Fins demà!
Ens ha de dir que hem començat una mica coixets.
La setmana passada va ser Jordi qui va haver d'agafar el comandament de la Nau tot sol
i esta setmana el servidor Manel Magí en solitari.
Esperem que la setmana vinent ja puguem ser els dos
perquè realment Jordi tenc oro.
Sense tu no és el mateix, carinyo, ja ho saps.
Menys mal que qui no mos abandona, com sempre,
és la Sílvia García al control tècnic.
I sense més dilacions anem per feina
perquè, com diríem a la meva terra, a Tortosa,
avui tenim molt de fato per explicar.
Som-hi.
No en vinguis amb històries.
Aquesta setmana...
Avui, com sempre,
l'estructura del programa no la canviarem,
una efemèride per entrar una miqueta així en gana,
per situar-nos.
Avui parlem del president Companys,
i després, la fi del món al monogràfic,
molt interessant, ja ho veureu.
I per primer cop, esta setmana temporada,
que, com us dic, ha començat una miqueta coixa,
el fa cent anys,
aquest espai on repassem la premsa de la ciutat
de just fa un segle.
Continuarem també amb l'espai nou
que hem estrenat enguany, el document.
Avui amb un document realment excepcional,
una narració de la guerra del francès
que posa els peus de punta, ja ho veureu.
I també, com sempre, curiositats,
algunes notícies i, bé, poca cosa més,
perquè, encara que us sembla
que 30 minuts són molt de temps,
a la ràdio són un flash.
Entrem en matèria.
Avui és una efemèride bastant especial.
Parlarem d'un fet que va passar fa,
justament avui, fa 70 anys,
15 d'octubre de l'any 1940.
Segurament, si ho heu escoltat les notícies,
ja ho haureu assabentat.
Avui fa 70 anys que el president
de la Generalitat, Lluís Companys,
va ser afusellat pel règim franquista.
I és que Companys va fugir de Catalunya
a les acaballes de la guerra.
Concretament, el 5 de febrer de l'any 39,
amb les tropes franquistes ja molt a prop
de la frontera, es va exiliar a Perpinyà,
a França, traslladar-se després a París,
per a treballar en la representació
a l'exili de la Generalitat,
que es va nomenar Consell Nacional de Catalunya.
Val vulguer acabar els seus dies
a una petita localitat francesa,
le vol les pins, mantenint-se a França
i no fugint a Mèxic,
a pesar del perill que corria
de ser detingut,
en un intent per no perdre el contacte
amb el seu fill, Lluís Companys,
i Micó, que patia una greu
infermitat mental.
Este lligam va ser el que el mantenia a França
i el que a la llarga li acabaria costant la vida.
El dia 13 d'agost va ser arrestat
en aquell petit poble
d'on residia pels agents alemanys
de la Gestapo.
Recordem que França acabava de ser
ocupada pels alemanys.
I dues setmanes després,
el 29 d'agost de l'any 40,
va ser entregat, a través de la frontera d'Irun,
a les autoritats espanyoles,
que ja l'havien juzgat en rebeldia
i que immediatament va arribar a les seues mans
i li va fer un consell de guerra
per un tribunal militar sumaríssim
sense cap garantia.
Va ser fusellat, sense més dilacions,
al ford de Santa Eulàlia
del Castell de Montjuïc,
tal dia com avui, 15 d'octubre de l'any 1940,
fa 70 anys.
No va voler que li fiquessin cap vent als ulls
i va morir dient aquestes frases
assassineu un home honrat per Catalunya.
Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
I avui parlarem d'un tema
que cal no confondre,
perquè si us dic que parlarem del mil·lenarisme
potser algú pot confondre amb mil·leurisme
i realment, encara que siguin dos termes
fonèticament semblants,
realment no tenen absolutament res a veure un amb l'altre.
I és que, bé, jo des que tinc ús de raó
que recordo notícies que parlen
de possibles finals del món.
Sense anar més lluny, ara,
el proper final del món serà
d'aquí un parell d'anys,
al desembre de l'any 2012, no?
