Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La Sardana Advant, que recordem un cop més,
és una iniciativa en aquesta segona època
de la Federació Sardanista de Catalunya,
amb la col·laboració d'emissores com Tarragona Radio
en divulgar aquestes eliminatòries setmana rere setmana.
Com us dèiem, estem en fase de semifinals,
és a dir que cada setmana decidim una de les sardanes que seran a la gran final,
les 10 sardanes que competiran ja, ara sí, en aquell tram final per ser la sardana de l'any.
Serà el 15 de maig a Perpinyà.
Comencem amb la primera sardana d'aquesta cinquena eliminatòria,
una sardana que porta per nom 50 històries per explicar d'Anna Abad en versió de la coble reu jove.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Doncs era la sardana número d'avui, 50 històries per explicar d'Anna Abad.
I ara anem a veure com van anar les coses.
La setmana passada, l'anterior eliminatòria, la primera sardana, Natura, Mar i Muntanya, de Júquim Soms,
va obtenir 420 vots, mentre que la segona, Bones Arrels, a David Estanyol, en va tenir 308.
Així, la que passa a ser finalistes, la primera, Natura, Natura, Mar i Muntanya, d'en Joaquim Soms.
I ara escoltem la segona sardana d'aquesta setmana, Roca Prats, de Xavier Forcada, que interpreta la coble a la principal de Llobregat.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
I ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
i ara escoltem la segona.
sardana de la miniatòria d'aquesta setmana,
ja sabeu que en fase de semifinal
són dues les sardanes que competeixen,
a diferència del primer tram del concurs,
en què cada setmana
el que ens confronten
són quatre sardanes
cada vegada. Doncs bé, amb aquestes
dues escoltades ja podeu
decidir, podeu triar quina de les dues
és la que us agrada més, i fer-nos
arribar al vot per algun dels diversos
mitjans que ja sabeu que
hi ha a la vostra disposició, per carta,
el més tradicional, indicant la sardana
preferida i les dades personals,
en aquest cas, adreçant la Tarragona Ràdio,
vinguda de Roma, número 5B, primer pis.
Si opteu per internet,
podeu fer-ho per el web
de la Federació Sardanista de Catalunya,
fet.sardanista.cat, o el correu
electrònic del nostre programa,
un dos i seguit, arroba.tarragonaradio.cat.
Si ho voleu enllestir
més aviat, o mitjançant
el telèfon, amb el número 977
24 47 67,
això sí, fins que acabi el programa,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
Com sempre, dir-vos també
que seran només considerats
vàlids els vots que hagin arribat, com a molt tard,
fins dimarts vinent,
al vespre.
I dit això, canviem, canviem de tema,
i anem precisament cap al tema destacat
del programa d'avui.
i avui el que volem comentar,
amb més tranquil·litat,
és la guia dels aplecs de la Sardana 2010,
aquesta publicació que es va presentar
fa poc arreu del país
i també fa poc es va distribuir
amb els organitzadors dels aplecs
de les comarques tarragonines
en la corresponent assemblea.
Imagino que els més fervents seguidors
d'aquestes manifestacions sardinistes
ja tenen la seva guia.
En tot cas, sabieu que posant-vos en contacte
amb els diferents organitzadors
la podreu tenir.
La manera més fàcil i directa
és els mateixos aplecs que comencen
pel que fa a les comarques tarragonines
el proper cap de setmana,
a la 9 de Gaia.
I és tradició, en el nostre programa,
fer algun comentari sobre aquesta publicació,
d'una banda pel fet que és una eina
d'informació per poder seguir
aquestes activitats que,
en el cas d'aquí,
de les comarques tarragonines,
comencen, com dèiem,
a la 9 de Gaia el dia 21 de març
i arriben fins al 7 de novembre
tancant-se la temporada amb la pleca de Salou.
Una eina útil, de butxaca,
diguem-ne de butxaca gran,
com no podia ser d'altra manera,
perquè la quantitat d'informació
que ha de plegar aquesta guia
és important.
