Gràcies.
Les últimes setmanes hem anat repassant bona part dels cursets d'aprenentatge de sardanes
que s'estan portant a terme a Tarragona i les comarques més properes.
Una iniciativa aquesta que porten a terme diferents entitats
i que junten els cursos que periòdicament es fan a les escoles
perquè no hi hagi excusa per aprendre aquesta dansa
que d'altra banda tampoc resulta tan difícil d'agafar-li el fil de manera més espontània a qualsevol ballada
només cal perdre una mica de vergonya i esclar mirar de no destorbar gaire la resta de balladors.
Més complicat resulta això pel que fa als esbars més dedicats a l'espectacle
i treballant multiplicitat de danses.
Naturalment ells també ofereixen formació encara que més encarada
a proveir de dansaires als respectius cossos de ball.
Una tasca aquesta que han de desenvolupar permanentment si volen sobreviure
començant, si pot ser, amb els més petits.
Així ho fan, posant per cas, els dos esbars de la ciutat,
l'esbar d'Ensaire de Tarragona i l'esbar Santa Tecla
que tant un com l'altre disposen de la seva secció infantil
que fa la funció d'escola de dansa i de planter.
Això no vol dir que aquests petits no puguin efectuacions
com la que no fa gaire presentava l'esbar d'Ensaire de Tarragona
i la que aquest cap de setmana farà l'esbar de Santa Tecla.
Serà en format de trobada d'esbars infantils i juvenils
per tal que els joves d'Ensaire vegin que d'altres com ells
a diferents poblacions hi s'hi relacionin.
La cita, doncs, és demà diumenge al migdia al Moll de Costa
i seran a més dels nens i nenes i els nois i noies de l'esbar Santa Tecla
que seran els anfitrions, els de l'esbar Sant Julià de l'Arbós
i de l'esbar Maragall de Barcelona.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts.
És que m'he sentit així molt fort.
Estem rient per aquí o què?
Ui, molt bon dia.
Benvingut a tothom, sí, sí.
Tornem a ser aquí.
Graduem els cascos.
Sí, sí, sí, ja està, ja està.
Tot a punt.
És que ha sigut allò...
Ui, que he retronat tota.
El comencem així fort, fort, pel un, dos i seguit.
Edició 706.
Sí, sí, sí.
I la setmana passada dèiem, d'aquí una setmana hi tornem i...
Doncs ja hi som.
Ja hi som, ja hi som.
És que volant, i tenim un munt de coses per dir.
Com sempre.
I amb l'ajut, amb la col·laboració del Lluís, el comptador de sa,
i aquí davant del micro, doncs la Maria Rosa.
I l'Àngel.
I l'Àngel.
Anem a fer un resum.
Mira, amb els comencem.
Som-hi.
Ja ho donàvem per suposat, però, esclar, no tothom és habitual del programa.
Els que ens puguin estar sentint, l'un, dos i seguit, què fem aquí cada dissabte al migdia?
Us parlem de sardanes, dels bars, de música per a Cobla, amb la intenció de posar-vos al dia del que passa en aquesta parcel·la,
en aquesta part de la cultura pobla i tradicional, però, esclar, tampoc tancant-nos, només els més directament interessats en això.
Ens agradaria, doncs, que fer companyia, així mitjançant la ràdio, a tots aquells que ara ens pugueu estar escoltant.
Això sí, parlarem a l'agenda, doncs, de molts, moltíssims, aplecs que hi han convocats aquest cap de setmana i el proper.
Possiblement sigui el punt de l'any en què n'hi ha més, aquesta mena, aquesta part de l'activitat sardanista.
Aplecs, per exemple, com el d'Altafulla, demà aquí, si tant, el més proper a la ciutat de Tarragona.
A la secció del tema, avui hem triat una altra qüestió semblant a la de la setmana passada.
Paràvem l'atenció amb un compositor, d'aquells que potser sí que els que més exposats hi esteu,
doncs el coneixereu, Joan Josep Blai, però, i que té un valor important i aquell punt de diferent de la seva obra,
i aquesta setmana hem volgut fer alguna cosa semblant, semblant.
Paràvem l'atenció amb el compositor Josep Solà, ja traspassat, això vol dir que ja és d'una generació anterior,
de la setmana passada, però també amb un origen diferent de la música paracobla,
però que hi va acabar treballant i, a més, fent molt bona feina.
Parlarem del tema del programa d'avui.
L'agenda, a més a més de Plex, ens recordarà aquesta trobada dels bars infantils i juvenils dels Serrallos,
clar, a part dels concursos de colles i moltes altres actuacions,
i a les notícies parlarem d'un guardó.
Veu que la Federació Sardanista n'atorga cada any un grapat, un cartell realment important,
però hi ha una altra convocatòria potser més modesta,
però que també segueix reconeixent any rere any la gent que treballa dins el món de la Sedana,
sobretot és el guardó Floricel Serrador.
I una cosa que comentàvem com a xafarderia, doncs ara ja ha sorgit com a notícia,
i és que la Cobla Marinada, una de les formacions actuals amb més prestigi,
ha fitxat, diguem-ho així, a un músic, doncs que també podríem dir allò que abans comentàvem d'en Blà i d'en Solà,
que el seu origen no és ben bé, la Cobla, però que hi treballa també i aporta dosis de novetat i de renovació,
l'Esteve Molero.
Presentarem un disc també, un disc que ha aparegut fa poc, un disc que és una llarga col·lecció,
que es publica a Palamós, i la música d'aquest disc i d'altres, entre elles la relíquia,
anem a formar aquest programa, que estaran vosaltres fins a dos quart de dues de la tarda.
I per començar l'Undos i seguit d'avui, hem escollit una interessant sardana de Joan Jordi Baumala,
músic que va passar d'interpretar la tenora i el tible a la Cobla Sabadell,
a fer-ho amb el Contrabaix a la Sant Jordi, on hi va estar gairebé 10 anys.
Com a compositor també ha fet un trànsit, diguem-ne, singular,
que és de passar d'uns instruments a uns altres tan diferents,
doncs, com a compositor deia, va passar de sardanes més treballades musicalment
a unes altres més pensades per engrescar els balladors de plaça.
La que ara escoltarem més aviat és del primer estil,
encara que no se li pot retreure l'atractiu d'en Saire.
En tot cas, Amaranta, que és el nom de la sardana,
va ser guardonada als Premis Ramon Serrat de l'any 1989,
juntament amb una altra composició seva anomenada Ofrena Lleida.
Amaranta ens ofereix la Cobla a Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La José Solá Orquesta
Com a compositor es va dedicar a un gènere molt ric,
encara que amb molt pocs especialistes a l'estat espanyol,
la música per a pel·lícules.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La primera pel·lícula de l'any 1958 de Juli Coll,
un vaso de whisky amb Arturo Fernández encapçalant el repartiment.
Tant va impactar la música de Josep Solá,
que per cert apareixia a la cinta amb la seva orquestra,
que seguirien moltes més col·laboracions,
a films com Los Cuervos, Fuego, Los Tarantos...
L'última va ser la banda sonora de Crónica sentimental en rojo
de Francesc Rovira Veleta el 1986.
L'apotació de Josep Solá en representarà
tota una renovació en la música de cinema espanyola.
Escoltem-ne un altre exemple destacat.
Trampa a l'amanecer del 1959.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una música que en el cinema
que es feia a l'estat espanyol en aquella època
va ser tot un revulsiu, un canvi,
un canvi radical, va aportar
qualitat i so
doncs caire jazzístic
podríem dir-ne. En Jusob Solà també
va escriure ballables que van ser força populars
en aquell moment, com els Mambos Abrilesco
i Minatures. Amb el temps però va passar
a treballar a Televisió Espanyola, va fer
d'assessor musical i creia algunes sintonies
de programes. Finalment va ser
consellent cap de la Societat General d'Autors
i Editors a Catalunya.
Precisament dins d'aquest organisme va promoure
la creació d'un concurs musical
de Sardanes, que ha esdevingut un dels més
prestigiosos i que a hores d'ara té vigent
la 26a convocatòria.
Un altre concurs musical, aquest organitzat
per l'Ajuntament de Mollat del Vallès i per l'entitat
Tradicions i Costums, també d'aquesta
ciutat on va néixer Josep Solà,
amb premis per a música per a Cobla i per a
Sardanes, porta el nom del mestre.
Ell mateix en va escriure força de Sardanes,
algunes de les quals van ser premiades. També va deixar
diverses obres de concert lliures per a Cobla.
És el cas de la suïta en tres temps,
impressions d'un viatge, premiada Banyoles
l'any 2000 i tríptic d'un dia qualsevol.
Ara us proposem escoltar
una altra suite, aquesta en quatre temps,
anomenada Sentiments. Així,
el mestre Solà vol expressar en música
sentiments com el neguit, la solitud,
la melangia i la festa.
Amb la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
dirigida per Jesús Ventura i Jurep Solà,
amb la participació de Santi Moles a la percussió.
Escoltem primer el temps
anomenat Neguit, Allegro Moderato.
i Jurep Solà.
i Jurep Solà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Temà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!