Que és quan diuen que s'acaba el calendari Maia.
En fi, passarà el 2012
i quan el món no segueix acabat
ja inventaran alguna altra data.
La qüestió suposo que està distret.
Avui al monogràfic parlarem
de la fi del món.
de la fi del món.
Ja ho cantaven el Rem.
és la fi del món,
tal com el coneixem.
Però jo estic feliç.
Això ho cantaven fa un parell dècades
d'aquest grup Norteamèrica.
Avui, però, ens centrarem
en una fi del món en concret,
la nomenada profecia del milenarisme,
terme molt interessant
i que cal confondre, com us dic,
amb mileurisme.
La profecia del milenarisme
apareix descrita a l'Apocalipsi de Sant Joan
i actualment ja no forma part
del cos central de les doctrines
de les diferents esglésies cristianes.
Però fa mil anys va tenir
una importància majúscula, com veurem.
Aquesta profecia
descriu l'anomenat
Regne Milenari,
un període de pau divina,
terrenal,
de mil anys de duració,
que seguiria a la segona vinguda
de Jesucrist a la Terra.
El conjunt de creències
desenvolupades al voltant
de l'arribada d'aquesta nova era
és el que coneixem
com a milenarisme.
L'Apocalipsis
és el darrer llibre
dels que conformen
el Nou Testament
i va ser escrit
a finals del primer segle
de la nostra era.
Tot i que tradicionalment
s'atribueix a Sant Joan,
els estudiosos dubten
de la veritable autoria
d'aquest text.
Un text on s'anuncia
la segona vinguda
de Cris a la Terra
per derrotar les forces del mal.
Possiblement,
i d'anar el context
de persecucions anticristianes
de l'època,
aquestes forces del mal
serien el poder romà.
A l'Apocalipsis
es parla de que
les almes
dels que foren decapitats
per donar testimoni
de Crist
i proclamar
la paraula de Déu
ressuscitaran
per viure i regnar
amb Crist
durant mil anys.
La interpretació del text
porta a parlar
d'un període
de mil anys
que transformaria
de forma pacífica
o violenta
l'antic ordre
preexistent.
Per tant,
la creença popular
parlava d'un canvi radical
i real,
no en un món celestial
o espiritual,
sinó un canvi
sobre la Terra.
Durant els primers
vuit segles
de l'era cristiana,
els calendaris
utilitzats
calculaven
en general
els anys
a partir de la suposada
data de creació
de l'univers,
segons es citava
el Gènesi,
el primer llibre de la Bíblia.
Aquells
que van intentar
establir la data
de la fi del món
es van fixar
en el nombre
6.000.
I és que
els sis dies
de la creació
descrits
en el Gènesi
s'interpretaven
normalment
d'acord
amb les escritures
on es diu
que un dia
per al Senyor
és com mil anys
aquí a la Terra.
La interpretació
era que el món
duraria 6.000 anys,
mentre que el setè dia
simbolitzava
aquest regne de pau
de mil anys.
En tenim una bona mostra
d'estes creences
en un texte cristià
de principis
del segle II
de la nostra era,
la nomenada
Epístola de Bernabé.
En aquest texte
podem llegir el següent.
Escuchad,
hijos míos,
atentament
aquestes palabras.
Dios acabó
su trabajo
en 6 días,
lo que significa
que en 6.000 anys
Dios darà fin
a totes les coses,
perquè per a ell
un dia
és com mil anys.
Per tant,
hijos míos,
en 6 días,
que són 6.000 anys,
el universo
llegará a su fin
i el séptimo dia
descansó.
Al final d'aquest període
de 6.000 anys
i el començament
d'aquest període
de 1.000 anys
de descans
i pau per al món
va ser realment
molt esperat
en moments puntuals
de la història
cristiana primitiva.
Amb l'aparició
de l'actual calendari
basat en l'any
de naixement de Crist,
la data del qual
d'estet naixement
va ser establerta
pel monge
anomenat Dionís
al segle VI,
doncs va aparèixer
una data a l'horitzó
que a priori
podia marcar
la tornada de Crist
a la Terra
i l'inici
d'estet mil·lenari
de pau.
Era l'any 1000.
Els historiadors
moderns
discrepen
sobre
l'abast real
dels temors
o terrors apocalíptics
i el grau
de pànic
generat
per l'arribada
d'estet any 1000
a l'Europa cristiana.
Molts historiadors
afirmen
que hi ha
molt poques
proves autèntiques
de que la gent
estigués molt assustada.
apunten a que
l'ús de rellotges
i calendaris
estava molt poc estès
per tant
que la majoria
de gent
no sabien
en quin any
estaven
i el qual
s'hi deduït
que no sabien
que arribava
el nou mil·lenni
per tant
no podien tindre
por
del que passés
i apartament
eren molts pocs
que tenien accés
directe
a un coneixement
profund
de la Bíblia
i per tant
a conèixer
aquestes profecies
que s'hi donaven.
Amb tantes poques
proves històriques
resulta difícil
saber quantes persones
pensaven realment
que el món
s'acabaria
amb l'arribada
de l'any 1000.
No obstant
altres historiadors
parlen
que el mil·lenarisme
era una creença popular
més que religiosa.
De fet
ja Sant Agustí
a principis
del segle V
ja ha d'argumentar
que l'apocalipsi
era una narració
simbòlica
de la eterna lluita
entre el bé i el mal
més que una predicció
literal
de la fi del món.
Estos historiadors
afirmen
que al voltant
de l'any 1000
eren molts pocs
els que sabien llegir
i escriure
per la qual cosa
era difícil
que els moviments
populars
centrats
en la idea
del mil·lenarisme
deixessin
testimonis
escrits.
A més
estos historiadors
també argumenten
que les obres
històriques
de l'època
van ser escrites
per membres
del clergat
que tenien interès
en suprimir
i silenciar
creences
que consideraven
herètiques
i equivocades
o sigui
contràries
al que dictava
la doctrina
de l'Església.
Un exemple
d'això
ens el deixa
el monjo francès
Abo de Froy
que explica
com
sent jove
poques dècades
després de l'any 1000
va escoltar
un sermó
a la catedral
de París
on s'afirmava
que tan pront
com es completés
el nombre
de 2000 anys
vindria
l'anticrist
i poc després
es produiria
el judici final
i anyedeix
Abo als seus escrits
que
em vaig oposar
aquest sermó
amb tanta força
com vaig poder
o sigui
la postura
de la Iglesia
era
oposar-se
en aquestes creences
populars
per tant
si
apreciem
un interès
de la Iglesia
en combat
sí que s'aprecia
un interès
de la Iglesia
per combatre
aquestes creences
que se li escapaven
de les mans
donat el caràcter
popular
de les mateixes
la majoria
de narracions
sobre
estos fets
este presumible
fi del món
de l'any 1000
són invencions
d'historiadors
posteriors
per exemple
no és cert
com si que narren
alguns historiadors
posteriors
com dic
que el 31 de desembre
de l'any 99
els nobles
i els camperols
s'agenelleixen
junts a les Eglésies
per esperar
l'arribada de Crist
i també és fals
que una multitud
de penitents
temorosos
de l'arribada
del dia
del judici final
donessin
les seves posicions
tanquessin els seus negocis
i suïcidessin
en massa
o cantessin
himnes d'agraïment
quan va passar
l'edat fatídica
i el món
no es va acabar
però realment
podem saber
què va passar
com a font
més o menys fiable
només tenim
els escrits
d'un monjo francès
Raül Glavé
coetani
de l'any 1000
els seus escrits
abarquen
uns anys
abans
o unes dècades
abans de l'any 1000
i unes dècades després
per exemple
parla de l'aparició
l'any
989
d'un cometa
que segles després
seria batejat
amb el nom
del cometa Halley
l'aparició
del qual
va sembrar
de por
i d'inquietud
a l'Europa
de l'època
Glavé
també fa referència
a la proliferació
generalitzada
de falses religions
i al naixement
de moviments
considerats
herètics
per l'Església
així com
el sorgiment
de falsos
mesies
que
segons
Glaubert
intentava
portar al món