Déu-n'hi-do,
la quantitat de plecs que se celebren
arreu de Catalunya,
perquè també s'inclouen els de Catalunya Nord
i els d'Andorra.
I, a més a més,
hi ha un apartat
on s'inclouen unes activitats complementàries
a la guia de plecs,
és a dir,
la resta d'activitats sardanistes
no és exhaustiva.
La intenció dels organitzadors,
dels promotors d'aquesta guia
era que ho fos,
però bé,
ja sabeu que costa a vegades
arribar a coordinar
aquesta mena d'activitats.
S'inclouen també
una mena de llistat
amb dades de cobles,
que tampoc hi són totes,
però sí,
bona part de les més importants
d'arreu del país,
amb les adreces,
la manera de contactar en definitiva.
De cada plec,
com és lògic,
s'ordenen per ordre cronològic,
per dates,
doncs s'ofreix les dades essencials,
l'hora, el lloc,
les cobles que hi participen,
si hi ha alguna activitat complementària,
lloc on es pot fer,
si és que és el cas
en situació de mal temps.
I, en definitiva,
les dades bàsiques, sumàries,
però que, en conjunt dels aplecs,
no arriben a ocupar força espai.
I, com us deia,
una publicació que és de butxaca,
però, com deia,
de butxaca gran.
El disseny, en general,
força interessant,
però potser no tan fàcil de llegir,
com en edicions anteriors.
S'utilitza molt el color fosc,
cada entrada de plec,
i, bé, sí, sí que es pot seguir tranquil·lament,
però potser no amb tanta facilitat
com anteriors guies.
Pel que fa al contingut,
i limitant-nos a les comarques terragonines,
dic que reflecteix 35 aplecs,
i segurament no hi seran tots,
això ja és habitual,
de vegades no s'aconsegueix
que tots els organitzadors de plecs,
per problemes diversos,
doncs participin de la coordinadora,
o arribin a donar la informació pertinent a temps.
I això fa que l'oscil·lació
en els aplecs d'un any per l'altre
no sigui tant dels aplecs
que es puguin deixar de celebrar
o que es creguin de nous,
com d'això,
d'aquesta falta, potser,
d'informació a l'hora de la veritat,
a l'hora de tancar aquesta publicació.
Diguem, en tot cas,
que no apareix enguany un aplec
que sigui ara l'hem passat,
el Dover,
el Dover, no el Cuber,
i que en anteriors edicions
ja havíem observat
que a vegades queia,
que saltava de la programació.
S'incorporen com a nous,
tot i que ja veureu
que no és exactament així,
el de Comaruga,
una aplec que es va iniciar l'any passat
i potser precisament
per aquesta novetat
no va arribar a ser temps
de la guia,
és a dir,
no cal considerar-lo plenament
una aplec nou d'enguany,
i el de Ribarroja d'Ebre,
que també és una situació semblant,
no va aparèixer a la guia de l'any passat,
però és un aplec amb una llarga tradició ja.
I el que sí que és estrictament un aplec nou
és el del Serrallo,
és a dir,
que Tarragona,
com ja sabeu,
tindrà aquest any
dos aplecs a partir d'aquest any.
L'aplec Ciutat de Tarragona,
primer diumenge de maig,
i a partir del mes d'octubre,
vinent,
l'aplec del Serrallo,
aprofitant una miqueta
l'estirada d'aquestes ballades de sardanes
de temporada d'hivern i primavera,
de tardor i hivern,
millor dit,
que sembla que estan tenint força èxit
i s'ha volgut completar amb aquesta aplec.
Com a curiositat,
també acostumem a dir
que les cobles que hi participen
són un total de 22,
insisteixo,
amb els aplecs de les comarques tarragonines
i la cobla que més aplec realitza,
i a més amb diferència,
és la cobla Reu Jove,
una situació que ha canviat molt
d'uns anys enrere
i es nota que és una cobla
que intra bé en el públic
i que ho fa bé
i a més a més
que ha aconseguit un prestigi
arreu del país.
