crec que és en la mida
en què un se sent
realment arrelat
en algun lloc
que té la pròpia
identificació
que llavors
es pot obrir
els altres
doncs si jo
quan vinc aquí
em sento a la meva terra
quan sóc allà
em sento també
a la terra que m'ha adoptat
que també és la meva terra
estic com
dono la mà
a un continent
i a l'altre
sí
Isabel
quin és el paper
de la pregària
pel missioner?
És fonamental
perquè
si no hi ha
aquesta dimensió
de pregària
llavors
es poden fer
moltes coses
i moltes coses
molt ben fetes
hi ha moltes oengers
que fan coses
molt ben fetes
ara
un missioner
tenim
la nostra motivació
és
és
Jesucrist
jo puc dir
que per a mi
la força
i la determinació
la trobo
en primer lloc
en Jesucrist
i em sedueix
especialment
el seu estil
de compromís
cara als altres
especialment
als esclosos
de la societat
si no
si no
trobem la força
en la pregària
llavors
vull dir
te desanimes
perquè els resultats
no es veuen
eh
i també
s'ha de dir
que
puc dir
i n'estic molt orgullosa
que en aquell grup
nostre
estan tan motivats
per l'Evangeli
i tan motivats
per l'opció
que ara
les persones
marginades
que ho fan
d'una manera espontània
i benevolment
benevolment
es diu
perquè
català
a vegades
no ho surt
doncs
del poc que tenen
paguen el transport
si veu una persona
necessitada
del poc que tenen
els hi donen a menjar
i és molt maco
això
aleshores
el testimoniatge
del missioner
quin ha de ser
quin ha de ser
de cara al futur
el testimoniatge
que han de portar
els missioners
jo em penso
que avui dia
el missioner
té de ser una persona
molt senzilla
i humil
no pensar
que anem allà
a ensenyar-los
i tot
a dir-los
i tot
com s'ha fet
ja fa molt de temps
sinó que és
anar allà
viure amb ells
deixar que els altres
t'ensenyin
i llavors
que hi hagi
una comunió
a vegades
te tens de baixar
te tens
te tens de posar
al seu lloc
jo parlo de baixar
perquè vinc
d'un continent
de tercer món
perquè també es pot ser
missió
en el Japó
però
en un tercer món
tots els mitjans
les infraestructures
tot això
ara no és el moment
de parlar
doncs
te tens d'adaptar
a les seves costums
tot i sent
el que tu ets
jo no puc canviar
de manera de ser
ni puc canviar
de lògica
i aprenc molt
i a vegades
també
és una creu
d'entrar
en unes lògiques
que jo no hi estic
acostumada
i entro
amb molt de respecte
i poquet a poquet
ells m'ho van explicant
és tota una
que no
si jo puc dir
entrar
amb això
que jo no he nascut
amb uns paràmetres
i es tracta
que ens puguem
arribar a comprendre
per caminar junts
però jo no puc
deixar de ser
la que soc
la Maria Isabel
que soc
i ells tampoc
tenen de deixar de ser
i llavors
en aquesta diversitat
diversitat
diversitat
llavors
fent camí junts
i missioner
també es pot ser
aquí a Tarragona
a casa nostra
perquè
l'esprit missioner
és l'autèntic esperit
que ens imposa
l'Evangeli
que ens diu l'Evangeli
i missioner
ho fem tots
exactament
la missió
exente
existeix
i és molt important
però
el més important
penso que és que
cada persona
cada cristià
se senti missioner
allà on és
i llavors
hi entrem
jo ho visc
geogràficament
perquè he fet
el salt
d'un continent
a l'altre
però
tothom està cridat
a viure-ho
potser socialment
anar
a cara
a la persona
que tens al costat
potser
és una persona
que està
sola
i tal
doncs
l'Evangeli
és un missatge
joios
hi ha persones
que estan soles
perquè també aquí
també hi ha molta soledat
bé jo
d'una altra manera
llavors
ser missioner
és anar a portar
la bona notícia
una bona notícia
és una notícia
joiosa
no anem només
a predicar
predicar
predicar
però
fem sentir
que estem contents
llavors
això
cada cristià
ho té d'escampar
penso jo
però d'una manera natural
no de dir
ara vaig a fer
de missioner
sinó
amb el propi estil
de vida
la manera de ser
llavors l'altre
està interpel·lat
i tu doncs
tenint tots aquests
problemes
trobes la força
per viure tot això
i llavors és quan li podem descobrir
la persona de Jesucrist
Isabel
quan tornes a Quinsassa?
el dia 10
de novembre
doncs
moltes gràcies
i bona sort
a les teves emissions
gràcies a vosaltres
i per tot el vostre
recolzament
el senyor
cabisba
el doctor
Jaume Pujol
Balcells
ha signat
els següents
nomenaments
mossèn Josep
Ribot
Margarit
de la prelatura
de l'Opus Dei
rector
de la parròquia
de Sant Francesc
de Sis
mossèn francès
Javier
Ranyer
Balcells
ha escrit
a la parròquia
de Sant Pau
de Tarragona
El divendres
12 de novembre
començaran
fins al diumenge
dia 14
les jornades
de formació
de catequistes
organitzades
pel Secretariat
Interdiocesar
de Catequesi
a Santa Susana
al Maresme
L'esmentat
12 de novembre
hi haurà
una xerrada
sobre
Dios
i la libertat
de l'hombre
confluència
i tensió
teologia
de la gràcia
a càrrec
del doctor
Javier Pérez
Mas
professor
del seminari
de Saragossa
i vicari
episcopal
dintre del curs
Introducción
al Pensamiento
de San Agustín
organitzat
per l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
de les 6
de la tarda
a les 8.25
de la tarda
el seminari
pontifici
al carrer
de Sant Pau
número 4
de Tarragona
El dissabte
13 de novembre
hi haurà
la reunió
de la permanent
del Consell Pastoral
diossessà
al Palau
Arcabisbal
a dos quarts
d'onze
del matí
Pel que fa
al diumenge
14 de novembre
es farà
una nova sessió
de l'Espai Tabor
organitzat
per la Delegació
Diocesana
de Pastoral
de Joventut
i adreçat
de manera especial
a tots els universitaris
però també
a tots els joves
que busquin
un moment
de trobada intensa
amb el Senyor
i per celebrar
l'Eucaristia
del diumenge
en un ambient
de calma
escoltant
i aprofundint
la paraula
de Déu
a la capella
del seminari
pontifici
al carrer
de Sant Pau
número 4
de Tarragona
a les 8 del vespre
I això
és tot per avui
gràcies
per la seva atenció
i fins al 14 de novembre
diumenge vinent
si Déu vol
fins aleshores
amics i amigues
del Campanar
feliç setmana
a tothom
ah
an
ah
ah
ah
ah
ah
ah
tothom
hi
a
com
ah
ah
que
ha
ah
ah
ah
ah
ah
ah
ah
ah