pel mal camí
parla també
este monjo francès
de l'aparició
d'un moviment
de camperols
conegut
amb el nom
de moviment
de la pau
de Déu
avui en dia
la nomenaríem
MPD
però fa mil anys
encara no estaven
aficionats
als acrònims
aquest moviment
va aparèixer
per primer cop
al voltant
de l'any 1000
i va prendre
molta força
i popularitat
al voltant
de l'any
1033
que és una altra data
que també es va
creure
que podia passar
alguna cosa
perquè era el mil·lenari
de la mort de Cris
sembla ser que
aquest moviment
de la pau
de Déu
va aglutinar
un gran nombre
de camperols
que es congregaven
en reunions
a l'aire lliure
i participaven
en processions
públiques
plegàries
i rituals
de penitència
intentaven també
obligar la noblesa
a realitzar
juraments
i promeses
públiques
de renunciar
a les seves riqueses
evitar les guerres
i portar una vida
virtuosa
evidentment
el moviment
va tenir una vida
curta
per tant
la realitat
d'aquell trànsit
del primer
al segon mil·lenari
hauria de ser
un intermig
entre el que diuen
alguns historiadors
que ho neguen
que diuen
que no va passar res
i aquestes fonts històriques
plenes d'exageracions
sigui com sigui
l'afició
per posar
dates
en què
presumiblement
s'acabarà el món
no es va acabar
i durant els darrers
200 anys
segurament
per la proximitat
del ja passat
any 2000
de nou
aquest fenomen
es va reactivar
amb molta força
però
això evidentment
ja és
una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
i retrobem
amb aquesta secció
que ja havíem fet
que ja havíem fet
les anteriors temporades
i que els dos primers
programes
per
droperia meu
podem dir-ho
d'alguna manera
o per
bueno
deixadesa
no havia tingut temps
millor dit
d'anar a la biblioteca
ara ja he anat
a la meva càmera
digital
i he fotografiat
tots els dies
que justament
coincidint
en les dates
que fem programes
doncs farà
100 anys
i comencem per avui
tal dia com avui
que és un 15 d'octubre
de l'any
1910
una notícia
extreta
del diari
de Tarragona
comencem
pel moviment
de vaixells
del port
una notícia
que
encara que pugui
semblar una tonteria
em dona molta informació
del comerç
de l'època
diu el següent
avui empezarà
la descarga
de trigo
los vapores
Maraslís
y Rosalba
llegados ayer
de Barcelona
donde han alejado
parte del cargamento
anoche salió
el Gol
después de cargar
para algunos puertos
de Francia
y Finlandia
el Vigaraes
y el Colón
zarparano
y para 7
siendo esperados
el Cabo Vicente
y el Bonanza
el cual
viene directo
de Islandia
con bacalao
o sigui que
observeu que
unas rutes
de un idó
prou llargues
Finlandia
e Islandia
per portar
bacallà islandés
i una altra notícia
també
que
pot semblar
que no sigue
de fa cent anys
perquè avui en dia
es fan moltes campanyes
per atraure inversions
per atraure turisme
a les ciutats
fa cent anys
que m'ho feien
diu el següent
la Sociedad Tarraconense
de Atracción
de Forasteros
se va abriendo camino
y va a su fundación
despertando interés
y simpatía
pues entre las valiosas
y entusiastas adhesiones
que de Barcelona
ha recibido
cuenta ya
con la de igual índole
de la capital
del Principado
y con las del Real Automóvil Club
y Centro de Naturales
de Tarragona
y su campo
de Tarragona
ha recibido
hasta la fecha
las de Cruz Roja
Unión Democrática
Nacionalista
Tarragona Esperanta
el Colegio de Médicos
de la Provincia
y la del Ingeniero Agrónomo
Don José Valls
teniéndose noticia
de que son varias
las personas y entidades
que de un momento a otro
se adherirán
a tan patriótica idea
que ha de constituir
en su día
una verdadera fuente
de riqueza
para nuestra ciudad
y ahora
como siempre
tenim un patrocinador
¿Qué tal?
Molt bé
Don Nemi, no?
Sí, yo creo que es poten
Bueno, no sé, nos tenemos que corren
pero
compra y venta
Alcumante
Mouen denés
Mouen denés
J. Marsans
Roff e Hijos
Barcelona
compra y venta
de valores al contado
complementación de órdenes
en las bolsas
de España
y del extranjero
cambio de moneda
y billetes nacionales
y extranjeros
compra y venta
de bonos
de bonos
sería, ¿no?
Bons
de poste
Están francés
Es que eso no me lo has avisado
Sí
Me lo he recordado
ahora
Compra y venta
de bonos
de poste
y postal
orders
Sería así
una cosa
Es por que serían
bonos de la empresa
de postal
francesa
o de correos
Exacto
Giros
Préstamos
Cuentes Corrientes
Seguros de Cambio
Dirección Telegrafica
Marsans
Roff Barcelona
Doncs J. Marsans
Roff Eijos
patrocina
el Nomvinguis
amb Històries d'avui
I avui, encara que a la nostra sintonia
encara no hem ficat la falca
anunciant aquest espai
Això que ve a continuació és el document
Cada setmana analitzarem un document
de qualsevol època
en qualsevol...
bueno, en qualsevol llengua
Si és una llengua estrangera
el traduirem al català, evidentment
Però documents de qualsevol època històrica
que il·lustren una història
I el document d'avui
és certament
una passada
ho dic així de clar
És un document que apareix
en un llibre de funcions
de la localitat de Torredembarra
que es conserva a l'arxiu
històric
arxiprestal
arxidiócesà
de Tarragona
I
com dic
en este llibre
d'òbits
de funcions
l'any 1808
el capellà que se n'encarregava
d'aquella parròquia
hi va deixar una nota
enmig de les funcions
apareix una nota
que em primer
sorprendo
ara que em diu este senyor
doncs
voler llegir jo textualment
perquè penso que
certament val molt la pena
diu el següent
nota
dia 23
ho llegiré textualment
veureu que hi ha
alguna paraula castellana
mesclada
algun verb
una mica antic
però és el català
de l'època
diu el següent
dia 23
de desembre
de 1808
si em parlo
en algun moment
és perquè
hi ha alguna lletra
que no entenc
havien passat
per esta vila
cerca de 6.000 francesos
que anaven
a apoderar-se
o sitiar
la ciutat de Tarragona
però
els paisans
s'apoderaren
de les fortificacions
i no entraren
els francesos
en dita ciutat
els habitants
d'esta vila
fa referència
a Torre d'Embarra
quasi tots
fugiren
quedant
només alguns
ancians
i malalts
en ells
jo
el reverent
Anton Boní
tractor
també
me vaig quedar
per assistir-los
però succeï
que la tarda
de dit dia 23
alguns de dit francesos
saquejaren
la iglesia
havent tirat
una escopetada
al pany de la porta
de la iglesia
que dona a la plaça
jo vaig acudir
suplicant
que els donaria
el que tindria
a fi que no fessin mal
però immediatament
anaren
al presbiteri
i un d'ells
donar un cop de destral
al sagrari
de l'altar
major
i el tirar
a la mesa
de l'altar
jo vaig dir
alguna cosa
perquè no fessin
tal cosa
o sacrilegi
algun d'ells
m'agafaren
me robaren
i un d'ells
m'amenaçà
amb lo sable
de llevarme
el cap
i després
un d'ells
me donar
moltes cuchillades
que me feren
6 ferides
algunes
molt greus
saquejaren
i robaren
la iglesia
jo del modo
que pugui
de sangrant-me
vaig anar
a la pobla
de Montornès
on me vaig
desmaiar
perquè me curesin
però ni allí
encontré
es troba
cirurgia
el dia 27
arribar
a Tarragona
havent fugit
de Vespella
on mos perseguiren
els enemics
estigui
més de dos mesos
en aquella ciutat
per poderme curar
els francesos
estiguin
cerca d'un mes
en esta vila
i immediatament
després
se retiraran
a Sia
Creixell
i Vendrell
en dit temps
esta parròquia
estigués
sense sacerdot
però
Josep Bonit
que se quedà
en la vila
a notar
els que se moriren
en aquells temps
i seguidament
fa una referència
a totes les persones
que s'havien mort
és un testimoni
realment impressionant
de la barbària
d'aquella guerra
del qual
s'acomplixen
en aquestes dates
200 anys
un testimoni
directíssim
del que va passar
dos anys abans
de la sèrie final
que acabaria
amb la caiguda
de Tarragona
en mans dels francesos
doncs va haver
aquest primer intent
de presa
de la ciutat
que fracassar
i evidentment
ho van pagar
els pobles
del costat
tal com
ho manifesta
el capellà
de Torredembarra
com us dic
un document
certament impressionant
no en vinguis
amb històries
curiositats
no sé si
a vegades
diuen que
no hi ha mal
que perviu
no venga
és una frase
que es podia aplicar
perfectament
a la curiositat
d'avui
i és que
el dia 2 de setembre
de l'any 1666
es va originar
un incendi
gigantesc
a Londres
que va devastar
4 o 5
parts
de la ciutat
això és un 80%
o sigui
un 80%
de Londres
va quedar
completament calcinat
en aquest incendi
de fet
l'incendi
va durar una setmana
i sembla ser
que es va originar
en un fort de pa
el fort de pa
del senyor
John Feirinor
que era el proveïdor
de pa
de la Casa Reial
les pèrdues materials
us podeu imaginar
que van ser enormes
només cal dir per exemple
que es van cremar totalment
89 esglésies
entre elles
la catedral
de Saint Paul
de fet
si aneu a Londres
la catedral
que podeu veure actualment
de Saint Paul
és la que es va construir
sobre les ruïnes calcinades
de l'anterior
les pèrdues humanes
sembla ser
que també van ser
molt quantioses
tot i que mai
s'abandonaven xifres
paradoxalment però
l'incendi va tenir
un costat molt positiu
va suposar
el final
de l'epidèmia de peste
que des de fe a un any
des de l'any 1665
colpejava la ciutat
en un any
havien mort
prop de 70.000
londinens
el foc
va matar les rates
que eren
les transmissores
de la peste
i va destruir
una ciutat
massa tapeïda
i insalubre
encabida
dins de les muralles
més avals
amb l'incendi
i la reconstrucció posterior
aquelles muralles
s'enderrocarien
i naixeria
una ciutat
més ample
i més sana
i és que
ja ho sabeu
el foc
tot ho purifica
notícies
i aquesta setmana
jo em pensava
que
he digut anar molt ràpid
perquè resulta
que sempre falta temps
i avui n'hi s'obre
una miqueta
i no he portat
una setmana que avui
us portaré
un telèfon
per si voleu fer
una aventura
a l'interior de Tarragona
realment
espectacular
segurament
que heu sentit
parlar
de la cova urbana
que hi ha baix
del carrer Gasòmetre
que arriba pràcticament
a la Rambla Nova
i el que no es coneix
segurament
bona part de Tarragona
és un autèntic format
gruller
per baix
la setmana que ve
us portaré
un telèfon de contacte
per si voleu baixar-hi
i dic això
perquè això
bé
és espialogia
i direu
que això no és un programa
d'història
però és que
per baixar
a la cova urbana
primer es passa
per un tram
d'acudup de Roma
molt interessant
podeu circular
ben bé
per una cinquantena
o siscentena
de metres
d'aquest aqueducte
i és que els romans
construint
aquesta conducció
d'aigua subterrània
van punxar la cova
suposo que no els va dir
que fer cap gràcia
però al seu moment
van punxar la cova
i va ser gràcia
en això
que
quan van punxar
la galeria romana
després van trobar
la cova
com us dic
que és una
jo vaig poder baixar
aquest estiu
és una mica
no difícil
però
un pelín
d'experiència
no ho sé
però val la pena
perquè és certament
espectacular
i pots banyar
en un llac
natural
dins les entranyes
de Tarragona
fet que és certament
increïble
i passant
ja també
a les notícies
que us havia preparat
on anem a estar
a l'altra part
del Mediterrani
exactament
a Tel Shikmona
que és
un indret arqueològic
al nord
d'Israel
doncs bé
sembla ser
que aquí
als anys 60
70
ja es van fer
excavacions
i es van localitzar
alguns mosaics
però
després
durant 30 anys
es van acumulant
basura
i aquelles restes
van quedar tapades
ara
els arqueòlegs
de la Universitat
de Haifa
que és una localitat
situada
al nord d'Israel
han tornat
a excavar
la zona
han netejat
tota la basura
que s'havia acumulat
i han acabat
d'excavar
el que no s'havia excavat
i han aparegut
doncs una gran quantitat
de mosaics
del segle VI
d'època
bizantina
sembla ser
que
formaven part
d'una gran
estructura
eclesial
segurament
d'un monasteri
o d'una iglesia
la zona
costera
de Haifa
és una zona
molt rica
en troballes
arqueològiques
ja que s'han trobat
des de
tombes egípcies
ja que recordem
que el període
de màxim esplendor
egipci
tota la zona
d'Israel
formava part
de l'imperi egipci
s'ha trobat
també una ciutat
de la persa
i així com
enterraments
i articles de luxe
de l'edat
de bronze
sembla ser que ara
este descobriment
estes mosaics
bizantins
no quedaran
en l'oblit
no es tornaran
a omplir
de basura
sinó que
s'adequaran
per a fer
un parc
arqueològic
i que
en un futur
pugui ser
visitat
pel gran públic
per les fotografies
que he pogut veure
realment
són uns mosseics
espectaculars
és que
la zona d'Israel
és una zona
amb molta història
i que és normal
que
a la mínima
que s'escavi
a qualsevol lloc
apareguin
restes
de les
moltíssimes èpoques
i civilitzacions
que han passat
per aquella zona
Què tal, Sílvia?
No em fas fora avui?
Normalment
No, encara
queden dos minutets
Tenim dos minuts?
Dos minutets
Impressionant
Home, avui
que vas amb la tranquil·litat
jo no sé si és el Jordi
que és una mala influència
Jordi ho va dir
Ara que no ens sent
ara que no ens sent
ens aprofitem
Jordi ho va dir
que també havia tallat
una miqueta abans
la setmana passada
Quan esteu sols
llavors falta temps
però quan esteu sols
allò que t'anava a dir
quan esteu sols
clar, com esteu més tranquils
més assorregats
més per la feina
potser
no hi ha tele
que també
també és una mala influència
per a nosaltres
És veritat
de totes maneres
jo trobo a faltar
les retransmissions del Barça
però en guany el Barça
no sé què tal
què farem
però
a veure, a veure
allò tenia
un caliu especial
Tenia el seu suc, eh?
A més a més
més d'una vegada
tant el Manel
com el Jordi
us ve de confessar
oients de Tarragona Ràdio
quan marcava el Barça
clar, sense voler
jo de gol, gol
se li anava
però això és meravellós
estar fent un programa
entre cometes
cultural
i més clar
una miqueta de futbol
era extraordinari
No sé, no sé
la propera temporada
dimarts
en Hora Champions
que ho demanarem
Ara sí que sona
Ara sí
ara ja que ens queden segons
ja, eh?
Molt bé
res més
la setmana que ve
no vull prometre
perquè
el futur
com diu el mestre Joda
en continuo moviment
està
però
intentarem venir els dos
no, no ho prometo
ho desitjo
adeu-siau
Quella, quella, quella
dona l'estat
que amb Iso