Gràcies.
El que queda d'any encara ens ha de portar moments interessants
pel que fa a l'activitat sardanista, des bars i de música per a coble a les comarques de Tarragona,
però cal reconèixer que la festa de demà Salou representa com una mena de final de temporada luxós,
un aplec amb tres bones cobles, un programa de qualitat i aquells elements bàsics que ha de tenir un bon aplec,
com ara el seu dinar de Germano, un concurs de colles improvisades, per exemple.
Tot i que a vegades la climatologia fa males passades, com l'any passat mateix,
habitualment l'aplec té lloc quan Salou ja no està massificat, però encara ve de gust ballar al carrer.
I tot i que costa desempellegar-se d'alguns tics de costellada familiar al conjunt de la festa força reixit,
i sobretot cal reconèixer el mèrit d'organitzar un aplec d'aquestes característiques en els temps que corren.
Ja ho sabeu, demà cita ineludible matí-tard a Salou,
ahir amb la novetat de la nova ubicació a la plaça del centre cívic de Salou, davant l'Ajuntament.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Un dia enredat, eh? Ara ho explicaré.
Com que enredat?
Enredat, venint cap aquí, aquí a la plaça en Maria del Tarraco, hi ha una mena de xou muntat.
Per què? Que ve el papa?
Un munt...
No, aquí no, aquí no.
Vaja.
Potser a veure les muralles...
Però hi ha un munt de núvies.
Ah, sí.
Un munt de núvies.
Sí, sí, sí, perquè aquest cap de setmana es fa el tot núvis, em penso, i feien una mena de foto.
Ah, la gent envedalida i uns pitant els altres, uns que s'encanten.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
A la plaça en Pedaleta del Tarraco, ni més ni menys.
Ni més ni menys.
Però aquí no, aquí fem sardanes, i aquí la cosa enredada no, eh?
Home, ja veurem, ja veurem.
Sí, sí, sí, jo veig.
S'ho veu a la marxa.
Salutacions al Lluís al control de sa, i aquí a l'estudi, a la Maria Rosa, al David, la Marta, i benvinguts tots.
I l'Àngel, evidentment, la que s'està parlant.
Bueno, i amb el programa un dosi seguit, perquè encara no havíem dit ni quin programa som.
I és l'edició 727.
Capicua.
Capicua.
Des d'ara, fins a dos quarts de dues de la tarda, us parlarem, en principi, de sardanes, dels bars de música per a cobla,
però ja sabeu que, al final, pot ser qualsevol cosa.
I la música, la música de sardanes de cobla, també present al llarg de tot el programa.
Però, de totes maneres, com sempre, comencem el programa fent un ràpid resum d'aquest contingut.
I començarem a mesclar amb una altra eliminatòria, de la sardana de l'any, amb quatre sardanes noves aquest any,
que, mireu, us posem a la vostra consideració, com sempre acostumem a dir amb aquesta expressió,
però es tracta d'això, que en tria una, i que, al final, entre tots plegats, decidim quina és la sardana de l'any.
A l'agenda, està clar, cal destacar aquesta pleg de demà a Salou, matí i tarda,
però ja posats a mirar en perspectiva més àmplia, arreu del país,
ens caldrà destacar, entre altres coses, aquesta tretzena edició de la Fira Mediterrània d'Espectacles d'Arrel,
on els temes que ens ocupen molt, especialment el nostre programa, també hi tenen un paper força destacat.
Caldrà parlar del concurs de balaguer de demà, que és la final del Campionat de Colles Grans,
del Campionat de Catalunya, caldrà parlar del Memorial Joaquim Serra, que se celebra avui,
també avui una altra cita en aquest aspecte de més qualitat musical,
de revalorització de la música per a Cobla, el setememorial Conrad Saló.
Caldrà parlar de la festa de la sardana, o de celebració, diguem-ne,
d'aquesta proclamació de la sardana com a element festiu patrimonial d'interès nacional,
celebrarà proper dijous a Barcelona, i, paral·lelament amb això,
constatar que també la Generalitat ha decidit fer aquest mateix tractament
una altra dansa, que també cal considerar ben catalana, com és la Jota.
Això es decidia ahir mateix, ahir divendres mateix.
Tindrem també xafarderies i altres músiques al llarg d'aquest un dos i seguit,
que comença ara mateix amb la sardana de l'any.
Doncs entrem, tal com és costum, en els primers minuts del programa,
en territori de la sardana de l'any, el concurs que promou la Federació Sardanista de Catalunya
per tal de determinar, gràcies als vots dels oients,
la sardana més popular entre les estrenades l'any 2010.
Tarragona Ràdio participa en una extensa xarxa d'emissores d'arreu del país
que fa possible la divulgació de les diferents eliminatòries
que formen el certamen i que culminaran el propi mes de maig a Granollers.
I la d'avui és la setena de les eliminatòries de la primera ronda d'aquesta temporada.
Seran quatre sardanes, de les quals cal triar-ne una.
