Ha passat una setmana ja
i estem de nou amb vosaltres
des de Tarragona Radio
amb el número 326
de Habaneras
des del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del走
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
del Balcó
La habanera del que va a ser director del teatro Alhambra Principis del segle XX,
a Cuba, a La Habana, concretament, Jorge Anquermán, la flor del yumurí.
Ara el grup bergantí i la lletra anònima de música de Josep Bastón
interpretan folia.
Mareu-vos al mar, és un lladre lladre,
m'ha robat el fill, el marit i el pare.
Encara que avui vegeu l'aigua mansa,
de sobte traïdors i pot-vos en grama.
No us enfia el pas, és un lladre lladre.
M'ha robat el fill, el marit i el pare.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Des de bon matí fins a la nit d'entrada.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Mareu-vos al marit i així va cridant d'una banda a l'altra.
Mesteriosament i amb veu baixa, baixa.
Però torna de cop a cridar exaltada
i collint palets la pedrega en ràbia.
Prema mi, mare, doncs, per la meva ànima.
O torna'm el fill, el marí i el pare.
I així va cridant d'una banda a l'altra.
Des de bon matí fins la nit entrada.
Té moments de tot que em dóna oli per a col·lar.
I boi de fallin, va murmurant llàdre.
I boi de fallin, va murmurant llàdre.
Llàdre, llàdre, llàdre.
I boi de fallin, va murmurant llàdre.
«Los dulzaineros del Bajo Aragón».
Soferèixen una habanera de Blas Coscollar.
Habanera viella.
I boi de fallin, va murmurant llàdre.
I boi de fallin, va murmurant llàdre.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Diferents cambios de ritme dintre de la mateixa canzona que de Cas,
la vanera, una vanera que a vegades ha sonat i a vegades ha sonat en diferents ritmes,
com ho deia.
Això és curiós i passa moltes vegades.
El grup de Palafruxera El Tapé ens canta del llibori el balcet mariner, vell pescador.
D'en llibori de Sant Feliu de Guixos els hi farem aquell balcet mariner que fa 35 anys que es canta, vell pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Aig pescador.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
transmissió en definitiva
això va passar
amb la melodia que sentirem
cantant el coro femení
de Mieres
molts autors han figurat
i la realitat és que desconeixem
la veritat d'autor
La caña dulce
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
Estando yo una mañana
triste y llorosa mirando al mar
me encontré con una mula
la que me mostra un basú delantal
me encontré con una mula
que me mostrava su delantal.
Quiéreme, niña, quiéreme, niña, quiéreme siempre.
Quiéreme tanto, quiéreme tanto, como te quiero.
Si a cambio de esto yo te daré la caña dulce, la dulce caña, la caña dulce y el buen café.
La, la, la, la, la, la, la...
Sus ojos eran azules como las olas del mar de amor.
Y su cinturita curva, la como la caña del pescador.
Y su cinturita curva, la como la caña del pescador.
Quiéreme, niña, quiéreme, niña, quiéreme siempre.
Quiéreme tanto, quiéreme tanto, como te quiero.
La, la, la, la, la, la...
Quiéreme, me gusta, quiéreme, vengan.
La, la, la, la, la, la, la...
Quiéreme, me gusta, quiéreme, vengan.
La, la, la, la, la, la...
Uuuu...
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
con el viento en libertad
de callos y de manglares
de guajiros y palmares
Programa 326 de Vaneras
des del balcó a través de Tarragona Ràdio
amb Núria Cartanyà i Javier Perdina
Us esperem la propera setmana
Continúa oferintvos
habaneras cançons marineras
a través de Tarragona Ràdio
de buen café
Molatae
Molatae
Molatae
La cubanita
La cubanita
Y allá en la bahía
Y allá en la bahía
Con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
Sentados en la bahía
contemplando el mar azul
Yo le canté
Yo le canté
Yo le canté esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manglares
De guajiros y palmares
De guajiros y palmares