Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Som alumnes de primer d'ESO del barri de Sant Salvador.
Aquest curs escolar 2009-2010 hem estrenat un nou institut,
espaiós, lluminós i ben equipat.
Per començar de vell nou, partint de zero i deixant endarrere etapes passades,
estem en tràmits definitius d'efectuar un canvi de nom del nostre centre,
el qual deixarà de dir-se ser Sant Salvador
i passarà a anomenar-se Institut Pont del Diable.
Aquest fet, sumat a l'estudi de l'edat antiga que es dona primer d'ESO,
és el que ens ha motivat a l'hora d'estudiar aquest monument.
Així deixarà de ser un desconegut per a tots nosaltres.
Avui, ara i aquí, un grup d'alumnes de primer d'ESO
hem preparat el present programa per a l'espai radiofònic
Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
Parlarem
1. La situació del monument
2. Una mica d'història
Recorregut de l'aigua
Descripció del monument
Obres de restauració actuals
Importància del monument
3. El diable i els ponts
Que tenen en comú
Per què aquestes llegendes són tan iguals
Els altres ponts del diable
4. La llegenda del pont del diable de Tarragona
Versió més coneguda
Narració de tres versions més
El diable i la donzella
El jugador empedreït
Una nova llegenda
Per acabar, desitgem que us plagi aquest programa
Comencem ja!
1. Situació del monument
El més conegut dels aquaductes tarragonins
és, sens dubte, l'anomenat pont del diable
Situat a la partida de les ferreres
Al costat del mas dels arcs
S'hi pot accedir des de la carretera nacional
Que va de Tarragona a Lleida
La qual cal deixar a uns 3 quilòmetres de Tarragona
Poc després de passar per sota del viaducte de l'autopista
Deixem la carretera seguint un desviament a mà dreta
Que ens permet arribar en cotxe fins a l'aparcament
Situat a l'entrada del parc que voreix el monument
Des de l'autopista
Els viatgers procedents de Barcelona
Poden veure còmodament
L'acaducte des d'un mirador
Que hi ha en una àrea de descans lateral
Ben assenyalada
També s'hi pot accedir a peu
Des dels barris de Sant Salvador
O de Sant Per i Sant Pau
2. Una mica d'historia
En època de la dominació romana
Tàrraco era la capital de la província Siterior
L'emperador Agust li otorga el títol de Colònia
Iulia Urbs Trompalis Tàrraco
Una de les preocupacions dels romans
Donada a importància de Tàrraco
Va ser la de construir una xarxa estable
De subministrament d'aigua
Que en garanteixi un nivell adequat
I més tenint en compte que disposava d'un port
Al qual li acudien molts vaixells a fer aiguada
El pont del diable
També anomenat aqueducte de les ferreres
Formava part d'aquest conjunt de conduccions
Que abastien d'aigua a l'antiga Tàrraco
No disposem de dades suficients
Fes dignes que ens permetin saber amb exactitud
La data de construcció
Tot i que és possible que fos
Durant el mandat de l'emperador August
63 abans de Crist
A 14 després de Crist
O la primera meitat del segle I després de Crist
El monument és una petita part
Això sí, la més espectacular
Del traçat de l'aqueducte que portava l'aigua del riu Francolí a Tarragona
Els estudiosos no sempre han estat d'acord amb aquesta afirmació
L'historiador Pons d'Icart dubtava
Entre si portava aigua del riu Gallà
Des del pont d'Armentera
O bé si venia del riu Francolí
I del pont de Goy
Situat prop de Valls, camí de Montblanc
Tots els altres autors
Fins a aquest segle
Han pensat que formava part
De la conducció d'aigües del Gallà
El 1908
Un catedràtic de psicologia
De l'Institut de Tarragona
Martí Navarro
Demostrà que l'aqueducte en qüestió
Només podia haver portat l'aigua des del Francolí
Els treballs més recents
Sobretot des de la investigació directa d'EF Sants
L'any 1972
Han confirmat el veritable origen de l'aqueducte
Recorregut de l'aigua
Dels estudis que fins ara han estat publicats
Es desprèn que la conducció d'aigua s'iniciava
A una cota de 92 metres sobre el nivell del mar
La captació de l'aigua del riu Francolí
Es feia mitjançant
Una resclosa en un indret anomenat
Torre del Comte
Situat entre els pobles de Rorell i Puigdelfil
I seguia baixant
Més o menys paral·lelament
Al riu de forma sensiblement rectilínea
Fins a l'alçada del pont de Cudony
Després
El seu traçat era força irregular
Resseguint les corbes del nivell
I salvant el barranc dels arcs
Mitjançant el pont del Diable
Al costat sud del barranc
El canal seguia per l'antic camí de l'Àngel
Fins a gairebé l'entrada a la ciutat
Enllaçant amb les restes de canalització
Que encara es poden veure a tocar amb l'Avinguda de Catalunya
Aquí l'aigua es recollia
I depurava en un gran dipòs
Castellum a Cuàl
Després es distribuïa a la zona residencial de Tàrraco
Mitjançant una xarxa de canonades de plom
Descripció del monument
El pont està construït a base de carreus
Opus quadratum
Encoixinats de pedra local
Molt ben escairats
Units en sec
Sense utilitzar morter per ajuntar-los
Té uns 217 metres de llarg
Amb una alçada màxima de 27 metres
Consta de dos pisos d'arcades superposades
La filada superior presenta 25 arcs
I l'inferior 11
Els arcs on no s'han adaptat als desnivels del barranc
Tenen una alçada de 5,70 metres
I una amplada de llum de 6,30 metres
La distància entre els eixos
És de gairebé 8 metres
Amb un gruix de volta de 1,86 metres
El canal per on circulava l'aigua
És la part superior de la construcció
I conserva restes del revestiment original
Opus signiu
I de les successives restauracions
Que s'ha sofert l'aqueducte al llarg del temps
Importància del monument
És un dels aqueductes més monumentals
De l'època romana
I el més important de Catalunya
L'any 1905 va ser declarat
Bé cultural d'interès nacional
I l'any 2000
Fou declarat Patrimoni de la Humanitat
Per l'UNESCO
Com a part del conjunt arqueològic de Tarracó
Després de l'adquisició de terreny
Per part de l'Ajuntament de Tarragona
Es va inaugurar l'any 2005
El parc ecohistòric del Pont del Diable
Amb l'objectiu de preservar el monument
I el seu entorn natural
3. El diable i els ponts
El diable és l'esperit maligne, enganyador, destructiu
Una força natural personificada
Que desplega tot allò que és distint
Totes les promeses de plaers i riqueses
De domini i de poder a canvi
De vendre's l'ànima al diable
Tindran l'inferm com a desenllaç
Rep diferents noms
Satanàs, Iusifer, Banyeta, Banyut, Peu de Boc
Popularment també serà anomenat
Barrufet, Barrumbo, Mafumet, Fumat, Malesperit, Mala Bèstia, Maligne
És com una divinitat oculta
El poder de les tenebres
El seu rei alme és sota terra
Si no fos un contrasentit
El patró dels enginyers de camins seria el diable
Doncs, l'obra més apreciada per part del moni
Inmediatament després de la captura d'ànimes
És, segons el legendari popular
La construcció de ponts
Aquest desafiament de la llei de la gravetat
Que paleixen els ponts
Havia de provocar forçosament
Alguns tipus d'incredulitat
Respecte a aquests tipus de construccions
Per part de la gent que els utilitzava quotidianament
Els ponts d'un sol arc
O de molts
La seva alçada amb un gran ull de llum
O més
Sumat a la frontària dels barrancs
Donen com a resultat
Unes construccions d'allò més espectacular
Que, fins i tot, pot semblar
Que es tracta d'unes obres no humanes
Pròpies del dimoni
El poble senzill
Molt supersticiós
No conseguia explicar-se
Com podia ser
Que aquells ponts
De més de 20 metres d'alçada
S'ho aguantessin
En aquella època
Resultava molt complicat
Construir ponts d'aquelles dimensions
I es creia
Que l'únic capaç de fer-ho
Havia de ser un ésser
Amb poders sobrenaturals
I extraordinaris
Allà
Hi havia gat amagat
Aquell artifici
No era propi de bons cristians
Era obra del diable
Què tenen en comú
Les llegendes que s'expliquen
Sobre els diversos ponts del diable
El llegendari popular
Atribueix la construcció
De molts ponts al diable
Sembla ben bé
Com si el diable
Hagués de ser
El patró dels constructors
O dels enginyers dels camins
Una de les seves dèries més conegudes
És la de bastir
Pons en temps record
L'estructura bàsica
De les diverses llegendes
Atribuïdes al diable
En la construcció de ponts
Presenten una estructura comuna
La llegenda
És més o menys
Sempre la mateixa
Temps era temps
En un poble a tocar el riu
Sempre surt
Algun personatge femení
Una jove
En la majoria dels casos
O alguna velleta
Que havia d'anar a cercar aigua
En una font
Que es trobava gairebé
Sempre a l'altre costat
De la riba
La qual cosa
Implicava haver de travessar el riu
Per poder-lo salvar
Ho feia a través d'un pont tronat
O bé a través d'una passera feta
Amb còdols grans
Aquesta penosa
I rutinària feina
A vegades es veia interrompuda
Per algun gran aigua
Que provocava
Que les aigües del riu
Es desbordessin
I arrosseguessin
Amb la seva força incontrolada
Pons tronats
I passeres
Aleshores
Quan l'endemà
Del gran ruixat
La noia o la velleta
Es disposava a fer
La seva tasca quotidiana
Es trobava que no podia
Travessar el riu
Tot seguit
Apareixia un estrany cavaller
Normalment vestit de negre
Que s'oferia per ajudar-la
A travessar
I en aquest punt
És quan li fa la seva sinistria proposta
El misteriós cavaller
Proposa vestir
Un magnífic pont de pedra
D'una sola nit
A canvi d'una sola cosa
Que sempre acostuma
A ser l'ànima d'una jove
O bé del primer serviu
Que passi pel pont
El cavaller misteriós
Que no és altre que el diable
Es posa a treballar sense desmai
Sense pauses
Avançant la construcció del pont
A pas ferm i segur
La víctima comença a penedir-se
De la promesa fet al dimoni
Tot seguit explica el seu problema
A alguna ànima caritativa
Que li proporciona
La solució del seu cas
En alguns casos
La solució passa per mullar
Amb una gallera d'aigua
Els galls del galliné
Per tal que comencin a cantar
A més de l'alba
Per enganyar el diable
I obligar-lo a deixar la construcció del pont
Quasi acabat
En altres es tracta que el primer de passar pel pont
Acabat sigui un animal
I s'ha d'emportar la seva ànima
Així que, resumint
La jugada li surt malament al diable
Per un d'aquests tres motius
1. S'esgota el temps
I li manca una pedra
Enrabiat, llença la pedra
I aquesta esclava a terra
En algun indret llunyà
Sol ser homenir
2. Acaba el pont
Però s'acaba emportat a l'infern
Un asse, un gat, un gos
O alguna altra cosa inanimada
Per culpa d'algú més intel·ligent que ell
3. Algú fa que el diable
Cantar el gall abans d'hora
Ell creu que ja s'ha fet de dia
I fuig creient que no ha pogut
Comprir l'objectiu
Per què aquestes llegendes
Són tan iguals?
La llegenda dels ponts del diable
Amb tots els seus components
Bàsics
Tingué el seu origen en algun indret determinat
I s'hauria escampat a altres llocs
On existeixen ponts
Envoltats d'un entorn natural semblant
Agafant els topònims
I les peculiaritats de cada lloc
Inicialment s'explicava oralment
De generació en generació
Però segur que és durant el segle XIX
Quan foren recollides pels rondallaires
I s'editaren col·leccions populars
Que probablement contribuirien
A escampar aquestes llegendes
A altres indrets
Els escriptors de rondalles
I llegendes
Agafaven la història bàsica
I la completaven amb els components locals
Escripts a cada lloc
Per tal de captar l'atenció
I l'interès de la gent
De cada contrada
Els altres ponts del diable
La tradició dels anomenats
Pons del diable
No és general Europa
Es tracta d'històries o legendes
D'origen medieval
De molt ús a la vella Europa
Tot i que Catalunya
És un dels llocs més proliferent
Això no és casualitat
El territori català
És abrupte
I sobretot està solcat
Per barrancs pregons
Que les aigües turbulentes
De rius i les rieres
De règim mediterrani
Han anat excavant
Al llarg dels segles
Això ha fet que el país
Estigui ple de ponts
Des de temps immemorial
I que el més important
Que aquests ponts
Siguin d'enginyeria
Agossarada i espectacular
Sobretot
Després que a l'etat mitjana
Es domines perfectament
La tècnica als arts
La geografia catalana
Té molts topònims
Que vincuren els ponts
Amb el diable
Fins i tot
Alguns ponts
Han esdevingut
Veritables llegendes
On sempre
Trobem aquesta curiosa
Associació
Entre el pont
I la figura terebrosa
I llòbrega del dimoni
Tanmateix
Per quina estranya raó
Es produeix
Aquesta curiosa associació
Entre els ponts
I el diable
A molts pobles de Catalunya
Hi ha ponts
Que la gent diu
Del diable
Tots n'hem sentit a parlar
Alguns d'aquests ponts
Estan enderrocats
O en queda poca cosa
D'altres
Estan molt ben conservats
En són exemple
Els següents
El pont del diable
El pont del diable de Martorell
Es el mes conegut
El pont major
De Saria de Ter
Atribuí també al diable
El pont del dimoni
De la població veïna
De Santa Eugenia de Ter
El pont del diable
De Cancúa
A Pineda de Mar
El pont del diable
De Susqueda
El pont del diable
El pont del diable de Sant Cugat
El pont del dimoni
De Montblanc
El pont del diable de Sant Julià
De Ramis
El pont del diable
De Seret
A Rosselló
El pont del diable
De Orgañà
Coll de Nargó
A la Turgel
El pont del diable
El pont del diable
De La Bastida
De La Velera
A la Val Fosca
Al Pallar Subirà
El pont del diable
De Gironella
Al Berguedà
El pont del diable
De Isoul
A la Cerdaña
El pont del diable
De Lles
A la Cerdaña
El pont del diable
De Cardona
A Valles
El pont del diable
De Montagú
De Fluvió
A la Garrocha
El pont del diable
Del Grau
De Clua
A la Noguera
El pont del diable
De La Carretera
De Ripoll
A Verga
El pont del diable
De Santa Eularia
Del Riu
A les Illes Balears
El pont del diable
De Segovia
A Europa
Truen ponts del diable
A Portugal
Bulgaria
Rumanía
Eslovenia
Holanda
França
Italia
Frankfurt
El pont de Sachsenhausen
Suïssa
El pont del riu
Reus
Anglaterra
Els ponts
Kenchoch
Bonzal
I Kilgrine
També
N'hi ha Colòmbia
I a molts altres llocs
Curiós, no?
4.
La llegenda
El pont del diable
De Tarragona
La versió més coneguda
Ens explica
Que el mestre constructor
D'obres
Estava aixecant el pont
I una aventada
Se l'endugué
Aquest desesperat
Digue que només el diable
Podria construir
Un pont
Que dures mil anys
Així si li aparegués
Satanàs
Que ha garantit
Que aquella mateixa nit
Construiria un pont
A canvi
El diable demanar
L'ànima del primer
Que begués l'aigua
Que passés pel pont
Qui ho fa primer
Qui ho fa primer és un asse
I és d'aquest
Que el diable
Es queda a l'ànima
Ara
Nosaltres
Us en volem narrar
Tres més
Dues versions
Menys conegudes
Recollides al llibre
I agendes històriques
De Tarragona
Autor
Amadeu
J. Soberanes
Edicions
El Mèdul
Col·lecció
L'Agulla
Sèrie gran
15
La primera
És bastant semblant
A la que s'explica
Sobre el pont
Diable de Martorell
Es titula
El diable i la donzella
Diu així
1. El diable i la donzella
Qui veia per primera
O per enésima vegada
El pont romà
Que
Pels seus arcs
En forma de ferradures
Daurades
Se l'anomena
De les ferrers
Tot i que valdria més
Anomenar-lo
De les ferradures
Creurà
Que és una obra divina
Una obra d'àngels
Però no és així
Que el construir
Va ser
És ser
El mateix diable
Ara
Us explicaré
Com ho feu
Abans
Però
He d'advertir-vos
Que els uns
Ho expliquen d'una manera
I els altres
D'una altra
Però
L'essencial
El més important
És saber que l'arquitecte
Fiu el mateix Satanàs
La primera versió
Del fet
Conta que
Ja fa molts segles
Una doncella
Havia d'anar a buscar
Aigua cada dia
A una gran distància
A la ciutat
I la notiava molt
A haver de pujar
I baixar-te
En la vall
Que formava el lloc
On avui s'aixeca l'aqueducte
El diable pactar amb la doncella
Construint un pont
A canvi de la seva ànima
Ella a la vegada
Li posa una condició
Abans que torni a sortir del sol
Li diré
Ha estat acabada la teva obra
Si no és així
La meva ànima restarà lliure del teu poder
Rient-se d'aquestes fotesses
El diable començarà a obrir amb entusiasme
Donant ja per segur
La possessió de l'ànima
De la joveneta
Tarragonina
Però aquell dia
Déu ha volat que el sol
Sortits a mans d'hora
I el gall
Fidel complidor de la seva missió
Com cada dia
Saludar el sol
I aquesta vegada
Amb el millor i més estrident
Kikiriki
De la seva vida
Fó una llàstima
Al diable li faltava
Poc per acabar-ho
És que la sencera
L'ànima de la doncella
I d'Aragona
Tingué un aqueducte
El qual s'ha servit molt
En el transcurs del temps
La segona
Versionada per Ruiz Porta
És genuïnament
De Tarragona
Es titula
El jugador empedreït
Diu així
Dos
El jugador empedreït
Uns altres
Compten el fet
De la manera següent
A Tarragona
Hi havia un jugador empedreït
Que
A causa de la seva mala estrella
Perdia en el joc
Tot allò que guanyava la feina
Un dia
Havent se quedat
Sense ni un clau
Com ja tenia per costum
En sortir de la taverna
Desesperat
Invocar al diable
I cridar en li digué
Si aconsegueixes
Recuperar
Tot el que he perdut
I a més
Quedarà d'endavant
Quan jugui
Guanyi sempre
D'aquí a un any
Pot venir a buscar la meva ànima
El diable
Acceptar la proposició
Amb molt de gust
Però Déu
Creador i Senyor
De les ànimes i dels cossos
S'interposar entre ambos
I li digui al jugador
Qui ets tu per disposar
De les meves coses
La teva ànima empertant
I jo en sóc el pare
I serà el diable
Si a mi em plau
Li poso una condició
Que en una sola nit
Exactament d'aquí a un any
I abans de tren d'alba
Es comprometia a fer un pont de pedra
Tan gran
Com jo l'indiqui
Si no és així
No tindrà el premi
I que li ha suport
El diable
Rabiós perquè l'altíssim
Li desbaratava sempre
Li desbaratava sempre els bons negocis
Es comprometia a construir
El pont en el lloc indicat
Per Déu
Entre el mas pastor
I el mas dels arcs
A la vora del camí
Que condueix a la vila de Valls
Just al cap d'un any
Tal com s'havia pactat
Es posa mans a l'obra
Com un boig
Tallava les pedres
Que trobava pels voltants
I per tal d'estalviar temps
Les unia sense argamassa
Només que es mantingui
D'en peus fins a l'alba
Es deia
Gairebé ja havia culminat l'obra
Només li faltava col·locar
L'última pedra
A la dreta del monument
Avui encara
S'hi nota aquesta deficiència
Quan un gall del mas dels arcs
Es posa a cantar
Saludant el sol
Que sortia del ventre del nostre mar
El pobre diable
Brut i extenuat
Pel treball realitzat
En poques hores
En escoltar el gall
I veure el sol
Llençar la pedra a terra
A l'hora que
De la seva boca negra
Sortia una blasfèmia fenomenal
I fugir rebent
Perquè Déu no l'encalcés
De les dues històries
Quedeu-vos amb la que més us agradi
Però
Oi que no hi ha cap dubte
Sobre qui en fa l'arquitecte?
La tercera
Inventada per nosaltres
És una mostra
De les diverses versions lliures
De la llegenda
Que hem fet
Els alumnes de primer d'això
Tres
Una nova llegenda
Del pont del diable
De Tarragona
Avi, avi
Explica'ns un conte
Va
D'acord
Us narraré la història
Del pont del diable
De Tarragona
Aquesta
Ja ens l'ha explicat
De la mare
La que jo us contaré
És totalment diferent
Ja ho veurem
Això li va passar
A un home que conec
D'acord
L'escoltarem
Però no t'enrollis
Com fa sempre
Eh?
Tranquils
No ho faré
Hi havia una vegada
En aquells temps
Que les soques duien els clops
I l'hivern estava cansat
De vagar per l'infern
I volia anar de vacances
A la terra
Per poder descansar
I de passada
Si es presentava l'ocasió
Fer alguna malifeta
Un multimilionari
Havia construït
Un gran hotel
A l'entrada
De la ciutat de Tarragona
Al jardí
Hi havia una piscina
I un jacuts gigants
Sense estrenar
L'Ajuntament
No els donava permís
Per fer-ho
Deut a l'escasetat
D'aigua
Que patia la ciutat
Llavors
L'home va dir
Que els resoluria
El problema
Construït d'un aqueducte
Que captés l'aigua
Del riu Frangolí
Escolta, avi
Perdona que t'interrumpi
Però què és això
D'un jacu...
No sé què
És com una banyera llegant
L'aigua surt a pressió
Fa bombolles
I no sé què més
Jo no ho he provat mai
Deixeu-vos d'explicacions
I seguim la història
Tot i que va contractar
Els millors operaris
Per edificar el pont
Les fortes ventades
El van enderrocar

Els mil homes
D'acord
Tanquem el tracte
Demà estarà fet
Però
A canvi vull l'ànima
Del primer que es mulli
Amb l'aigua
Va dir donant-li la mà
Ho trobo just
Va dir el Xavier
El liable
Va començar
A fer el seu treball
I en Xavier
No deixava de pensar
A què en seria
L'aigua del jacuji
Perquè
Lucifer
Se endugués l'anima
Començava
En penedir-se
Del tracte
Quan se li va ocorrer
Consultar-lo al papa de Roma
Benet XVI
Molt amic del seu pare
Perquè l'aconsellés
Bon dia
Eminencia
Soc en Xavier
El fill d'en Xavier
Taujà
Ah, sí
Me'n recordo
Què volies?
En Xavier
Li explicava tota la història
I el papa
No se'n sabia
Venir
Com li havia passat
Pel cap
Fer un disbarat així
Mamma mia
Porca miseria
Te'n pots sortir
Tirant a l'aigua
Un animal que no estimis
Molt agraït
Gràcies
A reveure
En Xavier
Estimava tots els animals
Que tenia a casa
I no se'n volia
Desfer de cap
Així que va decidir
Tocà la seva sogra
Que era una alpia
I una pesada
La va convidar a dinar
I a veure el jacuzzi
Ella va acceptar encantada
L'endemà
Quan eren al costat
Del jacuzzi
La sogra
S'hi va apropar
Per veure
D'on sortien les bombolles
Llavors
El seu gendre
Li va donar
Una puntada de peu al cul
I la va fer caure a dins
Acusili
Socors
Ajudeu-me
El diable
Li donà la mà
I s'hi reendugué
Cap a l'infer
I encara no havia ni arribat
Que ja estava fins als nassos
De la sogra
Va girar a cua
I va tornar a la terra
Tot suplicant
Al Xavier
Que se la tornés
A quedar
Si no en derrocaria
L'acuducte
El diable
S'entornà cap a l'infern
De segut
De les vacances
Que havia passat a la terra
I penedit
D'haver conegut
Aquella vella bruixa
Va deixar tranquil
Al Xavier
Versent premès
Pensant
Que ja patia prou
La fúria de l'infern
Aguantant
La mànigula
Sogra
I des d'aquell dia
L'aigua de Francolí
Arribava a la piscina
I al llacuchi
Del hotel
Feien les delícies
De tots aquells
Que sí ostratxaven
Aneu a saber
Tantes se'n diuen de coses
I
El que no ho vulgui creure
Que ho vagi a veure
Autors
Arnau Monteral
Germán González
Alberto Morales
Fins aquí el present programa
D'on brim una finestra al món
Us l'han ofert els locutors
Sandra Oniboghe
Anna Marina Crespo
David León
Arnau Monteral
Amparo Torrecilla
Germán González
Paula María Soto
Aida Reina
Bruno Barré
Andrea Ganyan
Moisés Sánchez
Ayub Muali
Desitgem que us hagi agradat
Fins la setmana vinent!
Where we are going
Heaven knows
To be continued...
To be continued...
To be continued...