Bona nit
Molt bona tarda, quan són dos quarts de deu del vespre, benvinguts al Nom Miquis amb Històries,
al programa de divulgació històrica que des de Tarragona Ràdio, el 96.7 de l'FM,
cada dimarts a aquesta hora, doncs es presenta a tots vosaltres per fer un repàs de diferents temes relacionats amb el nostre passat
i també amb el nostre present, ja que també tenim una secció de notícies.
Avui us n'adonareu que només sentireu dos veus, una femenina i una de masculina,
suposo que ja haureu notat que la meva és la masculina,
i la Sílvia García que ens acompanya al control tècnic, que d'aquí una estona també ens farà d'ajudant
perquè el nostre amic Manel Magí, col·laborador i coordinador del programa del Nom Miquis amb Històries,
del NEVA, com nosaltres li diem a vegades, doncs està de baixa.
El pobret, deu estar al llit, avui ja podem assegurar que sí que tenim un oient.
Salutacions a tothom.
No em vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana, i ho faig a poc a poc,
perquè m'han recomanat diferents veus expertes que m'ho prengui molta calma,
perquè si no, després em sobrarà molt de temps.
Aquesta setmana iniciem el programa, com és habitual, amb dues efemèrides.
Continuem amb un monogràfic, que si recordeu bé,
doncs el darrer programa de l'any 2009, el Manel ens va fer una primera sessió
d'un monogràfic dedicat a l'heroïna.
Doncs ens ha enviat per correu electrònic, doncs la segona part.
Ens hauria agradat que el nostre company estigués aquí,
però sembla ser que no li ha enganxat el suficient aquest monogràfic,
i doncs em toca a mi.
Monogràfic sobre l'heroïna, després curiositats en època de rebaixes,
doncs una curiositat sobre la rebaixa relacionada amb les dones
i relacionada amb un dels productes que segurament més compren en rebaixes i no en rebaixes.
També avui fa 100 anys a Tarragona,
com ja sabeu que un espai on fem habitualment un repàs
de les notícies aparegudes al diari de Tarragona,
tal dia com avui, de fa 100 anys,
és a dir, un 12 de gener de 1910,
i per tancar després, bàsicament, notícies,
que avui venim ben carregats de notícies.
Afemèrides
1976, mort l'escriptora britànica Agatha Christie.
Doncs sí, tal dia com avui, de l'any 1976,
moria aquesta escriptora anglesa anomenada realment Mari Clarissa Miller,
però és coneguda com a Agatha Christie degut al nom del seu primer marit.
També he de dir que uns anys més tard es va divorciar d'aquest primer marit
i es va tornar a caçar amb un arqueòleg.
Però parlem d'aquesta dona, especialitzada en novel·les de misteri,
és una de les grans escriptores d'aquest gènere que ha assolit més difusió arreu de tot el món.
I és que segurament no hi ha ningú al planeta que no hagi sentit a parlar d'Agatha Christie
o dels seus detectius més famosos,
Hércules Porod, per una banda, i també de la detectiva Miss Marple.
De la seva nombrosa producció,
la seva nombrosa producció compren aproximadament 100 títols
i també dir que molts d'ells han assolit no només èxit literari,
sinó també èxits en versió teatral i cinematogràfica.
1945. L'exèrcit Roig inicia una gran ofensiva contra l'alemanya nazi.
I és que tal dia com avui, un 12 de gener de l'any 1945,
els exèrcits soviètics van donar l'estocada mortal als exèrcits alemans,
iniciant una ofensiva que els portaria a entrar a tota Polònia
i començar a capturar territori alemany.
Prússia, Pomerània, Silècia, etc. van caure en poques setmanes.
La desigualtat de les forces era escandalosa.
9 soldats russos d'infanteria per un d'alemany.
6 tancs russos per cada un d'alemany.
Un canó alemany per cada 10 canons soviètics.
A la 1.30 de la matinada d'aquí 12 de gener,
l'artilleria alemanya, amb una densitat d'un canó cada 4 metres,
va iniciar l'atac artiller que va durar fins a les 7 del matí següent.
Però 4 fons soviètics van atacar desfent les línies ofensives nazis.
L'ofensiva duria els soviètics fins al riu Oder,
a les portes de la capital del reig, a Berlín.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Ja podeu veure, xinotxano, ja han passat 5 minuts del 9 miquits amb històries.
Respirar tranquil·lament i endavant.
Salutacions, Manel, de nou.
Encara és capaç de no estar escoltant, eh?
Però bé.
Recordeu que abans de les festes de l'Enques,
en el darrer programa del 2009, vam parlar de l'heroïna,
o més ben dit, el Manel ens va parlar de l'heroïna,
o més ben dit, sobre l'origen de l'heroïna.
Aquesta substància, derivada de l'opi,
científicament denominada diafetilmorfina,
va ser descoberta l'any 1874
per un químic anglès anomenat Wright.
Durant 35 anys, la substància va ser explotada comercialment
per la farmacèutica alemanya Bayer,
la qual li va posar el nom d'heroïna
per fer-la comercialment més atractiva.
Bayer va posar a la venda la heroïna
com una erotètica panacea
per curar multitud d'enfermetats,
calmant i analgèsic,
per tractar la tos, el costipat, la grip,
també per tractar la depressió,
o com a succedani de la morfina
per cures de desintoxicació d'aquesta,
entre moltes altres aplicacions.
És a dir, l'heroïna, en un principi, servia per tot.
Aviat, però, es va descobrir
la seva brutal capacitat addictiva.
Tot i això no seria fins l'any 31,
del segle passat, 1931,
quan el Comitè d'Higiene de la Societat de Nacions
va aconsellar l'erradicació d'aquesta droga.
A Espanya, aquesta provisió va arribar un any més tard,
l'estiu del 34,
quan el govern va decretar la provisió
de fabricar-la i importar-la,
inclús amb finalitats terapèutiques,
a tot el territori espanyol.
Això va fer que fos substituïda per la morfina.
Per tant, els derivats de l'OPI
van continuar estant presents.
Bona part d'això és que l'any 1935
es va crear un carnet reglamentari
per a l'extra-dosis
que permetia gaudir de dosis
extraterapèutiques als addictes
a diferents drogues, com la cocaïna o la morfina.
I és que els addictes a la morfina
espanyols es van incrementar sensiblement
arran de la Guerra Civil.
Encara que és una història
que normalment no coneixem d'aquest període.
Això sí, estaven pràcticament tolerats
i institucionalitzats
amb aquest carnet d'extra-dosi.
És a dir, aquest carnet que hem anomenat
carnet reglamentari per a l'extra-dosis.
En aquells anys durs de la postguerra,
amb d'altres problemes molt més greus,
l'addicció als opiacis
no era percebut en absolut
com un problema social.
Esporàdicament, la premsa espanyola
es feia reçó de notícies
sobre el consum i tràfic d'heroïna,
però sempre fent referència
a països estrangers.
El problema mai estava a casa.
No obstant, la situació geogràfica d'Espanya
la convertiria en un lloc
de pas de substàncies prohibides
camí d'altres països
on sí que hi havia consum.
Això, un fet que tampoc no ha variant massa
en el present.
La primera prova
de que Espanya s'utilitzava
com a zona de pas d'heroïna,
preferentment cap als Estats Units,
data de l'any 62.
Després de la mort
del famós gánster
Salvatore Luquiluquiano,
al servei del gran augment
del tràfic d'heroïna
a les dècades posteriors
de la Segona Guerra Mundial,
es va descobrir una partida d'heroïna
amagada a dintre d'unes nines.
Uns anys més tard,
l'any 67,
es va interceptar
una altra partida d'heroïna
a la frontera de la Junquera
amb 13 quilos.
Un parell d'anys més tard,
es va descobrir
que des d'Espanya
s'havien enviat a Nova York
170 quilos d'heroïna
envasats en llaunes
de paella i bacallà
a la Vizcaïna.
Imagineu-vos
estar a Brooklyn,
per exemple,
i obrir una llauna
de bacallà a la Vizcaïna
i carregat d'heroïna.
Deuria ser
un bacallà explosiu,
la veritat.
La plena confirmació
d'aquestes sospites
que Espanya era utilitzada
com a zona de pas
va arribar l'any 71
amb la detenció
d'una nova partida
de 50 quilos
a la Junquera
i la detenció
d'una parella francesa
al País Valencià
amb més de 113 quilos
camuflats al seu cotxe.
La partida d'heroïna
més gran trobada
al món
fins a aquells moments.
Podem veure
la droga,
com podem veure,
la droga passava de llarg,
però aviat va començar
també a l'estat espanyol
el consum.
I quin lloc
de l'estat espanyol
era el més propici
per donar el tret de sortida?
Evidentment,
els anys 60 i 70
a Eivissa,
lloc de peregrinatge
del món underground.
Allí,
més concretament
a Formentera,
a finals de l'estiu
del 71,
la policia
va dur a terme
la primera intervenció
contra el consum
d'heroïna a Espanya.
Es tractava
de tres joves francesos
addictes
als quals
la policia
va intervenir
35 grams d'heroïna.
Es tractava encara,
però,
de casos aïts
i normalment
protagonitzats
per estrangers.
Al principi,
l'adquisició
d'aquest producte
era difícil
i costosa,
ja que no hi havia
cap mercat negre
organitzat
i vestit.
Així doncs,
aquest primer
consum d'heroïna
a Eivissa,
en concret a Formentera,
sempre va ser
minoritari
i es redovia
a determinats
cercles
més o menys
selectes,
per això
hem anomenat
el petit món
underground.
normalment,
en aquesta primera fase,
eren els propis
usuaris
els que es desplaçaven
a d'altres països
per adquirir
el producte.
En general,
podem dir
que els que es van
iniciar
al consum d'heroïna
durant els 70
formaven part
de la nomenada
cultura underground,
havent-se iniciat
en el consum
normalment
fora del país,
tot i que
alguns també es van
iniciar aquí
de la mà
de viatgers
enganxats
o turistes
enganxats.
Sembla ser
que els iniciadors
del consum d'heroïna
a Espanya
eren majoritàriament
francesos.
Prova d'això
és que el terme
pico
deriva del francès
picure,
que significa
una punxada.
Com ja hem comentat,
bona part
d'aquests primers
consumidors
eren de famílies
benestants
i tolerants,
tenien nivells
als estudis
i amb un nivell
cultural elevat,
molt diferent
del que passaria
en les properes dècades.
A partir d'aquí
va començar
la progressiva
explosió
que portaria
a la gran epidèmia
dels 80.
hi ha altres factors
que van originar
el caldo de cultiu
propici
per a que l'heroïna
tingués una expansió
tan brutal
com la que va tenir.
Veiem quins són
aquests factors.
A partir dels anys 50,
moltes ciutats
de l'estat espanyol
van rebre
una impressionant
onada migratòria,
migracions interiors,
molt diferent
de les que es produeixen
avui en dia.
Aquesta immigració
es va fer
sense previsions
de cap tipus,
fet que va donar lloc
a l'extens fenomen
del barraquisme.
Els anys 60,
per solucionar el problema,
el Ministeri de Vivienda
va començar a construir
grans barris
als extrarradis
de les ciutats,
com per exemple
Barcelona,
barris com
La Pau,
La Mina,
Sant Cosme,
etcètera.
Barris pobres,
amb grans densitats
de població,
guetos en definitiva.
I quan aquesta onada migratòria
havia arribat al màxim,
llavors va esclatar
el segon factor
que afavoriria
l'expansió
de l'heroïna,
la crisi de 1973,
que va posar
punt i final
a les bondats
econòmiques
dels anys 60.
L'any 75
hi havia 300.000
aturats,
l'any 87
al voltant
de 3 milions
de aturats.
Per tant,
grans masses
de població
vivien
en barris marginals
i marginats,
sense feina,
sense futur,
quina era
la possible sortida?
Doncs una
de les possibles sortides
era la delinqüència
i les drogues,
en aquest cas
l'heroïna
com a vàlvula
d'escapament.
Es va ajuntar
encara
un tercer factor,
la crisi política
institucional
que va suposar
la transició.
Amb aquests elements,
marginalitat,
atur,
crisi política,
el consum
d'heroïna
es va disparar
i els nous consumidors
ja no eren joves
amb estudis
i prominents
de famílies
benestants
que es donaven
un pico
a Eivissa,
a Formentera
o dins
d'alguns cercles
underground
de les grans
capitals.
Eren nois
marginats
atrapats
en els seus barris,
en les seves ciutats
sense perspectives
de futur.
El cavall,
nom amb el que va ser
batejada
o rebatejada
l'heroïna
i al contrari
del que podríem pensar
va tenir
el que els experts
en toxicomanies
anomenen
un cicle
de consum
curt-intens,
és a dir,
va arribar,
va matar
i va remitir.
Tot i que des de mitjans
dels anys 80
el consum
va començar
a créixer
i el nombre
de persones
que s'enganxaven
va caure
en força.
Va ser entre
l'any 89
i el 1992
quan l'epidèmia
d'heroïna
va arribar
a la cresta
de mortalitat.
Per exemple,
l'any 1991
hi va haver
1.700 morts
per sobredosis
d'heroïna
a tot l'estat espanyol.
L'arribada
de la Sida
també als anys 80
va suposar
també la desaparició
de molts heroinòmens.
El Sida
tenia en l'ús
compartit
de les xeringues
la seva principal
font de transmissió.
Posteriorment
i de forma progressiva
el consum d'heroïna
ha anat baixant
fins a nivells
molt més baixos.
L'heroïna
ja no era una droga
de progrés
ja no estava
a la punta
de llança
de cap cultura alternativa
al contrari
era una droga
de perdedors
d'extradaradi
de quinquis
de mala gent
per això
posteriorment
arribarien altres drogues
i la gent
es llençaria
a consumir
una droga
relacionada
amb l'èxit.
En aquest cas
arribaria la cocaïna
amb els seus pros
i amb una llista
amb una llarga llista
de contres
però tot això
ja és una altra història.
No en vinguis amb històries
curiositats
Les curiositats
d'avui
estan relacionades
amb les dones
també les podrem
relacionar
amb les rebaixes
i amb un dels productes
estrella
de les dones
la Sílvia
potser
podria
fa
malsombros
no sé
que n'hi ha molts
de productes estrelles
per exemple
la roba
normalment la roba
és productes estrelles
les sabates
molt bé
bingo
t'has guanyat un gallifante
les sabates
i parlem de
sabatofilia
per dir-ho
d'alguna forma
la major col·leccionista
de sabates
ha estat
sens dubte
una filipina
Imelda Marcos
bé
millor
Imelda Romualdez Marcos
més coneguda
com Imelda Marcos
ex primera
dama
de filipines
els seus enemics polítics
van assenyalar
que tenia aproximadament
uns 3.000 parells
de sabates
ella posteriorment
només va reconèixer
que només en tenia
1.070
enveges
la majoria
dels quals
avui en dia
es conserven
en un museu
el museu del zapato
de Mariquina
una de les majors
atraccions turístiques
de filipines
avui
una dona
es considera
sabatofilia
quan
té el seu armari
al voltant
de 200 parells
de sabates
propis
tu en tens
tants?
no
ja t'ho dic ara
no
t'ha costat
he vist que estava
samaricits
comptant
no
no arribo a tant
no pateixo
aquesta malaltia
i la llista
de dones
que han patit
aquest síndrome
d'Imelda
com podríem anomenar
també
ha estat ben llarga
per exemple
Josefina Bonaparte
després
després d'haver inventat
les seves possessions
l'any 1809
va arribar
a la quantitat
de 789
parells de sabates
per exemple
Carmen Miranda
que va ser
una famosa
pin-up
nord-americana
tenia una col·lecció
de més de 100
plataformes
al final
de la primera guerra mundial
Marlène Dietrich
tenia aproximadament
uns 200 parells
i segons ella
ho tenia molt clar
les sabates
són molt més
importants
que els vestits
i els tratges
són els que
donen elegància
a tota la imatge
segons Marlène Dietrich
també
Joan Crawford
l'actriu
ho va reconèixer
obertament
dient que les sabates
eren la seva debilitat
i col·leccionava
més de 300 parells
Eva Braun
la companyera sentimental
de Hitler
també era una enganxada
a les sabates
Evita Perón
també
Diana de Gales
també
Megan Cleary
també
Paris Hilton
també
que raro
inclús
la senyora
o senyoreta
per dir-lo d'alguna forma
Paris Hilton
té la seva pròpia firma
o la seva pròpia línia
de sabates
la Paris Hilton
Foodwear
oh yeah
Celine Dion
també
inclús
Celine Dion
té més de 3.000 parells
de sabates
al seu poder
a les seves mans
ella està malalta
malalta eh
sí
jo crec
tu recordes un anunci
d'una marca de cerveses
que hi ha unes dones
cridant
a l'entrada d'un vestidor
sí
és veritat
és veritat
no sé per aquí
eh
et pots imaginar
algú així
però clar
no amb robes
sinó amb sabates
perquè tenir 3.000 parells
de sabates
o 200 parells de sabates
jo si
tenint-ne 3 o 4
a vegades no sé què
ficar-me
imagina't
jo el que m'amoïna Jordi
mentre que estaves
dient això
que normalment
quan comprem
les sabates
també es compra
a joc
per anar
a conjuntat
no no
les mitges
no
els bossos de mà
les bosses
mare de Déu
t'imagina't
si tot això
ho té en sabates
imagina després
tots els complements
mocadors
etcètera
que es fa
hi ha gent
que compra primer
les sabates
i després el vestit
o sigui que imaginem
com va anar la història
amb això jo no havia pensat
però bé
imagina quins fons d'armari
deuen tenir aquesta gent
si necessiten un pis sencer
per poder col·locar tot això
molt
podíem fer un altre museu
amb l'Acelín Dion
només
sí
perquè si l'Aimèndra Marcos
deia que només se'n tenia
en 1.070
tot i que els seus enemics polítics
s'havien comptat
3.000 parells
imagina't
l'Acelín Dion
deixa-la anar
però no només l'Acelín Dion
sinó l'Iva Brown
la Barra en Dietrich
la Carmen Miranda
a la part que els enemics comptaven
en vez de fer-ho per parells
comptaven sabata per sabata
per si surten els 3.000
i els cacs
ja pot ser
perquè són mil i pico parells
i doncs sabata per sabata
és ben curiosa la història
avui fa 100 anys
a Tarragona
jo abans un incest
abans d'entrar
l'avui fa 100 anys
a Tarragona
hi haurà alguna tarragonina
amb més de
200 parells de sabates
que seria
doncs
la fita
important
o la fita
per dir que
estàs al síndrome
d'Imel de Marcos
i hem de fer una postdata
no?
quina?
que no treballi
en una sabateria
ni que sigui el propietari
d'una sabateria
aquesta és una altra
també també
bé
si algú
els té
que es fiqui en contacte
amb nosaltres
bé
12 de gener
de l'any 1910
al diari de Tarragona
notícies extretes
d'aquest diari
d'avui fa 100 anys
què deia?
a banda d'un patrocinador
que després
com sempre
ja ha ingressat els diners
al nostre compte corrent
i
la Sílvia
doncs
anunciarà
primera notícia
se ha recibido
un libramient
de 40.000 pesetas
para obras de reparació
del cuartel
de San Agustín
també era sorprenent
una altra notícia
que trobem
al diario de Tarragona
datal dia com a buit
de fa 100 anys
que diu el següent
una brigada
del municipi
que es el que ha
procediment a la
regla del
afirmat
y colocación
de paso
adoquinado
desde la acera
de la estación
de ferrocarril
al pie
de la escalera
del zigzag
es muy
de aplaudir
cuanto se haga
para la comodidad
del pasajero
que llega
a esta capital
y contribuya
a hermosear
la entrada
a la población
por lo cual
hemos venido
batallando
continuamente
una altra notícia
feia referència
a la guàrdia urbana
la guàrdia urbana
recogió ayer
de la vía pública
a una mujer ciega
la cual fue recluida
interinamente
en el hospital
y hoy ingresará
en el asilo
de las hermanitas
de los pobres
com ja veieu
no hi havia
grans notícies
tal dia com avui
del año 1910
una altra
també
que ens ha sobtat
és
el gremio
de labradores
de San Isidro
ha dispuesto
celebrar el lunes
próximo
la fiesta
de San Antonio Abad
con los cultos
siguientes
por la mañana
habrá misas
rezadas
en la iglesia
de San Lorenzo
a las 6
6 y media
y 8
bendiciendo
después de esta
última
las caballerías
a las 10 y media
se cantará
por la capilla
del señor Roch
un oficio solemne
por la tarde
a las 5
rosario
cantando
a orquesta
panegírico
a cargo
del canónico
doctor
don Isidre
Gomá
y canto
de los gozos
del salmo
y por último
potser
para mí
como mínim
la més curiosa
noticia paraguda
al diario de Tarragona
tal día como voy
del año 1910
ens diu
un buen procedimiento
para envejecer
los aguardientes
consiste en añadir
por litro de aguardiente
tres gotas
de amoníaco líquido
esta substancia
centraliza
la pequeña cantidad
de ácido acético
contenido
en el aguardiente
ácido
que no pierde
sino
envejeciendo
hauría
de
de comprovarlo
amb la facultad
de etnología
d'aquí de Tarragona
y bé
tenim patrocinador
Sabañol de Inún
curación radical
de los sabañones
en tres días
una peseta frasco
venta a farmacias
en Roma
y farmacia
y droguería
de Sanz
Sabañol de Inún
patrocina
al Nonvingues
a Vistorias
Notícies
Notícies
A set minuts
al final del programa
tenim tota una sèrie
de notícies
destacades
relacionades
amb la temàtica
del programa
clar
amb història
la primera
apareguda al país
porta per títol
allades noves tombes
de los constructores
de las pirámides
los descubrimientos
confirmen
que los obreros
eran trabajadores
libres
y no esclavos
y es que aproximadamente
unas 30 tombes
de caps d'obra
y unas 600 tombes
de trabajadores
desde fa aproximadamente
una década
desde el año 1990
es van descobrir
a Guisa
el cementiri
dels constructores
d'aquestes pirámides
i se sap
que aquests
immensos monuments
no els van construir
esclaus
a cop
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
com normalment
ens ha envenut
la història
sobretot al cinema
tampoc no la van construir
ni jueus
ni atelans
ni extraterrestres
sinó treballadors
egipcis
completament lliures
el ministre
de la cultura egipci
acaba d'anunciar
la trobada
de noves tombes
dels obrers
que van edificar
les pirámides
de Keops
i Kefren
a la quarta dinastia
fa aproximadament
uns 4.500 anys
i el fet
que les tombes
dels treballadors
estiguin
a la mateixa àrea
sagrada
i cerimonial
de Guisa
indica que la gent
enterrada
no eren
en absolut
esclaus
ja que no s'hagués
permetit
i permès
perdó
en cap cas
enterrar
els treballadors
en el cas
que fossin
esclaus
prop dels faraons
les famílies
que residien
a prop
de les piràmides
o de les piràmides
de construcció
sembla ser
que enviaven
cada dia
21 caps
de ramat
i 23 ovelles
per alimentar
els treballadors
pel director
de les excavacions
aquesta aportació
no era en concepte
d'impost
sinó
era una lliure
col·laboració
pel que normalment
o pel que
creu ell
que es veia
com un projecte
nacional
fa 4.500 anys
els treballadors
sembla ser
que no accedien
dels 10.000
en contra del
testimoni d'Erodot
que cita
100.000 treballadors
treballadors
que rotaven
cada 3 mesos
i els que morien
durant el procés
de construcció
eren enterrats
a la mateixa zona
del treball
en els cossos
dels treballadors
sepultats
s'ha pogut documentar
el treball dur
que aquests
en realitzaven
i és que
les restes
humanes
presenten
evidències
d'artritis
degenerativa
a la zona
lombar
i també
els ginolls
i també
d'haver rebut
tractaments
d'emergència
a peu de piràmide
com per exemple
recol·locació
d'ossos trencats
com per exemple
el Covid
al radi
i al peroner
inclús
hi ha dos casos
d'amputacions
i pel que
ens ve a dir
les excavacions
la mitjana d'edat
dels difunts
és entre 30
i 35 anys
una altra notícia
ens porta
en aquest cas
a Irak
el títol
la policia iraquiana
confisca antiguitats
és que la policia iraquiana
s'ha incautat
d'una sèrie
de peces artístiques
que sembla ser
estaven a punt
de ser tretes
del país
de manera il·legal
es tracta
d'un total
de 39 objectes
descoberts
a prop d'un temple
a les afores
de la ciutat
de Nasserija
al sud del país
i que pertanyen
al període sumeri
corresponent
al tercer mil·lenni
abans de la nostra era
les peces
estaven a punt
de sortir del país
via Iran
i com ja sabeu
Irak ha sofert
des de la invasió
de l'any 2003
un gran expoli
del seu patrimoni
cultural i artístic
de fet
quan l'any passat
el Museu Nacional de Bagdad
va reobrir les portes
encara hi faltaven
aproximadament
unes 7.000 peces
que continuen desaparegudes
l'exèrcit nord-americà
en el seu moment
també va ser molt criticat
per no protegir
les relíquies
i l'art del Museu Nacional
situat a Bagdad
museu
d'on van desaparèixer
peces babilòniques
sumèries
assíries
etc
una altra notícia
que ens destaca
el nostre company Manel
porta per títol
Egipte acogerà
una conferència internacional
sobre arqueologia robada
i és que a Egipte
celebrarà el proper mes d'abril
una conferència internacional
on hi participaran
una trentena de països
per discutir les mesures
i els mecanismes necessaris
per a la recuperació
de peces arqueològiques robades
segons paraules
del secretari general
del Consell Superior
d'antiguitats egipci
l'objectiu del Congrés
serà
realitzar consultes
per adoptar
una acció col·lectiva
a nivell internacional
per recolzar els esforços
destinats a recuperar
les antiguitats
saquejades
dels països
amb civilitzacions antigues
i que s'exposen
en alguns museus
i cases de subhastes
bàsicament
del primer món
també
durant les reunions
revisaran els drets
dels països
a recuperar
les seves peces arqueològiques
i preservar
els seus béns culturals
i jaciments arqueològics
d'acord
amb la legislació
internacional
darrerament
per tancar
amb una última notícia
només llegirem
el titular
també apareguda
al país
d'ahir
si no recordo malament
ja la desenvoluparem
el proper programa
ens diu
Neartentales
i humanos
modernos
tenien la misma
capacitat
intel·lectual
un estudi
un estudi
publicat
a Proceedings
of the National
Academy
Obsenses
mostra
que els neartentals
ja adornaven
el seu cos
abans
que arribessin
a Europa
els homo sapiens
aquesta notícia
per manca de temps
doncs ja la tractarem
al proper
No en vinguis amb històries
Arribem al punt final
del No en vinguis amb històries
una setmana més
primer programa
de l'any 2010
per cert
bon any
a tots els nostres
oients
i una forta abraçada
a tots
però en especial
a una persona
que està de baixa
i que normalment
està aquí
a la nostra dreta
o a la nostra esquerra
Manel
recupera't
que t'hem trobat
molt a falta
au si au
que no
i que ens
Fins demà!