De moment, assoltem la primera, la número 1,
que interpreta la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
groretum, siтивem com es pot votar,
per mitjà del web de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat, o per mitjà de Tarragona
Radio, amb una carta adreçada al programa a lavinguda de Roman número 5B,
Primer Pis, amb un correu electrònic a l'adreça will Ross I seguit,
arroba tarragonardradio.cat, o ve telefonant al 977 24 4767 mentre s'emeti
el programa en directe, als dissabtes fins a dos quarts de dues de la tarda.
Els vots han de ser individuals i cal indicar nom i cognoms,
així com el número de DNI, passaport o targeta de resident.
El termini es tanca el dimarts següent a l'emissió del programa.
I anem ràpidament a escoltar la sardana número 4 d'avui,
amb la COBLA, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Música
Música
Música
Música
Anir amb l'agenda, però recordar-vos un cop més per si hi ha cas,
com ho podeu fer per votar per la sardana de l'any,
al web de la Federació Sardanista, fet.sardanista.cat,
aquí a Tarragona Ràdio, enviant-nos una carta,
a l'Avinguda de Roma, en el meu 5B, primer pis,
correu electrònic a un dos i seguit, arroba tarragonaradio.cat,
o si us voleu telefonar mentre fem el programa,
al 977 24 47 67, fins a dos quarts de dues de la tarda.
Això sí, si és el dissabte, si ens escolteu el diumenge,
penseu que el programa és repetició, és a dir, està enregistrat i no,
no us podrem atendre al telèfone, anem ara sí cap a l'agenda.
I comencem parlant-vos de plecs, dissabte vinent o avui?
Ja no sé quin dia vivim.
Avui, avui.
Avui, avui.
Avui, avui.
Avui, dia 6.
Avui, avui mateix, a 5 de la tarda, a Sant Pere de Ribes,
al Centre Cívic L'Esplai, a les Roquetes,
festa d'aniversari del grup sardanista Tamborí,
amb les cobles, marinada i situat de Cornellà.
I per demà, diumenge, dia 7, el setè a plec d'Esplugues de Llobregat,
matí i tarda, al Parc Comarcal Can Vidalet,
amb les cobles, ciutat de Cornellà,
juvenil de Sabadell i la principal del Llobregat.
A la tarda hi haurà un concurs de colles improvisades.
I l'últim a plec de la temporada a les comarques tarragonines,
el 21è a plec de Sant Martí a Salou,
a dos quarts d'onze del matí i a dos quarts de cinc de la tarda,
a la plaça del Centre Cívic de Salou, davant l'Ajuntament.
Remarquem-ho perquè, després d'un grapat d'anys
que es feia el Parc de Salou,
en guanyes canvies,
en aquesta plaça davant del Centre Cívic.
Amb les cobles Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
Mediterrània i Reu Jove,
hi haurà dinar de germanor i concurs de colles improvisades.
En cas de pluja, es ballaria al Centre Cívic.
I diumenge vinent, dia 14,
la quincena trobada de plecs sardanistes
de les comarques basalines a Gavà,
al matí, a l'Espai Maragall,
amb la coble, ciutat de Cornellà.
I també el 31è aniversari dels Amics de la Sardana
de Cornellà de Llobregat, matí, al Parc del Camp Mercader.
Hi haurà una doble audició,
amb les cobles Reus Jove i la principal del Llobregat.
Pel que fa ballades a Sardana,
si en aquest apartat, limitant-nos a les comarques tarragonines,
anunciem pel dijous, dia 11,
a la una del migdia, Altafulla,
a la plaça del Pou, amb la coble,
la principal de Tarragona.
Diumenge a viner, a les 12, al Morell,
amb la coble a Gossetània.
I també a la mateixa hora, a les 12, a Tarragona,
al Serrallo, amb la coble, la principal de Tarragona.
I parlant de colles sardanistes,
ara arriba el moment de les cloendes,
a les diferents parts del campionat de Catalunya.
Demà diumenge, pel que fa a les colles grans,
recites a les 12 al migdia Balaguer,
a la plaça del Mercadal,
com dèiem, final del campionat grans,
però també final del campionat de la terraferma.
I també s'enmetran colles lliures,
amb la coble Salvatana.
I diumenge a vinent, a dos quarts de 12 al migdia,
a Arenys de Munt, a la plaça de l'Església,
colles lliures, amb la coble Flama de Farners.
I un altre final, però el proper diumenge, dia 14,
a les 12, a Valls, a la plaça del Pati.
Final campionats a la vins infantils i juvenils.
I també campionat territorial de les comarques tarragonines
i colles lliures.
En cas de mal temps,
es farà el cursal,
amb la coble contemporània.
I arriba l'hora de la relíquia,
i un cop més,
com una part de la sèrie que dediquem
a la memoria del músic Vicenç Bou,
amb motiu del 125è aniversari del seu naixement.
Avui anem fins a l'any 1926,
quan segueix estrenant sardanes amb nom de noia,
una tendència que, com hem vist en setmanes anteriors,
va tenir com a resultat una dotzena llarga de composicions.
De la majoria d'aquestes sardanes,
no ens arriba notícies sobre les possibles dedicatòries,
com aquesta que podem escoltar
en una versió de la coble Els Mongrins de l'any 1977,
s'anomena Nuri,
amb un disc que, recordem-ho,
recollia només sardanes d'aquestes amb nom femení.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Música
2, 4, 1 de la tarda i rai 15 segons i seguiu a la sintonia de Tarraona Ràdio com cada dissabte amb l'1, 2 i seguit, temps de sardanes, des bars i música per a cobla.
i ara el programa obrim el nostre noticiari, que és prou extens i prou interessant, ja ho veureu.
Comencem dient que des de dijous i fins demà dominges
s'esleve a Manresa la tretzena edició de la Fira Mediterrània d'Espectacles d'Arrel.
Tal com ja vam comentar la setmana passada, el programa és realment extens i interessant,
per això nosaltres ens limitem a repassar aquests actes que ens interessen especialment,
com dèiem, les sardanes, els bars i la música per a copa.
Destacàvem, per exemple, que el conegut i reconegut ballerí,
Sergi Alebert, proposa una reformació de la sardana.
Ho fa amb un taller i laboratori dividit en dues parts.
La primera consisteix en un treball coreogràfic,
on els 12 membres de la companyia Gelabet a Zopardi
treballaran durant 3 dies intensius amb 12 balladors de colles sardinistes,
amb la finalitat de palpar el que és essencial
i a partir d'aquesta forma continguda poder trobar presentacions diverses que permetin evolucionar.
La segona part del taller se centra en el discurs teòric
i es fa a porta tancada durant els matins i sobre el públic per les tardes.
En definitiva, el laboratori proposarà un procés creatiu
tenint en compte la història i els seus tres principals nuclis argumentals.
L'emergència de la sardana tal i com la coneixem actualment
a partir de l'evolució del contrapàs i la sardana curta,
la pràctica social de la sardana especialment des de finals del segle XIX
i la primera meitat del segle XX
i els canvis estètics d'interpretació musical de les sardanes del llarg del segle XX.
És previst que el nou espectacle resultat final d'aquest procés
es pugui veure a l'edició de l'any vinent.
D'altra banda, la Fira de Manresa i l'actual grup Cau la Cau
amb la tenora de Jordi Molina, el Marquejea, la Viola de Roda,
flautes, percussions i veu, Franco Molinari, Contraballs
i Enric Canada, bateria i percussions.
I avui, des de dos quarts de dotze del matí,
a la sala gran del Cursal i sota el lema Amargós i Vidal,
dues visions contemporànies de la Cobla,
la Cobla Sant Jordi ofereix obres del compositor i director,
Joan Albert Amargós, i del pianista Lluís Vidal i el seu trio.
Pel que fa als espectacles encara pendents,
avui, a les 5 de la tarda i demà diumenge, al migdia,
al pati del Cursal, l'esbar Manresa de Dançaire,
es presentarà valls recuperats per a Manresa.
I un altre esbar, el Marvoleny, demà diumenge a la plaça Major,
oferirà el seu espectacle Aigua,
una producció feta conjuntament amb la cantant Mirna
i el músic Xavi Múrcia.
I encara un tercer esbar, el d'Ançaire de Rubí,
actuarà demà a dos quarts de sis de la tarda
a la sala gran del Cursal, amb l'espectacle Aikus en temps de guerra,
basat en una de les darreres obres de Miquel Martí Pol.
Hem parlat del coble Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
que en aquests moments deu estar actuant a la Fira de Manresa.
Aquesta tarda tenen un altre compromís destacat,
el Memorial Joaquim Serra 2010.
Ai...
Sí, 2010.
2010, perdoneu.
Conjuntament amb la coble Mediterrània,
després de les escenes realitzades l'any passat
a càrrec d'autors nord-americans,
al Memorial es retroben músics catalans
com Víctor Cordero Charles i Jesús Ventura.
Del primer s'estrenarà una obra lliure anomenada Bartokiana
i del segon una sardana batejada com tots.
Víctor Cordero Charles inicia la seva formació musical de ben jove,
estudia teoria musical, harmonia, contraponífuga
i obtingui el títol superior de piano al Conservatori de l'Iceu.
S'inicia en la composició de forma autodidacta
i és posteriorment que completa la seva formació
al Conservatori de Ginebra.
Actualment és professor del Conservatori de Música de Neuchâtel,
filial de l'Escola Superior de Música de Ginebra.
Pel que fa a Jesús Ventura,
molt més conegut entre el públic sardanista,
cal dir que és compositor, director, intèrpret i activista sardanista.
Va cursar estudis al Conservatori Municipal de Música de Barcelona,
intèrpret de Tibla i Flaviola a diferents cobles,
com a Mediterrània, de la qual en fa un membre fundador.
Ha dirigit també les cobles mediterrània,
Sabadell, Milenària, Juvenil de Bellpuig i Catània.
Treballa intensament en la instrumentació de sardanes recuperades...
Dances, danses en general, sí.
Ah.
Sí, sí, danses.
I precisió.
Sí, de danses recuperades i de nova creació.
Igualment, cal remarcar la seva tasca durant 20 anys
com a director i presentador del programa de cultura popular
Festa, Festa de Ràdio 4.
La cita és avui dissabte a les 6 de la tarda
a la sala Oriol Mortorell de l'Auditori a Barcelona.
Una altra cita destacada per avui és a la Bisbal d'Empordà,
on se celebra el concert de la setena edició
del concurs de composició de sardanes per a coble
en memòria de l'instrumentista, compositor i director Conrat Saló.
