El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues oïdors del campanar.
Com cada diumenge, acudim puntualment a la nostra cita amb tots vostès en aquest programa,
fruit de la col·laboració entre aquesta emissora i el Departament diocesà de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, o gairebé sempre, el saludem a Santi Grimau, el control tècnic,
i Montse Sabater i el servidor, aviat per tragar el micròfon.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Avui us voldria parlar de l'esperança.
Joan Pau I, amb aquella manera senzilla i catequètica de parlar que el caracteritzava,
va comentar en el seu breu pontificat les tres virtuts teologan.
Llum de la santificació les anomenava.
En citar l'esperança, va contar una anècdota personal.
Fa molts anys, una senyora desconeguda va venir a confessar-se amb mi.
Estava descoratjada perquè deia que havia tingut una vida moralment borrascosa.
Puc preguntar-li i li vaig dir
«Quants anys té? 35? 35!
Però si vostè pot viure encara 40 o 50 anys més i per un munt de coses bones!»
Llavors, penedida com està, en comptes de pensar en el passat,
pensi en l'esdevenidor i renovi, amb l'ajuda de Déu, la seva vida.
El papa li ensenyava una cosa que s'ha resumit en aquesta frase fruit de l'experiència.
No hi ha sant sense passat, ni pecador sense futur.
L'esperança cristiana es base en la misericòrdia de Déu,
un pare bo, desitjós com el de la paràbola d'acollir la tornada del fill pròdic.
Vista així, encara que s'ha de detestar el pecat,
s'entén que Sant Francesc de Sales parlés de les benvolgudes imperfeccions
que li donen a ell ocasió de mostrar el seu amor
i a nosaltres de restar humils i comprendre millor les faltes del nostre proisme.
L'Església sempre ha citat dos pecats contra l'esperança.
La presumpció, creure que som capaços de salvar-nos pel propi esforç,
amb el callat en superbia,
i la desesperació, no confiar en la misericòrdia divina.
La manera d'evitar-los és confiar en Déu
i, en el cas que li fallem, acudir a ell compungits i confiats,
com el fill que torna a la llar paterna.
Cal entendre bé que per a un cristià l'ofensa a Déu és el mal més greu
i que el consol més gran es troba en la seva promesa de perdó.
Aquesta consideració que es mou en l'àmbit espiritual no és aliena,
això no obstant, al món material ni a la vida de cada dia.
Avorrir el pecat personal inclou fer el mateix amb el pecat social
que suposa la injustícia, la violència,
les desigualdats econòmiques, fragants i tot el que és motiu d'escàndol.
Nietzsche anomenava l'esperança virtut dels febles,
retratant els cristians com persones resignades a un futur millor
que es desentenen de lluitar en el present.
No és així.
L'esperança en el perdó no ens fa inactius,
ni l'esperança en la vida eterna fa que ens desentenguem de la vida en aquest món.
Per contra, ens induceix a treballar i afrontar els esdeveniments sense ira,
amb un cor que pren com a model el de Cris,
la millor manera de contribuir a una societat en pau
que només pot néixer de l'interior de l'home en pau amb ell mateix.
Adéu-siau.
La Conferència Episcopal Espanyola ha posat en marxa una campanya de comunicació
a favor del dret a la vida dels no nascuts,
amb motiu de la jornada per la vida que se celebrarà el proper 25 de març.
La campanya, que enguany d'ho per lema és la meva vida,
està a les teves mans, té com a objectius principals seguir donant veu
els que van néixer per defensar el seu dret a la vida
i oferir suport real a les dones gestants que es troben en dificultats.
Des del 15 al 30 de març es podran veure els anuncis en 1.300 tanques
publicitàries de 37 ciutats d'arreu de l'Estat.
A més, ja s'han començat a distribuir a les diòcesis un total de 6 milions d'edíptics informatius
i s'han enviat 30.000 cartells a les parròquies i centres catòlics.
Amb continuïtat en la campanya realitzada l'any passat
«I jo, protegeix la meva vida», els cartells mostren la vida humana en els seus primers estadis.
D'aquesta manera se subratlla la presència en el ventre matern d'un nou ésser humà
el dret del qual ha de ser reconegut i tutelat.
Un nadó, en aquesta ocasió sostingut sobre les mans entrellaçades del pare i de la mare,
torna a prendre la paraula i exclama
«És la meva vida, està en les teves mans».
