Si vols veure la vida amb esperança
Escolta Porta a l'Esperança
Tots els diumenges a dos quarts de deu del matí
A Tarragona Ràdio
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona
Porta a l'Esperança
Obre la teva porta a l'Esperança
Livin' in this space of time
I have to wonder where I'm going
Just who I am
What I'm supposed to be
Searchin' for that certain sign
That points me in the right direction
The path to take
The one that's right for me
Choices will come my way
But which ones to choose
Can't do it on my own
There's no minds to lose
Take me, guide me
Believe me
I'm trusting in you, Lord
Teach me
And show me the way
Break me
Love me
Forgive me
I'm asking of you, Lord
Take me
And show me the way
Knowing if I stand alone
I could never see the way
That it's meant for me
The life that we could share
Learning lessons I must know
From the source who has the answers
Life itself
The one who really cares
Life there's so many turns
Which way to go
When you're beside me, Lord
You're in the door
Take me
Take me
Guide me
Guide me
Lead me
I'm trusting in you, Lord
Teach me
And show me the way
Break me
Love me
Forgive me
I'm asking of you, Lord
Take me
And show me
And show me the way
I know for me you have the perfect cloud
I know you have it before time begins
Time begins
You don't want to listen to what others say
Just show me the way
Take me
Guide me
Lead me
I'm trusting in you, Lord
Teach me
And show me
The way
Bon dia a tots els soients que ens escolteu en aquest matí
Benvinguts al programa Porta a l'Esperança
L'únic programa de ràdio de la ciutat
que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia
Com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Associació Protestant de Tarragona
Ciutadellada al carrer Monestir de Poblet, número 7
I ens trobem als estudiats de Tarragona Ràdio, el Samuel García
Hola, bon dia
Bon dia, Samuel
L'Albert Barcos, també bon dia
Hola, bon dia
Tenim de Silvia's Controls, molt bon dia des d'aquí
I jo, la Raquel Meses, qui us parla
Volem aprofitar aquest programa per comentar alguns temes d'actualitat
Com són els casos de corrupció a què, malauradament, ens tenen acostumats als informatius
I també volem parlar sobre certs programes televisius que, lluny de ser instructius
Poden arribar a ser destructius per la seva agressivitat en els continguts
Tot això ho volem fer des d'una perspectiva cristiana
Però abans de passar a comentar els temes que deia l'Albert, anem a sentir aquesta cançó
Ya no quiero alejarme más de ti
Voy a orarte susurrando porque sé que estás ahí
Hablar contigo de mis cosas y mi porvenir
Quiero moverme a tu ritmo y saltar para ti
Bailar al son de tus palabras
Y hacer silencio cuando me hablas
Estoy con ganas de encontrarte y de volverte a ver
No sé si busco tu perdón, tu amor, tu fe, tu saber
Tus maravillas, tus proezas, tus promesas de ayer
No sé si busco algo o es que solo tengo
Sé, sé mentir, sé mentir
Sé, sé mentir, sé mentir
Voy a buscarte en todas partes y atraparte al fin
Mi vida no tiene sentido sin tu voz hablando en mí
Aunque me caiga diez mil veces, prefiero seguir
Quiero moverme a tu ritmo y saltar para ti
Bailar al son de tus palabras
Y hacer silencio cuando me hablas
Estoy con ganas de encontrarte y de volverte a ver
No sé si busco tu perdón, tu amor, tu fe, tu saber
Tus maravillas, tus proezas, tus promesas de ayer
No sé si busco algo o es que solo tengo
Sé, sé de ti
Sé, sé, sé, sé de ti
Sé, sé, sé, sé de ti
Sé, sé, sé, sé, sé, sé, sé, sé, sé
Estoy con ganas de encontrarte y de volverte a ver
No sé si busco tu perdón, tu amor, tu fe, tu saber
Tus maravillas, tus proezas, tus promesas de ayer
No sé si busco algo o es que solo tengo
Sé, sé de ti
Sé, sé de ti
Sé, sé de ti
Sé, sé de ti
Sé, sé de ti
Sé, sé, sé de ti
Sé, sé, sé de ti
Sé de ti
Sé, sé, sé de ti
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'Esperança
a la 96.7 de la FM, a Tarragona Ràdio
Hem comentat abans de la cançó que hi ha certs programes de televisió
que, junts de ser instructius, poden arribar a ser destructius
per la seva agressivitat en continguts.
