El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del campanar.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater al micròfon,
els desitgem un feliç diumenge, en el que s'escau la diada de pregària per les vocacions en general
i també per les vocacions nadiües.
Jornada de vocacions natives, domingos 25 d'abril.
Molts països de missió són víctimes de guerres i enfrentaments.
Les vocacions d'aquestes iglesias ponen amor i perdó,
on abans hi havia guerra i odio.
Col·labora amb la formació de qui han estat llamats al sacerdocio
i a la vida consagrada en aquests llocs.
Llama al 91 590 2780.
Jesús ens ha dit que compartim amb tothom l'alegria de la fe i de la seva comunió.
Gràcies als qui han estat fidels a Jesús, sense por,
nosaltres tenim i gaudim la seva veu i amistat.
La vida del perdó en l'amistat de Jesús ens manté sempre nets.
Amb Jesús, que ens dona la vida,
entrem dins la força i l'amor de la Trinitat Divina.
L'alegria de l'amor que compartim tots plegats amb Déu
mantindrà sempre net el nostre vestit baptismal
perquè ens alimentem del cos entregat i de la sang vessada,
escoltant la veu i seguint el pastoratge de l'anyell.
I de tot plegat ens parla avui, quart diumenge de Pasqua,
dintre del cicle C,
l'Evangèlic que serà segons Sant Joan, capítol 10, versets del 27 al 30.
Escoltem doncs aquests passatges en la versió dramatitzada
de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Jesús es passejava pel recinte del temple,
sota el pòrtic de Salomó.
Llavors els jueus l'envoltaren i li digueren
Fins quan ens tindràs en la incertesa?
Si ets el Maciès, digue'ns-ho obertament.
Jesús els respongué
Us ho he dit, però no ho voleu creure.
Les obres que jo faig en nom del meu pare
donen testimoni a favor meu.
Però vosaltres no creieu,
perquè no sou de les meves ovelles.
Les meves ovelles escolten la meva veu.
Jo les conec i elles em segueixen.
Jo els dono vida eterna.
Mai no es perdran
i ningú no me les arrencarà de les mans.
Allò que el pare m'ha donat
val més que tot
i ningú no podrà arrencar res
de les mans del meu pare.
Jo i el pare som-ho.
Després d'haver escoltat aquesta pericopa,
escoltem el comentari de mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
sobre les lectures de la missa dominical.
La Bona Nova
Comentari sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 25 d'abril
ens trobem en el domenatge quart de Pasqua
i tenim la veu de Jesús.
La predicació i el testimoni evangèlic de Pau
i els seus companys
en arribar a Antioquia d'Episcídia
arriba als cors sincers
dels que reuneixen cada setmana
per escoltar la paraula de Déu
i pregar amb peticions i accions de gràcies.
Esperen i volen conèixer i viure la pau que ve de Déu.
Al descobrir la força de l'Evangeli,
segueixen Pau i Bernabé,
que els parlen i els exhorten
a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
Com sempre, no tothom hi està d'acord.
La gelosia fa perdre la netedat
del pensament i de la conducta.
La falta de reflexió és perillosa.
La veritable fe en Déu
ens demana tenir sempre orelles
obertes a la seva crida
que es manifesta en la sinceritat
de totes les persones.
A la nostra fe,
sabem que Déu és amor
i Jesús el manifesta plenament.
A partir d'aquí,
el diàleg mogut per aquest amor
ens portarà a l'alegria
i lleurem agraïts a la paraula del Senyor.
És bonic i agradable
compartir els sentiments i l'alegria
de l'autor del llibre de l'Apocalipsi,
un cristià que celebra el diumenge
contemplant la resurrecció de Jesús,
la seva victòria sobre la por de la mort,
un creient que sent l'experiència
de les multituds que gaudeixen
l'alliberament aconseguit
en la comunió de l'Evangeli.
Gent de totes les nacions,
tribus, pobles i llengües.
Gent que han rentat els seus vestits
amb la sang de l'anyell
i els han quedat blancs.
Gent que valoren el baptisme
com a pares, com a padrins,
com a comunitat que el celebra
perquè tots els qui el reben
visquin l'alegria i la llum
en la comunió trinitària
que demana Jesús quan prega el Pare.
Gent que ningú no podrà arrencar
de les mans de Jesús,
que els dona la vida eterna.
Jesús ens ha dit
que compartim amb tothom
l'alegria de la fe
i de la seva comunió.
Gràcies als qui han estat fidels a Jesús,
sense por,
nosaltres tenim i gaudim
la seva veu
i la seva amistat.
La vida del perdó
en l'amistat de Jesús
ens manté sempre nets.
Amb Jesús,
que ens dona la vida,
entrem
dins la força
i l'amor
de la Trinitat Divina.
L'alegria de l'amor
que compartim tots plegats amb Déu
mantindrà sempre net
el nostre vestit baptismal,
perquè ens alimentem
del cos entregat
i de la sang vessada
escoltant la veu
i seguint el pastoratge
de l'anyell.
I després d'aquest comentari
sobre les lectures d'aquest diumenge,
ens disposem a escoltar
què ens diu la Marissa Jiménez,
que és la delegada diossessana
de Pastoral de Joventut.
Endavant, Marissa!
Una cordial salutació
des de la delegació de joves
de l'Arquivisbat de Tarragona.
Avui volem fer un incís
ben especial
al voltant de la creu
de les Jornades Mundials
de la Joventut.
I és que ja ens falta molt poc
perquè ens arribi a casa.
Volia començar
explicant-vos una història,
una història real
que va passar als Estats Units.
Mireu, cercant un lloc
on recuperarà l'allé,
el senyor Franz Silézzià,
un paleta que va treballar
entre les runes
de les Torres Bessones,
va entrar al hall gegantí
de les Torres
i allà,
en un silenci absolut,
il·luminat només
amb la seva llanterna,
va descobrir
una gran creu,
plantada en vertical,
enmig dels enderrocs.
Darrere d'ella
hi havia dues creus més,
eren més petites.
El seu testimoni ens diu
que va pensar en el Calvari
i en aquella situació
va plorar.
Sobre les parets
botarudes
d'aquell hall,
davant d'aquella
terrible situació,
el senyor Frank
va escriure un grafiti
amb un esprai de pintura
que deia
Casa de Déu.
El lloc
es va convertir
en una meta
de peregrinatge
pels obrers i bombers
cansats pel treball
a la zona zero.
Aquesta creu
és un símbol
de fe i d'esperança
per a tots,
explicava el senyor Silézzià
a tots aquells
que s'atençaven
a la nova casa de Déu.
En els moments
que vivim,
parlar de creu
a vegades
és un absurd,
una bogeria.
Va ser l'any 1984
en un regal innocent
quan en presència
del germà
Roger de Taizé
i la germana
Teresa de Calcuta,
que en
Joan Pau II,
el nostre sant pare
que tan estimat
els joves
va donar
justament
a ells
aquest símbol,
la creu,
una creu gran
i nua,
de tres,
quasi vora
quatre metres
d'alçada,
que durant tot aquest any
havia presidit
dels actes
de l'any sant
commemoratiu
dels 1950 anys
de la creu
de Jesús.
Van ser els joves
alemanys
els primers
a demanar
aquesta creu
que el sant pare
havia regalat
als joves,
amb esperança
i amb fe
amb ells.
I va passar
que inesperadament
més de 120.000 joves
acudiren
a aquesta crida.
S'iniciava
un periple
per diferents països
d'Europa Occidental.
Justament
al costat
de l'Alemanya,
darrere
el taló de ser,
molts joves cristians
eren perseguits
i havien de viure
la seva fe amagats.
Van desmuntar
la creu
i van poder passar-la
a través
de la frontera
a l'Europa de l'Est
fins a Praga.
La creu,
davant la qual
pregaven
tants cristians
vexats
i fins i tot
torturats
pel símbol
de la fe,
fou un símbol
de comunió
i d'esperança
en l'autèntica
llibertat del Crist.
Una creu
que ha remogut
el continent americà,
asià,
asiàtic,
Austràlia
i Àfrica
han estat també
llocs de preguinatge
de la creu
de les jornades
mundials.
Tot
recordant-nos
que en Crist
no hi ha divisions
ni rivalitats
ni discriminacions
socials.
I ara
aquesta història,
aquesta creu
ens arriba
fins a Catalunya
i fins a Tarragona
i ens convida
a participar
amb ella
de la pregària
i de la reconciliació
de tantes coses
que la nostra societat
ha de refer
amb l'esperança
del Crist.
Com hem dit abans,
aquest diumenge
se celebra
la jornada mundial
per les vocacions.
Cal que preguem
per les vocacions
sacerdotals
i de la vida
consagrada.
quan es resa
amb fervor
floreixen
les vocacions.
La santedat
en l'Església
depèn essencialment
de la unió
amb Crist
i de l'obertura
al misteri
de la gràcia
que actua
en el cor
dels creients.
Ens és necessari
conrear,
doncs,
el tracte
íntim
amb Crist.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat.
Déu vos guard.
El quart diumenge
de Pasqua
es coneix
amb el nom
de diumenge
del bon pastor,
donat que llegim
a l'Evangeli
de la missa
el relat
de Sant Joan
que recull
les paraules
de Jesús
sobre la seva
funció
de pastor
de tots els homes.
Des de fa 47 anys
l'Església
celebra aquest dia
una jornada mundial
de pregària
per les vocacions.
També aquest dia
celebrem
la jornada
de les vocacions
nadiues,
un aspecte més
de la vocació
missionera
de l'Església.
Pregària,
doncs,
per les vocacions
i aquest any
molt especialment
per les vocacions
sacerdotals
tant de casa nostra
com d'arreu del món.
Sou testimonis
de la meva
constant petició
per aquest greu
necessitat
de l'Església
que depèn
en primer lloc
de l'acció
gratuïta de Déu
però com ho confirma
l'experiència
pastoral
està afavorida
també
per la qualitat
i la riquesa
del testimoniatge
personal
dels qui ja
han respost
a la crida
del Senyor.
Precisament
aquest és el nucle
del missatge
que el Sant Pare
ens adreça
per aquesta jornada
de pregària.
El testimoni
del Sant Rector d'Arts
Sant Joan
Maria Vianney
que motiva
la convocatòria
de l'any sacerdotal
que estem vivint
n'és un clar exponent.
Amb la seva
santedat
no sols va convertir
el seu poble
sinó que va apropar
milers d'ànimes
a Déu.
En el seu missatge
el Papa
destaca
tres actituds
que calen
perquè el testimoniatge
dels sacerdots
sigui llevat
de noves vocacions.
Estic convençut
que aquestes actituds
també suscitaran
vocacions
si són viscudes
per tots els fidels
i no tan sols
pels preveres.
La primera actitud
és l'amistat
amb Jesús.
Si tots procurem
ser homes
i dones de Déu
no deixarem
de cultivar
una profunda amistat
amb ell
especialment
amb la pregària
que és el primer
testimoni
que suscita
vocacions.
Com l'apòstol Andreu
que va portar
Pere fins a Jesús
ens cal primer
haver-lo vist
i conegut
personalment.
La segona actitud
essencial
en la vida
dels sacerdots
però no exclusiva
d'ells
és el do total
d'un mateix
a Déu.
El Consell
Vaticà II
en diu
que aquesta
és la vocació
de tothom
i dona
fer un do
sincer
de si mateix.
Estimar
doncs
és la clau
de l'existència humana.
Si procurem
tots viure així
estimant
servint
servint
molts joves
descobriran
la bellesa
d'aquest lliurement
com un ideal
pel qual
val la pena
donar
la vida
sencera.
I la tercera
actitud
és la comunió
misteri
que defineix
la vida
mateixa
de l'Església.
Amb ella
se superen
les divisions
es reparen
les fractures
se suavitzen
els contrastos
i incomprensions
es perdonen
les ofenses
potser ens manquen
les vocacions
perquè
en el sí
de les nostres
comunitats
encara no vivim
de ple
aquesta autèntica
comunió.
Preguem cada dia
per la intenció
que ens convoqui
en aquesta jornada
de pregària
demanant a Maria
Mare de l'Església
que promogui
i custodí
els germans
de vocació
que hi hagi
en els cors
dels joves
als quals
Déu cride
a seguir-lo
de més a prop
i jo els asseguro
que seran
molt feliços
si responen
afirmativament
a la voluntat
de Déu.
Adeu-siau.
El diumenge
quart de Pasqua
s'anomena també
el diumenge
del Bon Pastor
perquè en la lectura
evangèlica
de la missa
es llegeixen
aquestes paraules
de Jesús.
Les meves ovelles
escolten
la meva veu
jo les conec
i elles
em segueixen
jo els dono
vida eterna
mai no es perdran
i ningú
no me les arrencarà
de les mans.
Unes paraules
plenes de consol
i esperança
i molt oportunes
per aquest temps pasqual
centrat en la plenitud
de vida
que Jesús
ens comunica
en especial
en els sagraments
i de manera
eminent
en l'Eucaristia.
L'Església
també celebra
aquest diumenge
en sintonia
amb la paràbola
de l'Evangeli
la jornada mundial
de pregària
per les vocacions
i també
la de pregària
per les vocacions
nadiues.
En torn de la festa
de Sant Josep
celebrem el dia
del seminari
però aquest diumenge
la nostra reflexió
i la nostra pregària
abraçan
no només
les vocacions
sacerdotals
sinó
totes les vocacions
a la vida consagrada
a Déu
arreu del món.
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
són moltes
les persones
que fins i tot
ens a nosaltres
toquen les conseqüències
d'un sistema
materialitzant
i depredador
que desvetlla
ambicions
i aixeca muralles.
El nostre món
és injust
i desigual.
La riquesa
segueix concentrant
mentre milions
de persones
viuen en la misèria
més eixorca
i sense preveure
camins de regeneració.
Els preus augmenten
i els sous
s'estabilitzen.
La mateixa
boneticitat
del sistema
frena el desenvolupament.
Si la gent
no té diners
no pot comprar
i el mercat
evidentment
queda col·lapsat.
Arribats
en aquest extrem
i tot falla
la lògica
del sistema.
Són moltes
les famílies
que avui ploren
l'engany
l'engany
d'haver
allargat
més el braç
que la mànega.
El mercat
havia de funcionar
a costa
del que fos
amb diners
propis
o amb diners
emprats.
Consequència
hem perdut
bous i esquelles
sobretot
els més pobres.
En sexe
ha aixugat
la font
i correu-hi tots.
Molts
no sols
han perdut
el pis
que tenien
hipotecat
sinó que
al damunt
se'ls cobra injustament
la diferència
entre el preu
amb què es va
gestionar la compra
i el preu
que n'ofereixen avui.
La crisi
econòmica
és certament
conseqüència
d'una crisi
de valors.
La mentida
té carta
de circulació.
El benefici
ho justifica
tot.
El consumisme
s'ha convertit
en el dinamitzador
de l'existència.
La honradesa
s'afos
com l'aigua
en el sol.
Ens han volgut
espavilar
a base
de trampes
i fal·làcies.
Abans
deien pobres
per honrats.
Avui
l'honradesa
resulta
en crònica.
La veritat
és que ja
està parlant
de creixement
econòmic
sense que
per altra banda
es noti
una disminució
de l'atur
laboral.
Per això
quan s'apunta
insistentment
en la desregulació
del treball
per crear
nova ocupació
el papa
Benet XVI
insisteix
en la necessitat
d'un treball
decent
que sigui
expressió
de la dignitat
de tot treballador
home o dona.
El número 63
de l'encíclica
Cara de Simveritate
demana
un treball
elegit
lliurement
que associi
els treballadors
de cara
a un millor
desenvolupament
de la societat
que faci
que els treballadors
siguin respectats
arreu
evitant tota mena
discriminació
que permeti
satisfer
les necessitats
de les famílies
i escolaritzar
els fills
sense que es vegin
obligats
a treballar
que permeti
als treballadors
organitzar-se
lliurement
i fer sentir
la seva veu
que deixi espai
perquè home
es pugui
retrobar a si mateix
dins l'àmbit
personal
familiar
i espiritual
i que asseguri
una situació
digna
als treballadors
que arribin
a l'edat
de jubilació
fins aquí
el papa Benet XVI
ho afirmen
també
d'una manera
prou clara
els nostres bispes
en la seva declaració
davant la crisi
moral i econòmica
som conscients
de la gravetat
de la situació
en la que ens trobem
immersos
per causes
que tenen
el seu origen
en la pèrdua
de valors morals
la manca
d'onradesa
la coobdícia
que és l'arrel
de tots els mals
la manca
de control
sobre les estructures
financeres
potenciades
per l'economia
globalitzada
si no s'estructura
la societat
segons altres paràmetres
anem abocats
al desastre
i avui ja no són
només el papa
i els bispes
els que clamen
per una recuperació
moral
sinó fins i tot
els mateixos filòsofs
i sociòlegs
i increents
estan clamant
per una nova
moralització
de la societat
sense moral
no hi ha societat
no hi ha home
l'home és persona
en tant en quant
es manté fidel
als seus principis
en la mesura
en què hi ha
una base
antropològica
que fa de taler
sobre el que es va
plasmant
el teixit
de la societat
estem immersos
en una crisi
d'humanisme
l'obsessió
per tenir
ha fet oblidar
la responsabilitat
de ser
un dels pensadors
d'avui
no creient
i de més anticlerical
afirmava
no fa pas massa
que la crisi
que estem vivint
és la conseqüència
d'una gran perversió
d'una inversió
radical
de principis
d'un llarg
procés
d'incivilització
i d'autodestrucció
només cal tenir
ulls de la cara
i una mica de seny
per donar-nos
que una societat
civilitzada
no es pot sostenir
sobre uns paràmetres
evidentment econòmics
i injustos
que ens infecten
a tots
i contaminen
l'ambient
més que no pas
la mateixa
pol·lucció física
el que l'Església
ve predicant
des de fa anys
a través de la seva
doctrina social
avui es revela
en tota la seva
noesa
i estridència
amics
fins un altre dia
si Déu plau
moltes gràcies
per la vostra atenció
en el centre
de tota comunitat
cristiana
hi ha l'Eucaristia
diu Benet XVI
en un dels seus missatges
amb motiu
de la jornada
d'avui
i l'Eucaristia
està íntimament
vinculada
a les vocacions
al sacerdoci ministerial
com hem recordat
en la celebració
del dijous sant
qui es posa
al servei
de l'Evangeli
afegeix
al Sant Pare
si viu
de l'Eucaristia
avança
en l'amor a Déu
i el proisme
i contribueix
així
a construir
l'Església
com a comunió
es pot afirmar
que l'amor
eucarístic
motiva
i fonamenta
l'activitat
vocacional
de tota l'Església
perquè
com ha escrit
en la cíclica
Déus
Càritas
Est
les vocacions
al sacerdoci
i els altres
ministeris
i serveix
floreixen
en el poble
de Déu
allí
on hi ha
persones
en les quals
Crist
es fa visible
per mitjà
de la seva
paraula
en els sagraments
i especialment
en l'Eucaristia
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la
delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les
esglésies
Déu vos guard
Aquest diumenge
25 d'abril
es celebra
la jornada
missionera
del
clergat
nadiu
organitzada
per l'obra
missional
pontifícia
de Sant Pere
Apòstol
aquesta jornada
pretén sensibilitzar
el poble
cristià
sobre la situació
de les vocacions
nadiues
i promoure
l'esperit
missioner
en el poble
de Déu

tot recomanant-los
que ells
són els primers
evangelitzadors
del seu país
el papa recordava
els afectats
per les inundacions
del mes de març
tot pregant
a fi que
el senyor
doni el repòs
etern
als difunts
i fortaleix
i esperança
a tots
els que estan
sofrint
les conseqüències
d'aquella tragèdia
tot fent-los memòria
de la celebrada
segona
assembleia especial
per a l'Àfrica
del Sínode
dels Bisbes
abocava
la invitació
a multiplicar
els esforços
en servei
d'una evangelització
més profunda
del continent
al mateix temps
que exhortava
preveres i laics
a resistir
a la seducció
d'una cultura
materialista
d'individualisme
que va arrelant
en molts països
també a treballar
sense de fallir
per una pau duradora
basada en la justícia
la generositat
envers
els més pobres
i un esperit
de diàleg
i de reconciliació
urgia
els bisbes d'Huganda
a seguir guiant
els qui
amb cor generós
ajuden
els desplaçats
els orfes
de les zones
assolades
per la guerra
que animin
els que tenen
cura
de les persones
afectades
per la pobresa
el sida
i altres malalties
exhortant-los
a que vegin
en aquells
que tenen
la cara
sofrent
de Jesús
el papa
feia referència
als programes
d'educació
en les parròquies
escoles
i associacions
així com
la intervenció
dels mateixos bisbes
en temes
d'interès comú
que representen
la difusió
d'una cultura
més sòlida
per part dels catòlics
El Sant Pare
deia als bisbes
que estaven cridats
a donar
un testimoniatge
clar
de solidaritat
pràctica
que neix
de la comunió
amb Cris
al mateix temps
que totes les comunitats
han de saber
lluitar
per l'autosuficiència
les persones
que desenvolupin
un sentit
de responsabilitat
envers
ells mateixos
la seva comunitat
i la seva
església
amb un sentit
catòlic
de sensibilitat
envers
les necessitats
de l'Església
universal
Adéu-siau
Déu té necessitat
dels homes
necessita nois
i noies
homes i dones
que com a humils
col·laboradors
de Jesús
es comprometin
a fer bategar
el cor del món
es decideixin
a realitzar
per al poble cristià
els diversos serveis
del sacerdoci ministerial
i de la vida
consagrada a Déu
tant a casa nostra
com a d'altres països
preguem
especialment avui
per aquesta intenció
i després
actuant en conseqüència
dia rere dia
i durant tot l'any
i això és tot per avui
els convidem a retrobar-nos
en aquest mateix punt
del dial
o en aquesta mateixa
pàgina d'internet
el diumenge vinent
que serà ja
el cinquè diumenge
de Pasqua
fins aleshores
feliç setmana a tothom
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!