Gràcies.
Aquesta setmana ens arriba la notícia
que un grup d'entusiastes han decidit iniciar un nou Aplec.
Entusiastes i agosarats per atrevir-se a fer això
en els temps que corren, a mitja temporada,
és a dir, sense opció o cap subvenció controlada
per la coordinadora de Aplecs,
i és clar, fora del programa,
però també perquè ho fan en un poble petit,
al pont d'Ormentera,
i de la manera més modesta possible,
amb una cobla també modesta.
En realitat, l'exemple no és únic,
són molts els Aplecs que han començat així, precisament.
Alguns han reaixit, altres s'han quedat pel camí,
altres van quedant...
doncs, van fent.
Generalment, mai no manca aquell nucli d'aficionats imprescindible,
però una anàlisi acurada dels casos
ens permet veure que a l'hora de la veritat
tot depèn de la sintonia que hi hagi amb l'Ajuntament respectiu,
de manera que un canvi de color polític
o senzillament de titular de l'àrea corresponent
pot fer desaparèixer l'Aplec.
Malauradament, tot és així de fràgil,
sobretot els pobles petits,
on a vegades només la constància, els contactes,
la diplomàcia i entesa,
des de totes les excepcions del terme,
en els aficionats,
poden fer que una activitat tingui continuïtat.
No cal dir que no voldríem espantar els amics del pont d'Ormentera
i que els desitgem que la seva iniciativa,
malgrat anar a contracorrent, triomfi
i, esclar, encoratjar els aficionats
a anar-hi el dissabte, 7 d'agost, a la tarda.
Molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts, senyor David.
Moltes gràcies.
Tornem-hi.
El tenim lligat, de moment, eh?
I tant, i tant.
A l'equip del programa.
Doncs bon dia també a Lluís, al control de so.
Avui la seva imprescindible col·laboració
per fer realitat el programa.
I, esclar, també és imprescindible,
potser no per fer-lo,
però perquè tingui sentit,
vosaltres, els que ens escolteu,
si no, que què faríem aquí, no?
I tant.
Si no, ens constés que molts en seguiu
cada dissabte, al migdia...
I ens consta, eh?
Per això, sí.
Jo, que ara he tornat un altre cop,
doncs la gent ho diu...
T'has sentit per la ràdio.
T'has tornat?
Dic, sí, sí, he tornat.
Allò que vas dir, com t'agafi...
Això.
Per exemple.
Doncs, i del que parlem,
bàsicament, és de sardanes,
dels bars, de música per a cobla,
l'anomenem al programa on dos he seguit,
i avui arribem al número 712, mira.
Carai.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, eh?
I que duri.
I que duri per molts anys.
Ja celebrarem el 800,
allò dels números rodons que tenim sempre.
O el 750, que està més a prop...
També.
...per celebrar, que no quedi.
Que no quedi, tu.
Anem a començar amb el resum
del contingut del programa?
Doncs vinga.
Avui, entre moltes altres coses,
us parlarem, de moment, només poquet,
però hi ha les primeres notes al voltant de la propera temporada de la Sardana de l'any,
aquell concurs en el qual hi participa,
per aterrar una ràdio per tal que entre tots triem la Sardana preferida en totes les que s'estrenen al llarg de l'any.
No serà fins al setembre, que començarà, com és habitual, aquesta temporada,
però ja se'n saben algunes petites coses.
Mentre no dura, mentre es descansa,
el concurs de la Sardana de l'any,
el programa ens podem permetre al luxe
de dedicar el temps amb més tranquil·litat a qüestions
que de vegades les presses no ens deixen això,
aquest temps, aquesta tranquil·litat.
Per exemple, parlar de compositors,
d'algunes de les seves obres que són una miqueta més extenses de l'habitual.
I avui ho farem, i a més a més repetint,
reincidint amb un autor, Joan Josep Blay,
d'aquells que aporten idees noves al món de la cobla.
Després, a l'hora d'entrar en matèria, a l'agenda,
també parlarem, evidentment, de moltes coses,
és temporada alta, diguem-ho així,
i entre totes aquestes destaca, és clar,
la pleca de Torredambarra, avui, tarda, vespre i nit,
i per a aquells que vulguin viatjar més,
i sabem que des d'aquí a Tarragona alguns ho fan,
fins a Seret, una d'aquelles cites obligades
al calendari sardanista al llarg de l'any,
tot aquest cap de setmana.