Samuel, a què ens estem referint i què podem dir des d'una òptica cristiana?
Doncs, a veure, ens estem referint a aquells continguts,
sobretot de gaire més social, això diuen, o programes del cor, sobretot,
o també altres programes més de reality shows,
que estan mostrant realment una agressivitat considerable,
no tant, com estàvem parlant ara a micro tancat, en el plànol físic,
perquè només faltaria que veiessin per televisió maltractaments
en tota la història que estem trobant ara, sobretot amb les dones,
els maltractaments que estan patint moltes dones,
que estem ensenyant per televisió.
Només faltaria que ensenyéssim una agressivitat física.
Però és cert que hi ha molts programes que pel seu contingut
mostren una agressivitat verbal brutal.
I jo em quedo moltes vegades perplex.
No cal veure exactament cap programa en concret,
perquè poden ser diversos,
però l'altre dia, amb aquests programes de Zapping,
que fan molts, i ja et dic, no cal que ho vegis,
però hi ha el programa aquest del Salvamer,
que realment estan sent molt agressius.
I sobretot el problema és que l'estan fent en horari infantil,
quan els menors tenen aquest accés a aquests continguts.
Evidentment que aquí el debat podria anar més enllà
i podríem dir que els pares se n'encarreguin de controlar el que estan veient
i que realment estiguin a sobre dels seus fills.
Evidentment, no?
Però ja què fem des dels òrgans d'administració
en quant a la protecció d'aquests menors?
Perquè ens estem queixant,
o estem fent tot el contrari,
moltes lleis, moltes normatives,
en quant a la protecció del menor,
que és fantàstic i que realment hem de vetllar
per la seva seguretat,
però a través de la televisió s'està infiltrant
o se'ns està escapant
una protecció molt important
vers aquest menor
que són els continguts que està veient,
que pot canviar,
perquè tothom fa servir un comandament
i si et descuides et posen al canal
i evidentment ho poden veure, no?
I com dic que
algunes persones potser ara estiguin pensant que
jo m'ho passo bé quan veig aquests tipus de programes,
a mi em fan riure, m'entretenen, no?
Bé, potser sí que hi hagi gent
que pugui pensar d'aquesta manera,
però realment si contemplem i mirem
el que estem escoltant, sobretot,
ens hauria d'assemblar escandalós.
El que és cert és que no acabo d'entendre ben bé
per què li han posat aquest nom a aquest programa, no?
Això del Salva-me,
perquè no acabo d'entendre la seva finalitat
perquè jo més que res
jo li hagués posat un altre títol.
com ataca-me o critica-me o tritura-me, no?
Perquè realment,
un dels sàpings que vaig veure,
el presentador, en lloc de moltes vegades
d'intentar calmar els ànims
o de controlar els comentaris que s'estan fent,
que moltes vegades s'insulten,
encara fica més llenya,
encara fa que la crispació surti molt més, no?
Crec que per ser un programa en un àrea de protecció
per a menors,
continuo dient que exhibeix massa contingut violent,
com dic, no tan físic,
però sí que de gaire verbal, no?
i crec que haurien de cuidar molt més les formes
i, escolta'm,
que canviïn també d'horari
per protegir, com dèiem abans,
el menor, no?
I el cert és que no val la pena perdre temps, eh?
Evidentment que tots estem ocupats
i espero que realment
no hi dediquem massa temps
a veure programes com aquestos, no?
Hem parlat del salvament
i podríem parlar de, bueno,
aquí de molts altres programes
i variants programes,
com també podríem parlar de pel·lícules
o si anem a l'àmbit dels llibres de la literatura,
també hi ha certs comunicadors
que, Déu-n'hi-do, també,
la manera de pensar
o com estan transmetent,
segons quins comentaris, no?
Que, evidentment,
ja podem catalogar molts d'ells
com a feixistes, moltes vegades,
o contra xenòfobs,
o que sí que som capaços d'entendre
el que estan transmetent, no?
Però sí que és cert, també,
que moltes vegades no
i que no hi ha un control
i que crec que és important
ser curosos amb aquest aspecte.
I jo, com a cristians,
i el que estaves comentant tu ara, no?
Quina és l'aportació
davant de tots aquests continguts
que com a cristians podem fer, no?
Doncs, a mi m'encanta,
hi ha un verset a la Bíblia
que és de l'apostol Pau,
però que resumeix molt bé
quina és l'actitud, en principi,
que tots hauríem de tenir
davant d'aquests fenòmens,
davant d'aquests continguts.
I diu,
diu aquest verset,
és a la carta dels filipencs,
al capítol 4, verset 8,
diu, en resum,
diu,
tot allò que sigui autèntic,
que sigui respectable,
que sigui just,
que sigui net,
que sigui estimable,
de bon nom,
qualsevol virtut,
tot el que sigui digne de l'oge,
de l'oge,
perquè està sent instructiu,
com molt bé has dit abans, no?
En tot això,
poseu interès.
I tota la resta,
no cal posar interès,
no cal perdre el temps
en aquestes coses, no?
I això ho diu l'apostol Pau
perquè és innegable
que la nostra ment
absorbeix absolutament tot.
És com una esponja,
evidentment.
A vegades intentes seleccionar,
però t'ho vas rebent.
I tot el que introduïm,
tard o d'hora,
doncs,
arriba entrant,
digue-li el teu inconscient,
també,
però acabes formant part
del teu criteri,
del teu pensament.
Per això també,
l'apostol Pau
va exhortar també
als romans,
una carta que té,
dient,
ei,
reneu veu,
sigueu transformats
mitjançant la renovació
de la vostra ment.
O sigui,
que no tot val,
que no tot
realment
ha de formar
el teu pensament
i has de tenir un criteri
davant de tot
el que puguis veure
i el que puguis sentir,
no?
I la veritat és que
tots nosaltres
construïm
les nostres vides
al llarg del temps,
del temps que estiguem aquí.
En primer lloc,
pensava que construïm
la nostra vida
mitjançant
l'educació
de les nostres pares,
per això ho deia
que era tan important,
els pares
en la seva educació,
els fills,
i que siguin curosos també,
no?
Amb tot allò
que els permet
o no els permeten fer,
no?
També vam aprendre
o vam construir
la nostra vida
a l'escola,
als estudis acadèmics,
així podríem dir
moltes coses,
no?
Però després
nosaltres passem
a ser els educadors
dels petits
i ells,
i hem de ser molt conscients,
no seran allò
que els diguem,
seran allò
que vegin,
seran allò
que nosaltres
puguem
transmetre'ls
a través del nostre exemple,
que realment
siguem coherents,
que no portem
aquesta doble moral,
sinó que vegin
en nosaltres
persones íntegres,
coherents,
que realment,
si els estem
ensenyant una cosa
és perquè nosaltres
ho vivim
i perquè creiem en allò,
creiem que és el millor
per ells,
i no tant perquè,
també pel que diguem,
que també és important
perquè tothom ho retenim,
per això crec
que ens sorgeix
adoptar
com a nostra norma
de vida
els ensenyaments
de Cris,
jo crec que és molt
interessant
poder llegir
tot el que és
el nou testament
i el que
Jesús va parlar
de molts temes,
és molt interessant
i que abarquen
tots els àmbits
de la vida,
de l'estil
de vida
de la gent
i és molt interessant
empapar-nos
del seu pensament,
no?
I això
només,
com dic,
ho aconseguim
quan Cris mateix
és el nostre Senyor
i és el nostre Déu,
no?
Per tant,
convé cuidar
el millor possible
allò que entri
per les finestres
dels nostres sentits
perquè realment
arribi al cor
el que és necessari
i el que és convenient,
no?
Un dels altres temes
d'actualitat,
tot i que
aquesta actualitat
s'està perillorgant
massa en el temps,
potser,
perdó,
són els casos
de corrupció
que sentim diàlegment
i que es destapen
sobretot
als mitjans de comunicació.
Podríem dir
que,
per què el fet
i desig
d'enriquir-se
d'una persona
de forma il·legal
i corrupta
sempre ha existit.
Per això,
Samuel,
quina és l'aportació
que podem fer
als cristians
sobre el tema
de la corrupció
i en general
sobre l'ús
de la riquesa?
És cert,
el que acabes de dir,
jo crec que ens estem
acostumant de tal manera
a sentir ja les notícies
que tot és normal allà,
o sigui,
quan ja surt
un nou cas de corrupció
i dic,
bueno,
un més.
A veure,
tampoc ens sorprèn,
no?
A veure,
què n'ha fet aquest,
no?
Bueno,
tampoc és tan gros
o tan gran
els diners que ha robat,
per exemple,
en comparació
de l'altre,
no?
Que sí que aquell
la va fer grossa,
no?
Ja sigui,
moltes vegades
a nivell reduït
d'una empresa,
no?
Hi ha casos
de corrupció
a tot arreu,
a un nivell
més macro també,
amb entitats
financeres
involucrades,
partits polítics
o fins i tot
òrgans de govern,
no?
Ja siguin municipals,
autonòmics
i estatals.
I és que
hi ha molta gent
que li agrada
fer l'agost,
però sense treballar.
I clar,
si no treballo
l'hauré de treure
d'un altre lloc,
no?
És a dir,
vull viure,
però a costa
de la resta,
no?
A costa
d'epidular.
I dic sense treballar
perquè,
si em deixeu fer
un incís,
aquesta expressió
de fer l'agost
ja ve de l'edat mitjana.
Jo estava llegint
un llibre
molt curiós
aquesta setmana,
que precisament
és de l'edat mitjana,
i parla
que,
sobretot,
el negoci
es feia en el bon temps,
evidentment,
el mes de juliol
i el mes d'agost,
sobretot el mes d'agost,
i tots els comerciants
que havien treballat
a la terra,
al vestiar,
que tenien ramats,
que els estaven cuidant
durant tot l'any,
clar,
arribava el bon temps
i es dedicaven
a anar
poble a poble
per vendre
tota aquesta mercaderia.
Coincidia
que,
quan arribava
el juliol i l'agost,
era precisament
quan ho venien tot
i per això es deia
he fet l'agost,
no?
Perquè he aconseguit
vendre-ho tot,
tot allò
que he estat treballant,
que m'ha servit a mi
per la meva subsistència,
però que també
el puc vendre
per treure uns beneficis,
no?
Així que,
aquesta expressió
de fer l'agost
que és del tot
bona,
perquè era el fruit
d'un treball
de tot un any
que després
posava
a disposició
de tots els poblats
i per això,
per cert,
les nostres fires d'agost
que tenim
a les nostres contrades
i totes les fires
que es fan
a l'estiu
ve precisament
de l'edat mitjana,
no?
El tema està
en què
aquesta expressió
de fer l'agost
l'hem desvirtuat
de tal manera
que ja no és fruit
del nostre treball
sinó que és
fruit de
pidular,
de treure-li a l'altre
el que jo no he fet,
el que jo
no he treballat,
no?
I també és cert
que tots,
sens dubte,
ens agradaria fer l'agost.
A veure,
tampoc ara siguem
massa estrictes
en aquest sentit.
Però,
què passa
si aquest agost
que volem fer
perjudica
a l'altra persona?
O l'agost
dels altres
ens perjudiquen
a nosaltres?
Clar,
ja no ens agrada tant
que ens toquin
la butxaca,
que veiem
que nosaltres
estem tributant
pagant uns impostos
perquè estem treballant
i altres persones
i altres persones
i altres persones
que intenten
abadir,
que intenten
dissimular
en els pressupostos
d'una empresa
els resultats
perquè s'estan
embutxacant
la resta de diners.
Clar,
això ja no ens agrada.
Aquest tipus
de fer l'agost
evidentment
no ens agrada.
Clar,
què en podem dir
els cristians
davant de tota
aquesta situació
quan contemplem
aquestes injustícies,
quan contemplem
els casos d'orrupció
que estan sortint
a la llum?
Doncs jo recordava
el que diu també
Déu a la seva paraula
el respecte
i ens dona
una llei
i un arreglador
que és fonamental
i que evidentment
la nostra societat
espero
i tots pensem
d'aquesta manera.
D'una banda,
Déu ha disposat
que acollim
però no els fruits
del treball de l'altre
sinó els teus.
És a dir,
que treballis,
que et guanyis el sou,
que realment
dediquis el teu esforç,
la teva preparació,
el teu temps
per treballar
i que sigui això
el que sigui
el teu sosteniment
i no vagis
i depenguis
d'altres persones,
no?
Per tant,
el corrupte
que estafa
qui roba
els béns aliens
i no s'esforça
per treballar
cada dia
el penalitza,
evidentment,
no està d'acord
la paraula de Déu
en aquest sentit.
I per una altra banda,
ha disposat
que en tot
tractem els altres
tal com ens agradien
que ens tractessin
a nosaltres.
això és l'arreglador
que trobem
a l'Evangeli de Mateu.
Com vols que tractin a tu?
Doncs tu de la mateixa manera,
no esperis rebre més
sense adonar,
no?
Per tant,
ha de ser
una qüestió
recíproca.
Si no fem,
si no podem fer
el nostre gost
sense perjudicar
els altres,
llavors,
més val
que ho deixis córrer,
més val
que intentis
doncs
buscar aquesta feina,
buscar aquest
sosteniment,
que et preocupis
més aviat
de ser bon veí,
bon amic,
bon company
i bon ciutadà
en lloc
de ser corrupta,
no?
Perquè així
és el que ens ensenya
el mestre del llibre
d'Eclesiastes,
per exemple,
el capítol 3.
Diu,
també m'agrada molt
aquest verset,
diu,
però totes les coses
hi ha el seu moment
i tot el que es vol
sota el cel
té el seu temps.
Diu,
hi ha temps de néixer,
hi ha temps de morir,
hi ha temps de plantar
i hi ha temps també
d'arrencar el plantat,
temps de plorar
i temps de riure,
temps de lamentar-se
i temps de ballar,
temps d'agenciar
i temps de perdre.
Jo he conegut
que no hi ha
millor per ells
que alegrar-se
i fer el bé
i també
és do de Déu
que tot home
mengi
i vegi
i gaudeixi
del bé
del seu treball,
del seu treball,
del seu esforç,
de la seva contribució.
Per tant,
la Bíblia és molt clara
al respecte
i crec que també
a nivell social
és el que
hem de fer
tots
com a ciutadans,
tractar
de fer,
de posar
el nostre granet
de sorra
en el nostre treball
i guanyar-nos
el sosteniment
i per altra banda
no fer allò
que no ens agradaria
que ens ho fessin.
Això és l'altre
reglador, no?
Clar,
potser algun oient
també s'estava preguntant
i què passa
si fruit del teu treball
pots enriquir-te
perquè també
podria ser lícit
i evidentment
la paraula de Déu
també
ens parla
de
molts personatges
que en aquella època
lluny de ser pobres
tenien un benestar social
molt important.
Eren gent rica, no?
I en primer lloc
és curiós també
veure com Jesús
que coneix
aquesta situació
en parla molt
del tema dels diners
i del tema
d'enriquir-se
i no precisament
Jesús
prengués
exemple
perquè
ell va viure
d'una manera
molt pobra
en aquest sentit, no?
Fins on sabem
ni tan sols
va demanar
una sola ofrena, no?
O sigui que
va treballar també
del seu esforç
el seu pare
era carpinter
i ell també
va treballar
amb les seves mans, no?
La raó
per la qual
va ensenyar
d'una manera
tan extensa
sobre aquest tema
és que
no hi ha
res
podríem dir
més gros
que pugui obstruir
les
artèries
de la nostra
podríem dir
espiritualitat
i de la nostra
personalitat
és a dir
com a persones
del nostre caràcter
tan ràpidament
com els diners
o sigui que els diners
realment ens poden
ennobolar la vista
l'enteniment
de tal manera
que arribem a ser
tan convipciosos
que, bueno
maixaquem a l'altre
i ens despreocupem
de les altres persones
no?
Hi ha un text
molt curiós
en aquest sentit
també al Nou Testament
d'un home
que descaradament
s'abropa a Jesús
i li diu
mestre
digue-li al meu germà
que es parteixi
amb mi l'herència
no?
clar
Jesús
evidentment
es queda sorprès
més que res
perquè
jo pensava
en la possibilitat
que tenia de conèixer Jesús
de preguntar-li altres coses
no?
dic
ostres
estic amb
Jesús
jo crec que
hi havia coses
molt més interessants
que preguntar-li
i que parlar
doncs no
li diu
escolta
a veure si intentes
una mica
arreglar
la part econòmica
l'herència
per veure si
rebo diners
no?
per tant
veiem un home
que està pensant
en omplir la butxaca
més enllà d'omplir
les coses importants
de la vida
al seu cor
no?
i Jesús
li respon
d'una manera
molt contundent
i que potser
anava en contra
d'allò que estava
intuint
aquell home
i diu
mireu
i guardeu-vos
de tota avarícia
perquè la vida
de l'home
no consisteix
en l'abundància
dels béns que posseix
jo crec que la nostra societat
també el respecte
ens està
matxacant
amb aquesta idea
tu ets
el que tens
no, no, no
no som el que tenim
realment
som
el que
nosaltres estem
construint
i com a cristians
creiem que no hi ha
millor
o més riquesa
que
tenir a Crist
a la nostra vida
no, no, no, no
lo que me ha sucedido
el milagro
más glorioso
que yo he vivido
que después
de malgastar
lo que
no era
mío
no he tenido
doncs fins aquí
el programa d'avui
esperem que aquest programa
hagi estat
del vostre interès
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
aquest matí de març
si vols contactar
amb el programa
de Porta l'Esperança
per a cap qüestió
pots deixar el teu missatge
gravat al nostre contestador
al telèfon
977
24
24
08
o també
ens pots fer arribar
la teva opinió
mitjançant un correu
electrònic
a l'adreça
de Porta l'Esperança
que és
porta
arroba
iglesiadetarragona
.com
tots els oients
que ens truqueu
o ens envieu
un e-mail
rebreu
de forma gratuïta
un exemplar
del nou testament
sense cap mena
de compromís
i si vols
fer-nos una visita
tens dues opcions
ens pots fer
una visita virtual
tens a la teva disposició
la pàgina web
de l'església
www.iglesiedetarragona.com
o una visita personal
que ens agrada més
i ens pots visitar
a l'església protestant
de Tarragona
situada al carrer
Monesti de Poblet
número 7
l'arri de cultes
el diumenge
a 2.15
de 12 del matí
estàs convidat
us agraïm
la vostra companya
i atenció
i moltes gràcies
per la vostra
ferialitat
amb aquest programa
doncs res més per avui
si Déu vol
ens tornarem a veure
proper diumenge
al sestudi
de Tarragona Ràdio
Aporta l'Esperança
un programa de ràdio
que té per objectiu
fer arribar a tothom
la paraula de Déu
que és la Bíblia
que Déu es beneixi
a la tiu
a la tiu
a fer baix on
He aprendido la lección del amor divino
que me transformó cruzándose mi camino
y que dio a mi vida entera otro sentido,
otra meta y otro fin.
Y yo no sé lo que traerá para mí el mañana,
pero sí sé que nunca se apagará su llama.
Salga el sol por donde quiera, él me ama.
Sé lo que es la gracia y el perdón,
su misericordia es mi canción.
He despertado en el redil, no sé cómo,
entre algodones y cuidados de pastor.
Y antes de poder hablar de mi pasado,
me atraviesan sus palabras y su voz.
Que él se alegra tanto de que haya vuelto a casa,
que no piense, que descanse, que no pasa nada.
Y dormido en su regazo, lo he sabido.