Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'anelo i et temo, amor després del desengany!
la llibertat ja retrobada,
la llibertat ja retrobada,
acarona la meva soledat!
batallant entre ventades,
batallant entre ventades,
com les zones indecises,
corro cap a tu,
i fujo més enllà!
Desitjo la teva abraçada,
una que sigui càlida i eterna,
mentre gelit implacable,
mentre gelit implacable,
el meu cor mut,
t'espera!
Retorna amb amor,
sentit i realitat,
però ho ha de dir d'admirada,
amb ulls enamorats!
no saps que sense tu,
jo no sóc res!
sin ti no soy nada,
una gota de lluvia mojando mi cara,
mi mundo es pequeño
y mi corazón pedacitos de hielo,
solía pensar que el amor no es real,
una ilusión que siempre se acaba,
ahora sin ti no soy nada.
Sin ti niña mala,
sin ti niña triste
y que abraza su almohada,
tirada en la cama,
mirando la tele
y no viendo nada.
Amar por amar
y romper a llorar,
lo más cierto y profundo del alma,
sin ti no soy nada.
Los días que pasan,
las luces del alba,
mi alma, mi cuerpo, mi voz,
mi alma, mi cuerpo, mi voz,
no sirven de nada.
Porque yo
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada.
Me siento tan rara,
las noches de juerga se vuelven amargas,
me río sin ganas,
con una sonrisa pintada en la cara.
Soy solo un actor que olvidó su guión,
al fin y al cabo,
son solo palabras
que no dicen nada.
por ver tu mirada,
por ser como siempre los dos,
mientras todo cambia.
por ver tu mirada.
Porque yo
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada.
Los días que pasan,
las luces del alba,
mi alma, mi cuerpo, mi voz,
no sirven de nada.
Que no haría año
por tener tu mirada,
por ser como siempre los dos,
mientras todo cambia.
Porque yo
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada,
sin ti no soy nada.
Ets silenci i ets abisme,
però sense tu, nit violeta,
em perdrien els laberints de passió.
I hem tornat de nou als bancals d'Avellaners,
dels marges, amb figueres polsegoses,
vora d'un camí blanc.
Al lluny, flamava el silenci,
com una mare en calma,
i la claror deixava molts pocs mots
en el sorral dels nostres pensaments.
El sol de setembre ens ha deuran l'espai buit de la paraula.
Més tard hem vist al vespre
tota la llemarà el silenci a les finestres.
Hem obert el portal
i hem tret cadires al carrer.
Ens hem assegut
i hem esperat la fosca
perquè ens han dit
que aquesta nit
mirant al cel
veuríem com plouen llàgrimes
i ho fan perquè la nit violeta
ja torna a ser en directe
com sempre
aquí a Tarragona Ràdio
mitja nit i 13 minuts
si mires el cel aquesta nit
veuràs com plouen llàgrimes
estarà quittin'
i necessit et
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El teu amor, l'agafo de mi mateix.
Tu ets tot el que necessito.
Vaig patir ahir i pateixo avui.
No m'alegro de la fortuna,
ni em queixo de la pobresa.
Em dono per satisfet amb el teu amor,
perquè tu ets tot el que jo necessito.
El teu amor crea els enamorats,
els submergeix en el mar de l'amor,
els omple en una manifestació eterna.
Tu ets tot el que necessito.
Deixa'm veure el di,
aquest di de l'amor glòp a glòp.
Ets el meu dubte dia darrere dia,
perquè ets tot el que necessito.
si em maten,
si llencen les meves cendres al cel,
la meva veu cridarà buscant ajut
i dirà tu ets tot el que necessito.
La nit violeta és el meu nom.
Cada dia que passa,
la flama se desperta
i se viva.
desitjo el mateix en tots els nostres mons.
Ja saps per què
tu ets tot el que jo necessito.
Com tu podria dir
perquè em fos senzill
ja fos veritat
que sovint em sé tan a prop teu
si canto
que sovint em sé tan a prop meu
si escoltes
i penso que
no he gosat mai
ni dir-te
que em caldria agrair-te
tant temps
que fa que
t'estimo.
Que junts
hem caminat
en la joia junts
en la pena
junts
i has omplert
tan sovint
l'agullador
dels meus mons
i en la nostra partida
sempre m'has donat
un bon jo
per tot això
i coses que
demà
demà
em caldria
agrair-te
t'entens
que fa que
t'estimo
t'estimo
t'estimo
t'estimo
t'estimo
i
t'estimo
t'estimo
t'estimo
i
t'estimo
t'estimo
i et
I et sóc gelós i el por que valc m'ho nego.
Si anegues la tendresa, t'estimo i em sé feliç
quan veig la teva força, que em peny i que es revolta.
Que jo, que jo, que passaran els anys.
I vindrà la Déu com així ha de ser.
I em pregunto si trobaré el gest correcte
o sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història.
Ara vull agrair-te tant temps que fa que...
T'estimo, sí.
I et sóc gelós i el por que valc m'ho nego.
T'estimo, si anegues la tendresa, t'estimo.
i em sé feliç quan veig la teva força, que em peny i que es revolta.
que jo, que jo...
que jo...
que jo, que jo, que jo...
T'estimo.
T'estimo.
De nit, tots els arbres es transformen en àngels i escampen melodies de son pels aires.
A l'estació...
A l'estació...
Els trens passen i tornen com la vida.
I tu no véns.
Ell t'espera.
Sap que no véns.
I malgrat tot t'espera.
Els trens passen i vénen a tota hora.
Tu no véns en cap d'ells.
Tu no véns.
Tu no véns en cap d'ells.
Els trens ho van repetint
mentre passen i tornen.
Malgrat tot ell t'espera.
Entre els llums, entre els rellotges i els avisos.
Passen i tornen els trens majestuosos.
Aquests que vas oblidar.
Potser ells sí que et recorden.
Potser sí que et busquen.
I ho fan buits, dolorosos, entre les estacions.
Van sense tu.
No poden esperar-te.
I criden solitaris mentre marxen.
no poden esperar-te.
Un element que s'escampa
per damunt de totes les vies.
Un element com una cançó.
No la sents.
Un element com una cançó.
Un element com una cançó.

Un element com una cançó.
Un element com una cançó.
Licenfant.
Un element com una cançó.
No, no, no, no, no, no, no.
I just got lost...
Every river that I tried to cross...
Every door I ever tried was locked...
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
You might be a big fish in a little pond
Doesn't mean you won, cause a long may come
A bigger one
And you'll be lost
Every river that you try to cross
Every gun you ever held went off
Oh, and I'm just waiting till the firing's stopped
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine wears off
Oh, and I'm just waiting till the shine Mall
Ningú no et farà dansar la meva vora.
Ningú et farà jugar a les fosques, sota les eures.
Només la nit violeta sap trenar desitjos al teu costat.
I com ho fas amb els diumenges, surts del carrer.
I vols escoltar la nit violeta.
Amb aquest aparell petit que et poses a la butxaca,
els auriculars a les orelles, surts al carrer.
T'agrada passejar
i veure els carrers, els fanals lluents, les cases vestides de nit,
aquelles finestres il·luminades
et fan pensar que a aquesta hora
hi haurà algú dins
i quina mena de vida portaran.
t'agrada passejar en la solitud dels carrers
i sentir l'olor de sobte
d'alguna planta aromàtica
que no saps d'on ve.
Veure un cotxe que passa,
una parella
que encara passegen pel carrer
agafats de les mans.
T'agrada passejar de nit
encara que et diguin que ets una persona estranya.
T'agrada passejar de nit
i respirar l'aire de la quietud,
l'aire de les ombres
que duen pau a la teva ànima.
Camines pels carrers
i més carrers
amb el pes dels teus records
que amb la fosca
es fan més lleugers.
Bona nit, Violeta.
Gràcies.
Per permetre que t'acompanyem
perquè tot tu
t'has fet de nit.
T'has fet carrer,
t'has fet sentiment,
t'has fet nit, Violeta.
no saps com t'estima.
I'm trying to control myself
so please don't stand in my way
I've waited for the longest time
this is what I want
turn in my way
Move over, move over
There's a climax coming in my way
There's a climax coming in my way
Yeah
I don't like you
Don't compromise
Shattered by your weakness
Shattered by your smile
But I'm not very fond of you
In your lies
Shattered by your weakness
Shattered by your weakness
Shattered by your smile
Shattered by your smile
All the kids are going back to school
The summer is over
It's the golden rule
And now I'm coming at you play
So please don't stand in my way
And all the things that seem what's to be
So important to me
She seems so trivial now
That I can see
Move over, move over
There's a climax coming my way
Move over, move over
There's a climax coming in my way
Yeah
I don't like you
Don't compromise
Shattered by your weakness
Shattered by your weakness
Shattered by your smile
And I'm not very fond of you
I'm not very fond of you
In your lies
Shattered by your weakness
Shattered by your smile
Shattered by your weakness
Shattered by your smile
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Te'n recordes, agrapats de besades, tots dos convertits en sal i en suor,
quan la vesprada agonitzava, desmaiar de plom, en veure's com ens llapava amb la boca febrosa.
Dins el teu cotxe, aquell automòbil tan petit i tan ben utilitzat.
Te'n recordes?
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I ara l'amor s'estimba per la càmera.
Parlem molta estona, ens mirem.
Els dits i les mans es toquen.
Petons i paraules són l'entrellat del nostre somni.
Tenim l'habitació, tu i jo, i els minuts per sempre.
I encara que no hem pogut dir adéu a la carretera vermella.
El teu alè, per què triga tant a envasar-me?
No hi ha res en l'univers que es mogui.
Dibuixes perfils de gent desconeguda a la meva esquena.
Algun poeta diria que la vida gravita damunt del llit
i que els nostres cossos són l'oasi lent del temps que ens sedueix.
Però no som poetes
I tant ens fal
El que es digui de les nostres abraçades
O tant mateix del nostre amor
En tenim prou
En saber-nos amants
Deixa'm mirar-te de nou
Per què tens aquests ulls tan brillants?
Potser sol de mirar-me
Jo no faig altra cosa
M'agrades tant
Mira'm de nou
Is it a kind of dream
Floating out of the tide
Following the river of death downstream
Oh, is it a dream
There's a heart along the horizon
A strange glow in the sky
And nobody seems to know where you go
And what does it mean
Oh, is it a dream
Bright eyes
Burning like fire
Bright eyes
How can you close and fade
How can the light burn so brightly
Suddenly burn so pale
Bright eyes
Is it a kind of shadow
Reaching into the night
Reaching into the night
Wandering over the hills
On the sea
Or is it a dream
There's a high wind
There's a high wind in the trees
A cold sound in the air
And nobody ever knows
And nobody ever knows when you go
And where did you start
All into the dark
All into the dark
All into the dark
Bright eyes
Burning like fire
Bright eyes
How can you close and fade
How can the light that burns so brightly
Suddenly burn so pale
Bright eyes
Bright eyes
How can the light that burns so brightly
Suddenly burn so pale
Bright eyes
I feel this night
Violeta
Dolce dins els llavis
Càlida els cabells
Un perfume que traspassa el meu desig encès
No em prens ni et prenc
Trasso el perfil d'un gest
Tanta llum es pobla del teu cos
Que ja la llum ets tu
I tots els colors s'esbalsen i es confonen
Afuats
Esdevenim la punta d'un sol crit
D'un sol desig
D'un sol presentiment
Vibra el silenci en aquesta nit violeta
Pluges i metalls
Mesclen els sons
L'espera és tensa
Tens l'arc del teu cos
Entro en tu
Tendrement
I creix en les zones lentes
Poderós el goig
Fins a solir la font de plenitud
La balma clara sense tornaveus
Pura i obscena et mostres
Tens els pits blaus i erectes
I te'ls beso
Tu somrius apenes
Bleixes i maculls
I jo molt dolçament
Repeteixo el teu nom
Ets com una rosa violeta aquesta nit
Quan l'amor
És una onada
Ofegues
Teus sentits
Quan l'amor
És una flama
Et crema
Tot per dins
Quan l'amor
És una droga
T'acaba destruint
Quan l'amor
És una rosa
Agafa
Un nou sentit
És un nen
En por de néixer
Que no vol
Arribar
És un riu
En por de créixer
Que no vol
Fer-te mal
És un crit
Que pot ferir-te
Si no vols
Escoltar
I un desig
En por de morir-se
Difícil
D'oblidar
Acaba la nit, Violeta
Tornarem a ser amb vosaltres
El proper diumenge
Al punt de les 11 de la nit
Aquí
A Tarragona Radio
Quan la nit
És massa freda
Et preguntes
Si és veritat
Que l'amor
Només el troben
Els que no
Pateixen tant
Però recorda
Que l'onada
Sempre acaba
Per tornar
I aquest cop
No tinguis pressa
Que l'amor
Es fa esperar
La vida
Na na na na
Na na na
Na na na
Na na na
Na na na
Els teus ulls
tornen a riure.
Perquè ara ja saben
que la nit violeta torna a ser aquí.
Com sempre en directe,
com cada diumenge,
amagats al racó més sensible
de Tarragona Ràdio.
Bona nit, violeta.
Guarda'ns en el record.