logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Fins demà!
Bona nit, Violeta.
La nit sempre et dirà la veritat,
allò que sóc i allò que vaig ser.
Qui ens pagarà ara el preu d'una nit?
Les monedes salvatges de la nit,
qui ens les donarà?
Bona nit, Violeta.
No em puc deslliurar de tu.
Digue'm almenys
si val la pena prendre les ales de papallona
o si només queda la pols d'estrelles entre els dits.
Bona nit, Violeta.
Seu aquí al costat de Tarragona Ràdio,
des del 96.7
i també a través d'internet,
a tarragonaradio.cat.
Fins la una de la matinada,
la nit és Violeta.
Fins la una de la matinada,
la nit és Violeta.
Fins la una de la matinada,
Fins la una de la matinada,
Fins la una de la matinada,
Fins la una de la matinada,
Fins la una de la matinada,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I cap al tard, encara contemples l'horitzó
des de la geografia dels teus sentiments.
On de mica a mica vas descobrint la tendresa,
on l'únic desig insaciable tot
és l'estima dels dits, el far de les veles.
Has crescut a la deriva dels naufragis,
al braçol de la innocència,
a l'instant apressat de les hores.
I has begut d'una mar llunyana
i ets l'aprenent d'un temps foradat,
de paraules, entre músiques que ho dolen.
La bandera violeta uneix al vent.
El camí és un camí despullat,
damunt nostre,
un punt tal vegada i d'inici,
d'essència o de culminació, d'esperança.
un bat dins uns ulls
putblat de gavines.
És una nit violeta
que cada diumenge et convida
a seguir al costat de Tarragona Ràdio
amb aquesta cambra de desig,
amb aquest estudi tan sensible.
avui diumenge,
aquest primer de març,
tot plujós per nosaltres.
Seu aquí al nostre costat
i et deixes endur per la música,
et portarem, si vols,
fins a la lluna,
fins on tu vulguis.
Look at the Hoopo
in the game of life,
yeah, yeah, yeah, yeah.
Andy Kaufman
Mr. Fred Blassie
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El present no és mai el nostre fi, el passat i el present són els nostres mitjans
i només l'esdevenidor és el nostre fi.
Així no vivim mai, sinó que esperem viure i disposant-nos sempre a ser feliços
és inevitable que no ho siguem mai.
I si ara examines els teus pensaments,
potser hi trobaràs una cançó de quan eres petit, de quan eres petita.
Ja saps que el present sempre té que ser el nostre fi.
Música
Música



Música
Música


Música

Música
Música
Viviu junts ara i estimeu-vos, tant hi fa el que diguin de vosaltres.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música


Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
cap vespre violeta
on ara tu estàs estirada al meu costat
com un estornell
que ha caigut a terra
xoc de pluja i esborrifat
un estornell
amb les seves plomes i parpelles encastades
pel blanc escall de la son
Dormir als teus abraços
és cada cop
més estrany i meravellós
és el que fem cada diumenge
aquí a Tarragona Ràdio
Dormir als teus braços
no deixis que la nit violeta es desperti
la braçoles
al costat del teu pit
i ets per nosaltres com un refugi
quando la sera scivolò su di noi
all'uscita della scuola in città
ci prendemmo per mano e ti disse
io ti amo
quando un bambino ci tagliò poi la via
con un tamburo di latta e una scia
e poi quel suono rimbalzò su di noi
io ti amo
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
poi ti stringesti forte insieme a me
quasi a proteggerle co dentro di te
nelle prime parole d'amore
io ti amo
quando la neve di silenzio in bianco
tutto quel chiasso al centro della città
e le nostre parole gelò
io ti amo
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
sei tu
quando la gente poi uscì dai teatri
di fumo e rose coprì i nostri passi
che contando di baci mai dati
io ti amo
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
sei tu
e quando l'incanto parla ancora di te
da un quadro un'alba da ciò che non c'è
sorridendo penso ancora di te
che ti amo
tanto lontana non so se sarai
tanto vicino ascoltarmi potrai
come me
come me
nessuno dirti saprà
io ti amo
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
sei tu
sei tu
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
il mio rifugio
floriran lilas i violers mentre durin les estrelles
i com qui guarda un tresor
guardaràs les paraules i les cançons
de la nit violeta
Avui
he pogut
contemplar
el teu somriure
dins una boira
de pluja.
He sabut avui
com es forma
la teva cara
entre aquella
ombra humida.
He viscut avui
la càlida
experiència
d'una presència amiga
i he sentit avui
dins la soledat
de la tarda
que no estava sol
i he entès avui
que amb la teva llarga absència
no havia matat encara
el record d'una imatge eterna.
voldria guardar-la per sempre
aquesta imatge teva
dins la boira
de la pluja.
et veig
admiro
i et sento.
take a breath
take a deep
calm yourself
he says to me
if you play
you play for keys
take the gun
and count to three
and count to three
I'm sweating now
moving slow
no time to think
no time to think
my turn to go
and you can see
and you can see
my heart
beating
you can see
through my chest
said I'm terrified
but I'm not leaving
I know
I know that I must pass
this test
so just pull the trigger
say a prayer
to yourself
he says close your eyes
sometimes it helps
and then I give
a scary thought
that he's here
means he's never lost
and you can see
my heart
beating
no you can see
through my chest
said I'm terrified
but I'm not leaving
know that I must pass
this test
so just pull the trigger
as my life flashes
before my eyes
I'm wondering
will I ever see
you're not the sunrise
so many won't get the chance
to say goodbye
but it's too late
it's too late
to think of the value
of my life
and you can see
my heart
beating
no you can see
through my chest
said I'm terrified
but I'm not leaving
oh
know that I must pass
this test
so just pull the trigger
trigger
trigger
trigger
trigger
trigger
trigger
and you can see
you can see
my heart
beating
oh
you can see
through my chest
and I'm terrified
but I'm not leaving
no
know that I must pass
this test
so just pull the trigger
trigger
trigger
trigger
Veuràs encendre la nova flama al vell mig de la mar quieta
i caurà una pluja violeta només per als amants més tendres.
Deixem que retorni dels núvols,
les proca mosseguen rencorosament la nostra sensibilitat.
Que aquesta fosca que ens està volent envair sigui desfeta,
destrossada a cops de paraules amatents plenes de caire de bellesa.
Reneguem del tot a la vida gris que ens volen imposar
perquè ens oblidem del somriure i esdevinguem esquerps i malhumorats.
Retornem a la saviesa del record, el record de la vida,
aquesta que està construïda amb grells d'esperances, amb grells d'il·lusions.
Siguem prou valents per intentar crear el cel a la terra,
malgrat els núvols d'esprou que segueixen mossegant rencorosament la nostra sensibilitat.
i si convé, anirem a cavall del vent.
i tornarem a estimar-nos com sempre hem fet.
No hi haurà la veritat.
Sé que això és un adeu
on no hi mancan plots
ni el soroll dels morts.
Sé que el temps llavarà
un mur silenciós
d'oblits i records.
Però em crida, em crida el vent, i amb ell me'n vaig.
Però em crida, em crida el vent, i me'n vaig amb ell.
Sé que he tingut raó, i només per això tornaria a estimar-te.
Sé que els acords que escric són per tenir aquí.
La teva semblança.
Però em crida, em crida el vent, i amb ell me'n vaig.
Però em crida, em crida el vent, i me'n vaig amb ell.
Sé que això és un adeu, on no hi manca un cos, ni el soroll dels mons.
Sé que el temps ja haverà un món silenciós d'oblits i recors.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La nit violeta a Tarragona Radio
Potser l'estiu va fer esclatar una mar de colors i de sal entre nosaltres dos
i t'hi va amb nervis nous l'ordre de les valls i dels turons d'aquell teu cos esplèndid.
Segurament l'estiu, bresurar les paraules que ens havíem dit,
prematures i primaverals, fins que les adormir.
L'estiu tal volta, llarg i estingit,
va marcar amb silencis les pàgines dels llibres i dels discos que ens havíem regalat.
Pols d'oblit, estiu tan lluny, ja no recordo ben bé com eres
i encara que els meus dits i el meu cos recorden la geografia del teu cos.
I fan de mal despertar
un cop adormides
aquelles paraules que ens dèiem
només en l'aire
amb aquest aire violeta
d'una nit del diumenge
sona una pregunta
i no sabem per què
va passar aquell estiu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit
Bona nit
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...









...
...


...
...
...
...
...
...



...
...
...
...
...
...
...
















...
...
...
...
...



...
...