Gràcies.
L'últim número de la revista digital Tornaveu
que publica l'ens de comunicació associativa
ens ofereix un interessant editorial
que planteja una qüestió d'aquelles
que tothom del món associatiu sap i pateix
però pocs gosen comentar públicament.
Bàsicament analitza l'impacte de la crisi
en el suport a les festes tradicionals.
Constata que aquest estiu s'ha notat força
que les festes majors han patit
la manca de recursos municipals
i que no hi ha diners per moltes activitats
considerades superflues.
Recorda que hem superat 3 dècades de democràcia municipal
i que els ajuntaments, sorgits de les eleccions del 1979,
van heretar unes estructures municipals obsoletes,
incapacitades per a resoldre els problemes
immediats de la ciutadania,
però la desastrosa situació econòmica
en què es mouen actualment assegura
també és conseqüència de la seva gestió.
També diu que l'editorial,
que precisament és a les partides d'esport i cultura,
que ara es retallen,
on l'acció municipal ha provocat
un canvi de model incoherent.
L'intervencionisme en el camp de l'esport
és prou conegut,
no ho és menys el que s'ha produït
en el camp de les festes i la cultura.
Són dues activitats que tenen rendibilitat política.
Asegura també, entre altres coses,
que la contractació dels espectacles
es fa des del criteri de l'interès polític.
L'editorial de la revista Tornaveu
es queixa entre altres coses,
entre moltes altres coses més,
que s'ha trencat el model tan nostre
de l'autogestió de la cultura
i no mostra que mentre no es dubta
a dedicar grans esforços
a segons què,
que abasteix molt
i té impacte mediàtic
o permet lluir els polítics
en eterna campanya,
altres resten oblidats
i pateixen les restriccions.
Us recomanem una lectura
atenta i completa d'aquest text,
però per si en teniu algun dubte
del que denuncia,
només cal que aneu avui mateix
a passejar pel carrer Mallorca de Tarragona
i als seus voltants.
I, esclar, demà, més o menys al mateix lloc,
a més de les actuacions
que són la festa autèntica,
pareu atenció en el context.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia a tothom.
Dos d'octubre.
Ui.
No?
Sí.
Sant Fermín.
No, no, gairebé.
No, gairebé, gairebé.
Escolta'm,
aquí deu haver-hi Maria Rosa alguna cosa, eh?
De què?
Perquè avui saps quin dia és.
Sí, avui sí que ho sé.
Segons dia del mes d'octubre.
No és...
La cita habitual de l'Undra a seguir.
Quin sant és avui, aviam?
Avui és sant, sant, sant.
Sant Locutor.
No, no, no!
Sant s'acabó, vinga.
Anem, comencem.
No, escolta'm,
com hem de dir que ara la gent deu dir què?
Felicitats, Àngel, felicitats.
No és un sant, són sants.
Com que sants?
Sants Àngels Custodis, diuen.
Ah, mira.
Ara diré en Custodi.
A partir d'avui.
Has de reconèixer que no ho he celebrat mai
i m'han recordat així de casualitat.
No, doncs nosaltres et felicitem.
No, doncs estem aquí
entre moltes altres coses per recordar-t'ho.
Custodi, endavant.
I entre altres coses,
per dir que l'1, 2 és seguit,
és que si no, l'edició número 722...
És que sempre comencem d'aquesta manera.
Que avui tenim la Núria magnífica, com sempre,
preparada per el control de so.
Ella ja ho sap per què ho dic,
que és magnífica.
I que també tenim el David
i la Maria Rosa
i un servidor.
Ah, per favor.
I la Marta.
El racó de la Marta.
No ens podem deixar la Marteta.
Per favor.
A vegades dius les coses per rutina, no?
Sí, sí, sí.
Ens hi hem d'acostumar, ja.
Sí, sí, no pot ser això.
Anem a començar, com sempre,
amb el sumari de continguts del programa.
Parlava de rutina i a partir d'ara
ho serà durant uns grapat de mesos
el nostre programa.
Començar amb una eliminatòria
de la sardana de l'any.
Això que sí, rutina,
però cada setmana serà ben diferent
perquè seran quatre composicions,
almenys en aquesta primera part,
del concurs,
en aquesta primera tanda,
són quatre sardanes
completament noves
que s'han estrenat
al llarg d'aquest any 2010
i que posem a la vostra consideració,
com sempre,
perquè les voteu a l'agenda,
doncs es notarà,
doncs això,
que cada vegada va baixant més l'activitat,
sobretot pel que fa
ballades de sardanes,
encara déu-n'hi-do
el que queda
pel que fa a concursos de colles
i el que queda també encara
pel que fa a plecs.
Tot això ho podrem anar apreciant
en aquestes agendes
i entre elles la d'avui,
que, com sempre,
va estar els propers vuit dies.
A les notícies
ens farem ressò
d'algunes d'aquelles activitats
potser que ens queden llunyanes
d'aquí a Tarragona,
però val la pena
ressenyar-les,
com per exemple
la commemoració
dels 50 anys
de Ciutat Pobillas.
Fa 50 anys
es va anomenar
la primera Girona
i allí ho volen celebrar.
És justament avui,
avui dissabte,
en diversos actes
i deixar constància
d'una activitat
ja oferta.
Imagineu-vos
una tenora
al mig d'una òpera.
Doncs sí,
això es va produir
aquí el passat
mes de setembre
al Liceu de Barcelona.
Parlarem
de les activitats
de les colles
sardanistes
amb una atenció
preferent
a les colles
d'aquí,
de la ciutat de Tarragona
i el paper
que estan fent
els concursos
que es celebren
arreu del país.
Tindrem xafarderies,
oi, David?
I tant que sí.
I sospito que interessants.
I tant,
com sempre.
Sí,
sempre això.
No ho dubtem pas.
I la música,
esclar,
que a part de la Sardana de l'any
ens anirà acompanyant
al llarg del programa,
però això,
precisament,
comencem
amb la Sardana de l'any.
Des de la setmana passada
ja és en marxa
una nova edició,
la 22a,
del Sardana
en la Sardana de l'any.
Recordem-ho,
es tracta de la promoció
de les novetats musicals
sardanistes
en forma de gran consulta popular
que promou
la Federació Sardanista
de Catalunya
i que culmina
amb l'elecció
de la Sardana
més popular
de les estrenades
a l'alt llarg
de l'any 2010.
De moment,
ens trobem
en la primera fase
d'eliminatòries,
en la qual podem escoltar
cada setmana
quatre sardanes
que són presentades
en format
d'una tirada
de curs
i una tirada de llargs,
sense anunciar
nom de la peça
ni autor,
de les quals
cal triar-ne
una per mitjà
d'un vot.
Comencem
parant atenció
en la primera Sardana
d'avui
que interpreta
la cobla marinada.
que l'on va draper
o do mirrorts,
d'unnehà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
resultat de la primera eliminatòria.
Aquí, però, us hem de llegir un comunicat
que ens ha fet arribar a la comissió organitzadora
del concurs La Sardana de l'Any, i diu així.
Lamentem informat d'un error que s'ha produït
en el muntatge de la sardana que ha concursat
en el primer lloc de la primera eliminatòria
de l'edició 2010, la corresponent
al cap de setmana dels dies 25 i 26 de setembre.
Aquesta errada consisteix en la supressió
de 20 compassos de llargs, fet suficientment important
perquè l'obra quedi desvirtuada.
I segueix dient que ha analitzat el fet
i presentades disculpes a l'autor de l'obra
i a les persones a les quals s'havia dedicat
aquesta sardana, la comissió organitzadora
ha decidit dues coses.
D'una banda, validar els resultats
que afecten les sardanes interpretades
en segon, tercer i quart lloc de la primera eliminatòria
i després incloure aquesta mateixa sardana
en una propera eliminatòria
perquè pugui ser valorada la seva totalitat.
El comunicat de la comissió organitzadora
de la sardana de l'any acaba comentant
fem notar que després de sis edicions
del concurs és la primera vegada
que ha succeït una circumstància semblant
i que per evitar noves errades d'aquest tipus
s'han incrementat les mesures de control.
I aclarit això, diguem que la resta
de sardanes de la primera eliminatòria
van obtenir aquests vots.
La número 2, que portava el nom de
Senzill Homenatge i de la qual era autor
Alfred Abad, va rebre 143 vots.
La número 3, signada per Joaquim Soms,
era per...
no, amb el títol
per Lionel Roig
i tingué 214 vots.
I finalment, la número 4, titulada
Déu lustres, de Daniel Gasulla,
registrará 131 vots.
La sardana que passa a la fase de semifinals
és, doncs, per Lionel Roig
de Joaquim Soms.
I anem ara, ara sí, a la tercera sardana,
la interpreta la cobla marinada.
de Joaquim Soms.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I comencem l'agenda d'avui per l'ambus de plecs.
Per avui mateix dissabte, dia 2 d'octubre, a Girona,
a la plaça de la Independència, per la tarda,
commemoració dels 50 anys de Girona
com a primera ciutat pobilla de la Sardana.
Hi haurà una doble ballada amb l'escobla, ciutat de Girona
i la principal de l'Abisbal.
També avui, la plec de la Barceloneta, Barcelona,
a la tarda, la plaça del Mar, amb l'escobla contemporània
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Passem a demà diumenge, amb el 36è plec de Malgrat de Mar,
matí i tarda, al Parc Francesc Macià.
Amb l'escobla, els Mongrins, Joan Íbola de Sabadell,
la principal del Llobregat i ciutat de Girona.
I també el 23è plec del Roser, a Martorell,
matí i tarda, a la pista Jardí del Progrés,
amb l'escobla, Marinada, Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A la tarda, hi haurà un concurs de colles improvisades.
I l'última plec de demà diumenge,
el 23è de Vilanova, de Bellpuig, a la tarda i a la nit,
al pavelló poliesportiu, amb l'escobla,
la joríbola de Gramunt i Bellpuig-Cobla.
Passem ara diumenge vinent, dia 10,
amb el 23è plec de Tossa de Mar, matí i tarda, el Passeig del Mar,
amb l'escobla, la principal del Llobregat,
ciutat de Girona i Flama de Farnés.
I també el 39è plec de Súria, matí,
concert al pavelló d'Esports, a la tarda,
ballades a la plaça de Sant Joan,
amb l'escobla, la principal de l'Ebisbal,
juvenívola de Sabadell i Súria.
A la tarda, hi haurà un concurs de colles improvisades.
I un dels últims aplecs a les comarques terragonines,
el 43è plec de Flix,
a 3 quarts d'11 del matí, a les 4 de la tarda,
l'Ermita del Remei, amb les cobles Marinada i Riella.
A la tarda, concurs de colles improvisades,
i coc ràpid i vidols per a tothom.
Cal dir que en cas de mal temps es faria el poliesportiu.
I us parlem ara de ballades de Sardanes,
en concret dues programades per demà diumenge,
la primera a 3 quarts de 12 del migdia, a Covelles,
a la plaça de la Vila, amb la coble Reus Jovem.
I la segona a les 6 de la tarda,
a Vespella de Gallà, amb la coble Reus.
I passem a colles sardanistes,
activitat de colles, a concursos per demà diumenge,
n'hi ha dos, i tots dos a la mateixa hora,
a 2 quarts de 12 del matí.
Una a Caçada a la Selva, al passeig Vilaret,
territorial comarques ironines i colles lliures,
amb la coble Flama de Farners.
I l'altra, a Cornellà de Llobregat,
a la plaça de la Sardana, al campionat veterans,
infantils i juvenils, i colles lliures,
amb la coble Ciutat de Cornellà.
I acabarem, com és habitual,
parlant-vos d'esbars.
Per avui, dissabte, dia 2, a dos quarts de 6 de la tarda,
a Reus, a la plaça del Castell,
cinquena trobada d'esbars infantils a Reus.
Organitza i participa
esbar Santa Llúcia de Reus,
amb el grup de dansa Ramon Dolzina de Vilaseca,
l'esbar d'en Saire Santa Oliva,
d'Olesa de Montserrat,
i el grup de dansa de l'Aleixà.
També avui, però a les 10 de la nit, al Vendrell,
al Teatre La Lira,
s'oferirà l'espectacle Síntesi
amb l'esbar Ciutat Comptal de Barcelona.
I per demà...
Ai, perdó, demà no, diumenge vinent,
anava a dir demà diumenge, no,
diumenge vinent, dia 10, a les 6 de la tarda,
a Reus, a la sala Santa Llúcia,
i actuarà l'esbar Santa Llúcia,
en motiu del Congrés Nacional de Passos
del Dabellament de la Creu.
Doncs aquesta sintonia ens recorda
que entrem a la part de la relíquia.
L'1, 2 i seguit recordem l'obra sardanista
del compositor Vicenç Bou,
d'aquí enguany es commemora
el 125è aniversari del seu naixement.
Anem oferint la seva obra enregistrada
en un repàs que la setmana passada
havíem deixat l'any 1918,
una època en la qual trobem moltes sardanes
amb nom de dona,
tantes que l'any 1977
es va poder publicar un disc
amb 10 sardanes d'aquestes
i no es van exaurir pas.
Aquell disc es titulava
Vicenç Bou, sardanes dedicades a les noies catalanes,
així un títol molt de l'època,
i va anar a càrrec de la Coblós Mongrits.
Una d'aquelles peces
és la que ara recuperem.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Cristina.
Aquest passat 11 de setembre,
Diada Nacional de Catalunya,
es va estrenar al Gran Teatre de Liceu
l'òpera L'home del paraigua,
del compositor Joan Martínez Colasch,
en què hi sona la tenora.
Aquesta obra,
que el seu autor defineix com una òpera col·laix,
proclosa la vida del missioner català Vicent Ferrer.
Martínez Colasch ha fet servir instruments i sons característics
per explicar les diverses etapes vitals del cooperant.
Així, per exemple,
la música tradicional de l'Índia
aludeix a la seva llarga estada d'aquest país asiàtic,
però també els cants gregorians
ens refereixen a la seva vessant religiosa.
En aquest sentit,
la tenora exemplifica el seu origen català
i situa l'acció a la dècada dels anys 20.
L'intèrpret ha estat el tenora Jordi Figueroa,
concertista de tenora i flavioli,
professor d'aquests dos instruments
als Conservatoris Municipals de Barcelona i Igualada,
així com professor de tenora
de l'Escola Superior de Música de Catalunya
des de la seva fundació.
L'Home del Paraigua és una òpera en tres actes
que compta amb més de 250 músics
i fa servir les tecnologies més avançades
dins de les arts escèniques.
L'estrena va tenir una molt bona acollida
i el públic assistent va acabar aplaudint
en fervorit la composició.
D'altra banda, diguem que els textos de l'obra
són en set llengües, català, alemany,
anglès, castellà, eusquera, grec i hindú.
I cal que ens referim també
a un altre instrument característic de la cobla
que actua fora d'aquest context,
perquè el Flavio Laire i Xavier Torrent
actualment a la plantilla de la cobla
Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
va iniciar el passat mes de setembre
el cicle que dedica a la Casa de Cultura
de la Diputació de Girona
a la música de cambra.
L'actuació es titulava
El Flaviol Cambrístic
i va permetre apreciar
els més diversos registres expressius
que pot oferir aquest petit instrument de la cobla.
El pianista Jordi Vilaprinyó
va acompanyar el piano al Flavio Laire.
L'any 1960, Girona,
va ser la primera ciutat pobilla de la Sardana,
proclamació que actualment, al cap de mig segle,
segueix atorgant la capitalitat
i el protagonisme del món sardanista
a una població catalana.
Com sabem, enguany, la celebració és a l'escala,
però a Girona han volgut commemorar
el 50è aniversari amb diversos actes
que tot just tenen lloc avui dissabte.
A les 5 de la tarda hi haurà una recepció
al Saló de Plens de l'Ajuntament de la Ciutat,
durant la qual es presentarà el monòlit
que s'instal·larà l'any vinent a la plaça de la Sardana.
Tot seguit, a la plaça de la Independència
hi haurà una ballada doble de sardanes
amb les cobles Ciutat de Girona
i la principal de la Bisbal,
durant la qual es presentarà un doble disc
enregistrat per la coble Ciutat de Girona
amb sardanes del compositor gironer
Josep Antoni López Álvarez,
que inclou una peça que s'estrenarà a la ballada
i es diu Girona Pobiatge d'Or.
Tenim notícia de la celebració
de diversos cursets d'ensenyament de sardanes
a diverses poblacions de les comarques terraunines.
Són els que relacionem tot seguit
amb el benentès que en tot moment
en propers programes ens agradaria ampliar la llista
amb les dades que ens puguin fer arribar
els promotors corresponents.
De moment són aquests.
A Torre d'en Barra, a la Sala de Joventut
del Casal Municipal, els dimecres, a les 8 del vespre
i durant tot l'any, excepte els mesos de juliol i agost.
També a Torre d'en Barra, a la Sala Gran
del Casal Municipal, els dissabtes,
a dos quarts d'una d'un mesdia,
igualment durant tot l'any,
llevat dels mesos de juliol i agost.
També s'anuncia un curs organitzat
pel foment de la sardana Cantaires de l'Ebre Delta,
de Tortosa, que en aquest cas
combina danses, tortosines i sardanes.
És els dijous, de sis a dos quarts de vuit del vespre
amb danses tortosines
i de dos quarts de vuit a nou
de la nit amb sardanes.
Tot això és el casal tortosí
i el telèfon per inscriure's
o obtenir més informació
és el 977 44 12 11.
I de Tarragona, pel que fa als cursets a l'escola,
podem avançar alguna cosa o encara és aviat?
Més endavant.
Sí?
Sí, sí, sí.
No, no, és aviat.
Està premis.
I tant, i tant.
I no parem, eh?
No parem.
Hi ha molts projectes.
Molt bé, doncs hem parlat a curt termini.
Exacte.
Sí.
Vinga, doncs ens deixes així amb ganes
de més programes,
de més les xafarderies.
Bé, seguim amb les notícies.
Dumenge passat es van celebrar
dels importants concursos de colles
amb presència de colles terragonines.
El primer a Barcelona
era el tradicional concurs
de les festes de la Mercè
que des de fa uns anys
té com a escenari
el pla de la Catedral de Barcelona
i que en guany era vàlid
per a les colles grans
del Campionat de Catalunya.
Anem a veure
quina va ser la classificació final.
En primer lloc,
es va situar la colla
Viletes del Bosc de Barcelona,
mentre que la segona
fóu Mare Nostrum,
també de Barcelona,
encara que cal dir
que en una de les tres sardanes
que es ballen actualment
als concursos del Campionat,
la Mare Nostrum
va aconseguir el primer lloc.
Recordem que una setmana abans
a Tarragona
va obtenir el primer lloc
a les tres sardanes.
Un fet aquest
de desbancar
a les Lloretes del Bosc
que és realment excepcional.
L'emoció l'embarga,
el David.
L'emoció l'embarga,
perquè com a balla el toc
com a mare nostre.
S'ha quedat allò.
Doncs la tercera posició
de Barcelona
va ser per una altra colla local,
la colla Maig,
la quarta per la colla Anel
d'Esparreguera i Tordera
i la cinquena
per a Tarragona Dansa
de Tarragona,
la sisena
per a Mirant el Cel
de Sabadell,
la setena
per a Riallera
de Vic
i la vuitena
per a Dols Infern
de Lleida.
A la tarda
la cita era Sitges
que amb el concurs
de colla
sempre clausura
les festes
de Santa Tecla
que també és patrona
de la localitat.
A la categoria
de la vins,
lliures,
al primer lloc
fou per a la colla
Trapelles de Sabadell,
seguida per a petits
d'enceires del Penedès
del Vendrell,
Xamosa de Barcelona,
petits amulicrits
de Terrassa,
menuts d'enceires
del Penedès
del Vendrell
i petits bilanovins
de Vilanova.
Pel que fa als infantils
del Campionat de Catalunya,
en primer lloc
per a les joves
d'enceires del Penedès
del Vendrell,
seguida per a Esquells
de Sabadell,
Xerinola de Tarragona
i Petit Albada
de Valls.
En el cas de les juvenils,
primer era la colla
de Cabirols de Sabadell,
seguida per a Xàldiga
de Barcelona,
Antaviana Jove
de Tordera,
Jove Vellesplai
de Valls,
Somni de Lleida
i Brots de Dintre
el Bosch de Manresa.
Una altra categoria
amb colles
de les comarques
de Tarragona
era la de Grans Lliures
i la colla
Marinosum
de Barcelona
va guanyar
per sisè any consecutiu
amb la qual cosa
es va endur
l'espectacular trofeu
que els organitzadors
preveuen
per a aquestes ocasions.
A la classificació
la seguia
la Tarragona Dança
de Tarragona
dintre el Bosch
de Terrassa.
Finalment,
en colles veteranes lliures,
primer lloc
per a Roques Blaves
d'Esparreguera,
d'Enseires de Maig
de Barcelona,
continuïtat de Terrassa,
Penedes del Vendrell
i encara hi som
de Vilanova i la Jotra.
Què tal el trofeu aquell?
Pesa,
pesa molt.
És gros.
És gros
i jo no li cal
trobar la gràcia.
Jo trobo que una cosa
més discreta
i més petita
hauria estat millor.
Perquè era com
una mena de rotllana.
Era una peana enorme,
rodona,
de fusta macissa,
amb no sé quantes plaques
al voltant de la peana.
Llavors sí que
el drac de Sitges
i la rotllana
de Tansaires
eren de paper matxer.
Que tampoc no s'entén,
però bé.
Perquè allò et toca
i no sé on t'ho poses,
no?
No ho sé.
Espero que no em toqui.
Espero que em toqui
que si no ho posaré
com a rotonda al menjador.
Molt bé, molt bé.
Tornem a la música.
Sí,
tornem a la música.
Darrerament,
dins el món de la cobla
tenim algunes oportunitats
de parlar de fusió
amb altres estils,
altres instruments
i concepcions en principi alienes
a la característica
formació instrumental catalana.
Un camp no n'hi ha dit,
però sí,
molt de camp
per recórrer-se al del jazz.
En aquest sentit,
és un moment interessant
el disc Amargós i Vidal,
dues visions contemporànies
de la cobla,
registrat recentment
per la cobla Sant Jordi,
amb obres de dos grans músics
com el Tot Terreny
i el Joan Albert Amargós
i Lluís Vidal,
un nom aquest imprescindible
en el jazz autòcton
i del qual ja hem escoltat
algun exemple
en aquest programa.
Un disc a la Sant Jordi
presentarà la propera Fira Mediterrània
el 6 de novembre.
Precisament,
una mostra d'aquest enregistrament
obre el disc promocional
que inclou la revista
Sons de la Mediterrània,
d'aquests mesos
de setembre i octubre
que, com sempre,
dedica un ampli espai
a la cita de Manresa.
Concretament,
pertany a la peça
la llegenda de Sant Jordi,
formada per quatre moviments,
la Fera Feroja,
la Donzella
i el Cavaller,
la Lluita
i la Celebració.
El tercer que hem esmentat,
la lluita,
signat per Lluís Vidal,
és el que escoltem
amb la Cobra Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona
i el Lluís Vidal Trio,
és a dir,
el contrabaix
de Massa Camaguchi,
la bateria de David Chirgo
i el piano de Lluís Vidal,
amb la Cobra Sant Jordi,
com dèiem.
Una petita,
però potent degustació
del que ofereix el disc
i que es podrà escoltar
en viu i en directe
a Manresa.
i el XXI type
de lluita
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornem!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
1 i 3 minuts!
Esteu a la cintonia de Tarragona Ràdio
i ara encetem la segona part del 1, 2 i seguit,
el Temps de sardanes, es bars i música precoble a Tarragona Ràdio.
I abans de seguir, un recordatori, demano i una repetició del programa.
Lògicament, demà hi ha el concurs de castells, comença la retransmissió, crec que precisament en aquesta hora,
que habitualment farem la repetició, a les 10, i si ens voleu tornar a escoltar, sou així de maniàtics,
doncs mira, ens tindreu sempre que vulgueu al web de Tarragona Ràdio, ens podeu descarregar els programes.
Dit això, anem a la música per començar.
I diem-vos que l'any passat, un dels actes que va organitzar la Unió de Colles Sardanistes
per tal de commemorar el seu 50è aniversari, va ser un concurs musical de sardanes.
El guanyador fó un músic veterà, amb una llarga trajectòria per les millors cobles i orquestres
i amb moltíssimes sardanes de qualitat escrites, en Jaume Cristau.
A més de la guanyadora de Cales Pèls Sesvinyes, el compositor Figuerenc també va obtenir un excèstit amb la sardana en Portàlies.
Tot seguit, us proposem escoltar-la amb l'enregistrament de totes les finalistes
que es van efectuar la coble juveníbula de Sabrell.
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Un dia
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Figuerencà
Hi havia com una coreografia i tot.
Sí, explica per què riem.
És que ara fa un parell d'altres de sardanes,
de setmanes,
que quan ens posen la sintonia
de les xafarderies,
mirem,
així espontaneament ens ha sortit una coreografia,
i ara ja cada vegada no.
I la Núria, que no ens havia vist,
ha posat uns plà...
Ai, uns plàtans, no?
Sí, sí.
Uns ulls.
A veure, no despistem,
que el David m'ha promès a començar el programa,
a fer el sumari que havia preparat xafarderies.
que serà veritat, ha fet els deures,
i les xafarderies,
les hem improvisat a última hora.
També, també.
A veure.
És que falta salsa en el món sardinista,
falta salsa rossa.
A vegades no és que no n'hi hagi,
sinó que falta treure-la a la llum, també.
A vegades passa per això.
Però has d'anar al tanto, eh?
Sí.
Has d'anar al tanto.
Sí, sí.
Vinga.
Escolta, primer,
com que quan la Marteta
ens ha llegit tots els rodolins,
doncs hem dit, no?,
que en postissat la Maria Rosa ha saltat.
No, no, és que jo...
Què passa?
Diumenge passat,
parlant amb un amic que fa molt temps que és aquí a Tarragona,
però que ve, diguem-ne, de Barcelona,
doncs...
Barcelona, bona gent.
Ben bé.
No ben bé de Barcelona,
però bé, per generalitzar de Barcelona,
quan jo vaig dir la Paula en postissat,
doncs em va dir,
i ara, però això què és?
Escoltà, amb l'ampostissat de Tarragona
és molt...
Es diu?
Sí, de fet.
És el més normal de dir, no?
Sovint, sí, sí.
Tot i que també comentant-ho a microtancat,
l'Àngel ens ha recordat que abans
que es digués en postissat,
la gent de Tarragona
deia el tablado.
Això és com allò del bussó.
El tablado de sardanes.
Com el bussó.
Però després va passar dinsa.
En postissat.
En postissat.
Bé, jo quan vaig dir,
ja, que no,
perquè em deia en tarimat,
i jo deia més que res,
en tarimat de tarima, de castellà.
Sí, sona així una miqueta...
Sona com a castellà.
Doncs és que m'ho va demostrar.
I què et va fer?
Doncs mira, doncs ho vam buscar,
en aquell moment teníem
noves tecnologies, un iPhone,
i ho vam buscar en el Google,
on fos.
Has vist la major rosa amb iPhone i tot, ja.
I això de l'ampostissat,
i avui us ho he buscat,
perquè l'ampostissat diu...
I què diu el teu iPhone?
No, que jo...
Ara tinc aquí una.
Bueno, prou.
Diu, cadascuna de les barres de fusta
que jo em col·loca en el terra d'una habitació
per clavar-hi un ampostissat.
Ah.
Clar, i llavors quan busques tarima,
també parla de fustes de terra,
però quan busques...
He posat ampostissat sardana,
res, ampostissat de...
Res.
Llavors he posat
en tarimat sardana.
En tarimat de sardana.
I sí.
I per exemple,
la Generalitat de Catalunya et diu,
la sardana és una dansa popular
col·lectiva que balla
un nombre indeterminat d'en Saires,
fent una rotllana,
i...
on ho diu...
Ara m'he perdut.
Però bé, ho posa.
És el que té digint pantalla.
Sí.
Bé, però ho posa.
De totes maneres,
conclusió.
Que en deuria...
L'expressió correcta
és l'enterimat.
En tarimat.
I nosaltres què farem?
Què direm?
Com ho direm?
Jo...
Jo...
Per tant, és entendre's, no?
Mira, això, sí.
Això és com allò,
quan jo sé que he de parlar correctament,
doncs jo ja procuraré dir en tarimat.
Però quan parli amb tu i així...
Jo segueixo dient-ho.
Espero que no passi,
que no passi com fa bastants anys ja,
fent un programa de ràdio
previ aquest amb una altra emissora,
aquesta emissora ni existia,
jo sempre deia...
Anunciava cobles.
I un senyor em deia que no ho deia bé,
que no ho pronunciava bé,
que s'havia de dir coble.
I després un altre se'n va i assessorar,
i diu que aquí a Tarragona
ho pronunciem així.
És tarragoní.
Clar que sí.
i hem de defensar-ho.
En postissat.
Nosaltres seguirem...
No sé si és el mateix,
però bé,
sabent que es diu en tarimat,
no costa veure allò,
quan sigui de dir les coses correctament.
Per exemple,
amb una emissora de ràdio,
per exemple,
que hem de parlar correctament...
I si hi ha un filòleg
que ho sàpiga amb certesa,
doncs que ens truqui al programa,
que avui no l'hem recordat.
Estim agraïts de rebre aportacions.
Molt bé.
Recordem el telèfon del programa,
ja que ho has tret,
el 977 24 47 67.
per tots aquells oïdors
que vulguin dir la seva,
trucar-nos,
felicitar-nos,
queixes,
suggeriments,
tot el que us vingui de gust
i amb ganes.
És un filòleg que ens sembla
que seria un far de corregir-me.
Sí.
No callaria, no callaria.
Més cosetes.
Llavors,
hauríem de parlar
del concurs del passat diumenge,
que es va celebrar
a la Catedral de Barcelona.
Amb participació de Colla Terragonina,
només n'hi havia una de Terrona, no?
Terrona dansa, crec.
Sí.
Sí, sí, sí.
Participant al Bàsic d'Honor,
només hi havia la Terrona dansa.
Doncs va ser un concurs
que va estar molt bé,
el que passa que
doncs sempre hi ha cosetes, no?
Jo trobo,
i la Maria Rosa també pot donar fe
perquè també va assistir,
que les cerdanes
que es van tocar...
Això sempre és opinable, eh?
Sí.
A mi m'agrada...
A veure,
no totes,
però en general
eren boniques
perquè a mi m'agrada
la cerdana molt lenta
i a més, no?
Però clar,
totes tres.
Clar.
Lentes.
No,
trobo que...
I no tan sols lentes
sinó que no eren gaire boniques.
Diguem-ho així de clar.
No, exacte,
no eren per lluir-se.
A més, clar,
ara hi ha un tarannado
que les colles estan
doncs ballant amb molta energia,
no?
Molt empenta.
Però també està bé,
però això...
A mi m'agraden
les cerdanes lentes
i crec que és molt...
Ho vam comentar
que al concurs de Tarragona
les tres cerdanes
van ser superencertades
perquè van ser cerdanes boniques
d'escoltar
i de ballar
i eren balladores.
Però eren balladores,
exacte,
però ja està bé
que en fiquin alguna així.
Sí, sí, no et dic que no.
I les que...
No ho sé,
que algunes
han de fer esforç
per seguir aquest...
I aquestes que te refereixes,
Déu-n'hi-do
el que bé que...
Sí, no, no,
en general...
Van sortir-se'n d'aquesta sardana.
Jo és que trobo
que és un d'aquells temes,
en aquelles qüestions,
que és opinable.
És com parlàvem dels vestits,
que després en parlarem
de vestits de colles,
que a veure...
Sí, Àngel,
però era bastant unànim.
És a dir,
et pot agradar
més o menys lent o no lent
o engrescadores o no,
però sí que era bastant unànim
que eren,
diguem-ho així,
avorridets.
També hi ha qui pensa
que s'ha de posar...
Independentment
del que diu ella,
és veritat que poden ser
més o menys.
És un repte per les colles.
Sí,
però tres reptes no calen.
Clar,
també t'has de motivar,
estàs allà a la plaça
sota el sol,
doncs també una sedana engrescadora,
doncs també ho agraeixes.
Vosaltres també vau estar
a la tarda Sitges?
Ah, jo tinc de dir una altra cosa,
de Barcelona.
una queixa de Barcelona,
que tot ho fan bé,
doncs no,
perquè el lloc és molt maco,
demana la catedral,
hi ha un enterimat preciós
que el dia abans
han fet la rebella.
A més a més,
està net,
vull dir que...
Està maquíssim,
però està totalment ballat.
Realment suposa
que el lloc on han de ballar les colles
perfectament no hi entra ningú,
però és que ho dèiem
amb altra gent,
també es podria ballar
o acotar,
diguem-ne,
amb cadires,
per exemple,
i que donés peu
que a la sardana de Germenó
hi pogués entrar algú més,
perquè la sardana de Germenó
és que no hi va entrar ningú.
Només les colles que participen
i ja està.
Vull dir que a vegades
tu vas de concurs
i t'agrada veure'l
i la sardana de Germenó
t'agrada participar-hi
i aquí al final
ja no hi participes.
Tot tan ballat, tan ballat...
Aquest cas millor a Tarragona, no?
Millor a Tarragona,
a la tarda que anaves a dia 6 i 6 també...
Home, però tampoc no és comparable
perquè també a Barcelona,
penseu que suposo
que pel fet de ser Barcelona...
Però si ho fes-ne amb cadires...
que pensa que també hi ha molta gent,
perquè és potser dels concursos
on hi ha més gent
com a espectadors...
Però acotar per acotar...
I això és bonic també, no?
Sí, sí, sí.
Doncs fiques les cadires
i jo un cop asseguda
la gent no em passarà per sobre,
això està clar.
Això està clar.
O si més no,
en el moment de la Germenó,
sobretot,
perquè potser, saps,
la resta ja està bé
que ja estigui enballat, no?
Perquè també...