Intervindran les cobles la principal de la bisbal
i bisbal jove, que interpretaran les 5 sardanes finalistes.
També seran els alumnes de l'escola de coble comarcal Conrat Saló,
que interpretaran una sardana.
Durant l'acte tindrà lloc el lliurament dels premis
i un concert a càrrec de les dues cobles participants,
que interpretaran, entre d'altres,
les 5 peces finalistes del concurs
que se celebra cada dos anys.
El jurat del premi, de composició de sardanes,
mestre Conrat Saló,
va triar ja fa uns dies les 5 sardanes finalistes
d'aquesta setena edició,
de les quals de moment només en coneixem els lemes,
no pas els títols definitius,
que són Mama, Avui cono jo, Val més que m'amagui,
Jana, Taranam Pordanès i Ofrena Cordial.
Al concurs s'hi han presentat 25 obres originals
i atorgarà un primer premi de 3.000 euros,
un excès de 900 euros i el primer popular,
ai, el premi popular dotat també amb 900 euros.
El jurat del premi està integrat per personalitats rellevants
de la música catalana
i la seva composició no es farà pública
fins després del veredicte.
A més del públic existent,
l'acte votarà el Premi Popular.
Si fa poc anunciàvem que la sardanes
havia estat declarada d'ansa d'interès nacional a Catalunya,
ara la notícia és que el Consell de Cultura Popular i Tradicional
va aprovar i passat ahir la proposta de declaració
feta pels serveis territorials de cultura a l'Ebre,
que sigui la Jota la que també s'inclogui en el catàleg
del patrimoni festiu de Catalunya.
La declaració de la Jota com a element festiu patrimonial
d'interès nacional es basa en una memòria documentada
sobre la història i les característiques actuals de la Jota.
Segons aquest informe, la primera referència que es té
de la Jota Catalunya és un document del bisbat de Tortosa de 1734
en el qual el bisbe, en una visita pastoral a Calacet, a Matarranya,
condemna la Jota pel fet de considerar-la un ball pecaminós.
Per cert, dir que dijous vinent, dia 11 de novembre, a les 5 de la tarda,
es celebrarà una recepció oficial al Palau de la Generalitat de Catalunya
per homenatjar la declaració de la Sardana
com a element festiu patrimonial d'interès nacional.
Tot seguit, hi haurà una ballada a la plaça de Sant Jaume
amb una cobla integrada per tots els músics d'arreu de Catalunya
que hagin pogut assistir-hi desinteressadament.
Està previst que a la recepció se celebri al Saló de Sant Jordi
i assisteixin al president de la Federació Sardanista de Catalunya,
els diversos presidents territorials i les autoritats sardanistes convidades.
A la banda institucional, falta confirmar els noms dels representants,
però s'apunta al vicepresident com a cap visible
a part de les autoritats vinculades al món de la cultura catalana.
La ballada, que se celebrarà cap a dos quarts de set de la tarda,
constarà de tres sardanes, cadascuna com a símbols
dels territoris catalans on es balla la sardana,
el Principat, Andorra i el Rosselló.
La interpretació anirà càrrec d'una cobla monumental
integrada per músics de totes les cobles d'arreu que puguin assistir-hi.
D'aquesta manera s'espera tenir una formació especial
que també simbolitzi tots els indrets
on hi ha intèrprets dedicats a la música de la cobla.
Com dèiem, la Generalitat de Catalunya va declarar la sardana
l'element festiu patrimonial d'interès nacional
el passat dia 5 d'octubre.
Aquesta proclamació culmina la campanya engegada
per la Federació Sardanista de Catalunya
per reconèixer la sardana com a dansa nacional de Catalunya.
De totes maneres, l'entitat considera que és un punt
i seguit per aconseguir el reconeixement definitiu
de la sardana com a dansa nacional.
Per mitjà del web de la colla sardanista d'en Saires del Penedès
ens assabentem que el passat divendres dia 29
va morir Màxim López, germà del primer capdencer, l'Enric
i un dels components de la colla fundadora dels d'en Saires
el 12 d'octubre de 1946.
Tot i que va ser d'en Saire d'aquella primera colla
va seguir col·laborant amb la colla
fins que l'edat i la salut li ho van permetre l'any 2004
fins al punt que era l'únic dels fundadors
que anava als viatges a la colla.
L'any vinent, l'Esbasa Antleticle
commemorarà el seu 40è aniversari
i ja està preparant els actes per celebrar-ho.
De moment han convocat un concurs
per determinar el que serà el logotip del 40è aniversari.
Llegim les bases que ens diuen
que l'objectiu de la convocatòria d'aquest concurs
és fomentar la creativitat i la participació
en el disseny del logotip del 40è aniversari
de la nostra entitat.
i comptar amb una major pluralitat d'estils creatius.
Hi pot participar tothom que ho desitgi
sense limitació d'edat.
El premi serà únic i tindrà un import de 120 euros.
S'haurà de presentar el disseny del logotip
en superpaper, dinar 4 i en suport digital
amb CD o USB en format JPG.
Tant el superpaper com el digital
es dipositaran en un sobre en el que hi haurà de constar
l'emba amb el qual concurso el participant
i en un sobre tancat.
Hi ha de constar el mateix a dins el nom,
l'adreça i el telèfon del participant.
El logotip no podrà anar signant ni assenyalat de cap forma
ni per cap sistema que permet identificar-ne l'autor.
Les obres es poden lliurar al local de l'Esbar
al carrer Soler de 18 Baixos
fins al 10 de desembre de 2010
o enviar-les a l'apartat 508
Codi Postal 43080 de Tarragona.
El lliurament del premi
es durà a terme el dia 19 de desembre
en el transcurs de l'acte en Nadal
organitzat per l'Esbar de la Sala
d'Actes de Caixa Tarragona.
L'obra premiada restarà propietat
de l'Esbar Santa Tecla de Tarragona
i serà inclosa en tota la publicitat
de la celebració dels 40 anys de l'Esbar.
Fins demà!
i una expedícia tarragonina
al qual hi vam participar
vam poder constatar-ho un cop més
que a més a més
està tota revolucionada
per les festes, per les fires
doncs el concurs
també és un element
que plega força gent, força colles.
Després en parlarem amb les xafarderies
perquè el David segur que té moltes ganes
de dir coses.
De moment així siguem més breus
constatar que
per l'apartat del Campionat de Catalunya
que era el penúltim concurs
d'aquesta categoria del campionat
es colles grans
el primer lloc
a les tres sardanes
va ser per la colla Violetes del Bosc
i descansava
és a dir, no ballava en aquest concurs
la seva directa competidora
la colla...
Mare Nostra
és que tinc aquí davant
totes les classificacions
un concurs que participa en tantes colles
realment
doncs mereix una mica
tanta colla
però allò que ens interessava
és que
queden les coses
de cara a la final
de demà diumenge
a Balaguer
molt emocionants
en què
em sembla que hi ha un punt de diferència
us deies David?
Sí, sí, sí
en parlem després
de les xafarderies
com també podem
estendre's després també més
en l'apartat de Colles Lliures
on hi participava
una altra colla de la ciutat de Tarragona
una colla singular
sempre ho repetim això
que és la colla L'Essència
i que va quedar
doncs en primer lloc
i tant
també en parlarem
de Colles Lliures
després veurem
els detalls
de tot això
ara anem a l'altra vegada
la música
i
de la gran quantitat
de sardanes
que any rere any
es van estrenant
que això mostra
la vitalitat
del món sardanista
si més no
en la seva vessant musical creativa
hi ha un perill però
és que restin arraconades
moltes composicions
de qualitat
i fins i tot
l'obra sencera
d'autors rellevants
que fins i tot
havien estat habituals
a les programacions
potser encara no és el cas
que estiguin oblidades
però el cert
és que sardanes d'autors
com Conrat Saló
cada vegada costa més
de trobar-les a les ballades
i això que són
composicions tremendament originals
d'una gran riquesa musical
i molt atractives
per als balladors
mínimament exigents
escoltem ara
una sardana
que aquest autor
Conrat Saló
va dedicar l'any 1963
a la cobla
de la qual va ser director
durant molts anys
la principal de la Bisbal
el motiu
era el 75è aniversari
d'aquella autèntica
institució musical
que en aquells primers anys 60
tenia les seves filles
músics excepcionals
com ara
Ricard Viladesau
perdoneu
he dit filles
i són
sí, sí
les filles
es posa sobreentès
sí
les seves filles
músics excepcionals
com ara
Ricard Viladesau
Àngel Pont
Josep Puig
o el mateix Saló
el nom de la sardana
és senzillament
75è aniversari
i l'enregistrament
és de la principal
de la Bisbal
actual
i l'enregistrament
de la Bisbal
i l'enregistrament
de la Bisbal
i l'enregistrament
de la Bisbal
i l'enregistrament
de la Bisbal
i l'enregistrament
i l'enregistrament
de la Bisbal
i l'enregistrament
de la Bisbal
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
i l'enregistrament
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De contactes amb gent de la qual els tractes no són prou nobles.
Aquí això s'hauria de comentar molt perquè diuen que per què va això?
Això potser ho explicaré un altre dia, però a veure que als anys 20 es veu que a Barcelona sobretot hi havia llocs
on hi havia, diguem-ho clar, autèntics mafiosos que deien davant de casa meva no vull que hi hagi un sardanes.
Hi va haver problemes en aquest sentit. Suposo que va per aquí la cosa.
Digues, digues.
Cal pensar, se'ns afigura que llur obra de... és de cultura.
Evidentment.
I fora una gran desgràcia que sols fessin fer gimnàsia.
Ja, tot allò de la sardana que té una simbologia, no? Suposo que va per aquí la cosa.
Caldria no llogar mai les cobles que sols engeguen...
Engeguen.
Ah, engeguen un continuat guigari...
Guigai.
Aquesta és una parolota d'aquesta.
I et fan estar sempre... ai, ai, ai, ai, que fallen.
Santa paraula.
Això era abans, és ara...
I serà.
I serà, sempre.
Que si mirin un xic més i els sobraran els lloguers.
Esclar, esclar.
I han de deixar les camames i tirar bons els programes.
Molt bé. Avui estem bastant d'acord.
Sí, sí, sí.
Avui no diem res.
Sense les ballades, tants aspectes són importants de la sardana.
Heu d'estar sempre desperts, revistes, llibres i concerts.
Concursos, no oblideu, no, que cal escampar llavor que sigui bona.
Bé, molt bé, està bé per avui.
Molt bé, avui.
Aquí, els concursos, imagino que es refereix a concursos musicals, sabent el precedent, no?
Clar.
Molt bé.
No, però avui sí. Avui està tot bastant encertat, eh, Marta?
Molt bé.
Tornaràs la setmana vinent?
Clar.
Molt bé.
Vinga, gràcies.
I tornem a la música.
Què fem?
Ah, mira, tornem a una sardana del Vicenç Bou, del compositor Vicenç Bou.
Tot seguint un ordre cronològic, ara ens situem el 1926,
no havíem quedat abans, de fet,
quan comentàvem que no ens ha arribat cap dada sobre les dedicatòries
a moltes de les sardanes amb nom femení que va escriure.
No és el cas de la que ara ens correspon escoltar, Teresa,
que va escriure pensant en la seva filla nascuda aquell any.
Una sardana que segueix l'estil característic de l'autor
i que, com en molts altres casos,
atorga protagonisme al tible, que passa a ser l'instrument solista.
Per això hem triat un enregistrament en directe
en una actuació de la cobla, la principal de l'abisbal,
realitzada per Fermí Herrero,
un autèntic especialista en recopilar interpretacions de les millors cobles.
Cal destacar que en aquest cas,
el solista és Joan Parés,
probablement el millor tible de la història.
és Teresa de Vicenç Bou.
El solista és Joan Parés,
i tot el Déu mésa que Sortim Cápiowy,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que...
Fins demà!
Nostrum!
demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!

!
!
!
!
!
!

que sempre ens agrada dir cosetes que passen.
Una cosa que ens va cridar molt l'atenció
en el concurs de Girona
va ser que una de les colles
que també hem anomenat aquest any
la Dolce Infert de Lleida
que és una representació de les comarques de Lleida
que feia molt de temps
que també en bàsic no es trobava
doncs ens van sorprendre
que el cap de colla
i sabem del cert que era el cap de colla
perquè així ho deixava palès
amb un braçalet que portava el braç
Com el futbol
Com el futbol, que posava el cap de colla
Així
Així, filla
No sé, suposo que potser era així en plan broma
o jovesca
o potser
Que tothom sàpiga
No, suposo que com que no s'ha vist mai
doncs és una cosa que va impactar
A sobre la camisa
Així mateix t'ho diem, Maria Rosa
Doncs no
Tampoc, no m'agrada
Si tu el busques
Ja saps qui
I tant, demà el buscaré
El brusolet i au
Demà el buscaré i li diré
Noi
O noia, clar
Perquè què?
I si és una noia on s'ho enganxarà?
Jo no ho vaig veure
però crec que no
Oh, perquè no porten màniga
Bueno, però el faldilla
Jo què sé
El desmago també, creu-me
Ves a saber
I David no ens diu res de l'altra representació tarragonina
Sí, sí, sí, sí, també a Girona
Com vam anomenar
Doncs va fer acte de presència a la colla Essència
L'Essència de Tarragona
I que va fer un molt bon meritori lloc de les colles lliures
Van quedar primers i doncs va estar molt bé
Va estar molt bé
S'ha de dir també que té força mèrit
També ho hem dit moltes vegades
Perquè de la colla actual de l'Essència
Que estiguin en actiu només hi ha tres persones
La resta de gent està inactiva
I vull dir que jo trobo que també té molt de mèrit, no?
Animar-se
I dels que anen actius, aquests tres que dius dos
Ballant en categoria veterans
I aquí ballaven en categoria grans
Grans, sí, sí, sí, sí
Molt bé, molt bé
I va estar molt bé
I també una anècdota de moltes que va tindre l'Essència
És que al galop
Doncs no van poder sortir totes les parelles que participaven
I sort que la Sardana Rebessa es va fer tot seguit del galop
Per donar temps a que l'última parella
Que no arribava
Arriba el temps
Que ja era a França, pel que m'han dit
Quasi, quasi
A punt de començar el concurs trucant al mòbil
Sort dels mòbils
Que no vas tan perdut, tan desorientats
Sí, perquè en Portuns ho estàvem
I molt
Estem a Figueres
Bé, són anècdotes
Però la veritat és que ens ho vam passar molt bé
Va ser molt divertit
Malgrat, no només això
Sinó una balladora que no va poder ballar a última hora
A l'última hora pren disposició
Es va posar amb l'alta
Una sèrie de coses
I gràcies a la Ternona Dança
Que els hi sobrava una noia
Doncs vam poder rescatar una noia de la Ternona Dança
Que veiés amb nosaltres
Vull dir que sempre passen cosetes
Estrena de vestit de noies
Sí, el quart vestit, eh
Que si em senten ja aquesta tarda
Però no hi ha dret
Els nois només hem canviat tres vegades
Les noies ja en porten quatre
No pot ser
No pot ser, home
L'any que ve
Els nois nou vestuari
O no?
Més xafarderies?
I tant
Parlem ara de
Balls
Que com bé ens apuntava aquí la Maria Rosa
Doncs el proper diumenge 17
Hi ha la final de categoria infantil, juvenil i a la Vins
Que es fa a Balls com cada any
A la plaça del Pati
I que doncs també està obert a colles lliures
Com la Ternona Dança
Ens ha dit la Maria Rosa
Que hi haurà en debuts
Doncs estarem al tanto també d'aquests debuts
I també estarem molt al tanto de la colla
Més petita de l'agrupació
La Xerinola
Doncs que fa l'únic concurs de la Vins
A veure quin paper faran
Perquè recordem que a la categoria infantil
S'han anat fent diferents concursos del campionat
Però en categoria a la Vina
Es fa un únic concurs
Que aquí s'ho juguen tot
Un concurs, per cert, sempre ho diem a Balls
És atractiu
Sempre la mateixa organització
I també fa molta festa
Sí, fa molta gresta
I com que també és la final
Doncs també s'esmeren més
I hi ha la proclamació dels campions
I fan així pujar a la colla que ha guanyat
L'empostissat, no?
Esperem
Esperem que el temps acompanyi
Que portem una mica mal a la sort els últims anys
Fa dos anys pluja
L'hem passat un vent
Espantós
I van haver de buscar
Bueno, però és el novembre
Que ja t'arrisques
A que potser no faci massa bon temps
Igual que demà
Que a Balaguer
A la gran final de categoria gran
També no sé com estarà el temps
No, dic que aguantarà
Aguantarà
Diuen que sí
Sí, perquè si no
Si has d'anar en un lloc tancat
És com a més
Lletjot
És el risc que tenen aquestes activitats
A l'aire
Doncs sí
Més cosetes?
Més cosetes
Doncs mira
La grupació saudista lentina
De Torre d'Embarra
Que també moltes vegades
Hem parlat d'ells
Doncs per segon any consecutiu
Treuen
Un
És que és difícil
Bé, no és difícil de dir
Un Torre d'Embarratió
Un què?
Un Torre d'Embarratió
Que és com una
Bé, és un tio mòbil
Que passejaran per tots els comerços
De Torre d'Embarra
Per recaudar diners
Per la Marató de TV3
Que aquest any es fa el dia 19
I aquest any recordem
El 19 de desembre es fa la Marató
I recordem que aquest any
La Marató està dedicada
A les lesions medulars i cerebrals adquirides
I doncs l'Antina
Doncs d'aquesta manera
Vol aportar el seu granet de sorra
I doncs això
Anirà passejant aquest
Aquest tio gran
Que la gent podrà anar fent
I sardanes, em sembla que també
Sí, podem fer donatius
Això fins a vigiler de Nadal
I llavors també
Pels carrers més cèntics
De Torre d'Embarra
Oferiran sardanes
Per a tothom que vulgui
Moure i ballar
El ritme de la sardana
I aprendre'n
I tot
També
Que trobo que també
La vessant solidària
De la sardana
Exacte
Que també
S'haurien de fer més cosetes
Potser
Donar-nos a conèixer
Sí, perquè
Aquesta cosa se'n fan
Això mateix a la Marató
Sí
Sabem que des del primer any
Que entre els voluntaris aquells
Que agafen trucades
Per exemple
Sempre hi ha hagut
Una bona representació sardista
Sí, sí, sí
Home
La Tornadança
Algunes ocasions
Ha participat també
Col·laborant
A la Marató
Llavors
Ah, una altra cosa
Que dèiem
Que també és una llàstima
Que el proper cap de setmana
També el diumenge
Hi ha audició al Serrallo
Un lloc molt bonic
És coincident
És que el guany
Torna a passar
I torna a coincidir
Amb la final a Balls
Que també dius
És llàstima
Que mira que hi ha en diumenge
Sí, no
Hi ha hagut ocasions
L'anterior ja va passar alguna cosa
Que no me'n recordo
Ara mateix
Sí, un concurs al de Terrassa
Exacte, un concurs al de Terrassa
I a més
Sí, sí, sí
Ara tampoc
Que també havia allò del mudat
I tot va coincidir
I tampoc no van poder anar
I ara des del perspectiva de les colles
És que les finals van seguides
Aquest diumenge hi ha Balaguer
Setmana que ve Balls
I l'altre
Hi ha la final de les veteranes
Que és el Passa Soller
A Barcelona
Sí
Que és el dia 21
És l'altra setmana, sí
El 21, no?
No sé, ara el dia exacte
Sí, sí, és el 21
Sí, sí
En guanyant hi ha menys emoció
Perquè està dativa
Però és
Però escolta'm
I molt bé, eh
La colla toc d'Arança
Ja en parlarem, evidentment
Clar que sí
Més cosetes
Doncs ja, com bé apuntàvem fa 15 dies
Doncs ja s'ha engegat la 27a campanya
De Sardanes de l'Escola
Que és aquesta campanya
Que s'ofereix a totes les escoles de Tarragona
I ja tenim data de la cloenda
Vull dir que això
Les escoles ja han tingut que rebre la informació
Però ja podem dir
Que la cloenda d'aquesta campanya
Es farà el dia 15 d'abril del 2011
Seguirà la tònica dels últims anys
Procurarem
Perquè ja fa dos anys
15 d'abril
Fa dos anys que va tindre molt d'èxit
I les escoles han respost molt bé
I jo suposo que per poc que puguem
No, és que estava pensant
T'he parat, perdona, jo sola
Que acaben en un divendres
Clar, perquè aquest any
Sempre ho fèiem pels vols de Sant Jordi
Per això pensava que aquestes dates
I aquest any Sant Jordi és Setmana Santa
Per tant hem tingut que tirar endavant una setmaneta
També començareu abans?
Sí, sí, sí, sí
Són deu sessions
Vull dir que les fem
No es catimen cap
I ja per acabar
Doncs, bueno, hi ha més cosetes
Però com que també el temps se'ns tira una miqueta a sobre
Per acabar, doncs, la setmana que ve
Àngel, tu que ets el capo d'aquesta secció
Que no podré vindre
Posem en falta
No podré assistir
Posem en falta
Ara és quan m'heu de dir
Per què no pots vindre
A veure, suposo justificat
Home, sempre
Compromisos
Compromisos
Compromisos
Que es puguin dir
Sardanístics, agrupacionístics
Confessables
Perquè us dic que el dissabte que ve
A les 12 hores
També, ara que em queixava jo de les coincidències
Doncs també, malauradament, coincideix amb l'hora del programa
Però, des de l'agrupació de Sardanística Ternodansa
Fem la presentació de la disfressa 2011
De la comparsa petada
Pertenyent a aquesta agrupació
Molt bé
I per tant, clar
No puc estar a dos llocs
Fixeu-vos
Encara no tenim
Nadal aquí
Entre panellets i torrons
Nosaltres ja tenim els lluventons ja preparats
Sí, és com s'han de fer les coses ben fetes
En previsió
No hi arribaríem
I a veure si aquest any torna a ser com aquests darrers anys
Quan és, Carnaval?
El primer cap de setmana de març
4 i 5 de març
O 5 i 6
Ara no me'n recordo amb què cau
Però sí, és bastant tard
Si més no, no passarem tant de fred com hem passat l'any passat
I a veure
Si tenim molta participació
Que jo espero que sí
I la gent
Tant de l'agrupació com els simpatitzants i amics
S'engresquin
I puguem fer com cada any
Una comparsa
Prou digna
Molt bé
Anem acabant el programa
I abans de plegar
M'agradaria deixar constància
Aquí barregem una miqueta la secció de textos
Perquè l'últim número de la revista Som
Aquesta publicació de cultura popular catalana
Que promouen els informadors sardanistes
Aquest últim número
Hi ha diversos articles interessants
Però n'hi ha un que
Avui no tindrem temps de comentar-lo
Però potser per la propera vegada que hi siguem tots
De fet és una carta al director
Que exposa una qüestió que molts sardanistes potser no saben
Sabeu el tema sempre problemàtic dels jurats
Els concursos de colles
En temps enrere encara ho era més de problemàtic
I va sorgir una iniciativa espontània
D'una sèrie de persones que coneixien el món de les colles profundament
D'intentar normalitzar aquesta qüestió
Que després ja ho va assumir la Unió de Colles Sardanistes
Però que abans depenia molt de l'atzar
I dels organitzadors dels diferents concursos
Ells van, era un equip de gent que es van anomenar el jurat de Girona
Perquè eren originaris de Girona
Tot el que escriu la carta per ser és originari d'aquí, de Tarragona
Es va traslladar a viure i a treballar a les comarques gironines
I explica el funcionament d'aquella iniciativa
Que va aportar, diguem-ne seny, per dir-ho de manera ràpida
Els criteris que seguien a l'hora de jutjar les colles
Van començar oferint-se en alguns concursos
I el prestigi que aviat van assolir
Va fer que aviat els avisessin de molts altres concursos
I les colles bones depenia que s'apuntessin o no
A aquests concursos si hi havia aquest jurat
Com dir que van estar actuant això, poca broma, uns 20 anys
I al final van cedir ja, a part de l'edat avançada de molts d'ells
El fet que la Unió de Colles Sardanistes
Ja va assumir la regularització d'aquesta qüestió
És una carta realment extensa
Ocupa més de dues pàgines d'aquesta revista
I són dades que molts, molts segurament desconeixen
De la història del món de les colles sardanistes
Ho signa el David Marca Canyelles
Antic membre del que va ser el jurat de Girona
Que és així com s'autodefineix
Marxem amb una sardana d'en Toni Botei
Amb la com la ciutat de Terrassa, la metller
Una sardana de qualitat d'en Toni Botei
Un músic prestigiós, ja en parlarem també d'un proper programa
Però deixar constància que només aquesta sardana
Diguem-ne ha transcendit al llarg dels anys
Una cosa certament injusta
Perquè va escriure una obra realment important
Us deixem doncs amb aquesta sardana
La com la ciutat de Terrassa
Us tornarem a trobar dissabte vinent
A les 12 minutets
Va ser molt bé
A les 12 minutets
A les 12 minutets
A les 12 minutets
A les 12 minutets