El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions amics i amigues del Campanar.
Bon dia els desitgem en aquest diumenge, 17 d'octubre del 2010,
data en la que s'escau el 29è diumenge del temps ordinari, anomenat també de Durant l'any.
Aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès,
en Santi Grimau, responsable de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
La setmana passada reflexionàvem sobre Pere, pescador i apòstol.
Avui tornem sobre aquesta gran figura de l'Església,
a qui Jesús, tot canviant-li el nom,
tu et diràs Cefes, que vol dir pedra,
dona un mandat.
En l'Antic Testament, el canvi de nom anunciava una missió.
De fet, aquesta voluntat de Cris d'atribuir a Pere un relleu especial en el col·legi apostòlic
es manifeste nombroses vegades en els relats evangèlics.
També es capte en els evangèlis com Pere és conscient d'aquesta posició particular
i així el veiem parlar en nom dels altres,
preguntant, demanant explicacions,
salvant la incomoditat d'algunes situacions parlant en nom de tots.
Igualment decidida és la professió de fe
que en nom dels dotze favora de Caçàrea de Filipe,
quan Jesús preguntà als apòstols qui diuen els homes que és Jesús.
Llavors, Jesús pronuncià la declaració solemne
que defineix d'una vegada per totes el paper de Pere en l'Església.
I jo et dic que tu ets Pere
i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església.
Et donaré les claus del reine del cel,
tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel
i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Ho trobem a l'Evangeli de Sant Mateu en el capítol 11.
Pere és, doncs, el fonament de roca sobre la qual s'edifica l'Església.
Té les claus per obrir i tancar i pot lligar i deslligar.
Aquestes tres metàfores ens expliquen la missió de Pere en l'Església de Cris.
Són imatges gràfiques del que s'anomena la potestat de jurisdicció.
Germans, pensem bé el que representa Pere i tots els seus successors.
Pensem també com a l'última escena,
Cris confereix a Pere el Ministeri de Confirmar als seus germans.
Aquests gestos de Jesús, en els moments tan decisius i íntims
com són els instants previs a la passió,
ens indiquen el sentit últim de la primacia de Pere.
Per a tots, els temps, el Sant Pare ha de ser el custodi de la comunió amb Cris.
Només junts podem estar amb Cris, que és el Senyor de tots.
Per tant, la responsabilitat de Pere consisteix a garantir la comunió amb Cris,
guiant la realització d'aquesta caritat en la vida de tots els dies.
Quina gran responsabilitat pesa, doncs, sobre el Papa.
Comprendre millor quina és la missió del Papa
a penes apuntada en aquestes ratlles,
ens ajudarà a estimar més aquell que porta sobre les seves espatlles
un pes tan gran,
a resar i oferir alguns sacrificis per ell
i també per tots aquells que l'ajuden en el govern de l'Església Universal
a no mirar si és aquest o aquell Papa.
Sempre és el vicari de Cris a la Terra.
Preparem-nos-nos durant aquestes setmanes que falten
per l'arribada de Benet XVI
i a la pregària i al sacrifici
unim també tot l'efecte que siguem capaços de demostrar
a aquell que és lliure cada dia per l'Església i per tots els fidels.
Adéu-siau.
Com hem dit abans, aquest diumenge 29 del temps ordinari,
l'Evangeli és segon Sant Lluc,
concretament el capítol 18, versets de l'1 al 18.
Després de la dramatització de la perícopa a càrrec de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari de les lectures de la missa dominical.
Jesús els va proposar una paràbola
per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir.
En una ciutat hi havia un jutge
que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes.
A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint
i li deia
«Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet».
Durant molts dies el jutge no em feia cas,
però finalment va pensar
«Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes,
però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia.
Si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més».
I el senyor va afegir
«Fixeu-vos que diu aquest jutge que és injust.
I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia?
Creieu que els tindrà esperant?
Us asseguro que els farà justícia molt aviat.
Però el fill de l'home, quan vingui, trobarà fe a la terra?»
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 17 d'octubre es trobem en el diumenge 29 dels de Durant l'any
i la temàtica de les lectures d'avui ens ensenyen que la fe ens fa pregar.
Les solucions venen de Déu i la pregària ens disposa a la seva ajuda.
A la pregària trobem on radica la seva força, on ens posen les solucions.
Per això cal pregar escoltant la seva paraula.
En el llibre de l'Èxode trobem l'exemple de Moïssès i els que l'acompanyen.
Mentre tot el poble unit fa la fenya que li toca fer, en aquest cas defensar-se,
la seva acció va unida a la pregària dels qui el condueixen.
Si Moïssès alçava la mà, guanyava Israel, però si la baixava guanyaven els amalequites.
Llavors, a Aron i Ur, una a cada banda, li sostenien les mans.
En totes les dificultats, la pregària, amb esforç constant, aporta solucions.
La pregària en grup és més fàcil i confortable.
Perquè duri l'acció lliberadora i ha d'haver-hi contacte constant amb Déu que parla.
Pere ens diu
Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la paraula.
Pau li diu a Timoteu
Tu persevera en el que has après i has acceptat fermament, recordant qui t'ho ha ensenyat.
Des de ben petit coneixes les Sagrades Escriptures,
que tenen el poder de donar-te la saviesa que du a la salvació, gràcies a la fe en Jesucrist.
Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,
perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a tota obra bona.
Proclama la paraula de Déu, insisteix quan és oportú i quan no ho és,
com un que té molta paciència i sap ensenyar.
La pregària és diàleg amb Déu.
Ell parla amb la paraula i nosaltres responem, dialoguem, preguntem, busquem les solucions encertades que ell ens dona.
Cal donar ja als més petits, de la manera més neta i oportuna possible, la saviesa de les Sagrades Escriptures.
Jesús ens diu que cal pregar sense defallir.
Ens posa l'exemple de la viuda pobra a que ningú, ni la justícia de la terra, li feia cas.
El diàleg amb Déu és molt planer, sobretot si el deixem parlar tots,
escoltant-nos i dialogant amb netedat, atents a la saviesa que ens comunica la seva paraula.
No podem dubtar de la voluntat salvadora de Déu.
Potser cal que entenguem una mica més que ell no vol fer les coses sol.
O amb miracles.
Recordeu les temptacions de Jesús.
Vol oferir la salvació a través nostra i de totes les persones d'aquest món.
Per això cal treballar en l'evangelització i en buscar les activitats compartides més adients,
sense defallir ni donar res per perdut, com ens ensenyen les pregàries de Jesús.
El proper diumenge, 24 d'octubre, s'escau el diumenge mundial de la propagació de la fe.
El nostre company, en Josep Sabater, va fer la següent entrevista al pare Michel Sengumur-Nyengui,
coordinador general de la pastoral de la diòcesi de Rujangueri, a Ruanda,
on treballa en una de les seves parròquies, la de Campanga,
un missioner diocesà, mossèn Josep Caballol.
Avui tenim testimonis directes de la missió que té la diòcesi de Tarragona a Campanga, a Ruanda.
Concretament estaven nosaltres la de Michel, coordinador pastoral de la diòcesi de Rujangui, a Ruanda.
I també ens acompanya Guadalupe Villazón, que ens farà la traducció del que ens digui l'Ave Michel.
En primer lloc, volíem preguntar-li realment quin era el motiu de la seva visita a Tarragona
i concretament si és per donar gràcies a l'església de Tarragona
de l'aportació que està fent a la diòcesi de Ruanda.
El ha venit per donar les gràcies per aquest projecte que s'està realitzant en Ruanda
i vull donar les gràcies i, a més, rendir cuentas a su administrador apostòlico
quan vaix a Ruanda de tot el que ha vivido aquí en Tarragona estos días.
En aquests moments, com s'encuentra la construcció del centre asistencial en Ruanda
i concretament en relació a la residencia sacerdotal.
La residencia està quasi acabada de construir, està ja cubierta,
sobre todo la residencia dels sacerdotes.
¿Cuántos sacerdotes albergarà la residencia?
La residencia està prevista per 5 sacerdotes,
encara que de moment hi ha 3 nombrats per l'obispo.
En diverses mesiones en África se està observant un incremento de les vocacions sacerdotals,
especialment per part de la població nativa.
Els sacerdotes en Ruanda, en Campanga, també són natius?
Hi ha la majoria de natius?
Sí, dans la diocésia, nous avons les prêtres diocésiens ruandes.
Esta casa va acoger sacerdotes ruandeses.
De todas formas, també hi ha alguns d'autres païsueses.
Però concretament la casa va ser per natius.
Actualment, quantos seminaristes hi ha en la diocésia
i també quantos, proporcionalment, són de Ruanda?
Sí, dans la diocésia de Rugengeri, nous avons...
en la diocésia de Rugengeri, són 35 seminaristes mayores,
i en tot el país són 200 seminaristes mayores.
Com a vivint la experiència de la pastoral evangèlica en Ruanda?
Com a vivint?
Com a vivint la experiència en aquest sentit?
Com a vivint la situació de la Ruanca?
Com a vivint la situació de la Ruanca?
La majorita, la majorita ha été evangelisée.
La majoritaalleria, sono cremist,
la majorita i helici...
Diocésia del Confer a la situació derogée extrema de guerra,
Au cas de la situació de Ruancaособ,
La muestra del Evangelio de Cristo es que desde hace 15 años el país va avanzando, sigue avanzando en la construcción de la paz.
Precisamente, ¿cuál es la imagen que se tiene de Moussin Caballol en Ruanda? ¿Cuál es su labor? ¿Cuál es su importancia en la misión?
La B. Michel lo conoce desde el año 95 y desde el año 99 que lleva la parroquia de Campanga, pues ha desarrollado toda su labor en la cual el Evangelio vivido día a día es lo que vive Moussin Caballol y lo que da a toda su gente.
Ayuda en todo lo que puede, no solamente en el Evangelio, sino en todas las labores sociales y de desarrollo de la población.
¿Cómo se ve el futuro de la Iglesia en Ruanda? Las perspectivas son optimistas a pesar de los problemas que puede haber. ¿Cuáles son precisamente estos problemas?
Sin duda, al fin y a la medida que los años siguen, el número de creyentes aumenta. Y es bien.
El problema que tenemos en Ruanda, al que nos llamamos a hacer frente, es el problema de la pobreza hoy en la actualidad.
Y es el número de población aumenta, mientras que la riqueza no es proporcionada.
Habla que el crecimiento de creyentes va en aumento y los problemas que tiene Ruanda, uno de ellos es la pobreza y la diócesis con este proyecto tiene un futuro.
Luego, otro de los problemas que tienen es la falta de formación y el proceso que se está haciendo actualmente de pacificación y de entendimiento
y que piden ayuda a los países que puedan ayudarles, no solamente para la pobreza, sino en el desarrollo, en el crecimiento y en la paz.
A ver, Michelle, Juan Felipe Vilazón, muchas gracias.
Qui tingui uïdes que escolti. Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics, el dimecres, dia 20, se celebra el Dia Mundial per al Desarmament.
L'armamentisme és un dels grans pecats del nostre món i un dels primers obstacles per a la convivència internacional per diferents raons.
Primer, mentre hi hagi armes hi haurà guerres.
Les armes no es produeixen per tenir-les amagatzemades.
Si es produeixen és sempre amb l'esperança que algun dia es podran utilitzar.
Per tant, són els països productors d'armes els primers interessats en que hi hagi conflictes en el món.
Importa poc que es donin entre tribus, entre nacions o entre famílies.
El que importa és vendre el producte.
Si els productes d'una empresa no tenen sortida, l'empresa no es pot mantenir.
La gràcia seria que totes les empreses d'armes veiessin obligades a tancar per manca de mercat.
Hi ha tot un món per construir i gastem milions de dòlars en destruir-lo.
A finals de juny es va celebrar la gran fila d'armament eurosatori a Noruega.
135.000 metres quadrats d'armament de tota mena, alemany, nord-americà, brasilè, israelià, coreà, coreà...
Tots disposats a vendre armes cada vegada més sofisticades i amb més poder de destrucció.
Allí tenien els seus pavellons les marques Renault, Mercedes, Saab, Boeing, Remington...
L'articulista de La Vanguardia comentava que només hi faltaven caixes de morts,
ja que les armes només serveixen per matar.
La despesa mundial de 2006 pujava 1.204 bilions de dòlars.
Amb aquests diners haurien pogut resoldre bastament el problema de la fama en el món.
Segon, els primers responsables que hi hagi guerra són els governants de les nacions
i a vegades els que més criden són els més culpables.
Els Estats Units, per exemple, vetllen molt perquè altres països no tinguin la bomba atòmica.
Suposem que, en el fons, el que temen és la competència.
Quin Déu els hi ha donats als Estats Units la missió de ser els gendarmes del món?
Avui, poder i armamentisme van junts.
Les despeses militars dels Estats Units arriben gairebé a la meitat de les despeses mundials en armament.
Al darrere dels Estats Units hi van el Regne Unit i França,
amb un 5% de les despeses mundials.
Després segueixen molts altres països amb una despesa inferior.
Tercer, les armes només serveixen per destruir i matar.
Hi ha un manament molt antic que tots portem escrit a la consciència que diu
«No mataràs».
Si algú mata conscientment una persona és un criminal,
quin qualificatiu mereix el que decideix matar multituds?
D'on ve aquesta afanya de destruir l'adversari?
El que cal és construir entre tots.
Destruir vol dir fer marxa enrere, tornar a les cavernes,
imposar la llei del més fort.
Tot tan inhumà, tan poc respectuós amb els drets de l'home, tan salvatge.
Com si no hi hagués altra manera de resoldre els conflictes.
Per això els poderosos i els primers interessats
en que l'ONU no assumeixi una responsabilitat més gran
i que els conflictes es puguin resoldre a nivell internacional
a base d'un tribunal imparcial en poder per dirimir els contenciosos.
La guerra no dona la raó al qui la té, sinó al més fort,
que normalment és qui no la té.
Avui no hi ha cap guerra justa.
Ja seria hora que les nacions es posessin d'acord
a arbitrar mitjans pacífics per a resoldre els problemes de la humanitat.
Quart.
Són els més pobres normalment els qui més en perceben les conseqüències,
els indefensos, els qui no tenen cap possibilitat de reclamar
i a vegades fins i tot els qui engreixen els exèrcits.
Fa pena veure la corrua de pròfugs que abandonen casa i propietats
simplement per salvar la vida, sense que ells tinguin res a veure amb el conflicte.
Famílies desfettes, nens sense escolaritzar,
refugis en campaments infames i insalubres.
Si els poderosos es veiessin obligats a viure així,
s'hi pensarien molt més abans de promoure conflictes.
La guerra suposa sempre un menyspreu de l'home i, per tant, també de Déu.
Amics, fins un altre dia, si adéu plau.
Demà, dilluns, 18 d'octubre,
Mans Unides ens convida a participar en el Berenar de la Fam,
el Col·legi del Sagrat Cor,
ubicat al carrer de Santa Joaquim de Badruna de Tarragona.
Amb aquest motiu, el nostre company, en Josep Sabater,
va realitzar una entrevista a la presidenta de Mans Unides,
la senyora Sátor Sosa.
Dilluns que ve, un any més, tindrà lloc a Tarragona,
concretament al Col·legi del Sagrat Cor d'aquesta ciutat,
a les 6 de la tarda,
al llitat tradicional Berenar de la Fam,
organitzat per Mans Unides.
I precisament avui, per parlar d'aquest Berenar de la Fam,
ens acompanya la presidenta de Mans Unides de Tarragona,
Sátor Sosa. Bona tarda.
Bona tarda a tots.
Quina és la finalitat de l'organització d'aquest Berenar de la Fam?
I també, que es fa a Tarragona,
i també, em sembla, a altres poblacions de les comarques.
Sí. A veure, la finalitat és,
a part de recaudar uns diners per a un projecte determinat,
és també estar presents a la societat
i donar a conèixer la nostra tasca que fem,
i la sensibilització.
Aquests Berenars van començar a l'any 74,
quan era presidenta la Teresa Roset.
Va començar aquí a Tarragona,
després se va ampliar a Reus, a Cambrils, al Vendrell,
i després a molts de pobles.
Actualment, són uns 25-26 pobles
de tota la demarcació de Tarragona
que es fa aquest sopar o Berenars.
Tinc que dir que és una activitat pròpia de Mans Unides,
per això diem que és el Berenar i sopar de la Fam.
És pròpia de Mans Unides,
però sempre en molts de puestos ens ajuden.
Per exemple, l'associació de dones,
parròquies, que organitzen per Mans Unides.
A vegades també hi ha entitats
que fan servir aquest nom de Berenar de la Fam
o Berenar Solidari,
però que no és per Mans Unides.
Vull dir, la paraula Berenar i sopar
és de Mans Unides.
S'ha de especificar ben clarament
que és una trobada de solidaritat,
però en benefici de les accions
que porta a terme de Mans Unides.
Exactament.
A vegades també es fa servir,
per altres entitats,
aquesta paraula,
que no és els guanys,
que també són solidaris i tal,
però no són per Mans Unides.
Exacte.
Quins són els projectes,
els objectius específics
que Mans Unides té de Tarragona
actualment en activitat?
Aviam, aquest any tenim tres projectes,
un a Guatemala,
a la ciutat de Jalapa.
Aquest projecte és amb el Berenar de la Fam
d'aquí a Tarragona.
El que recollim serà per aquest projecte.
hi ha un altre a la Índia
i un altre a Uganda.
Aquests d'Uganda i de la Índia
són projectes educatius.
El de Guatemala és el foment
de la promoció agropecuària sostenible
per camperols.
Tenen parcel·les que no rendeixen molt
i volen consolidar una agricultura
sostenible i en tres línies.
Llavors, aquest projecte
es capacitarà als productors
tènicament en agricultura sostenible,
s'adotarà d'animals bovins
i també de pati
i s'organitzaran cooperatives
per a lliçar aquesta producció
vendre-les.
Aquest projecte beneficiarà
indirectament a unes mil famílies
i directament 650 persones.
I l'import són de 58.000 euros.
El conjunt dels tres projectes o aquest sol?
Aquest sol.
El de la Índia,
em sembla que són uns 40.000 euros.
El de la Índia també,
en molts sopars que s'han anat fent,
tant al Vendrell,
Reus, Cambrils, Calafell...
Els Calafell...
Per exemple,
el sopar que se fa a Segur de Calafell
va a molta gent.
Vull dir,
és el que més persones hi van,
700 persones, 1.000 persones.
Vull dir,
hi va a molta gent.
Sé que van escollir el de la Índia.
La marxa solidària que fem aquí a Tarragona
també van escollir el de la Índia,
aquest finançament,
les escoles que fan aquests 20 quilòmetres.
I també el d'Uganda
també l'han agafat altres sopars i berenars.
Però també, aviam,
l'import de tots els tres projectes
puja a uns 125.000 euros.
No només se financen
amb els sopars i els berenars,
sinó amb els socis,
amb els col·laboradors,
amb aquestes aportacions que fan
o les empreses.
Després també tenim els projectes
que ens confinancien
les administracions,
com l'Ajuntament de Tarragona,
l'Ajuntament de Cambrils,
el de Reus,
Vendrell també ens aporta una quantitat,
Riudoms,
la Canonja,
la Diputació de Tarragona,
el Consell Comarcal.
Aquests són projectes
també de més quantia.
Vull dir,
surten les bases,
naltos, no?
I, bueno...
Quin seria el balanç
de les activitats de Manys Units
aquí a Tarragona
d'aquest darrer any?
Aviam,
com ha sigut,
la celebració dels 50 anys,
s'han fet moltes activitats.
Moltes coses,
fins i tot el llibre.
S'han fet el llibre
dels d'aquests 50 anys,
que, bueno,
es van presentar aquí a Tarragona,
també va ser gràcies
a l'ajuda del programa
Tu ajudes,
de la Caixa Tarragona,
que es va poder
financir aquest llibre,
es va presentar a Reus,
en diversos pobles,
no?,
de la diòcesi,
van fer l'exposició
de quadres,
també,
bueno,
la marxa solidària,
que també va ser,
en aquests 50 anys,
més representativa i tal,
i també era el 15 aniversari
que es feia la marxa
de la solidaritat.
També hem estat presents
amb la fira aquesta
dels botiguers,
que també en Mans Unidas
ha estat,
vull dir,
és el primer any
que estem presents,
ens ho vam vindre a dir,
que podíem participar,
i també molt contents,
no?,
amb els estants de la Rambla.
De cap a futur,
algun projecte important,
alguna qüestió
que vulgueu afrontar
amb previsió,
més enllà,
més enllà de l'horitzó
immediat del dia a dia?
Bueno,
seguir amb el mateix,
no?,
estar presents
amb mitjans de comunicació,
les oportunitats
com ara vostè ens dona,
no?,
i, bueno,
i també explicar,
doncs,
que us podria dir
una mica
els projectes
que ja tenim
per l'any vinent,
no?,
que faríem
tres projectes,
a la Índia,
Mozambique
i una a Cambolla.
I parlant de Cambolla,
també volia comentar
que hem tingut
l'oportunitat
aquest any,
ara fa no res,
fa deu dies,
Madrid cada any
als serveis centrals
fa un viatge
a veure projectes
al Tercer Món
i aquest any
ha sigut invitada
a la delegació
de Tarragona
i ha anat
la nostra
vicedelegada,
Teresa Feliú,
a Cambolla.
També hem agafat
un projecte,
de Sida,
no?,
allà a Cambolla
són els països asiàtics
més necessitats
del món
i el major índex
de prevalència
del Sida,
no?
Després,
llavors,
Teresa ha estat
visitant
diversos projectes,
aquest de Sida,
nens d'aquests
antimines
que tenen
la cama tallada,
ha vingut,
bueno,
el Dia del Berenar
vol explicar
la seva experiència
i com l'han rebut
allà a Cambolla,
sobretot,
que doni les gràcies
a tota la societat
perquè el diner arriba,
que amb un granito
de sorra d'aquí
ja se fa
una gran muntanya
i, bueno,
i com estimen
a Mans Unides,
vull dir,
i això Teresa
ho vol transmetre
el Dia del Berenar,
eh?
Doncs,
ja molta sort
el Dia del Berenar
que hi hagi
força presència
de gent,
de ciutadans
de Tarragona
que vulguin participar
i col·laborar
amb Mans Unides
i endavant
aquests projectes
tan importants.
Sí,
què més?
No,
una altra cosa també,
a part d'aquests projectes
estem pendent
que Madrid
ens aprovi ara
a l'octubre
un projecte
d'un taller
de costures
que forma part
del projecte
que és social
que porta
a la diòxia
de Tarragona
mossèn Caballol,
llavors,
des de Mans Unides
voldríem financiar
aquesta petita,
bueno,
un taller
de costura,
no?,
que ens ho han demanat
des d'allà
i que, bueno,
falta que Madrid
ens ho aprovi,
que crec que ens ho aprovarà,
no hi ha cap problema,
vull dir,
hem treballat molt
perquè s'hi sigui
i, bueno,
això també aquest projecte
finançaríem,
doncs,
amb totes aquestes coses
que fem,
de Berenars,
de Sopars,
dels col·legis
que també fan esmorzar
solidari els nens
al mes de febrer,
amb els socis,
amb els col·laboradors
i poder tirar endavant
aquests projectes.
Els projectes impulsats
amb molt d'impatú
i moltes ganes
per Mans Unides.
Repeteixo,
sort i endavant
i gràcies per tot.
Moltes gràcies a vosaltres.
I això és tot per avui.
Gràcies per la seva atenció
i fins al diumenge vinent,
si Déu vol.
Fins aleshores,
amics i amigues del Campanar,
feliç setmana a tothom.
Fins aleshores,
Fins aleshores,
feliç setmana a tothom.
Fins aleshores,
feliç setmana a tothom.