La nova llei de l'avortament, com han assenyalat els bisbes,
suposa més d'una seriosa reculada en la protecció legal de la vida dels que van néixer,
un major abandonament de les mares i estants.
Per això la campanya ofereix un lloc web, que és el següent,
www.conferenciaepiscopal.es
barra Apoyo a la vida.
on es pot trobar molta informació sobre institucions d'ajuda
per acollir les noves vides humanes.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics, avui parlarem de la maledicció de l'or.
Àfrica paga molt car l'or que s'extreu del continent
i que enriqueix sobretot els països industrialitzats.
Segons els experts, Àfrica té més de la meitat de les reserves mundials.
Dels 53 països africans, 34 tenen or en el seu subsol.
Però els beneficis van aparar en la immensa majoria altres països
que exploten les reserves i s'emporten el mineral preuat.
De Sud-Àfrica en surten anualment, segons la revista Mundo Negro,
272 tones anuals.
De Ghana, 66.
De Malí, 52.
De Tanzània, 40.
De Guinea, 15.
D'Huganda, 11.
I de Ruanda, 10.
En total, es considera que Àfrica genera una extracció
de 600 tones d'or a l'any.
És cert que aquesta riquesa natural se'n beneficien
les grans companyies internacionals
amb l'anuència dels organismes internacionals,
sobretot el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial,
amb la quiesciència dels governs corruptes dels països extractors.
Només tres companyies, una sud-africana,
una altra del Canadà i una altra dels Estats Units,
extreuen més de 500 tones anuals d'or
de diferents indrets del planeta,
però sobretot els països africans.
Aquestes companyies globalitzades ja no depenen de cap estat
i, per tant, actuen al seu aire.
Resulta fàcil calcular el benefici que treuen
aquestes grans empreses,
tenint en compte que un 11 d'or, 28 grams,
avui es paga a 1.200 dòlars.
Els països propietaris normalment només en reben
les engrunes i els greuges,
contaminen les aigües amb el cianur
i el mercuri que utilitzen per depurar l'or.
Amb això generen intoxicacions
que generen en morts,
ceguesa, paràlisis i avors.
A més, hi ha les deixalles calculades
amb 80 tones per 11 d'or.
A conseqüència d'això,
milers i milers de camperols
es veuen obligats a desplaçar-se
i a cercar la vida en un altre lloc.
Afegim-hi l'explotació laboral
a la que es veuen submèses les persones
que treballen a les mines
i greus violacions dels drets humans.
Com s'explica aquesta explotació?
Les fronteres s'han fet més permeables,
els polítics corruptes
fàcilment es presten al joc
en tal d'obtenir valuosos beneficis
i les normatives medioambientals
són gairebé inexistents o no vinculants.
A finals dels anys 80,
copio de la revista Mundo Negro
del gener d'aquest any,
el Fons Monetari Internacional
i el Banc Mundial,
que haurien de ser els grans defensors
dels drets dels pobles,
van pressionar els països africans
perquè reformessin els seus codis miners,
amb la qual cosa s'afavoria
a les companyies extractives
en detriment de les petites societats
mineres estatals
i dels miners artesanals.
Gil Labarte,
periodista suïs especialitzat
en temes africans,
comenta en el seu llibre
sobre l'hort africà,
pillatge, tràfic i comerç internacional,
que el Banc Mundial
és el principal inversor
en l'extracció de l'hort
i subministrador de financiació
a multinacionals,
sobretot bancs occidentals,
primers beneficiaris de l'hort africà.
La Comissió Internacional de Drets Humans
declarava, el 2005,
la interrelació
entre les grans companyies explotadores
i les milícies
que controlen els territoris del Congo
on es troben les mines d'or,
de diamants i de coltan.
Gràcies als enormes beneficis
poden seguir comprant armament
per a pagar les milícies,
fer-se responsables de la logística
i seguir sembrant el terror a la zona.
Un informe del Senat congolenc
del novembre de 2009,
més actual ja gairebé no ho pot ser,
qualificava en 40 tones
l'hort que surt cada any del Congo
sense cap mena de control.
L'extracció de l'hort
està relacionada amb la guerra
que fa anys que dura
i que compta ja amb 5 milions de morts.
Si diem tot això
en un programa religiós
és perquè prenguem consciència
de la gran injustícia
que s'està cometent
envers els africans,
que paguen molt car l'hort
que s'endúen
les grans companyies internacionals
sense que Àfrica
pugui beneficiar-se
de la seva pròpia riquesa.
Les multinacionals
tenen més força
que els governs
i és l'economia
sens dubte
la que fa moure el món
en una direcció
o en una altra.
És un crim
que clama el cel.
És un frau
de gran embargadura.
I després parlarem
del deute
dels països africans.
Quan es podrà
començar a parlar
seriosament
del gran deute
dels països industrialitzats
envers l'Àfrica
sotmesa i esplotada,
amics,
amb Déu-siau,
fins al proper dia,
si Déu plau.
Demà, dissabte,
13 de març,
hi haurà
una nova sessió
de l'Escola de Litúrgia,
pràctica i aprofundiment
en la litúrgia
de l'Església,
que organitza
el Seminari Laical
Diocesà.
Aquesta sessió
es farà,
com és habitual,
al Santuari Monestir
de la Mare de Déu
de la Serra
de Montblanc,
a dos quarts de sis
de la tarda.
Per altra banda,
el diumenge 14 de març
comencen els actes
del 50è aniversari
de la creació
de la parròquia
de Sant Bernat Calbó de Reus.
A les 12 del migdia
hi haurà la missa
seguida
de la presentació
de l'opuscle
dels 50 anys
fent comunitat
i també
de la inauguració
de l'exposició
fotogràfica
commemorativa.
I ara
donem la benvinguda
a l'espai
de la Delegació
Diocesana
de Pastoral
de la Joventut.
Ets jove,
tens força,
sents dins
com un foc que crema,
però dubtes,
i ho deixes
i et dius
que no val la pena
però és la teva vida
no et passis
el sol.
De nou,
la Delegació
de Joventut
us saluda cordialment.
Avui,
amb una proposta
concreta.
Queda 2010.
Una trobada
d'un dia
per tots aquells
joves cristians
majors de 18 anys
del nostre
arquebisbat.
I quines són
les coordenades
del Queda?
Doncs mireu,
una trobada curada
i atragent
de formació,
una celebració
de la fe
motivada
en l'Eucaristia
i una convivència
engrescadora
tot presentant
les nostres accions
de cara a l'estiu.
Quins són
els destinataris?
Joves majors
de 18 anys
que d'alguna manera
encara
senten viva
la seva experiència
de fe,
però que per feina,
pel procés personal,
potser en aquest moment
no estan inserits
en cap realitat
i és bo
de trobar-nos
i de tindre
identificada
la nostra fe.
Com a joves responsables
de la nostra vida
de fe,
sempre hem d'estar
disposats
a animar-la,
a omplir de raons
la nostra esperança
i a celebrar
amb joia
el gran tresor
de saber-nos
fills de Déu.
En aquesta edició
2010,
sota el guiatge
del doctor
Arcadi Oliveres,
economista,
professor de la Universitat
Autònoma de Barcelona
i president
de Justícia
i Pau de Catalunya,
ens ajudarà
a donar pistes
sobre com els joves cristians
podem afrontar
i ajudar d'altres
en aquests moments
de crisi
tan globalitzada.
Ens trobarem a Valls
amb motiu
de l'any jubilar
de la Mare de Déu
de la Candela,
amb un horari
prou acurat
per ser diumenge.
Començaríem
a les 10 del matí
amb aquesta conferència
del professor
Arcadi Oliveres
i després
també tindríem
un temps de compartir
per veure
quina és
la realitat
que vivim.
Just acabada
aquesta xerrada
aniríem a la preparació
de la celebració
de l'Eucaristia
a les 12
a l'Església
de Sant Joan
i tot just
a la mateixa Església
faríem la presentació
de les activitats
previstes
per la delegació
de Joventut.
Recordeu
l'Aplec de l'Esperit,
recordeu
l'acollida
de la Creu
de les Jornades Mundials
a la Joventut
del 15
al 18
de Maig
a la nostra
Arxidiòcesi,
l'anada
a Santiago
amb motiu
de l'any jubilar,
la proposta
d'anada
a un grup
de joves
a Taizé,
són moltes
les accions
i creiem
que val la pena
donar-les
a conèixer.
També ho podem
viure
amb aquesta
clau pastoral
d'un espai
per convidar
a joves
allunyats,
un espai
de qualitat
amb una ponència
i un plantejament
on cal reflexionar
la nostra fe
i la relació
amb la vida,
un espai
per fer visible
la realitat juvenil
de la nostra eslésia
i un espai
per reforçar
la identitat
cristiana
dels joves.
És aquest diumenge
14 de març
a Valls.
Si creus
que a algun jove
li pot interessar,
ja ho saps.
www.delegion.cat
trobaràs
tota la informació.
Una salutació
ben cordial
des de la Delegació
de Joventut
de l'Arquivisbat
de Tarragona.
El proper dijous
el 18 de març
estan previstes
un seguit
de conferències
a la nostra
archidiòcesi.
Per exemple,
tenim les conferències
Quaresmals
organitzades
per l'Arquivistat
de Reus.
mossèn Josep Gil
parlarà
sobre la figura
del servidor
en una església
sacerdotal,
a l'església
parroquial
de Sant Joan
de Reus
a dos quarts
de cinc
de la tarda
i a les vuit
del vespre.
Tenim també
les conferències
familiars
de Valls.
La doctora Antonieta
Mateus
parlarà
sobre
camins
d'esperança
en l'església
d'avui.
Organitzen
les parròquies
de Valls
i ho fan
a les residències
Santa Teresa
al carrer
Santa Teresa
número 4
de Valls
a dos quarts
de nou
del vespre.
Finalment,
tenim també
una aproximació
als evangelis
apòcrifs.
Conferència
Quaresmal
a càrrec
de Maria Esperança
Mill,
biblista.
Organitza
la reciprostat
del Baix Penedès
a la rectoria
del Vendrell
a les nou
del vespre.
Tarragona
missionera,
una finestra
a la realitat
missionera,
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Adéu-vos-ho, Art.
Dels nostres
missioners
i missioneres
ens van arribant
cartes,
unes ben actuals,
altres ja fa dies
que sortiren
de les seves mans.
Tot depèn
de les distàncies
i dels correus.
la germana
la germana
Maria Tilló
ferrer
missió
a l'argentina
agraeix
el record
que des
de la delegació
diocesana
de missions
se li té
per la informació
que se li envia
pel curs bíblic
i per cada
tremesa
que se li envia.
Ens diu
Acabem
el curs
els nens
passen
de grau
contents
i els
qui els queda
alguna matèria
s'esforcen
per treure
el curs.
Ens
felicitava
les festes
i desitjava
a tots
un venturós
2010.
El pare
Lluís
Balanyà
Doboix
serveix
al Canadà
també ens
comunica
els seus
sentiments.
Molt
agraït
per enviar-nos
les notícies
de la recordada
i estimada
Església
de Tarragona.
Nosaltres
els claretians
del Quebec
estem de dol
ja que en poc
menys d'un mes
s'han mort
dos pares
canadencs
de 69
i 68
anys
l'un
el provincial
i l'altre
antic provincial.
Pregueu
perquè sapiguem
acceptar
la voluntat
del Senyor.
La Maria
Esbel Correix
des de Quinsassa
saluda
amb afecte
i ens va dient
com han tingut
unes pluges
torrencials
però això
no és problema
recuperarem
el temps
que hem hagut
d'esperar
per començar
les obres
del centre
de Dialiquia
ja teníem
comprat
tot el que necessitem
per emprendre
les construccions
pedrots
graves
ciment
amb l'arquitecte
vam anar
al mes passat
a fer
el traçat
de les construccions
i hem posat
fil a l'agulla
una bona nova
és l'ajut
que la infància
missionera
d'Espanya
presta
als infants
de Libèria
els quals
després de 20 anys
de guerra
i 200.000 morts
viuen
amb la falta
d'escolarització
el problema
de la reinserció
laboral
la lluita
contra les malalties
a causa
de la mala nutrició
aquells infants
agraeixen
vivament
que l'esforç
que s'està fent
per a poder-los
escolaritzar
i proporcionar-los
el material
escolar
i llibres
un veritable luxe
per a ells
per a fer front
al problema
de la reinserció
social
aquells nens
privats
de la seva
infància
l'església
ha creat
diversos centres
d'acollida
el pare Christian Brennan
coordina
aquesta tasca
coneix
de prop
la situació
des de la seva
arribada al país
el 1988
una de les tasques
més delicades
és la de cercar
les famílies
dels nens
de la guerra
i si no és possible
trobar-los
es busquen
famílies
d'acollida
intentant
fer-los
un seguiment
i acompanyar-los
fins a arribar
a una plena
normalitat
adeu-siau
el proper diumenge
s'escau
el quart diumenge
de Quaresma
l'Evangeli
pertany a Estan Lluc
capítol 15
versets
de l'1 al 3
i del 13 al 32
escoltem
aquesta perícopa
en la versió
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
els publicans
i els altres pecadors
s'acostaven tots
a Jesús
per escoltar-lo
els fariseus
i els mestres
de la llei
murmuraven
i deien
aquest home
acull els pecadors
i menja
amb ells
i digué
encara
un home
tenia dos fills
un dia
el més jove
digué
al pare
pare
dóna'm la part
de l'herència
que em toca
ell
els va repartir
els béns
al cap d'uns quants dies
el més jove
va vendre's
tot el que tenia
i se'n va anar
amb els diners
en un país llunyà
un cop allí
dilapidar la seva fortuna
portant una vida
dissoluta
quan s'ho haguer
malgastat tot
vingué una gran fam
en aquell país
i començar
a passar necessitat
llavors
es va llogar
un propietari
d'aquell país
que l'envià
als seus camps
a pasturar porcs
tenia ganes
de tipar-se
de les garrofes
que menjaven
els porcs
però ningú
no li endonava
llavors
reflexionar
i es digué
quants jornalers
del meu pare
tenen pa de sobres
i jo aquí
m'estic morint
de fam
aniré a trobar
el meu pare
i li diré
pare
he pecat
contra el cel
i contra tu
ja no mereixo
que em diguin
fill teu
tracta'm
com un dels teus jornalers
i se n'anà
a trobar
el seu pare
encara era lluny
que el seu pare
el veia
i es conmogué
corregué
a tirar-se-li
el coll
i el basar
el fill
li digué
pare
he pecat
contra el cel
i contra tu
ja no mereixo
que em diguin
fill teu
però el pare
digué
als seus criats
de pressa
porteu el vestit
millor
i poseu-li
poseu-li
també l'anell
i les sandàlies
porteu el vedell
gras
i mateu-lo
mengem
i celebrem-ho
perquè aquest fill meu
era mort
i ha tornat
a la vida
estava perdut
i l'hem retrobat
i es posaren
a celebrar-ho
mentrestant
el fill gran
era el camp
quan de tornada
s'acostava
a la casa
va sentir músiques
i valls
i cridar
un dels criats
per preguntar-li
què era allò
ell
li digué
el teu germà
ha tornat
el teu pare
l'ha retrobat
amb bona salut
i ha fet matar
el vedell gras
el germà gran
s'indignà
i no volia entrar
llavors el seu pare
va sortir
i el pregava
però ell
li respongué
fa molts anys
que et serveixo
sense desobeir mai
ni un de sol
dels teus manaments
i tu encara
no m'has donat
un cabrit
per a fer festa
amb els meus amics
en canvi
quan ha tornat
aquest fill teu
després de consumir
els teus béns
amb prostitutes
has fet matar
el vedell gras
el pare
li contestà
fill
tu sempre
ets amb mi
i tot el que és meu
és teu
però calia celebrar-ho
i alegrar-se
perquè aquest germà teu
era mort
i ha tornat a la vida
estava perdut
i l'hem retrobat
i ara
després d'escoltar
la perícopa
escoltem el comentari
de mossèn Joan Magí
president
de l'Associació Bíblica
de Catalunya
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí
El dia 14 de març
ens trobem
el diumenge 4 de Quaresma
Els israelites
celebraren la festa de Pasqua
i van menjar
el grà torrat
i el pa sense llevat
que havien preparat
amb les collites del país
Es trobaven a casa
al costat de Déu
que els acompanyà
en tot el camí
amb signes ben visibles
Nosaltres també som a casa
i podem descobrir
el valor
de la presència
de Déu
en nosaltres
si escoltem
i recordem
sovint
les paraules
de Jesús
Qui m'estima
guardarà
la meva paraula
el meu pare
l'estimarà
i vindrem
a fer estada
en ell
Ens hi anima
el salmista
quan ens diu
Testeu
i veureu
que n'és
de vol
Senyor
Sant Pau
ens recorda
que nosaltres
estem
en el camí
de la terra
promesa
definitiva
que ja ha començat
un món nou
obra de Déu
Ens recorda
que Déu
ens ha reconciliat
amb ell mateix
per Crist
i ens ha confiat
a nosaltres
aquest servei
de la reconciliació
Una reconciliació
que inclou
tot el món
Una reconciliació
que ens inclou
a tots
nosaltres
i a tothom
per no
tenir
més en compte
els pecats
Som
ambaixadors
de Crist
i ens han
comandat
l'anunci
de la reconciliació
Només cal
entendre
tot el valor
i l'eficàcia
de les paraules
del fill
penedit
Aniré a trobar
el meu pare
i li diré
Pare
he pecat
contra el cel
i contra tu
La reconciliació
ens permet
gaudir
els fruits
dels dons
que Déu ens dona
Déu ens confia
la reconciliació
amb ell mateix
entre nosaltres
amb tothom
i també
amb la natura
Fixem-nos
en els personatges
de la paràbla
del fill pròdic
Sobressurt
la figura
del pare
amb l'amor
del seu perdó
El fill petit
quan és a casa
no li falta res
i té amics
Mentre li queden
coses
que s'han portat
de casa
encara troba
i té amics
però
quan se li acaben
les provisions
de casa
se li acaben
els amics
Quan raóna
la seva actitud
fa examen
de consciència
vol tornar
a les coses
de casa
encara li queda
de casa
l'experiència
de l'amor
del pare
que l'espera
i decideix
tornar
pel camí
del penediment
i entrar
per la porta
del perdó
El pare
encara lluny
veu que torna
el fill
es conmou
corre
se li tira
el coll
i el besa
El fill
a trobar
la porta
del perdó
I el pare
ja no li deixa
dir res més
Ell ja coneix
i accepta
el penediment
del seu fill
l'estima
i li dona
el que necessita
Però
compta amb el fill
gran
És un fill
que ja està
a casa
però sense
gaudir dels béns
de casa
Li falta
descobrir
i captar
l'amor
de la presència
del pare
que li diu
Cal celebrar-ho
i alegrar-se
perquè aquest
fill meu
i germà teu
estava perdut
i l'hem
retrobat
La Comissió Episcopal
d'Ensenyament
i Catequesi
de la Conferència
Episcopal Espanyola
ha elaborat
l'informe anual
sobre el nombre
d'alumnes
que reben
formació religiosa
i moral
a l'escola
Les dades
han estat recollides
a escoles
i institucions
de tot l'Estat
En el curs
2009-2010
l'ensenyament
religiós
i moral
catòlic
és una vegada
més
l'opció
majoritària
escollida
voluntàriament
per 3
de cada 4
alumnes
En l'actualitat
de tot l'Estat
cursa
en l'assignatura
3.430.654
alumnes
sobre un total
de 4.759.190
cosa que representa
un 72,1%
Les dades
un any més
són especialment
significatives
si tenim en compte
les dificultats
a les quals
s'ha d'enfrontar
en el seu entorn
l'ensenyament
d'aquesta
assignatura
Els bisbes
han denunciat
en diverses ocasions
que la llei
orgànica
d'educació
l'OE
ha introduït
noves traves
perquè els alumnes
obtin
igualtat
d'oportunitats
per a l'ensenyament
de la religió
catòlica
en els diferents
trams
de l'ensenyament
Entre elles
destaca
la configuració
de l'assignatura
com si fos
una matèria marginal
i un pes
afegit
a la càrrega
curricular
Ja al febrer
del 2007
a la declaració
de la comissió
permanent
titulada
la llei
orgànica
d'educació
els reials
decrets
que la desenvolupen
i els drets
fonamentals
de pares
i escoles
els bisbes
van assenyalar
que la nova
legislació
no regula
l'ensenyament
de la religió
de manera
que quedin
fora de perill
els drets
de tots
I anem a cloure
el nostre programa
d'avui
recordant
que el proper
divendres
19 de març
seguiran els actes
amb motiu
dels 50 anys
de la creació
de la parròquia
de Sant Bernat
Calbó de Reus
dia de l'assignatura
del decret
de creació
a les 12 del migdia
celebració
de l'eucaristia
a les 8 del vespre
concert
per la capella
de la sang
i festival
pirotècnic
I això és tot
per avui
gràcies
per la seva atenció
I si Déu vol
ens acomiadem
fins al proper
diumenge
que serà
el dia
21 de març
cinquè diumenge
de Quaresma
Fins aleshores
Feliç setmana
a tothom
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores
Fins aleshores