Són 21 aplecs
i va seguida
de la principal de Tarragona amb 6,
les cobles Marinada i Cossetània
amb 5 cada una,
la cobla Reus amb 4,
amb 3 aplecs,
la ciutat de Cornellà,
la ciutat de Terrassa
i la Sant Jordi,
la ciutat de Barcelona,
amb 2 aplecs,
la Sabadell,
la ciutat de Reus,
la Maricel
i la principal de Llobregat
i amb una aplec que adona
la Blanes,
la principal Rapitenca,
la vell Puigcobla,
la vell Adolesa,
la flama de Farners,
la juvenilola de Gremont,
la Miriam Font,
la juvenilola Sabadell,
la Riella i la Mediterrània.
Aquí, evidentment,
no entrem en detall,
a vegades hi ha aplecs
en què compten
amb una cobla tot el dia
i una cobla només al matí
o només a la tarda,
situacions d'aquestes
no n'hem afilat en prim
i només a tall de curiositat
fem aquesta mena
de repassada
amb les cobles
que hi actuen.
Pel que fa a comarques,
diguem que la comarca
amb més aplecs
és el Tarragonès,
amb 11,
segueix el Baix Camp
amb 8,
la Ribera d'Ebre
amb 6,
el Baix Penedes
amb 3,
amb 2,
que dona al Baix Ebre
el Priorat
i amb una plecla
el Camp,
el Montsià
i la Conca de Barberà.
Quedaria només fora
de cap a plec
la comarca de la Terra Alta.
Val la pena precisar,
no pas pels sardanistes,
evidentment,
sinó per al públic en general,
que estem parlant
només d'aplecs
i queden a banda
la resta d'activitat
ballada,
sardanes,
concursos,
concerts,
etcètera,
és a dir,
només a plecs
i a més a més
a plecs
que estan inclosos
en el calendari oficial
de la coordenadora
de plecs
de les comarques
meridionals
i avalat també
per la Federació Sardanista
de Catalunya.
Ja anem a escoltar
una altra sardana,
ara ja deixant de banda
la sardana de l'any
amb una sardana
d'en Jordi Paulí
que interpreta
la Comla Mediterrània
en l'últim disc
que ha publicat,
que és passat any
2009,
el rei de casa,
una sardana
del 1991
que en Paulí
va dedicar
a un company
de Cobla
més exactament
el fill,
el fill
de l'Emili Serra,
el rei de casa.
de la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...


...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...

...
...

...
...

...
...
...




...
...
...
...
...
...
...
...
...
de la proclamació de l'Escala, com a ciutat
Pobilla de la Sardana, tindrà també
altres protagonistes. La figura de
Pobilla de la Sardana també és en aquesta ocasió
doble. Com a Pobilla de les Noces d'Or
s'ha presentat a Marta Falgàs i com a
Pobilla de l'Escala, ciutat Pobilla de la Sardana
a Eva Guinard. Els
sardanistes de mèrit són parelles que han destacat
per la seva trajectòria o la seva estreta
relació amb la Sardana. En aquest cas
s'ha presentat la parella d'adults formada per
Carles Pous i Joana Pérez i dels nens
Joan Nagares i Joana Costa.
Finalment s'ha donat a conèixer que Josep
Vilabru, gran coneixedor de les activitats
sardanistes a l'Escala, serà
l'encarregat de fer la lliçó magistral.
En el mateix acte de presentació dels
protagonistes de la proclamació de l'Escala
a ciutat Pobilla de la Sardana, es va
estrenar l'audiovisual L'Escala i la Sardana.
El DVD, editat per l'agrupació
sardanista escalenca Avixeixo,
recull la relació entre la vila i la dansa
catalana des del segle XIX fins a l'actualitat.
Durant 30 minuts es poden veure
les diferents etapes que ha viscut,
per exemple, la cobla, la principal de l'Escala,
els compositors relacionats amb el municipi,
les sagues familiars de músics,
els petits ensaires que han passat pels curs
de comptar i ballar sardanes.
L'audiovisual es podrà adquirir al preu de 10 euros.
Finalment també es va presentar el nou logotip
de l'agrupació sardanista escalenca Avixeixo
que combina la silueta d'aquest personatge,
l'Avixeixo, amb una parella de balladors de sardanes.
I el reconeixement, diguem-ne,
a la internacionalització de la sardanes.
El passat 19 de febrer,
l'entitat Sabadell Més Música,
recordeu, ja ho vam anunciar,
va alliberar el premi Agustí Burgunyó
en la seva setena edició a la cobla,
la principal d'Amsterdam,
per la seva voluosa i constant aportació
a la música per a cobla
i la seva difusió internacional.
Una distinció atorgada pel jurat d'aquest premi
integrat per Josep Vinerós,
Eduard Tortajada, Jordi Lara,
Joan Lluís Moraleda,
Josep Pasqual i Lluís Sobirana.
I recordem que la cobla,
la principal d'Amsterdam,
fundada el 1987
per un grup de músics professionals neerlandesos,
s'ha anat consolidant des dels seus orígens
fins als nostres dies
com una peculiar conjunció de músics neerlandesos
que toquen instruments catalans,
amb una vocació, però, insolita
de promoció de la cobla
dintre els cicles de la música contemporània
arreu d'Europa.
És l'única cobla que existeix fora de Catalunya
amb un repertori que inclou la sardana,
però que s'ha anat configurant
com una plataforma experimental de música
per a cobla
al servei de composicions de factura catalana,
però que també ha incorporat
creacions de compositors neerlandesos
com Sjell Meijering,
Ubedegraf,
Roderick de Man i Michel Bram.
L'any 2007 va ser distingida
per la Generalitat de Catalunya
amb la Creu de Sant Jordi.
Darrerament,
la formació de la capital dels Països Baixos
ha muntat una òpera de jazz
amb dos cantants, percusió i guitarra elèctrica
sobre l'Atlàntida de Jacín Verdaguer
traduïda al neerlandès.
La música d'aquest espectacle
ha estat escrita per a Tom Trapp,
Iger Reynjou i Clank Carberg
sobre un llibret de Joris Vermeulen,
tenora i representant de la cobla.
També al mes de geni del 2010
ha estrenat l'espectacle Vuelta,
una obra basada en música de danses
de l'estat espanyol
d'entre el segle XVI fins al 1945,
arranjada per Olivier Blackbomb
i Jack Alcius,
en el qual la cobla toca juntament
amb instruments com el clavací,
el piano i la percussió.
I tot això, tots aquests espectacles,
els ofereixen habitualment arreu d'Europa
en cicles de música contemporània.
Sens dubte, la ràdio ha vingut
al mitjà per excel·lència
de divulgació del fet sardanista
i sovint tenim notícies en aquest sentit.
L'entitat d'enseies del Penedès,
del Vendrell, produeixen manament
el programa La màgia del Sardana,
que es difon a través de diverses emissores,
Ràdio Vendrell, Domens Ràdio,
Rodó de Barà Ràdio, Ràdio Conill,
Tona la Torre de Torre d'Embarra,
Ràdio Altafulla i Ràdio L'Arbós.
Tot això el mateix programa.
Recentment, gràcies a un conveni
entre la Ràdio L'Arbós
i l'emissora Ràdio Noraguer d'Esterio,
diversos programes de l'emissora
Penada Senca s'emeten a l'Alguer
i entre ells La màgia de la Sardana,
que es pot escoltar dissabtes i dominges
a les 8 del matí,
de manera que s'obren,
com ells mateixos diuen,
nous horitzons a l'abast de la difusió sardarista.
El fet té una importància relativa,
si ho considerem com una oportunitat
d'escoltar sardanes arreu del món,
tenint en compte les possibilitats
que ofereix internet avui en dia,
però sí que ens sembla molt positiu
el fet que aquesta notícia
respon a un clar interès per la sardana
per part de l'emissora alguresa.
I aquest seria el primer bloc
de notícies del nostre programa.
Què tal si ara tornem a la música?
No escoltarem una sardana,
sinó una peça que la setmana passada,
per allò amb les presses,
ens vam quedar amb les ganes
d'escoltar en prou extensament.
