Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la Núria!
El control de a son!
I aquí davant del micro
la Maria Rosa
I a començar el programa sempre ho fem, és un costum que tenim
i no tenim per què canviar-lo, i és fer un ràpid, rapidíssim resum
molt esquemàtic del contingut del programa.
Començarem amb un tema, un tema que ara que a l'estiu no tenim,
a la seranà d'any ens permet entretindre'ns més,
i no es tracta ara, tampoc, ja que fa calor,
que volem passar-ho bé i sense complicar-se massa la vida,
no xerrar tant, però sí escoltar música, i avui una música
que ens permetrà no tampoc fer masses descobriments,
però sí seguir la vinculació entre les sardanes i les habaneres.
Parlarem a l'agenda de moltes coses, perquè hi ha moltes activitats
ja en aquesta època de l'any, i entre elles, per exemple,
la plec de Montblanc, demà, demà diumenge.
I aquesta setmana que comencen, aquests vuit dies, podríem dir-ne,
entre aquest cap de setmana i el vinent, diversos cicles
de ballades sardanes estiuencs, que malgrat les retallades,
doncs segueixen, almenys la majoria d'ells,
i entre aquests, el de la ciutat d'aquí, de Tarragona.
Ja a les notícies parlarem d'uns premis que estan destinats als blocs,
i un dels millors blocs que actualment podem trobar
entre el món sardanista i participa.
Us ho comentarem, i com sempre, que recomanem aquest bloc,
doncs, lògicament, us encoratgem a participar i votar per ell,
per exemple, si és que us sembla bé.
I donem compte, per exemple, del resultat del concurs de Reus
de la setmana passada.
Tindrem xafarderies, després del paràntesi de dissabte passat,
l'espai de textos, i tot allò que ens doni,
aquest temps que queda fins a dos quarts de dues de la tarda,
per començar, potser, la música.
Doncs sí, la primera pàgina musical del programa d'avui
serà una sardana de Francesc Cassú,
l'actual director de la Cobl Orquestra,
la principal de l'Avisbal.
Justament l'any que va assumir aquesta responsabilitat,
el 1992, escriué Ferm Amor,
dedicant-la al 25è aniversari del casament dels seus pares,
el també músic i compositor Jurep Cassú,
i la poetessa Carme Jordi.
És una deliciosa sardana que segueix l'estil característic
d'aquest autor, que no es prodiga gaire,
però que quan ofereix una nova obra ho fa a consciència.
En aquest cas, l'enregistrament s'ofereix expressament
sense la introducció de Flaviol,
innecessària en les sardanes per escoltar,
segons en Francesc Cassú.
Escoltem l'enversió de la seva cobla,
la principal de l'Avisbal.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.
de l'Avisbal.com.

de l'Avisbal.com.
i si en parlem,
les que no...
La primera va càrrecs.
que és una...
que no...
que no...
una melodia...
que no...
dient...
diràs...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
que no...
pertocereixer...
gairerola...
Volsavors,
millorar-hi.
Estornaem guetos...
que no...
Per això els jovent d'avui...
tots tenen les mans feretades...
no es troben com abans.
Moner de rovellade...
Per això tot aquell diner...
Rodant-lo varem fer...
allò mateix que en Colón...
que en rodar tot l'omón...
de seguida li vol fugir
el qui té diners sobrats
no hauria de gastar més
és el joc de la virgen del puny
o quan n'hauria de ser al revés
per això nosaltres seguim la corrent
visca el jovent, visca el jovent
vinga espardenyes, sabates i esclops
qui tingui més que sopi dels cops
sopi dels cops
Sardanes com aquesta forma
en el que podríem qualificar
com el repertori propi dels grups de veneres
ara bé, aquests també hi han incorporat
Sardanes ben populars inicialment escrites
per altres tipus d'intèrprets, ja siguin corals
orfeons o solistes
és el cas de la Maria de l'Estrenes
sens dubte una de les que més s'han interpretat
en la seva versió cantada, encara que la instrumental
també ha estat molt divulgada
La Maria de l'Estrenes la va escriure Josep Cederra
l'any 1950 i la lletra que va escriure
un autèntic especialista en aquestes tasques
Ramon Rivera, estava inspirada
en una persona real, la Maria Pagès i Coll
una noia de penyoles que aleshores tenia 20 anys
i naturalment lluïa unes formoses trenes
L'escoltem interpretada pel grup
Terrandins, acompanyat per la cobla
Bisbal Jove
La Maria de l'Estrenes
La Maria de l'Estrenes
al mirar-la pot passar
feia de fugir les penes
la bellesa d'un instant
un instant
un merdic després en cana
quin respecte el seu posat
tan senzila
tan senzila
tan senzila
La virtut i la franquesa i el que ve tan ben trenat.
La Maria de les trenes al mirar-la tot passant,
feia de fugir les penes la bellesa d'un instant.
Un instant convertit després en cant.
Quin respecte al seu posat, tan senzill que de sorpresa,
resplendia la bondad, la virtut i la franquesa i el que ve tan ben trenat.
Els teus ulls són boniques, la promesa d'un amor feliç
i la joia que t'espera, la saps veure llum de somni a l'encís.
Els teus ulls són boniques, la claretat d'infinit.
Maria, les teves trenes d'estren són un lligat, les pides d'or.
Maria, les teves trenes d'estren són la voluntat i l'amor.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Juliosament aquelles trenes hem de recordar
que foren al marí de l'abril angolant.
I ara que és mare la Maria l'hem de venerar
perquè el seu fruit d'amor obre-se tot cantant.
S'obtint un endre viuen les belleses d'un passat
d'alegre joventut, el més bon i tresorat.
I de l'ancís d'aquelles trenes i del pentinó
ens queda solament el seu record, record.
Sous-titrage ST' 501
Maria, les teves trenes d'estren són un llibre
i les pides d'or Maria, les teves trenes d'estren són la voluntat i l'amor.
Lluiosament aquelles trenes hem de recordar
que foren al marí de l'abril angolant.
I ara que és mare la Maria l'hem de venerar
perquè el seu fruit d'amor obre-se tot cantant.
S'obtint un endre viuen les belleses d'un passat
d'alegre joventut, el més bon i tresorat.
I de l'ancís d'aquelles trenes i del pentinó
ens queda solament el seu record, record.
Amb l'extraordinària popularització de les habaneres
paral·lela a la revitalització de les festes majors d'arreu del país
no només s'han recuperat velles melodies sinó que s'han anat creant de noves.
El mateix ha passat amb la resta del repertori d'aquest tipus de grups
incloses les sardanes escrites expressament per a ells.
Un autor que ha treballat força pel que fa a les habaneres,
tant a les habaneres com a sardanes cantades,
ha estat Riquet Viladasau, amb una llarga experiència
com a autor de Boleros primer i després de sardanes instrumentals.
També va tenir força en cert en proveir els cada vegada
més nombrosos grups de habaneres,
generalment en col·laboració amb el lletrista Josep Martí Clarà,
conegut com en Bepes.
Escoltem-ne un exemple, és la sardana Emma,
que interpreta el grup Peix Fregit.
El peu de la serralada de les gavarres has vingut al món
i el teu braçol de criatura meravellada
quan veu la color ha rebut la faire
d'espigol, farigola i de totes les flors.
Quan una fa de pentina els teus cabells,
grocs de genesta, sembla que el vent festeja
espigues d'or les teves galtes roselles.
Al peu de la serralada de les gavarres has vingut al món
i el teu braçol de criatura meravellada
quan veu la color ha rebut la flaire
d'espigol, farigola i de totes les flors.
Quan una fa de pentina els teus cabells,
grocs de genesta, sembla que el vent festeja
espigues d'or les teves galtes roselles.
Són les nines dels teus ulls,
dels teus ulls, pures aigües marines,
d'una mar llisa d'escull,
llisa d'escull, de les cales de treumat,
de treumat, de treumat, de treumat,
que amb la mirada dolça
espanten l'ombra del mal.
Ets la joia dels teus avis
quan brolla la teva veu,
de la xinera dels llavis
i tornes més blau al cel.
M'arriu i canta sempre,
juga i salta a dins de bon
i balla enmig de la plaça
una sardana
que la vila de Calonga
i engalana les finestres i els balcons.
Ets la joia dels teus ulls
com brolla la teva veu,
de la xinera dels llavis
i tornes més blau al cel.
M'arriu i canta sempre,
juga i salta a dins de bon
i balla enmig de la plaça
una sardana
que la vila de Calonga
que l'Òngel
engalana les finestres i els balcons.
I els balcons són les mines dels teus ulls,
pures aigües marines
d'una mar llisa d'escull
de les cales de treumal
que amb la mirada dolça
espanten l'ombra del mal.
És la joia dels teus avis
quan brolla la teva veu,
de la xinera dels llavis
i tornes més blau al cel.
M'arriu i canta sempre,
juga i salta a dins de bon
i balla enmig de la plaça
una sardana
que la vila de Calonga
engalana les finestres i els balcons.
Ets la joia dels teus avis
quan brolla la teva veu,
de la xinera dels llavis
i tornes més blau al cel.
M'arriu i canta sempre,
juga i salta a dins de bon
i balla enmig de la plaça
una sardana
que la vila de Calonga
engalana les finestres i els balcons.
els balcons i els balcons.
els balcons i els balcons.
I acabarem aquest breu recorregut
per la vinculació entre els grups de vaneres
i la sardana amb una, diguem-ne, desviació,
perquè no serà una sardana,
però una vanera interpretada per un grup
que ja hem escoltat abans,
Port Bo,
ara, però, acompanyat per una cobla,
els mongrins.
Ara fa més o menys un any,
aquests dos grups van enregistrar un disc
que pretenia oferir una interpretació diferent,
singular, d'aquestes músiques.
Es comptà amb alguns títols força coneguts,
autèntics clàssics,
a més d'algun altre de nou,
i uns arranjaments que treuen
un gran partit de la combinació
del grup de vaneres i cobla
amb l'afegit d'algun instrument més de percussió.
Van treballar arranjadors de gran solvència,
com Antoni Mas, Jordi Paulí, Marcel Artiaga,
Jordi Javi Molina i Joan Jordi Bou Mala,
que van obtenir uns resultats força interessants
en un gènere on semblava que ja estava tot dit.
Naturalment, cal valorar també
la qualitat dels interprets.
Una gran cobla, els mongrins,
i el que, sens dubte,
és un dels grups més sòlids, Port Bo.
I d'aquell disc hem triat
el gran clàssic dels clàssics de les Avaneres,
El meu avi, d'Ortega Monasterio.
Sona així.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
va anar a Cuba, a vorto del català,
el millor barco de guerra, de l'esglota d'Ultramar.
i l'esglota d'Ultramar.
El timonet i el nostre amo, i que cor a la mariner.
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palaplosier.
Quan el català sortia de mort,
els nois de Calella feien un cremant,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
i l'esglota d'Ultramar.
Arribar en temps de guerres,
de perfidies i traïcions,
en el mar de les Antilles,
retronaren els canons.
Els mariners de Calella,
el meu avi, el gris de cor,
varen morir a coberta,
varen morir al peu d'Ultramar.
quan el català sortia a la mar,
cridava el meu avi,
apena i s'està.
i s'està.
Però els valents de Bordeaux no varen tornar,
no varen tornar.
Quina era la culpa?
s'està.
Els americans,
quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremant,
i s'està.
Mans a la guitarra,
solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
Dos quarts d'una de la tarda i cinc minuts,
seguim a l'Undos i seguit,
temps de sardanes,
els bars,
música per a cobla,
avui també aquest temps que hem dedicat a les havaneres,
o la vinculació a les havaneres amb la sardana i amb la cobla.
Seguim doncs amb aquesta,
un, dos i seguit,
i ara ja amb la nostra agenda d'activitats.
Començant amb els aplecs,
i avui mateix,
el 16è aplec de Rosselló,
tarda i nit,
a l'Avinguda de Ponent,
amb l'escobla Jumonígola de Gramun i 4 Veïns,
amb concurs de colles improvisades.
El 38è aplec d'Arters,
vespre i nit,
al Parc Municipal,
amb l'escobla Ciutat de Girona,
Marinada i Sant Jordi.
A la nit, concurs de colles improvisades.
També avui,
el 34è aplec de Sant Andreu de Llavaneres,
a la nit,
al Casal de Llavaneres,
amb l'escobla Jumonígola Sabadell,
la principal de Llobregat
i la principal de Terrassa.
i el 6è aplec de Sant Esteve de Sarrovires,
a la tarda i a la nit,
al Parc Canals i Noviola,
amb l'escobla,
la principal de la Bisbal i els Mongrins.
Anem ara a demà diumenge,
al 58è aplec de Banyoles,
matí i tarda,
al Paratge dels Desmais,
amb l'escobla Milenària,
la principal de Porqueres
i l'Avisbal Jove.
Quarta aplec comarcal d'Osona,
al Penx,
a la tarda,
a la plaça de l'Ajuntament,
amb l'escobla Ciutat de Girona,
Blanes i Sabadell.
També el 13è aplec de Mataró,
al matí,
amb concurs de colles improvisades.
El 30è aplec de Juneda,
a la tarda i a la nit,
a la pista Parc Alegria,
amb l'escobla Juvení Volada Gramunt
i Bellpuig-Cobla.
I un dels aplecs amb més ambició
d'aquí a les comarques tarragonines,
el 37è aplec de Montblanc,
a les 10è aplec de Montblanc,
a les 10è a les 4 de la tarda,
a la plaça Major,
amb l'escobla Marinada,
Ciutat de Terrassa i Maricel.
Al matí,
amb l'esmorzar Popular.
Passem ara, dissabte vinent,
dia 10,
aplec de Castellbisbal,
a la tarda i a la nit,
a la plaça de l'Església,
amb l'escobla Marinada,
Viladolesa i Sabadell.
I a la nit,
concurs de colles improvisades.
També el 61è aplec de nit de Granollers,
a la nit,
al Parc Municipal Torres i Villà,
amb l'escobla Juvení Volada Sabadell,
mediterrani i la principal de Llobregat,
amb concurs de colles improvisades.
El 16è aplec de Torregrossa,
a la tarda i a la nit,
a la pista poliesportiva,
descoberta amb l'escobla Juvení Volada Gramunt.
I encara el dissabte,
dia 10,
el 24è aplec Aires Planencs,
al Pla de Santa Maria,
a 2 quarts de 7 de la tarda i a les 10 de la nit,
a la plaça de l'Església de Sant Ramon,
amb l'escobla Ciutat de Terrassa i Reus Jove.
Hi haurà sopar de Xarmenó,
la tarda sardanes de 7 tirades,
i cal dir que en cas de mal temps
es farà al centre cívic.
Passem ara l'endemà,
el diumenge dia 11,
amb el 48è aplec d'Olot,
al matí, a la tarda,
al Parc Nou,
amb l'escobla,
la principal d'Olot,
Mediterrània i Ciutat de Girona.
El 7è aplec de la Mossara,
a les 11 del matí i a les 5 de la tarda,
a la Mossara,
evidentment,
amb l'escobla Reus Jove i Ciutat de Reus.
Hi haurà l'opció de fer la pujada a peu des de Vilaplana,
encara que,
a part d'aquells que vulguin anar amb el vehicle particular,
hi haurà un servei d'autobús des de Reus,
passant per Mas Pujols,
l'Aloixà i Vilaplana,
fins a arribar a la Mossara.
També hi haurà un concurs de fotografia,
una plantada d'un arbre commemoratiu,
dinar popular
i un curset intensiu de sardanes.
També s'estrenaran les sardanes La Mossara,
de Joan Magrané,
i Colla Singla Roig,
d'Alfred Abad.
En cas de mal temps,
l'Aplec se celebrarà al Casal de Vilaplana.
Parlem de ballades de sardanes,
avui mateix a les 8 del vespre,
a Salou, al passeig Jaume I,
amb la Cobla Sabadell.
Demà diumenge,
a dos quarts de vuit de la tarda,
al Vendrell,
a la Rambla,
amb la Cobla Mediterrània.
Dimentres vinent,
dia nou,
a les set de la tarda a Reus,
a la plaça de Barís Fàbriques,
amb la Cobla Reus.
I a dos quarts de nou de la tarda,
a Tarragona,
a la Rambla Nobla,
amb la Cobla Reus Jove,
l'inici del cicle de ballades d'estiu.
Aquest dia,
mitja hora abans de l'habitual,
a causa del concurs de castells de Focs.
El programa d'aquesta ballada serà el següent.
En primer lloc,
en segon lloc,
Xaloc,
de Jordi Molina,
Somni,
de Manera Sederra i Puixarrer,
5x5,
de Eduard Cendra.
Sangrià Estimant Amic,
d'Enric Vilais i Joaquim Ferrer,
que és el lluïment de dos fiscorns,
Capital del Cava,
de Joan Nazaró,
avi Botet,
d'Enric Ortí,
Mariona,
de Josep Sederra,
i poble de Vallirana,
de Carles Santiago.
L'endemà,
el dissabte dia 10,
a les 7 de la tarda,
a Banyeres del Panarès,
a la plaça de l'Hom,
amb la Cobla Mira en Font.
a dos quarts de vuit del vespre,
al Vendrell,
a la Rambla,
amb la Cobla Rassò.
I us parlem ara de concursos,
avui mateix,
a les 10 del vespre,
a Esparreguera,
a la plaça de la Sardana,
al Territorial Comarques Barcelonines
i Colles Lliures,
amb la Cobla Reu Jove.
Diumenge,
a les 7 de la tarda,
a Begues,
a la plaça de l'Ajuntament,
Territorial Barcelona Ciutat
i Colles Lliures,
amb la Cobla Viladolesa.
Dissabte vinent,
a les 10 de la nit,
a Vic,
a la plaça Major,
i Colles Lliures,
amb la Cobla Ciutat de Cornellà.
I l'endemà,
el diumenge,
a les 7 de la tarda,
a Cunit,
a la plaça de Catalunya,
Territorial Comarques Terragonines,
i Colles Lliures,
amb la Cobla Reus.
I acabem la nostra agenda d'avui,
parlant-vos dels bars,
i dient-vos que dissabte vinent,
dia 10,
a les quarts de 7 de la tarda,
a Torre d'en Barra,
té la participació a la Festa Major
del Vall de Pastorets,
de l'Esbar d'Enseida de Tarragona,
amb Cristina Buixaderas,
el Flavioli Tamborí,
i Jordi Inglada,
al Sac de Gemecs.
I al mateix dia,
a les 7 de la tarda,
a Cunit,
també participació a la Festa Major,
en aquest cas,
del Vall de Turres i Cavallets,
i el Vall de Valencians,
dels bars Santa Tecla,
a Tarragona.
I a les 8 del vespre,
a Vilasec,
a la plaça de l'Església,
el grup de dansa tradicional,
Ramon d'Alzina.
I tornem a la música,
i amb la Cobla,
la principal de l'abisbal,
serà amb una sardana,
de les de Caire,
més ballador,
de Manuel Sedaray Puigferrer,
Petita Rosa,
trenada l'any 1958,
dedicada a la filla,
del també compositor,
Lluís Durant.
Tenet.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ja ho sabeu
que habitualment
l'undó i seguit
un cop arriba
a la una del migdia
fem un petit parèntesi
per oferir-vos
un lletí de notícies generals
per saber què passa
al món
i després tornem
fins a dos quarts de dues amb la segona part del nostre programa.
I arribarem fins a la una amb una altra sardana,
un d'aquells autors que podíem considerar clàssics,
que van ser molt populars en el seu moment,
però aquelles coses de la vida que a vegades passen,
actualment el veiem molt poc programat a les ballades
i als aplecs que era el seu àmbit natural pel tipus de sardanes que feia.
Em refereixo ja amb aventuradors,
segur que els que porteu mínima vinculació al món de la sardana us deu sonar,
encara que allò que passa no sapigueu dir cap títol concret,
però són aquelles sardanes, a vegades, que s'ho ha de la sents i sí, sí, és aquella.
Doncs bé, ara no escoltarem una d'aquestes més divulgades,
però sí una sardana ben característica de l'estil que feia en Jaume Aventura Tor.
L'ofereix la Cobra Ciutat de Girona i data del 1954,
dedicada a una ermita de Rubí, que es diu Sant Feliuet,
la plec de Sant Feliuet, doncs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I mira que bé, comencem amb les safraderies,
les teníem preparades, però tenim allò que diuen...
Una trucada.
No espontani, però amb el bon sentit de l'expressió.
Oh!
Com que passa poques vegades, doncs ens fa il·lusió.
El recordem, el 9-7-24-47-67,
però a algú no li ha calgut, ja ho sap, el té ben apuntat.
Qui vol contribuir? Nosaltres ens hem d'acabar, és a dir, sorpresa.
No, no, ens han dit, vinga, que hi ha una trucada, va, va, va.
Doncs va, aviam.
Doncs vinga, molt bon dia.
Hola, què tal?
Hombre.
Això, hola, què tal, ho recordem, eh?
Mira que bé.
Home, i menys mal, eh, que se'n recordeu.
No ens facis parlar, no ens facis parlar.
Que ha sigut supercuriós, perquè jo em pensava que seria el que donaria la sorpresa,
i m'han donat també la sorpresa.
Hi ha hagut aquí un creuament de trucades, que, home...
Però quina sorpresa t'han donat?
Perquè jo avui havia trucat a la ràdio i dic, escolta'm, aviseu-me quan estigui a les xafaderies,
perquè no estic a casa i no puc escoltar el programa.
Molt bé.
Escolta'm, però que no tens internet?
On estic, ara no.
Ah.
Ah, amiga.
Però té telèfon, per tant.
Té telèfon.
El David, perquè si algú ja s'ha no oblidat, després de tant de temps...
Però escolta'm, el David, havia de tornar.
Ja pot ser, ja pot ser.
Te'n recordes que havia de tornar?
Sí.
Aclarim-ho, per aquell que no sàpiga, i col·laborador del programa durant molt de temps, també,
i bona part responsable durant temps de la secció de xafaderies.
I quants records.
I quants records.
I quants tips de riure.
I això que et dic, que ens va dir, jo marxo, perquè clar, hi havia forces majors,
però jo tornaré.
Doncs per això us truco.
I per qui, més o menys, eh? Per aquestes dates havia de tornar avui.
Doncs per això us truco.
Ah.
I què ens dius?
Què ens dius?
Perquè jo us vull tirar una sol·licitud per reemprendre la teva tasca de col·laboració.
Dic a veure, dic, en lloc d'anar un dia així.
Doncs escolta'm una cosa, en lloc de trucar, perquè ja t'hag fossis pogut presentar aquí...
Home, però sense avisar ni res, no sé, ja com a cosa.
Ja.
Ara donarà la impressió de persona formal.
Sí.
Imagina't.
Els que el coneixen.
No ho penso explicar tot el que sé.
No ho penso explicar.
Ara hauria d'haver una dallau de trucades de les persones que el coneixen i poden dir...
No, no, no.
Broma a part.
Broma a part.
Perquè ara queda molt bé, jo vull tornar, però...
Bé, la comissió d'admissions de col·laboradors del programa es reunirà i deliberarà sobre el teu...
Però vaja.
En un moment donat allò, un...
Però vaja, jo et dic...
o alguna cosa d'aquestes.
Tu ja ens reunirem, però tu dissabte vinent aquí...
Dissabte vinent no.
Ah, no.
Perquè no...
Això, jo ja s'he d'acabar, però digue-ho per què.
Ah, sí, sí, mira, digue-ho perquè sí que és una altra...
Aprofito per fer una vestreta de xafarderies.
Perquè dissabte que ve, l'Agrupació Sadenista Tarraona Dança, doncs fa la reunió amb els pares de la canalla, de les colles petites, per les colònies d'enguany.
I clar, he de ser...
I ja ens pots dir...
O ja comencem com sempre.
Com sempre.
No ens pots dir on anem.
Maria Rosa, hi ha coses que no canvien.
Ai, que és pesat.
No sé, eh?
Aquesta sobresitud em sembla que...
Escolta'm, que si s'ha de fer per escrit o una instància a l'alcalde...
Escolta'm, però que es preveu que, com sempre, molta canalla, no?
Es preveu molta canalla.
Aquest any...
Bueno, no em facis parlar.
És que mira que en saps, eh?
Però, escolta, suposo que seguirà la tònica d'anar canviant cada any en un lloc diferent?
Sí, sempre.
Home, ha de repetir.
Hi ha algunes coses que ho hem fet, però intentem sempre cercar...
O sigui, ja sabem on no és.
El lloc de l'any passat, no?
No, això no, això no, això no.
I vam estar molt bé, eh?
Que vam estar a rasquera i uns pastissets, Maria Rosa, uns pastissets.
Doncs no en vaig veure cap.
Ell, ja sempre...
Jo, com a pare, com a pare puc constatar que l'any passat va ser un dels llocs que, com a escenari, diguéssim, de les colònies, va estar molt bé.
Menys la impressió que em va donar el dia que hi vam anar a buscar els petits.
Sí, sí, així va ser. Va estar molt, molt bé.
Escolta'm, i ja sabeu quanta gent hi anireu d'acompanyants i de més?
Ja ho teniu tot previst?
Bueno, en principi, sempre depenem una miqueta del número de nens, però bueno, els tres monitors de tota la vida...
Fixos, diguem-ne.
Aquests que ens mantenim eternament amb la joventut, seguim allí al peu del canó, pel que faci falta.
Us manteniu en la joventut o amb?
Amb, amb la joventut, això ja...
Abusant de tu, David, ja que hi ets, suposo que ens podràs dir alguna cosa.
Crec que avui, pel que fa a les colles, és un dia...
A veure, hi ha una novetat pel que fa als assajos de les colles a partir d'avui, em sembla.
Es pot dir això?
Sí, home, sí, suposo que sí.
Ara no sé si tenim el beneplàcido del president de l'agrupació.
Que es canvia d'escenari, no?
Sí, sí.
Canviem el lloc d'assaig, fins ara assajàvem a la Cooperativa Obrera...
Fins ara fa molts anys, eh?
Vaja, tota la vida, quasi bé.
Ja tens raó, ja.
És que els anys passen, eh?
Ai, vinga, va, que ens posarem melancòlics i això no pot ser.
Sí, te'n recordes, Maria Rosa?
Me'n recordo, me'n recordo.
Va, i què? I on aneu?
Ui, estem fatal, eh?
Doncs això, que hi ha un nou emplaçament i a partir d'avui començarem a assajar a unes dependències de la Casa del Mar, al carrer Francès Bastos.
Ah, molt bé, no?
Sí.
En principi és una prova pilot i ja veurem que si ens agrada el lloc i les instal·lacions estan bé i tal,
doncs pot ser que en un futur ens hi acabem.
Home, millor que el local de la cooperativa, perquè que la gent ho sàpiga, això és antinatural, a l'estiu sobretot,
amb la calor que arriba fent aquell local, és una cosa impressionant.
A mi, home, és que és un lloc tancat.
I el més impressionant de tot és que a passar de tot hi anem.
Sí, no, clar.
Suem, veiem, mantenim la flama de la Sardana a Tarragona.
I la línia, m'entens, allà, perquè ho fem totes suades.
Home.
Molt bé.
No, però és que entres allí i no pots respirar, perquè, clar.
Tot tancat, tot...
La veritat és que sí.
Va, David, abuso més de tu, perquè tenia preparada una xafarderia o un comentari o com vulguis
sobre una qüestió de les colles de Sardanes, que no t'afecta directament, però de rebot sí.
Ai, ara.
Ai, ara.
Jo volia comentar el fet que, darrerament, els concursos de les comarques terrenines, del comarcal i del territorial, o com es digui, entre les normes que hi ha, a part de no haver-hi revessa, una altra característica és que s'ha posat de moda, diguem-ne, fer-hi, ballar-hi cap al final una sardana curta.
Sí.
Saps? Jo no sé què en penses.
Ah, sí, això ho van fer l'altre dia, Reus, eh?
Ara es va cofar a tots els concursos de la demàcació.
Sí, sí.
Tot el que és a nivell de concurs territorial fa un parell d'anys que es sol fer.
Ah, sí, a cada concurs?
Sí, filla.
Jo sóc una mica...
Al Vendrell, a Cunit, a...
A Tarragona també es va fer.
A Tarragona es va fer, eh?
Sí, a més a Tarragona, amb la part positiva que es va interpretant per la cobla, amb un arranjament fet pel Rafael Guinovara, que és una cosa que jo trobo depriment, que amb 21 cobla allí no es pugui fer música en viu en aquesta sardana.
Ah, i ho fan enllaonadament.
I és bastant trist.
El que passa és que això també, no?, podem un dia debatre-ho al programa, sempre que la sol·licitud sigui acceptada.
Mira, avui sense sol·licitud estàs fent un far de treballar?
I tant, trobo que sí.
Home, a veure, això una vegada, doncs, sempre, doncs, no?, és l'efecte aquest, diferent, sorpresa, però, clar, ja a cada concurs repetir la mateixa història, això va a gustos, eh?
Però, perdona, dissabte passat, ahir, diumenge, diumenge passat, però moltíssima gent s'hi va ficar a ballar-la, eh?
Sí, sí, potser sí.
A mi hi ha una cosa que no m'agrada, però jo penso com tu, David, això que és com a repetitiu.
Sí, que el que repetitiu cansa al final fa.
Perquè, a veure, de fet, de fet, la sardana curta va passar a la sardana llarga i va triomfar a la llarga precisament perquè era molt més rica, molt més flexible, etcètera.
Però bé, a part d'això, a mi hi ha una cosa que em pica una miqueta.
A veure, la manera de ballar-la, jo la comparo com si ara, imagina, la sardana llarga s'hagués perdut,
i d'aquí uns anys algú la vulgués recuperar i vulgués recuperar-la ballant-la amb l'estil que balla a la colla Mare Nostra.
M'entens per on ball?
M'entens per on ball?
És a dir, que la sardana curta es ballava així, la ballava algú així, però no tothom.
No en dius del saltet aquell que fan, la sardana es ballava horitzontal, més que vertical com es fa ara,
però saps allò que fan aquell saltet?
Doncs això és una manera de ballar que algú va fer quan la va recuperar la sardana curta
i ho va fer d'aquesta manera.
M'enteneu la comparació, no?
Sí, però bé, ja et dic jo que...
Escolta'm, però el que aquí no esteu explicant, a part del tema sardana curta,
és que ara que has dit això, comparant-ho amb la colla Mare Nostra,
el David posa a riure com un desesperat, tu també rius per aquí...
Perquè el David el tenen fitxat en aquesta colla.
Ara, molt bé. És que pensava jo, això no ho dius.
Tot s'ha de dir...
Vinga, explica'ns-ho, explica-ho a la gent, que ens has deixat una mica, una mica només.
No, us he deixat una miqueta només, però vull dir, continua l'agrupació,
que això és l'important, i continua amb tasques també.
Però que enguany balles a la colla Mare Nostra.
Aquest any, doncs, ballo, diguéssim, com a dansaire.
Oh, clar, si no, com has de ballar.
No, però me refereixo a com a dansaire actiu, que fins aquests dos darrers anys
ballava la terrona dansa, però com a reforç.
A veure si estarà la Mare Nostra com aquell que aguanta la roba dels altres.
No, sí que l'hem vist.
No, jo l'he vist ballar, jo l'he vist ballar.
Escolta, que el meu m'acosta, perquè és totalment diferent l'estil,
la manera de ballar, el punteix, la manera de...
Per aquí anava jo, per aquí.
Per aquí, exacte, per aquí anava tot el tema de...
Perquè ballen, balleu d'una manera, punteixant d'una manera espectacular.
Molt diferent, molt diferent, sí.
I sembla que no, però fins que no t'hi poses, no ets conscient de...
Però apa, David, que és que ara sembla això una tertúlia d'estar per casa,
però si tu tota la vida hi has ballat així...
Quan era l'hora...
L'hi tira, l'hi tira.
Diguem-ho, perquè la gent ho sàpiga.
Quan era l'hora de fer la sardana de germanor, què feia ell?
Jo sempre feia el puntet.
Ah, sempre, sempre.
El que tenia de la Mare sempre el feia, perquè m'ha agradat.
Ah, doncs veus.
És una cosa que m'ha tret.
Ah, a veure.
Aquest any vaig tenir una oportunitat, que em van trucar per si estava interessat
en poder donar-les un cop de mà.
I de peus.
I de peus.
I però, bueno, vaig...
Vas i vens, no?
Vaig valorar també, vaig parlar amb el que llavors portava la colla a Tarrona Dansa,
perquè també el que no volia jo era deixar-los penjats.
I en principi, doncs, comptaven amb molts més nois que la temporada passada,
i així ha sigut.
Vull dir que tenen un... Ja ho saps tu, Maria Rosa, a la Tarrona Dansa,
tenen un ventall de gent.
Tenen un bon planté, en guanya.
Fa goig, fa goig, eh?
Fa molt de goig.
Per cert, que això es nota, perquè les fotos del programa dels actes sardanistes
de la Festa Major de Reus, hi havia fotos, i quan van voler buscar una colla
del ballant al concurs de l'any passat, la Tarrona Dansa.
Hombre...
A la crònica que sortia al diari més, en aquest cas,
també, també.
De la Festa Major de Reus, surt la foto de la colla de Tarrona.
La Tarrona Dansa.
Molt bé, molt bé.
Sí.
Com ha de ser?
Per cert, i ja caiem-t'ho, que si no...
Què he dit al concurs de Reus?
Què he dit?
Home, organització una miqueta...
Va, pot-los dir canya, que jo els he deixat molt bé,
doncs ara que hagi...
Home, a veure, no, que va ser tot molt correcte, a veure si ara...
però vull dir, clar, el que jo trobo que no és just és que si es queda a dos quarts de set...
Ui, allò va ser terrible, eh?
Clar, no pot ser que el concurs comenci més de mitja hora tarda.
Més de mitja hora tarda, és que és això, eh?
Quan feia 20 minuts que havia començat el concurs, la cobla s'estava enlairant a l'empostissant.
Exacte, i a més a més, quan el fet que ara dèiem, no?, que és un concurs que està reixint...
Però vaja, eren quatre colles, eh?
Clar.
Vull dir, no hi havia tampoc tanta colla com per dir, aquí se'ns ha desbordat, hi ha algun...
No, no, el problema no era de la quantitat de colles.
No, no, no, però vull dir que hagués pogut ser això, no, doncs què va ser, és que no ho sé.
No s'entén.
Esperaven que toqués ombre.
Oh, doncs mira, a la nit, a les 10 del vespre, perquè allí no hi toca ombre.
Clar.
Allí no hi toca ombre, no.
I això jo trobo que va ser una cosa que va passar, eh?
Va passar, va passar, però bé.
Tot i que després s'ha de dir que va ser lleuger, en si, va ser lleuger.
És a dir, jo vaig pensar, ui, mare meva, l'hora que comencem, quina hora acabarem?
I de sobte vaig dir, mira, anar a la cosa lleugera, però com que després dos pel públic,
i espera, i torna llavors...
La sardana curta.
Sí, altre cop es va tornar a fer les tantes, no?
Podent ser un concurs, no hi hagi.
Sí, perquè exacte, al final, fet i fet, a les 9 s'acabava.
I tant, a les 9 s'acabava.
Sí, sí.
Però més que ara és això, no?
Perquè tu vas allí a l'hora que te convoquen,
en el nostre cas, doncs portes canalla, que sempre és més, no?
Menys mal que hi havia espai i jugaven, eh?
I mira amb ells.
Això sí, això sí.
Perquè si arriba a ser un lloc més petitó...
No, però després allò que tanques preocupa a la Unió de Colles, no?,
per valorar els concursos, que...
Però, home, s'ha de tindre tot en compte.
David, la setmana que ve, tu perdonem perquè tens feina,
i a mi m'interessa també molt això del...
De les colònies.
De les colònies, com deia com el pare.
Però, eh, t'agafem la paraula, eh?
I sí, sí, jo el dia 17, aquí.
Molt bé.
Eh?
Amb tots vosaltres.
Què, ho veus?
Que fet i fet, avui ja hi has estat?
Sí, sí.
I mira quin muntes tomei xerrant, i apa.
Ara em sap greu que si teníeu coses que dir, ara...
No, que era tot això, tot això.
Ah, va, molt bé.
El que passa és que, mira, així ho fèiem l'Àngel i jo,
però així, si som tres, doncs encara millor, eh?
Molt bé, molt bé.
Vinga, doncs.
Doncs, escolta, molts records a tots.
Un petonet, i ens veiem.
Prenem nota, eh?
Primerament.
I apuntem.
Ja no cal la sol·licitud, no que no?
No?
No, va, no cal.
Està acceptat, ja?
No cal, sí.
Per allò, per maternia.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu, adéu.
Vinga, adéu, adéu.
Adéu.
I potser encara podríem dir una cosa, em sembla que tu en saps algú d'això, d'algú.
Algú?
Algú, una cosa, va.
Aquesta familiaritat ja, al final.
Hem parlat de les colones d'estiu dels petits, però les colles més grans el que acostumen a fer són estaix.
Estaix, sí, sí.
He sentit dir que n'estan preparant la veterana de l'agrupació sedentista Terrona Dansa,
que crec que és cap a finals d'agost, però qui estan ara, en aquests moments, és la Terrona Dansa.
Estic aquí, doncs sí, la Terrona Dansa. Estan aquí a Castelldefels, amb una casa de colònia, bueno, així molt maca i bé.
Però què és platja o muntanya?
I a piscina.
I a piscina.
No, suposo que faran una mica de tot. Em sembla que és baixa la platja. Ai, no, no ho sé.
És igual, és igual.
A més a més, ni platja ni piscina, home, assajar.
Ja sé.
No, segur que assageran, però...
Assageran molt. I ahir van anar ahir, van marxar aviat a la tarda ahir,
vull dir que ahir a la tarda ja podien començar a assajar
i avui passaran un altre cop. I demà, des d'allà,
se'n va anar al concurs, directament.
Quin concurs?
El de...
Vegas?
Sí, sí, el de Vegas. Ah, clar, queda a prop, queda relativament a prop.
Queda relativament a prop i se n'hi van, vull dir que estaran allí, vinga, vinga, vinga.
Però també hi ha unes zones de relax i de piscina i de cina, deien, i de...
Imaginau-se una casa de colònies,
que hi poses a dins una colla de quants són, més o menys...
Home, doncs no ho sé, hi han anat bastants anys.
Una bona colla de nois i noies, de quines edats?
Oh, doncs...
17, 20 i pico.
20 i pico.
Algun potser que es desmarca, però bé.
Sí, però no gaire.
Però vaja, imagineu-se tot això posat allí dins.
I tenien moltes ganes de treballar, eh?
A part que ho han de fer, perquè el dissabte vinent...
Dissabte, eh? Dissabte vinent a la nit, a Vic.
Concurs de Vic.
Tenen el primer...
Concurs d'aquells macos.
Sí, sí, sí.
Si voleu veure un concurs maco, el lloc que dieu avui,
ensenyar-li a algú un concurs d'aquells que es tenen allò, Vic, a la nit.
Exacte.
El problema és que algun any plou, però vaja.
Home, no ho sé, que no.
Hi ha un lloc alternatiu, això sí, però no hi ha res com la plaça aquella,
la plaça major de Vic.
Exacte.
Molt bé.
Doncs sí.
Deixem potser ja les xafetries per avui,
anem a la secció que anomenem la relíquia.
Som-hi.
I avui la relíquia ens situa a l'any 1963.
Eren temps durs per les cobles, per la manca de músics
i el baix nivell general que les dominava.
Malgrat això, la discogràfica Vergara va aconseguir aplegar
un potent conjunt d'intèrprets sota el nom de Cobla Laietana
per enregistrar una col·lecció de discos amb un títol prou clar,
Antologia de la sardana.
Hi havia noms com Narcís Paulís, el Flaviol,
Ferran Blanc i Francesc Alies, els Tibles,
Arcadi Margarit i Josep Ballestia, les Tenores,
i el metall i intèrprets de prestigi fins i tot més enllà de la sardana,
com els trompetes Ramon Busquets i Amadeu Rovira, per exemple.
Cada disc contenia quatre sardanes d'un autor
i a la carpeta s'hi oferia una excel·lent semblança biogràfica
signada per Oriol Martorell.
Van aparèixer discos dedicats als grans clàssics,
des de Pep Ventura, Vicenç Bou, Josep i Joaquim Serra, etc.
Però també s'hi va incloure algun nom important,
encara que no tant en l'àmbit de la sardana,
com és el cas d'Amadeu Vives.
Tal com ja és prou sabut, Vives destacà en el terreny de la Sarsuela,
de portar títols com Doña Francesquita, Bohemios o Maruixa,
encara que també cal remarcar la seva tasca dins la música catalana,
on a més de ser un dels fundadors de l'Orfeó Català,
escribir cançons plenament populars,
com La Migrant o La Balenguera.
De Sardana se'n va escriure quatre,
totes elles enregistrades en el disc que avui portem a la relíquia
Montserratina, la més divulgada,
Matinada Sant Polenca, Goig i Planys i Eix Celebrada.
Totes van ser estrenades el 14 de juliol de 1926,
en un homenatge que li van oferir el Teatre Olímpia de Barcelona.
Ara escoltarem la que porta el nom de Matinada Sant Polenca,
interpretada per la Cobla Laietana de l'any 1963.
El 14 de juliol de 1926,
El 14 de juliol de 1926,
totes el 14 de juliol de 1926,
en un homenatge que photographs de закero,
Pericoatём la que portem a la M justamente claro de la Жillol de 2026,
la m68 de arrêts de transport.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
gaire, en aquell moment, i aquí a Tarragona va ser
diferent. Molt bé, allò que
la vida va canviant, hi ha colles
que desapareixen, colles que entren,
en tot cas, la romaní va...
es va, diguem-ne, multiplicar algun número, perquè va
tenir seccions de colles de petits,
colles filials
diverses, sí, sí, i
va... I gent encara va allà
avui en dia, eh? Com? Tu mateix?
Eh? Tu mateix? No, la romaní
jo no. Ah, no, no, és veritat? No, la romaní no,
per favor, no.
No, no, qui era, doncs? Jo vaig començar a la Maginet.
Ah, sí, la... Ah, exacte. Fent camí,
abans Cossetània, etcètera.
Sí, sí, sí, sí, sí. Com que ja
portem una llarga trajectòria.
Bé, aquí acabem,
re menys d'un minut per arribar a dos quarts,
això sí, un cop més al recordatori
de setmana que ve, divendres,
comença el cicle de sardanes d'estiu a la Rambla
de la Nova Tarragona, excepcionalment
a dos quarts de nou, després podeu anar
al concurs d'aquest
treu de foc, si ho voleu, i
una primera ballada amb la Cobra Rau
Jove, i com heu vist abans, o us
escoltant, millor dit, amb un programa
realment molt, molt interessant i variat a l'hora,
des de sardanes fermes,
musicalment parlant, d'altres
d'autors joves i alguna clàssica
i balladora, espero acabar, que està molt bé.
Aquí acabem. Demà, repetició,
a partir de les 10, a internet,
sempre que vulgueu, si ens voleu escoltar
per la TDT també, i si no, dissabte vinent.
En cas n'hi ha moltes, eh?
Sí, sí. Dissabte vinent,
aquí, altra vegada, a les 12 minuts.
Iglesias.
Bébé.
Bébé.
Fins demà!