Música
Primera consigna, només començar el programa, només sonar la primera nota d'aquesta sintonia.
No parlarem de futbol.
No, espera, a veure, del No vinguis amb històries, jo salto dient, no parlem de futbol.
Manel salta dient, Manel Magí, bona nit.
Què tal?
Diu, i tant, Sílvia García, darrere de la peixera, que ara no té el micro obert, mou amb el cap, no tenen remei aquests nois.
Benvinguts al No vinguis amb històries, al programa de divulgació històrica, que segurament a aquestes hores no escolta ningú.
I deportiva.
Bueno, de tant en tant, deportiva, perquè és una casualitat que el Barça sempre, o gairebé sempre, jugant dimarts.
Programa número 26 de la sisena temporada d'aquest programa de divulgació històrica des del 96.7 de l'FM, Tarragona Ràdio.
Avui un programa amb, com es diu, amb l'aia al cor, a punt d'esclatar d'emoció.
No pels continguts, sinó perquè ens estem jugant una lliga.
Benvinguts.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Seguim el patró habitual, dues efemèrides.
Un ens porta l'any 1938 i l'altre ens porta l'any...
Manel?
Mande?
T'he pillat la teva efemèrides.
1.675, 1.675.
Sí, això vol dir que havia atacat el Donerife.
1.670, molt bé.
Un monogràfic, segona part d'un monogràfic que vam dedicar la setmana passada ja a crims històrics sense resoldre.
Avui tractarem dels assassinats de Durruti, de Prim i de Mola.
Ràpidament, són quatre pinzallades perquè en 15 minuts de monogràfic no hi ha temps per més.
Avui fa 100 anys a Tarragona, en patrocinador, no, Manel?
Sí, una mica borrós però...
Ah, val, pensava que la Manel avui era...
Atenció, ja està, gol del Barça.
Ja està.
Gol del Barça.
Ja podem parar a la tele.
Gol del Barça, extraordinari, extraordinari.
Queden dos partits més però demà punxarà el Madrid i això ja ho tenim al sac.
Encara no està ben lligat però gairebé.
No em veig qui és el futbol.
Però on anàvem?
Ah, sí, tenim un patrocinador.
Per cert, qui ha marcat?
És que jo estava...
Ha marcat Pedro, com o no?
Pedro, molt bé.
Com o no?
Un patrocinador, curiositats...
Notícies d'Egipte.
I la Sílvia, com jo, és que això és increïble.
Ven per feina.
Som-hi.
I centrem-nos en història.
El futbol ja està resolt.
I és que un 4 de maig de l'any 1675 se va fundar l'Observatori de Greenwich a la Gran Bretanya.
El Reial Observatori de Greenwich és un observatori astronòmic situat a l'Institut d'Astronomia de la Universitat de Cambridge.
Va ser fundat per ordre del rei Carles II, sent nombrat com a primer director l'astrònom John Flamstead.
Tot i la falta de fons per a tirar-ho endavant, Ramstead va fer construir dos edificis on hi va instal·lar dos telescopis que va pagar de la seva pròpia butxaca.
Uns anys després, l'any 1712, un altre astrònom, Edmund Halley, sona Halley?
Sí, sí, sí.
Sona Halley?
Del cometa.
Exacte, el que va descobrir la periodicitat del cometa que porta el seu nom.
I frut de les seves observacions de Greenwich, doncs este senyor Hamley va publicar Halley, perdó, el primer mapa precís del cel,
però ho va fer sense permís del director Flamstead, el qual se va enfadar moltíssim per fer cremar quants exemplars de l'obra de Halley va poder trobar.
Uns anys després, de manera pòstuma, la vídua de Flamstead va publicar El catàleg d'estrelles del seu marit,
una obra on es descriuen 3.000 estrelles de l'hemisferi nord, fruit de les observacions,
en aquest observatori de Greenwich que, recordem, s'inaugurava tal dia com avui de l'any 1675.
I també, tal dia com avui, s'ha de dir un 4 de maig de l'any 1938, el Vaticà reconeixia el govern de Franco com a legítim d'Espanya.
És curiós perquè estem a l'any 1938, la Guerra Civil encara no havia acabat, la batalla de l'Ebre encara no s'havia iniciat.
No, però pensa que havia acabat la gran ofensiva de Taragó, la república estava partida en dos i ja no tenia gaire vera república.
Però bé, doncs el Vaticà deixava de banda els valors democràtics, de solidaritat o de bon cristià, etcètera, etcètera,
i els interessos eren el primer.
Home, pensa també que a la república també s'havia perseguit l'Església, etcètera, etcètera, però bé.
Però quan li ha interessat la democràcia al Vaticà.
Bé, aquí n'hi ha altres temes.
Continuem, monogràfic.
Jordi, tu saps la història aquella de les estàtules equestres?
Quan estan els dos cavalls aixecats, una pota, dos potes, si han mort pacíficament, al camp de batalla...
Sí, bueno, em sona, però ara no la recordo per...
Com està l'estàtua de Prima, Reus?
Pues crec que té una pota aixecada.
Una pota aixecada?
Sí, deu ser, en qüestió d'assassinat.
I bé, abans que el Manel canti un altre gol, anem al punt monogràfic.
Segona part de Crims històrics sense resoldre, i és que al llarg de la història d'Espanya han quedat alguns crims, dels quals tres d'ells, Francisco Pizarro, Jesús de Galíndez i Juan Descovedo van tractar la setmana passada.
Aquesta setmana tractem de tres personatges més i tant que m'ha així aquest doble monogràfic.
Primer, Durruti, després Prim i després el general Mola.
Anem per Durruti. El 20 de novembre de l'any 36 moria a l'Hotel Ritz de Madrid, reconvertit en aquella època en hospital militar, el líder dels anarquistes espanyols Buenaventura Durruti.
Nascut a finals del segle XIX, en concret l'any 1896, Durruti s'havia caracteritzat per una lluita sense quartell contra la patronal i contra els polítics,
els que acusava de la dolenta situació en la que vivien els obres espanyols.
Aquesta ideologia també era part del que seria l'ideari del comunisme i també de l'anarquisme, en aquest cas, per part d'A Durruti.
I és en aquesta lluita on a Durruti li va servir de tot, inclús l'assassinat, el robatori de sucurs als bancàries,
que, segons ell, eren actituds honroses i lícites per aconseguir la solidaritat llibertària que tant desitjava.
Però una bala disparada el dia 18 de novembre va trencar aquest somni.
També va trencar les formes no massa democràtiques, tot i que segurament els anarquistes dirien,
bé, per aconseguir una solidaritat molt millor, tot val aquest somni,
sense que encara se sàpiga qui va ser el responsable d'aquell tir.
Durruti va caure ferit a prop de l'Hospital Clínic de Madrid, en ple front de guerra,
mentre ordenava un grup de desertors tornar al camp de batalla.
Per alguns, l'ordre d'assassinar-lo va arribar des dels comunistes,
enemics sèrrims de l'anarquista i de l'anarquisme propugnat per Durruti.
I per als comunistes, els seus assassins van ser els propis anarquistes
per por que el seu líder, Bonaventura Durruti, es passés al bolxevisme.
La bala extreta del seu cos va demostrar que pretenia a una arma curta,
pel fet del qual sembla ser que no procedia del front de guerra.
Va estar allunyat d'aquella posició, a no ser que un soldat enemic
s'hagués apropat de forma temerària.
Aquest és un dels crims, també, que encara estan per resoldre.
Hi ha moltes hipòtesis, però cap d'elles s'ha estudiat en profunditat.
Clar, i com que els testimonis directes segurament estan ja tots morts,
segurament és un crim que s'ha quedat per resoldre ja pels segles dels segles.
Sí, sí, igual que l'assassinat de Joan Prim, aquest il·lustre reu senc.
El que més ens sobta d'aquest episodi de la mort de Joan Prim
és que el propi general coneixia que hi havia alguna cosa
que es tramava contra la seva persona.
Així li havien comunicat el seu home de confiança, Riccardo Muñiz,
i el diputat republicà Moraita.
I els dos li van aconsellir,
ai, aconsellar, perdó,
que variés el seu itinerari habitual la mateixa tarda
de l'atemptat que va causar la seva mort.
Però el general Prim va morir,
acribillat, un 30 de desembre de l'any 1870.
El propi, hi va haver un periodista,
anomenat José Pauli Angulo,
que ho va presagiar o ho va incentivar.
O sabia alguna cosa.
En un article on es podia llegir
que a Prim se l'havia de matar,
llegim entre cometes,
la calle com un perro.
I justament el que va dir el periodista José Pauli Angulo
es va complir.
Inclús Prim, abans de morir,
va dir que havia reconegut entre els seus assassins
la veu d'aquest periodista.
Doncs bé, això es va complir.
Famos en tot Europa, Joan Prim,
que l'any 1870, l'any de la seva mort,
que era president del Consell de Ministres i ministra de la Guerra,
es dirigia sobre les set i mitja de la tarda
en el seu carruatge verd,
tirat per dos cavalls cap a un sopar,
en el seu honor a Madrid.
Pel carrer, un carrer cobert de neu,
es va trobar amb diferents homes semiocults,
fent-se senyes entre sí,
amb fòsfors, amb llumins, amb mistos,
al pas del carruatge.
I quan van arribar al carrer del Turc,
a la carrer del Turco,
avui en dia, anomenada carrer Prim,
tres individus van obrir foc contra el general,
provocant-li una agonia de la que va morir
tres dies després.
Hi va haver moltes mostres de dol,
però cap detingut,
tot i que el sumari va durar vuit anys,
amb la intervenció de tres jutges
i més de 18.000 futs redactats.
Però qui va matar el general Prim?
Alguns apunten al propi periodista,
José Pauli Angulo,
que, com hem dit,
Prima havia augurat abans de morir,
que havia escoltat la seva veu
entre les persones que l'havien disparat.
Altres pensen,
altres historiadors pensen
que qui va organitzar tota la trama
va ser José María Pastro,
cap de l'escolta a les Hores,
general Serrano,
successor de Prima al Consell de Ministres.
I aquí també acusa
un tal duc de Montpessier.
Tots ells eren contraris
a l'arribada del nou rei,
Amadeu de Cebolla,
Amadeu I de Cebolla,
i finalment ho van aconseguir,
que era l'aposta personal de Prim
per ocupar el lloc
de la destornada Isabel II.
Potser
l'opció
o la lectura més correcta
també seria
la que,
amb paraules de l'historiador
José Antonio Baca de Osma,
que va assegurar que Prim
estorbava a todos
i entre todos
lo mataron.
O sigui,
que un altre assassinat
que també...
Sí,
un altre assassinat
sense solució.
Una bona obra
per saber sobre Prim
és l'obra
que va publicar
el desaparegut
Perenguera
Perenguera
sobre el general Prim.
Crec que està publicat
Peredassa,
una lectura molt interessant.
Després,
passem a un altre assassinat
molt més
a prop
a nosaltres
en el temps.
Tornem a l'època de Urruti,
Guerra Civil.
Tornem a la Guerra Civil.
El sospitós accident
del general Mola,
del cap d'estat
Emilio Mola.
Què hauria passat
si el cap d'estat
Emilio Mola
no hauria mort?
No hauria mort
i hauria...
Bueno,
què hauria passat
si Mola
s'hagués convertit
en cap d'estat
volent dir?
Ja.
Bueno,
en aquell moment
ja era cap d'estat Franco
des de l'1 d'octubre
de l'any 36.
La seva mort
és de un simple accident
d'aviació.
Segons la narra
la versió oficial,
un dia,
un 3 de juny
de l'any 37,
el general Mola
es dirigia
des de Vitòria
a Valladolid
en un bimotor
a Airspeed & Boy
tripulat
pel capità
Àngel
Àngel
Chamorro García
quan
sobrevolaven
el port de la Bruxula
o el port de la Bruxula
una espessa boira
els va fer
xocar
contra
un turó
o contra un cerro.
El cadàver de Mola
va acabar decapitat
però va ser reconegut
per la càmera fotogràfica
que habitualment
portava
al seu coll.
Que això també
dius,
home,
si és decapitat
com si li va aguantar
la càmera
al coll.
Ja ho veurem.
També, també.
o no ho veurem.
Jordi, tu serviries
per a investigador, eh?
Jo, per què?
És un bon detall, està.
Elemental,
querido Watson.
Com en aquests anys,
aquesta versió
no es contradiu,
bueno,
avui obertament,
però també hi ha,
bueno,
com ja hem vist
algunes dades
incongruents.
Per exemple,
es va parlar
que hi havia
una boira
molt espessa,
però les partes
meteorològiques
només reflexen
per aquella data
un cel
completament
despejat
i
i també
amb altres
dades
que han aparegut.
Una de les persones
que qüestionen
la versió oficial
és l'historiador
Paul Preston
per qui mola
va ser derribat
per un cas
nacional
a confondre
l'aparell
al bimotor
amb un avió
republicà.
Inclús altres
historiadors
com Fermín Gonyi,
autor del llibre
L'Hombre de la Laica,
consideren
l'accident
com inexplicable
i apunten a Franco
com possible instigador
de la seva mort,
d'haver-se
tractat
de sabotatge,
clar.
De fet,
se sap que
els dos generals
no eren massa amics,
tot i estar
al mateix
bàndol,
per dir-ho d'alguna forma,
i que
el dia abans
de l'accident
van tenir
una disputa
telefònica
bastant
forta
en la qual
testimonis
de l'època
Mola
va finalitzar
textualment
amb
Por ahí no paso.
A què es referia
Mola
amb aquell
Por ahí no paso?
potser el seu desig obert
de retallar
els poders
de Franco
que cada vegada
n'anava aconseguint
més.
Sigui com sigui,
Franco
va confiscar
tots els papers
que Mola
guardava
en el seu despatx,
va forçar
no parlar-ne
més del tema
i és que
com el propi
ambaixador
alemany
a Espanya
el senyor
Von Faupel
va notar
en el seu
diari personal
doncs deia
el generalíssimo
sin duda
se sente
aliviado
por la muerte
de Mola
punts suspensius
un rival
menys
un rival
menys
ara no sé
com acabar
i entrar
la frase habitual
al final
dels monogràfics
curiosament
també va haver un altre general
que va ser un dels instigadors
de la revolta
de l'aixecament
del 18 de juliol
que va ser
Sanjurjo
que també va morir
d'un accident aèri
o sigui que
possiblement
Franco
potser tenia
algun amic
que era
mecànic
d'avions
o meteoròleg
i provocava
boires
boires
extranyes
que apareixien
i els alzines
però això
ja
molt bé
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
Ignorem
si fa 100 anys
a Tarragona
a Tarragona
és el territori
entre Tarragona
i Saragosa
sí
molt bé
hi havia alguna penya
blaugrana
potser volen compartir
potser els tarragonins
prefereixen compartir
bec a dir
amb Saragosa
que amb Reus
possiblement
possiblement
Tarragona
Tarragona
molt bé
per cert
tu i jo
hem d'obrir un dia
un Facebook
i obrirem
un club
un grup
d'aquests
de Tarragona
de Tarragona
molt bé
vinga va
que penyes barcelonistes
n'hi havia
fa 100 anys
però sí que hi havia
bastant teca
una miqueta
de religió
una miqueta
de jari
en fi
com diríem
com si diu
dis-me un objectiu
relatiu
a militar
a castrense
sí
bueno
vale
n'hi ha
rogándoles remitan muestras de sus géneros para figurar en la exposición permanente
que de los mismos existía en el local social
y para cuyo objeto se construyen unas artísticas vitrinas.
Y una otra noticia que, como dígamos,
hemos parlado de este moncastrense que era esta España de fa 60 anys,
de principios seglevin.
Al mando del teniente coronel don José Alonso de Medina
verificó ayer tarde la instrucción en el Campo de Marte
del Segundo Batallón del Regimiento de Infantería de Almanza.
Y para acabar, una noticia...
No, para acabar no, encara no tenemos una tercera.
Una noticia de espectacle.
En el cine moderno debutarán hoy
las cantadoras de Marianas y Granadinas, Hermanas Muñoz.
Y también grandes novedades en películas.
Las Muñoz.
Y había Las Grecas, Las Muñoz...
Sí, bueno, Las Grecas es un pelín más tarde, pero sí.
Y ahora una noticia de ámbito nacional.
de la embajada a Buenos Aires.
Muy bien, recordemos.
Tal día como hoy se dio un 4 de mayo.
4 de mayo.
Bueno, lo digo en castellano porque...
De 1910.
De Diario de Tarragona, de 1910.
Noticias del Diario de Tarragona.
Sí.
Una noticia que ve de Cádiz.
Diario.
Diario.
Una noticia de Cádiz.
Diu-se celebró el banquete dado a bordo del Alfonso...
del Alfonso XII.
Acaba de marcar el Barça, Jordi?
Sí, el cuarto.
Ya...
Sí.
Molt bé, ¿no?
Sí, sí, amb el temps afegit.
Messi, de nou.
Molt bé.
Així m'agrada.
Venga, ven per feina.
Ven per feina.
Y du-se celebró el banquete dado a bordo del Alfonso XII
en honor de la Embajada Española a Buenos Aires.
Asistieron el general, el gobernador civil, el marqués de Comillas,
el capitán del buque, señor Descamps,
y los alcaldes de Cádiz y San Fernando.
El buque lucía espléndida iluminación.
El Alfonso XII zarpó para la Argentina a las 11.55.
El Satrustegui marchó durante la madrugada.
O sigui, una ambaixada que s'enviava a Buenos Aires.
Llavors, no era com ara que pots viatjar en avión fàcilment,
era un viatge una mica més llarg.
Molt bé, molt bé.
I tenim un patrocinador.
Un control perfecte de Messi a passe d'Albes per la banda dreta, eh?
Bé, m'ha tocat, m'ha tocat.
La veritat, increïble.
I execució...
A veure, a veure, a veure, a veure, posem una miqueta d'ordre.
Ha dit el patrocinador.
Sí.
Què?
No?
No has dit això, Marell?
Sí, però...
O sigui, no és Messi el que patrocina, no?
No, no, no, però en això, un ple de joia i alegria.
Que el Barça guanya 4-1.
Sí, sí.
4-1, ja?
4-1, ja.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, i a més, dos gols de Messi, em porta 31 a la Lliga.
Ha fet més gols que tot l'any passat.
Bé, gorristeria.
La gorristeria.
Vé per feina.
Molt bona tarda.
Bueno, bona nit, Sílvia.
Bona tarda, nit.
Bona tarda, nit.
I gols, gols, gols.
Sí, però...
Espera, espera, a veure si estava atenta, perquè ens diu molt de Messi.
Com hem batejat a la Nova Tarragona?
No ho sé.
Ah!
Però jo estava pendent que tots ho mataron i ningú no se morió.
Jo ja...
Veus, veus?
Critica de nosaltres, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí que depèn no està atenta al programa.
Home, examen la consciència.
A tota la gent que ens truqui i ens digui com hem batejat a la Nova Tarragona,
i ens li regalarem un bolígraf utilitzat.
Però en tinta o sencer?
Bueno, en poca tinta.
Poca tinta, però cada en què...
Vinga, patrocinador.
Gorristeria.
La gorristeria d'Isabel Travé, Calle Unió 7,
s'ha traslladat al número 6 de la misma calle.
Canviaràs, perdona, quina tonteria.
O sigui, passen del número 7 al número 6.
Home, però és important, és una hora de fer la publicitat.
Ja.
Per que ho sàpigui, la gent que s'ha mogut,
sí.
3 o 4 centímetres cap amunt i cap avall.
Sí, no, dos metres, segurament.
Ha canviat del número 6 al número 7.
Però potser...
Bé, del 6 al 7 potser és a la...
Clar, d'un costat a l'altre.
A la vorera del front.
Clar, és veritat.
Sí, sí, sí.
D'un costat a l'altre.
Ja era més complicat.
Potser un costat de carrera,
a la Ciutat Xinley,
i a l'altre era un lloc.
Va de valent de Calle, no diguis res.
Lloc de sol o lloc d'ombra?
Sí, sí, sí.
Depenent de com es vegi.
Canvia, canvia.
I em paga més, eh?
Depenent de com, eh?
No dic res, no diguis res.
La gorristeria de Isabel Travé,
Calle Unión 7,
se ha trasladado al número 6
de la misma calle.
Gran sortido de gorras
y sombreros
para niñas y niñas.
La gorristeria de Isabel Travé
patrocina al Nonvinguis amistòries.
Volem donar un toc d'atenció
a la nostra audiència.
Deixeu de trucar
al telèfon de Tarragona Ràdio.
Ens hem quedat sense boligraf
utilitzats i mossegats.
La centraleta treia fum.
Però la centraleta treia fum.
És normal,
però el partit del bar
s'havia acabat
i la gent ha tornat
a escoltar Tarragona Ràdio.
O, bueno,
Tarragona Ràdio
l'escolten sempre.
El Nonvinguis amistòries.
Continuem.
Curiositats.
Quan va néixer
el llibre de butxaca?
Segurament el llibre de butxaca
tots en tenim a casa
perquè per començar
és més barat,
Senyor,
perquè...
I també trobem llibres de butxaca
sobre qualsevol tema.
Sobre temes d'història,
d'autoajuda,
d'economia,
de cuina,
etcètera, etcètera.
Potser de butxaca
no n'hi ha de còmics.
O sigui,
el manga
potser és el que més s'apropa
a...
Sí, però el còmic de butxaca
és veritat que no...
Clar, perquè el ser visual
necessita un tamany més gran
és per això?
Sí, però mangas
potser sí que són
tamans més petits.
Perquè els japoners
i en si són ells més reduïts.
Sí, molt bé.
És igual.
L'entrada en el mercat editorial
dels primers llibres de butxaca,
els Penguin Books,
a Anglesos,
va tenir lloc
un 30 de juliol
de l'any 1935.
Ah, hi ha data concreta?
Sí, home, clar.
I va suposar
l'inici de l'aposta
de disposició del públic
massiu
de les obres clàssiques
i modernes
més importants del moment,
contribuint a la democratització
de la lectura,
que això també és important.
A llibres més barats,
doncs molta més gent
pot accedir a la cultura.
El llançament de la primera
col·lecció
va ser tot un èxit.
3 milions de llibres
venuts en el primer any de vida
del nou CGI editorial,
els Penguin Books,
que avui en dia
aquest CGI editorial
encara existeix,
suposo que sereu
encara de...
és el mateix.
A la vista dels resultats,
l'any 39,
el llibre de Butxaca
va creuar l'Atlàntic
i va entrar
en el mercat nord-americà
amb el llançament
dels pocketbooks.
I després de la Segona Guerra Mundial
també van aparèixer
noves col·leccions
a països ja d'Europa
com, per exemple,
França i Espanya.
Molt habitual,
doncs,
també apropar-se
a qualsevol llibreria,
que sempre és...
Tu te'n recordes
de les novel·les
de l'Oeste
d'Estefania la Font?
No.
Tu sí?
Aquelles novel·les típiques
de l'Oeste
també tamany
de Butxaca
que es feien com a xurros
de Marcial,
Estefania la Font
crec que es dia
el seu autor.
Que és un autor
que té com a
2.000 obres
o així.
Algún dia en parlarem.
Sí,
en tens?
Tu?
El meu avi
en la llegia...
És més dels anys 60, 60...
A bordo del català.
Sí.
Molt bé.
Algún dia en parlarem.
Estem contents
pel 4-1.
Molt.
Molt,
perquè demà
al Madrid
se li acabarà la sort.
això està claríssim.
I això no és una curiositat.
Anem per notícies.
Notícies.
Jo crec que ja
que has parlat del Madrid
potser algú
ja sortia en defensa
del Madrid
i també s'ha de dir
que potser sí que té
una mica de sort
però també juga bé.
Evidentment.
Sílvia, sílvia, digue'ls-ho a robar.
Evidentment.
Va, sílvia.
Dóna, parla...
Dóna veu al Madridisme.
Demà caurà
pel seu propi pes.
Ui.
Sí.
El Madrid.
No?
No, no, no, no.
L'afirmació
que acaba de dir el Manel.
Sí?
Sí.
Ahir queda el desafió
la setmana que ve.
Doncs bé,
no us perdeu
el programa 27
del 9 vingues a mi històries.
En la qual
analitzarem
si va caure
la malformació
pel seu pes.
Entre la Sílvia García
i Manel Magí.
Dos blocs enfrontats.
Saps, saps, Jordi,
que sempre tenim enfrontaments
amb el Manel i jo?
Sí, sí.
Si no és pel Disney
és pel Madrid.
Sí, si no és pel Disney
i pel Madrid.
Si no és pel Madrid
i pel Disney.
Si no trobem alguna cosa, eh?
Sí, sí.
Mira,
lo del Disney
sí que me fots
ho dit la llaga.
El Barça i el Madrid,
mira, depèn molt de...
Si fóssim nens
jo diria
los que se peguen
se desien...
No, no és el cas.
Bueno,
anem per feina o què?
Fem alguna notícia?
Ah, feina,
d'acord, de programa.
Vinga, va, notícia.
El Barça acaba de guanyar 4-1,
no, perdó.
Vinga.
Tu què faries
si entres a un restaurant
i trobes 10 ànfores romanes allí?
Doncs...
Allí fent bonic,
fent decoració.
Podries demanar...
Gaudir, gaudir,
i gaudir de les ànfores
visualment
o anar a la Guàrdia Civil...
Anar a la Guàrdia Civil
a denunciar
qui hi són.
Vale, vale.
Però això és el que ha digut
passar a Motril.
A Motril?
Sí.
I és que la localitat
andalusa de Motril
la Guàrdia Civil
ha hecomisat
10 ànfores romanes
procedents d'un espoli
d'algun peixi
a la costa granadina.
Les ànfores
formaven part
de la decoració
d'un restaurant
de Motril.
i és que el Servici
de Protecció
de la Naturaleza
de la Guàrdia Civil
de la Naturaleza
va tenir coneixement
gràcies a la Consejeria
de Cultura
de la Junta
d'Andalusia
de l'existència
del vaixell enfonsat
prop de la costa
de Granada
i que estava
sent espoliat.
I també
van descobrir
que les peces
espoliades
estaven sent
venudes
al restaurant.
A la propietària
de l'establement
ha estat denunciat
a la Delegació
Provincial
de Cultura
com a presunta
autor d'una infracció
de la Llei
de Patrimoni
Històric
d'Andalusia.
Els agents
del Seprona
van trobar
només entrar
9 ànfores
i altres peces
de ceràmica
de diferents
tamanys
unes en molt bon estat
altres més danyades
i en una taula
del menjador
també la desena
en fora.
Ara, de moment,
aquest material
s'ha quedat
al restaurant
sota custòdia
del propietari
esperant
que la Consejeria
de Cultura
de la Junta
decidís
que es fa
aquest material
i aquest senyor
esperant també
el judici
i la multa
que li pot
arribar a caure.
Molt bé, molt bé.
I abans que passi
a la següent notícia
recordar que hi ha
tota una sèrie
d'exposicions
molt interessants
aquí a la ciutat
de Tarragona
també a Reus
per exemple
a Reus hi ha
de fotografies
de la Primera Guerra
Mundial
del Central de Lectura
que a Tarragona
tenim
sobre Charles Chaplin
a Caixa Fòrum
tenim
sobre
les fotografies
d'Agustí Centelles
a la sala
d'exposicions
de Caixa Tarragona
i segurament
alguna més
que oblido
ara mateix
però que
qui ell es vulgui
de la fotògrafa
Ucalele
també
fotògrafa madridanya
molt interessant
el tinglado
molt bé
que es vulgui
apropar
a la cultura
ja sigui
de qualsevol forma
en aquest cas
a través
de les exposicions
Tarragona
és una bona ciutat
per fer-ho
i si em permets
què tal una notícia
d'Egipte
per acabar
ja sé que tu t'agrada molt
Egipte
Egipte
Egipte
Sudamèrica
sí
al costat
i és que
estan buscant
la tomba
de Marco Antonio
i Cleopatra
saps que
són una mica
fantasmes
a vegades
aquest tipus
de campanyes
però bé
mentrestant
van trobant coses
i és que
han descobert
una estàtua
de gran tamany
de finals del segle III
abans de Cris
que representa el rei Ptolomeu IV
que va governar
entre el 221 i el 203
abans de Cris
però
sembla ser que
l'objectiu final
a la zona
que s'està escavant
seria
trobar
aquesta suposada
tomba
d'aquells amants
famosos
de la reina
Cleopatra
i del general romà
Marc Antoni
que va entendre
un final
tan tràgic
quin final
la mort
sí
però tothom
té un final
tràgic
sí però no tothom
li pica una serp
a la Mamella
podria ser
el Pit
no?
va morir així
Cleopatra?
no ho recordo
o era Marc Antoni
que li va picar una serp
a la Pit
ho deixarem
per a la meu programa
la Sílvia
crec que ens vol fer fora
però jo crec
que ens vol fer fora
però
segurament
és amb el programa
que més riu
un dia tornarem a parlar de Disney
un dia tornarem a parlar de Disney
perquè a mi em fa mal
la mandíbula avui
doncs bé
això ha estat tot
és l'últim programa
de la temporada
en Barça
ah sí
ah clar
no hi ha Champions
no hi ha més lliga entre setmana
sí sí sí
no nos vamos a Madrid
o quina manera
en fi
ho podríem haver fet
molt millor
però bé
per factors externs
no hem pogut
ha estat un plaer
adeu-se
adeu-se
adeu-se
a
unci
a
a
a
a
a
sur
a
a
a
a
a
a
a
a