Al final, a acabar el programa,
només vam poder escoltar un trosset.
Es tracta del primer temps
de l'espectacle de l'Esbar Santa Tecla,
fragments d'estima del Sergi Guàs,
que és un dels dansaires de l'Esbar,
que fa poc també el vam tenir
aquí al nostre programa,
vam estar parlant amb ell,
vam escoltar la seva música,
ens va explicar les seves inquietuds
i vam poder comprovar
com es tracta d'això,
d'un jove valor prou preparat
i que encara ha d'oferir coses
molt interessants,
però algunes hi ha
de les que hem pogut escoltar
no només refermen això,
sinó també aquesta visió de futur,
sinó també que hi ha fet coses
prou interessants.
Escoltem doncs aquesta peça,
que és primer temps, com dèiem,
en el qual intervenen instruments de coble,
però també d'altres,
d'altres instruments de corda
i de percusió,
fragments d'estima.
ambient.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vol!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
跟大家!
Anem a les xaf dynasty de su� i seguiment!
La primera potser no és ve una xafaderia perquè es tracta d'un, un concert
que ja ha sortit la programació convenientment anunciada,
però ens agrada destacar que cada any, cada estiu,
hi ha una cita obligada per a tots aquells que volen constatar
que dins el món de la Cobla, com deia que comença el programa,
és el més vital del món de la sardana
i hi ha experiències noves, interessants i renovadores.
És el Festival Internacional de Música Pau Casals,
que en el món de propostes que ofereix cada any
sempre, sempre hi ha un concert amb Cobla.
Enguany és la trentena edició d'aquest festival
i la cita pel que fa a la Cobla és el dissabte 17 de juliol
a dos quartons de la nit, enguany amb la Cobla Mediterrània
i amb la curiositat, diguem-ne, que enguany no hi ha cap sardana
en el repertori, tot són peces de concert per a Cobla
i, diguem-ne, peces potser no revolucionàries, diguem-ho així,
però sí que aporten això, aquestes noves sonoritats
i aquestes noves experiències que sempre convé que hi hagi
en qualsevol àmbit que vol ser viu, com és el de la música per a Cobla.
Per exemple, s'interpretaran les variants de color de Joan Albert,
Amargós i el Tisset, la peça realment impactant,
el Camins, un esbol sinfònic per a Cobla i percussió de Jus Ventura,
Festa Ciutat, un esbol sinfònic també d'Antonio Rosmarbà,
Aquellarre, Fantasia per a Cobla de Francesc Casull Jordi
i la Suï Traumàtica per a Saxo, Cobla i percussió
de Joan Josep Blaí Màñez, a més a més de la Mediterrània
i actuaran també, hi haurà Bernat Castillejo i Joan Albert Amargós
com a directors, Francesc Gregori al Saxo,
Carlota Amargós al violí, Manu Martínez al fresno,
violoncel i Jordi Blaprinyó al piano.
Com dèiem, serà el dissabte 17 de juliol.
I els que confeccionem programes com el nostre,
doncs avui en dia ja és obligat a fer visitetes
i navegar per internet i entre les moltes eines
que hi trobem, doncs per exemple, esclar,
el Facebook hi trobem de tant coses curioses
i que els músics de Cobla, doncs també, també aquí
hi tenen una presència realment important
i una curiositat només dins un d'aquests espais
d'una de les Cobles hi trobem un d'aquests apartats,
diguem-ne clubs, diguem-ne, que es pot muntar on,
que és l'exclusió, en aquest cas, dels instrumentistes de trombó.
I sembla que han cret el partit per la defensa del trombó
i amb bon humor, amb les inicials, PDT.
I del món dels músics, dels balladors, a les colles,
i no tot ha de ser negatiu, sinó que també hi ha símptomes,
a vegades, que sí, que les colles rutllen.