De fet, va començar els actes ahir divendres.
Parlarem de premis, el premi musical de Mollet del Vallès,
com dèiem, de la Sardana de l'any,
però també avançarem coses de cara a la pleca internacional de la Sardana,
a Cracòvia, a Polònia, aquesta vegada,
de les festes de Sant Magí,
que s'han presentat al programa aquesta setmana,
i, doncs, al revés, mirant enrere,
donant compte del resultat del primer concurs bàsic
per les colles veteranes dissabte passat a Vilanova,
que, d'alguna manera, doncs, va deixar les coses igual,
perquè les dues colles, diguem-ne així, favorites,
doncs, estan empatades.
i les cefateries, això ja, tema reservat, diguem-ho així,
per al David.
Diguem-ho així.
I, esclar, la música,
la música serà protagonista al llarg de tot el programa,
i amb ella començarem, precisament.
La setmana passada,
per aquelles coses que passen a vegades,
la primera sardana que vam anunciar
permet en el programa el de la veritat
resultar ser una altra.
Ens va fer notar un atenuidor,
cosa que sempre agraïm,
encara que, en aquest cas,
no vam ser a temps de rectificar dins la mateixa missió.
Va sonar, això sí,
una excel·lent composició de Joaquim Serra,
Els gegants de Castell d'Arçol,
que recull aquesta vella melodia musical.
Ara escoltarem la sardana prevista inicialment,
que presentàvem dient que el seu autor,
Conrat Salom,
amb una sòlida formació musical,
iniciada a l'Escolania de Montserrat,
va encaminar la seva carrera musical
directament a la Cobla,
la principal de la Bisbal,
amb la qual restaria vincular la resta de la seva vida,
bona part de la qual actuant com a director
d'aquella prestigiosa formació musical.
Tot plegat,
li va proporcionar un profund coneixement
del conjunt Cobla i les seves possibilitats,
no només des del punt de vista tècnic,
sinó en el terreny de l'eficàcia instrumental.
Dit d'una altra manera,
com a compositor,
va saber crear un tipus de sardana original,
amb troballes melòdiques i rítmiques,
amb una instrumentació acurada i mai pensant,
sense especulacions de cap mena,
i alhora sempre procurant treure
el màxim profit dels instruments
i dels instrumentistes
de què disposava en cada moment.
És a dir,
que cada vegada s'hi treia una obligada de Tibla,
és que en aquell moment,
a la formació de la Cobla,
tenia el millor Tibla de l'època,
o si no, el fiscorn i així anava la cosa.
La que escoltem és una excel·lent sardana
que va dedicar l'any 1978
a la celebració dels mil anys del monestir de Ripoll.
Li va posar el nom de senzillament mil·lenari.
La versió que escoltem
és de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i de la Cobla, Sant Jordi.
i de la Cobla, Sant Jordi.
i de la Cobla, Sant Jordi.
i de la Cobla, Sant Jordi.
Fins demà!
Aquesta setmana volem dedicar el tema del programa a un autor a qui també vam fer protagonista no fa pas gaire, Joan Josep Blai.
Ho fem perquè en primer lloc vam prometre ocupar-nos a l'obra que escoltarem,
però també perquè creiem que val la pena dedicar la nostra atenció a aquells autors que porten coses noves de qualitat a la música precoble
i naturalment dels que tenim a l'abast els enregistraments corresponents.
Igualment val la pena aprofitar el temps de descans del concurs La Sedona de l'Any,
que durant bona part de l'any encapara una porció considerable del programa,
per gaudir amb calma de composicions de certa extensió.
En aquest cas ens referim a l'esbós sinfònic batejat com a suite traumàtica,
format per quatre temps anomenats de manera encara més sorprenent.
Passeig del risc, vacances s'escriu amb ubi, dansa de cirurgians i viu encara.
Uns títols que ja poden orientar-nos sobre l'argument de l'obra, però que explicarem després.
Ara m'enllevem els comentaris que va redactar la periodista Ruth Martínez per al llibret del disc
on la van registrar a la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Parla així de l'autor i de la composició.
Enginy, destressa, habilitat i treball, molt treball.
