Fins demà!
Fins demà!
I també els diumenges els repetim a dos quarts onze.
I avui tenim moltes coses per explicar.
L'últim dia ens vam dedicar bàsicament a la música
i avui començarem amb poesia.
El dissabte passat va ser el dia mundial de la poesia
i tenim aquí un preciós poema del Jordi Pàmies
que es titula precisament La poesia.
Com el galop mig oblidat d'uns cavallets de fira,
avui a casa ens sedueix l'encant d'un món feliç,
el tèrbol remolí de la imatge.
Però a la nit truca a la porta
i el silenci convoca les paraules perdudes,
com un grapat de còdols grisos a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lents reflux tornen llunyanes cançons de bressol,
ecos de la gia, murmols.
Ferit d'enyor, calla el poeta
i entreveu amb ulls clucs el ceg enigma
d'un temps de somni de vertigen
que roda més de pressa que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull de l'home
seduït per l'encant de la tècnica,
però no moren les paraules.
Flamen la nit,
la poesia és saviesa compartida
contra l'oblit
i pura gràcia d'un art madur.
Rigor i joc.
És el poema de Jordi Pàmies
i de fons sentíem
una peça del Marc Egea,
un especialista en tocar la viola de roda,
que és un instrument bastant,
no sé si di medieval o barroc, ja potser,
i es titulava
quan l'univers sencer estava concentrat en un punt.
Nosaltres hem volgut fer un petit homenatge a la poesia,
així molt en general,
i ara aprofitarem per recordar-vos
que també existeix la polipoesia,
que seria una disciplina que va una mica més enllà
i que integra altres elements,
com ara l'humor,
aquest humor que practiquen incansablement
els accidents polipoètics.
Qualsevol excusa és bona per punxar-los aquí.
I anem a escoltar el seu himne generacional,
Van a por nosotros.
Límpiate los dientes,
lávate los pies,
cósete el jersey,
píntate las uñas,
cámbiale las pilas,
cómete los mocos,
bébete la espuma,
cásate con ella,
cásate con ella,
cásate con ella,
toma precauciones,
piensa en tu futuro,
van a por nosotros.
Las hordas internacionales de madres
y delegados
y funcionarios
y chinchillas
y hurones moralistas
que desean llevarte
cogidito de la mano
a la jubilación.
Bébete el jarabe,
cómprate un buen coche,
deja de fumar,
no juegues a eso,
cambia de trabajo,
mejora tu imagen,
vete a por las gambas,
cósete la manga,
cósete la manga,
cósete la manga,
rézale a la imagen,
van a por nosotros.
Con sus pies de rey
y sus escuadras
y sus cartabones
y sus reglas
y sus compases
y sus trajes de domingo.
Peínate los pelos,
limpia tus zapatos,
huele a gasolina,
di que sea tu jefe,
mira las noticias,
no duermas la siesta,
deja esa sonrisa,
siéntete culpable,
acávate la sopa,
acávate la sopa,
acávate la sopa,
hazte responsable,
van a por nosotros.
Se acabó la juventud,
basta de holgazanear,
hay que concienciarse,
viva el complejo de Dipo,
yo tengo la culpa.
Paga tus facturas,
traje con chaleco,
duerme con pijama,
santifica el lunes,
funda una familia,
¿por qué no adelgazas?
Vaya facha traes,
lávate las manos,
píntate los labios,
¿por qué dices eso?
¿por qué dices eso?
¿por qué dices eso?
todo está ya escrito,
van a por nosotros.
Edison y Washington,
y Einstein,
y Freud,
y Hitler,
y Kennedy,
y Newton,
y Copérnico,
y Von Braun,
y Don Santiago,
Ramón y Cajal.
Van a por nosotros,
por nuestros pecados,
por nuestros pecados,
por nuestros pecados,
por nuestros pecados,
van a por nosotros.
cada año más cerca,
cada día más claro,
cada sorbo más dulce,
cada recuerdo más lejos.
Van a por nosotros,
van a por nosotros,
van a por nosotros,
van a por nosotros,
a por nosotros todos.
Doncs sí,
van a por nosotros
i nosaltres ens anem escapolint
com podem.
Us volia recordar
que aquest cap de setmana
van tenir lloc a Salomó
les segones jornades
d'estudi i divulgació
de les Terres del Gaià.
Això va ser el cap de setmana passat
i va haver un munt de ponències,
algunes comunicacions,
van participar
alguns dels històrics
de la lluita
per les Terres del Gaià,
com el Josep Santasmasses,
com el Joan Carles Blanc
i l'Hector Hernández,
la gent de la Sínia,
del Gaià.
I bé,
intentarem que algun dia
vingui algú de l'organització
a explicar-nos com va anar.
I més coses que han passat
i que no vam estar a temps
d'anunciar aquí el programa.
El dia 16 de març
vam tenir el plaer
a Barcelona,
a l'antic teatre,
de comptar amb la presència
d'Alajo
i del Javier Colis.
La seva actuació
es titulava
Por un punyado de dolores.
Aquest parell de personatges,
un personatge
i una personatgessa,
havien format juntament
fa uns 20 anys,
15 anys,
un grup que es deia
Mil Dolores Pequeños
i anem a recordar
una peça seva
i així anem entrant
en situació.
Mil Dolores Pequeños
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Continuem amb aquest programa
que pretén despertar
l'interès per la poesia, en la mesura del que és possible,
i també despertar
algunes consciències adormides que hi ha
pel món. Feia dies que no comentàvem
les activitats de l'Ateneu Llibertari
a l'Humà, del carrer Misesitges, número 9,
a la part alta, ja sabeu, davant del
trono Villegas, i aquesta setmana
el que tenen previst és
divendres, dia 26, a les 7,
dins el cicle de cinema Filmen Dones,
que continua, a IMSA, contra
la guerra, a càrrec de l'autora
Érica Sánchez Marcos.
I el dissabte 27, a dos quarts de vuit,
el cicle de memòria antiindustrial
amb cinefòrum,
amb una pel·lícula que es titula
La servidumbre moderna. Organitza el
col·lectiu Memòria de Peix i pinta
molt bé aquesta pel·lícula. Si podeu
i us hi voleu acostar, doncs hi sereu benvinguts.
I més feina per aquest cap de setmana, no us
avorrísiu pas. Tenim un munt d'activitats
dins el Festival de Dixi
de Tarragona.
Això serà, doncs, des de demà, durant
tot el cap de setmana, hi ha un munt, un munt d'activitats.
Destacaríem potser el diumenge
28, a les 7 de la tarda,
la Big Band de l'Aula de Músics de
Camp de Tarragona, amb un tribut a
Frank Sinatra a l'Auditori Caixa Tarragona.
Però hi ha moltes coses, moltes
coses pels carrers, bars, restaurants
i altres antros de bici
i corrupció, que tots freqüentem
quan podem. I anem
a aprofitar l'ocasió per punxar
un tema de la Torpe Brass, els nostres
benvolguts i admirats ex
grup de Tarragona,
que van fer un tribut a la
Dirty Dozen Brass Band. Era un tema que es
titulava així, per la Dirty Dozen Brass Band,
i que apareixia en el seu
únic, per desgràcia, disc oficial
que es deia All Things Move.
Vinga, doncs, per la Dirty Dozen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage ST' 501
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...

...
...
...