Aquest Arraona, per exemple, l'agrupació sardanista
Arraona Dança ja sabeu que és prou vital
i la seva colla principal, la colla de grans Arraona Dança,
hem comentat també que recentment havia experimentat
molts canvis, molta renovació de balladors
i això, evidentment, a l'hora del resultat,
s'ha d'entrar per nassos, però que havien defensat força bé
aquestes dificultats i amb molta gent jove,
doncs, aquestes últimes temporades
estan tirant endavant la colla
de manera més que digna.
I la xafateria, doncs, aquestes últimes setmanes
seria que, de cara a aquesta propera temporada,
Déu-n'hi-do la quantitat de balladors
que han arribat a guanyar,
és a dir, que es plantegen aquesta temporada de 2010
amb força balladors nous
i bona part d'ells, doncs, amb disposició ja
amb possibilitats de ballar en concurs.
Ells, en broma, ens comentaven, doncs,
que ve si podrien fer dues colles alhora
amb algun concurs.
Potser no tant com això, però Déu-n'hi-do.
En tot cas, el positiu és que, el simptomàtic d'això,
doncs, és que la colla, doncs, pugui afrontar la temporada.
La Mar de Bell i la propera cita,
això ja ho avançàvem la setmana passada,
serà el concurs de granollers el proper cap de setmana.
I encara vinculada amb aquesta colla,
amb l'Agrupació Sardanista Terragona Dança,
una última xafaderia per avui,
i és que ja sabeu que entre les diverses activitats
que organitza hi ha la Ballada de Sardanes,
el diumenge de Rams, el Pla de la Catedral,
serà el dia 28 de març,
amb la Cobla Reu Jove
i en guany amb una estrena
de l'autor Terragonia Alfred Abad,
president també de l'Agrupació Sardanista Terragona Dança,
i amb un títol, aquesta sardana,
i una dedicatòria força encoratjadora,
Tornem a casa,
i és que el món de les colles ja se sap dins el món
que el fet de l'Alfred havia passat una situació delicada
i això ens permet, aquest títol d'aquesta sardana,
ens permet ser així d'optimistes.
Tornem a casa.
Doncs deixem les farteries per avui.
La setmana passada ens hi vam extendre força,
i això ja sabeu que va com va,
la setmana o l'altra.
Ara tornem a la música,
fem-ho però amb aquella secció
que tenen propi, la relíquia.
I avui, relíquia de l'any 1967,
un disc d'una sèrie, una col·lecció,
que es presentava sota el segell Canigó.
De fet, era una discogràfica,
el nom real, Saiton,
que en aquella època van muntar
un col·lectiu de músics,
sobretot de les comarques gironines
i pertanyents a cobles orquestres,
que van publicar molts discos,
sobretot de música de ball o de concert,
d'orquestres com La Maravella, per exemple.
També van publicar diversos discos d'interpreta,
diguem-ne, de la nova cançó,
potser no els grans noms,
però sí del munt de gent
que en aquella època
doncs se van apuntar
a l'estirada de la nova cançó.
I quan publicaven discos en català,
de música estrictament catalana,
doncs ho feien sota aquesta marca
que dèiem Canigó
i molts d'aquests discos,
discos de sardanes.
Paràrem atenció avui
amb el que es va publicar
de la Cobla i Girona,
amb quatre sardanes,
un disc petit de 45 revolucions per minut,
de qui va ser el seu director,
Josep Maria Bois,
durant molts anys instrumentista de Tible,
director de Cobla,
després de ser membre de la Cobla Art Gironí,
va ser fundador el 1926 de la Cobla Girona.
Avui en dia ja desapareguda,
autor d'una sardana que va ser
Salabèrrim a Maria Mercè.
Però ara n'escoltarem una altra
que també es va divulgar força
i que interpretava així
la Cobla Girona,
Constància.
i quei quei quei quei quei quei quei
la dates al dama i Girona,
ministers d'una sardana
i quei quei quei queissà
perēcant suction,
ben t'am una altra
dama,
regarda ужас comentários.
una cinturina,
mejrona tot daddy o certificatebab
perilingual la 잡obla,
kj momenta razi de contrarre a
dama,
tard chesti de pluma,
feriala fermiaquest razi de
acetере stoppavel cher,
sul Ferraro en l'esclimxs.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit