logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Més enllà del cas certament singular de la Santa Espina l'amplíssim repertori sartanista
ofereix pocs casos de composicions
amb clares connotacions polítiques o reivindicatives.
N'hi ha pocs en proporció
a la gran quantitat d'obres que s'han arribat a crear,
però de Berni n'hi ha,
i avui intentarem escoltar-ne algunes d'aquestes sardanes.
També és cert que, per raons òbvies,
moltes d'aquestes sardanes han estat amagades,
ja que eren totalment perilloses
en certs contextos que ha hagut de viure aquest país.
Altres, en canvi, han estat amagades
a causa dels prejudicis estètics
de certs elements influents del sardanisme.
Tot això ens ho ha recordat el programa
que demà s'interpretarà el 67è plec de Manlleu.
I trobem dues sardanes del compositor local Joan Viladomat,
autor de la cèlebre, encara que poques vegades
l'hem pogut escoltar interpretada per una cobla,
la puntaire, així com la que porta per nom
la sardana republicana.
Fa pocs mesos teníem l'oportunitat de comentar
en aquest mateix programa
que la sardana republicana,
una peça mig oblidada del compositor manlleueng
Joan Viladomat, dedicada al primer aniversari
de la proclamació de la Segona República,
es podia tornar a escoltar en versió per orquestra
el passat mes de novembre.
Joan Viladomat, escolt a Manlleu el 1885
i mor a Barcelona el 1940,
de reconegudes idees republicanes i catalanistes,
va compondre l'any 1932
aquesta sardana que s'hauria estrenat a Banyoles
en una festa popular.
Viladomat va escriure amb més de mig milió d'obres,
algunes de les quals van obtenir un èxit notori,
com el conegut copler Fumandospero,
o la popular vestida amb Pasqual.
Finalment, doncs, la sardana republicana
es podrà escoltar i ballar demà a Manlleu,
on serà interpretada de conjunt
per les tres cobles que hi actuaran,
la Cadaqués, Sabadell i Vellpuig-Cobla.
El cert, però, és que aquesta vinculació directa
entre sardana i el moment polític
era molt més evident en pla segle XIX,
precisament quan la sardana viu el procés de transformació
que la va portar de la vella sardana curta
a la sardana actual, tot arreconant
el també vell i carca contrapàs.
No era quelcom anecdòtic, sinó ben normal
que moltes sardanes tinguessin noms ben compromesos
i fins i tot que recollissin melodies revolucionàries.
Això ho han posat de relleu els diferents treballs
que realitzava l'estudiosa Anna Costal,
així com l'exposició que ella mateixa
va comissariar amb el nom prou eloquent
de Pep Ventura abans del mite,
quan la sardana era un ball de moda.
En el disc es van registrar amb obres oblidades
de Pep Ventura, vinculat a aquest disc
amb aquesta exposició,
hi trobem, per exemple, la sardana Canç del Dia,
que inclou la melodia de l'himne de Riego,
l'oficial a Espanya durant el triani liberal
de 1820-1823,
convertit en estandard a les tropes federals
en temps de guerres carlines.
i els port accessed.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja ho sé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!