Aquestes són algunes de les qualitats i fins i tot les màximes que han convertit Joan Josep Blay,
nascut a Gabà el 1955, en un autor imprescindible per comprendre una part,
a voltes oblidada, però certament important i significativa,
de la realitat social i musical vinculada a la música de cobla,
aquella que entronca amb l'aprenentatge i amb la pedagogia.
Amic de reptes, original com pocs, fidel a un estil propi i rigorós,
que es regla en una formació molt sòlida, en el mestratge directe de músics
com Xavier Montsalvatge, Josep Soló i Manuel Oltre,
i mestratge que s'especialitza en l'àmbit interpretatiu
gràcies a les lliçons apreses del saxofonista Adolf Bentes.
Blay va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona
i amb el pas del temps ha convertit la pedagogia musical
en l'eix vertebrador d'una trajectòria professional brillant
en tant que casa perfectament el domini de la música i la paraula.
En són bona prova iniciatives com l'espectacle infantil
La Tenora ha fet anys, en el marc de la commemoració
del 150è aniversari de la tenora l'any 2000,
o el guió del muntatge pedagògic Tocs de cobla,
del cicle Les Escoles al Palau,
projecte engegat pel Palau de la Música Catalana l'any 1999.
Aquesta suite traumàtica va arribar l'any 2002,
també a petició del memorial Joaquim Serra,
que entre els seus encerts situa el de fer creixer
el repertori contemporani per a cobla,
a partir dels encàrrecs realitzats tant a gent forana,
de l'àmbit, com també, igualment important,
gent propera, coneixedora de la pròpia cobla i el seu bagatge.
Per fer realitat aquesta suite, si més no en aquest enregistrament,
la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona s'ha acompanyat del so elegant,
ampulosament mesurat, del saxofonista, tenorista, compositor
i excompany de formació Jordi Paulí.
Una composició que es converteix, al llarg dels seus quatre moviments,
en un homenatge, volgut o no, però, en tot cas,
prou explícit a la música francesa.
Tot plegat, respira cert regust impressionista i apela de manera clara
una paleta que difumina les harmonies fins al punt de recordar-nos el millor setí.
L'audició del segon moviment ho fa especialment palès.
I nosaltres, de tot això tan ben dit que va portar la Ruth Martínez,
només afegirem que la suite traumàtica va descriure musicalment
una dura experiència viscuda per l'autor, Joan Josep Blai,
quan va ser víctima d'un accident, quan anava passejant amb bicicleta.
Els diferents temps situen l'incident, l'estat de l'UBI,
les diferents operacions experimentades i la superació final.
Comencem, doncs, amb el primer passeig del risc.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Era el primer moviment de l'esbó sinfònic suït traumàtica de Joan Josep Blai,
una obra que ara fa una setmana es va poder escoltar el segon dels concerts
de la trentena temporada del Festival Internacional de Música Pau Casals al Vendrell,
interpretada per la Cobla Mediterrània.
Ara, però, a l'un dos i seguit, ens la porta la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
dirigida per Xavier Pagès, amb Jordi Paulí al saxo, al i Santi Molas a la percussió.
Anem a escoltar el segon temps, aquell que, segons Ruth Martínez, recorda Eric Satí,
titulat tot fent un joc de paraules que aporta una dosi d'humor a una situació certament dramàtica.
Vacances s'escriu a un bubi.
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
Fins demà,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,

,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
, ,
,,
,,
,,
,,
,,
,,
el concert final, mentre que el Premi de la Crítica
i el seu exècid seran atorgats
pels responsables dels programes que difonen
el concurs, a partir de les propostes
efectuades pel comitè seleccionador.
És a dir, nosaltres.
Entre altres, evidentment.
Salmas enrere ja va avançar dades
sobre el proper pleg internacional
de la Sardana i mostres de grups folklòrics,
que en aquesta 23a edició viatjarà
fins a Cracòvia, Polònia, els dies 6, 7 i 8 d'agost.
Ja dèiem que aquesta vegada
la representació tarragonina
anirà a càrrec de la colla sardanista targonadansa
i que també serien, entre molts altres grups
ben diversos, la Cobla Reu Jove,
la Molassa i els gegants i els baguers
de Montblanc. També vam comentar
que la Cobla Reu Jove estrenaria
el diumenge dia 8 al migdia
la Sardana, un tomb per Cracòvia,
del compositor targoní Alfred Abad.
Hi ha, però, un acte que s'avançarà
a tot això que diem, ja que avui dissabte
s'inaugura l'exposició fotogràfica
la cultura popular catalana en imatges,
que es podrà veure a la sala de les
pedres del Palau del
Bieloposki, més o menys,
de l'Ajuntament de Cracòvia
fins al dia 14 d'agost.
Es tracta de les fotografies guanyadores
del concurs bienal sobre cultura popular
i tradicional catalana que organitza
la Federació Catalana de Fotografia.
Aquesta setmana s'ha anunciat el programa
de les festes de Sant Magí a Tarragona.
Des de la perspectiva de les sardanes
i els esbars, es segueix l'estructura
dels últims anys.
El dissabte 14 a la nit,
la representació de les contalles de Sant Magí
a càrrec de l'esbar Santa Tecla
a la plaça de la Pagésia.
El mateix esbar, el dimarts dia 17,
també a la nit,
oferirà el seu espectacle
fragments de festa a la plaça de la Font.
i el dijous 19 a la nit,
diada de Sant Magí,
sardanes a la Rambla Nova
amb la cobla Reus Jove.
I diguem que la setmana passada,
dissabte, tal com es va anunciar,
va tenir lloc el primer concurs
de la temporada bàsic d'honor
pel que fa a les colles veteranes.
Era a Vilanova la Geltrú, la nit,
al plaça Enric Cristòfol Ricard
i, a part que hi hagués colles lliures,
entre elles les colles d'ençàries del Penedès del Vendrill,
de les grans i amb veterans lliures
o Penedès també del Vendrill,
doncs ens centrarem en les colles,
evidentment, de la categoria de veterans,
del bàsic on hi participava la toc de dansa.
El més important del resultat,
doncs que els seus directes competidors
i la toc de dansa van quedar empatats.
Un primer lloc per cada una,
és a dir, la primera sardana,
primera toc de dansa,
segona roques blaves de la passió
i a la segona, doncs al revés.
És a dir, que les coses, mira,
en aquest sentit,
pel que fa a aquestes primeres colles,
queda tot igual.
És com si no haguéssim ballat, vaja.
No.
Sí que van ballar, eh?
Jo ballava i vaig suar, eh?
I vaig suar.
No, no m'estranya, no m'estranya.
Perdó.
Doncs sí, que tot queda així
de cara a la propera cita,
que serà justament l'11 de setembre
a Lloret de Mar.
Diguem que, en tot cas,
la classificació va ser aquesta,
amb roques blaves de la passió
toc de dansa empatades en primer lloc,
en tercer roç de Sabadell,
va donar molta guerra, diguem-ho així.
Quarta relsa dintre el bosc de Manresa,
cinquena dansaires de maig de Barcelona
i quedaria última,
pel que no va presentar el concurs,
la colla Gironina Aires Gironins,
que també és una de les colles
que ballen força bé.
Tot és una colla bastant nova,
però evidentment els seus dansaires
són veterans, ja,
i ho fan força bé.
Propera cita, doncs, com dèiem,
11 de setembre a Lloret de Mar.
I és obligat dir-ho,
encara que després ho comentem a les xafarderies,
avui el concurs de Seret
i serà una colla tarragonina,
la colla tarragonadansa.
Compatirà amb colles com la Violeta del Bosch,
per exemple.
Bé, no hi sereu els...
la colla de la qual ets membre.
No, no, no.
Hem decidit que no.
No, no, no.
De moment no.
Bé, de moment no vull dir que no.
Segur que no, vaja.
Això no s'improvisi.
No, no, no.
Doncs bé, ja ens ho explicaran després.
I tant.
Si els hi va anar tan bé com el costat.
Segur que els hi anirà bé.
Aquell concurs de Seret.
Anem a la música
i parlem de sardanes obligades
o d'alluïment d'un o més instrument,
segons la denominació que preferiu,
que constitueixen autèntics reptes
per als interprets,
ja que precisament estan concebudes
per posar a prova les capacitats dels solistes.
Vetequi una obligada de tenora
amb un nom molt apropiat,
Trencacaps,
l'assigna el baterà músic Miquel Tudela
i la interpreta a la cobla a la ciutat de Girona
amb el seu tenor a Josep Coll Ferrando.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...

...
...
...
...




...
...



...

...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
que potser també hi haurà gent que anirà i marxarà.
Però nosaltres, diguem que des d'aquí, ja sabeu que la primera part és més clàssica,
sardanes i música de coble, i aquesta segona part, jo crec que no t'hi ha de desperdici,
vull dir que no ha de marxar ningú.
I s'hi afegirà, a la Cobla Reu Jove, un d'aquells músics tot terreny,
realment molt bon músic, un xicot jove que alguna vegada l'hem tingut aquí al programa,
el xavi de la salut.
Percussionista.
Sí, l'hem vist també tocar la trompeta molt bé i tal.
Sí, sí, sí.
És un reforç de luxe.
És un gran músic, jo també tinc el gust de conèixer'l i val la pena.
Llavors també vull aquí donar deures a la colla Tarragona Dansa,
que com hem dit, és la colla convidada aquest any a la pleca internacional de la Sardana
que es farà a Cracòvia, Polònia, a la marinera,
que el viatge ja és bastant dur, perquè aniran amb autocar, recordem.
Van amb autocar.
Amb autocar, sí, sí.
De tota manera, ser de gent qui va amb avió, vol directe d'arreu a Cracòvia...
Sí, sí, però és que això va sortir després d'estar-ho lligat i a ells ja no van tirar de temps.
I a part, que penso que tampoc com que van, diguéssim, des de l'organització, amb els d'Adifolc,
doncs els d'Adifolc els hem dit que havien d'anar en bus i han d'anar en bus.
Vull dir que jo crec que ni que haguessin sortit a temps, clar, suposo que a l'avió els hi sortiria molt més car.
I els hi toquen a...
Exacte.
I de un i do, eh, pobres.
Però bé, com que són gent jove i s'ho passaran, segur que molt bé.
Que els empasses i que ens ho expliquin després, no?
Exacte, 48 hores en autobús, re, home, re.
Doncs això, amb aquesta gent, amb els de la Tornadansa, que els apreciem i els estimem tant,
doncs una... els hi hem de donar deures, perquè abans hem comentat que fins al dia 14 d'agost
hi haurà una exposició de fotos, no?, de la cultura catalana.
Doncs els convido que vagin a aquesta exposició, xafardegin i a veure si en alguna d'aquestes fotos
podem trobar algú conegut de les comarques de Tarragona.
Sempre és possible.
Home, segur, segur la Tarragona dansa, per exemple, per dir un nom, eh?
A veure, el David no se'n va, però ara sí que tindrem música en aquella secció que té nom propi,
que es diu La Relíquia.
I sí, aquesta setmana també us oferim La Relíquia, un espai musical dins d'un dos i seguit,
que es recupera enregistraments històrics i o curiosos de sardanes i música per a coble.
I seguim, com en els últims programes, situant-nos a la segona meitat dels anys 50 del segle XX,
i aquesta vegada amb la coble a la principal de l'abisbal.
I tal com vam comprovar dissabte passat, en aquella època l'empresa Telefunken
també actuava com a discogràfica i el seu catàleg incluïa diversos discos de sardanes amb diferents cobles.
El que avui us portem era una mena de llibre disc
que en la seva part escrita oferia un text divulgatiu sobre la sardana,
amb un breu repàs històric i fins i tot instruccions per aprendre a ballar-la, amb gràfics inclosos.
A l'enregistrament hi trobem sardanes de Conrat Saló, Enric Greta Cos, Ricard Vilassau i Vicenç Bou.
La d'aquest darrer no és de les més divulgades, porta el nom de plor d'enyorança
i esforça primerenc que en el catàleg de l'autor ja ha quedat el 1912,
el mateix any que va donar a conèixer a la celebre El Saltiró de la Cardina.
Per cert, que aprofitem per dir que en guany, coincidint amb el 125è aniversari del naixement de Vicenç Bou,
l'Esbar Mongri de Torreia de Mongri, d'on era fill aquest músic,
ha preparat un espectacle basat en algunes de les seves més populars melodies.
Ja en parlarem en propers programes, però de moment avancem que s'anomena Inaudit
i es basa en un treball d'instrumentació de Jordi Molina.
Escoltem aquesta versió del plor d'enyorança amb la principal de l'abisbal de l'any 1958.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit