logo

Arxiu/ARXIU 2010/PROGRAMES 2010/


Transcribed podcasts: 288
Time transcribed: 10d 22h 8m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Desde Tarragona a Radio
Don en Paz a Habaneras
Desde el Balcó a Bui Programa
335
Música
Música
Música
Música
Música
Vas conèixer un bé pastor
Casa Novell i el Manapa
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música




que sabe amando
de esta manera
esta manera
de piñaca
y de carnaval
son de chiricotas
sabores de melaza
cuantanamo y ropa
que lo canta ya un color en la plaza
que tengo un amo en la Habana
y el otro en Andalucía
y el que vivo ya tiene la mía
más cerca de la mañana
que apareció mi ventana
de la Habana colonial
o cae la catedral
camina y el vestidero
y verán que no exagero
se a cantar la Habanera repito
la Habana cae como el negrito
cae en la Habana como asabero
se a cantar la Habanera repito
la Habana cae como el negrito
cae en la Habana como asabero
y ahora será el grup Morralla
quien es porta de Tito Corona
la Habanera
ánima marinera
sempre he tingut
sempre he tingut
sempre he tingut
anèl de nav nat
sempre he tingut
anèl de nav nat
Quan veig les barques per dins entre les ones
de la mar blava, com hi voldria anar.
I les gavines, les barques acompanyen
perquè no es perdin ni puguin retornar.
Fins a la platja que vàrem deixar enrere
quan a trenc d'alba van sortir a la mar.
L'home de mare era l'avi,
ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
Usaré el nom de la aimada
escrita a cada costat.
i pensaré sempre en ella
quan jo sigui a la mar.
Els mariners d'aquesta terra nostra,
homes voltits per la mar i el treball,
que dia a dia, lluitant entre les ones,
la mare es queda a alguns dels seus companys.
A mitja tarda van retornant les barques
per la plegada i uns homes molt cansats.
Tots ells esperen arribar a casa seva
i refer forces prenent-se un rom cremat.
com a trenc d'alba van sortir a la mar.
L'home de mare era l'avi,
ara el meu pare també.
com a trenc d'alba van sortir a la mar.
Jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
Usaré el nom de la aimada
escrit a cada costat.
I pensaré sempre en ella
quan jo sigui a la mar.
A la mar, a la mar, a la mar.
Una mostra de interpretació polifónica en Sarriba
a través de la coral del Colegio de la Puríssima de Torrebella,
Alacant.
L'autor d'aquesta manera
i el director de la agrupació coral
és Aurelio Martínez.
El títol Mar de Amores.
El títol Mar del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
El títol Mar del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
Volver a encontrar las olas que algún día nos dañaron.
Esperando volver a probar esos labios, labios fríos.
Esperando volver a probar esos labios, labios fríos y sanados.
Son recuerdos que agritan mi alma y pensamientos del aire que rodeaba.
En las noches ya le hace calma me besamos.
Mientras la vida nos miraba.
Volver a crecer yo quisiera, muy cerca del mar.
Dejarme llevar por tu aroma tus besos, tus risas de sal.
¡Ay, que nací de las heras vividas!
Cuando decimos, eso sí será más.
Pero fue sólo el destino culpable de nuestra ilusión.
Culpable de nuestra distancia, sea que nos separó.
Y del misterio de la primavera, eternas rosas de inviernos de cristal.
Esperando volver a encontrar las olas que algún día nos dañaron.
Esperando volver a probar esos labios, labios fríos y sanados.
Son recuerdos que agitan mi alma y pensamientos del aire que rodeaba.
En las noches ya le hace calma me besamos.
Mientras la vida nos miraba.
Volver a crecer yo quisiera, muy cerca del mar.
Dejarme llevar por tu aroma tus besos, tus risas de sal.
¡Ay, que nací de las heras vividas!
Cuando decimos, eso sí será más.
Pero fue sólo el destino culpable de nuestra ilusión.
Culpable de nuestra distancia, sea que nos separó.
y del misterio de la primavera, eternas rosas de inviernos de cristal.
Si de cristal, si de cristal, volver a crecer, volver al mar.
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
¡Volver al mar!
Es la habanera de saló o habanera clásica.
La orquestra de Cámara de Madrid dirigida por Gerard Claret.
Y de pleta del cuba, José White.
La bella cubana.
La broma.
La broma.
La broma.
La broma.
¡Volver al mar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!