Però s'agraeix,
com a públic també agraeixes
la cadireta, eh?
Sí, això sí,
però potser sí que llavors
a la Germenó
poden treure les valles
i que la gent pugui accedir.
Ja està, ja ho he dit.
Bé, a la tarda, Sitges.
Doncs el diumenge passat
va ser un diumenge,
un doblete,
perquè es va...
i va...
va haver el concurs de Sitges.
D'aquells que agraden a l'escolla.
Sí, perquè és molt maco.
Tanca les festes a Santa Tecla,
com havíem abans,
i fins i tot amb un drac
i Castell de Focs...
Sí, sí, sí, sí.
I a més a més,
al dematí a Barcelona,
torno a anar a la catedral,
no només ballava
la Tarragona dansa de Tarragona,
sinó també ballava
la toc de dansa,
que ens l'hem deixat.
Ui, sí.
I ja ens estan reclamant
via mòbil.
És veritat.
Escolta,
que també ballava la toc de dansa.
A més a més,
molt bon paper.
Molt bon paper.
Fantàstic, eh?
Sí, sí, sí.
I llavors també,
ara tornem a Sitges,
doncs que Sitges també va ser,
era un concurs especial,
que també...
Avui em renyaran a l'assaig, eh?
Sí, sí, sí.
Una miqueta, eh?
Avui més val que diguis,
ai, m'he oblidat d'anar.
Com que jo no hi vaig anar,
no vaig ballar aquí a l'acord,
vaig fer campana.
Doncs van fer molt bon paper,
molt bona ballada.
Van quedar primers,
vull dir,
hi ha cinc parelles,
vull dir,
aquest tema és mèrit.
I vestits...
Home,
ben com...
Ah, tu no la dic nous,
ja no són nous, eh?
No, ja són nous,
ja s'han estrenat els vestits,
ja no són nous.
Doncs el que et deia,
Sitges,
25 anys
de la colla
o del grup sardanista
Blanca Espurna.
Em va agradar molt.
I a mi no.
A mi sí.
A mi no.
Vinga, vinga.
I què van fer
per comemorar...
La celebració?
Exacte,
per comemorar aquests 25 anys
que es va fundar
la colla Blanca Espurna,
van, allò,
van reclutar
tots els ensaires
que han passat,
els van vestir tots
amb una samarreta,
la mar de mona.
Doncs una samarreta molt mona.
La mar de mona,
escolta,
amb una cosa...
Doncs sí,
molt fineta.
Maca, perquè sí.
Doncs sí, molt fina.
Fina, perquè sí.
Blanca, esmortaïta,
i una poca gràcia.
Una poca gràcia.
Doncs era molt bonic,
a mi m'ha agradat.
Total,
per ballar la de Germanó junts.
Ja està.
No, i van fer el galop.
Què?
Mira,
no parlem de 20,
No parlem,
perquè hi ha altres colles
que fan 20, 25,
potser no, 30,
i no es fa res,
perquè doncs no dona peu
a fer res,
o no hi ha temps
de preparar-ho.
O ja es va fer els 25 anys.
Home, jo no recordo
els 25 de la Terra Rona de Dança.
No, no estic parlant
de la Terra Rona de Dança.
Molt maco, eh?
O potser, mira,
parlant de la Terra Rona de Dança
hem fet 30 anys.
N'estem fent.
N'estem fent.
I no vam poder fer-ho,
vull dir,
perquè no es va poder fer.
Doncs aquí, mira,
jo he dit,
ho vaig trobar bé,
perquè van sortir tots
tots eren una gentada de por,
i al final vam ballar la sasgana.
Mira.
Però no costava gens.
Menos és mas.
Sí, però no costava gens.
Ja que es fa una coseta,
munta una anella,
dos anelles,
tres anelles,
perquè la gent està...
Com sempre és opinable.
Va, que al final no parlarem
del que...
Tinc ganes de que parlis.
Ai, no ho sé,
és que tinc tantes coses...
Escolta'm, clar,
aquí estem aquí ingressats.
Vestits, parlem de vestits.
Ah, vale.
Vestuari.
Ahir es va fer la presentació
oficial del nou vestuari
de la Colla Xerinola
de Tarragona.
que són els més petits
de l'agrupació
i que, a part de ser eixerits,
a partir del proper concurs
seran els més guapíssims
de tota Catalunya.
Perquè aniran de guapos
que no us ho podeu imaginar.
A ver,
algú pot dir
el que conegui
que el David
és el responsable,
un dels responsables
de les colles petites,
segurament ha tingut
molt poder de decisió
a l'hora de dissenyar,
ha investit
i com acaba de dir, no?
Però vaja,
home, jo també tinc una part
de...
perquè tinc una filla aquí a Balla,
però, a veure,
són mans.
Tu, tu com a pare,
exacte, tu com a pare,
que...
Sí que puc presumir
de ser neutral
en aquest sentit,
perquè no he decidit
en el vestit,
puc dir que m'agrada.
A mi em va agradar molt.
Doncs la veritat
és que ho hem fet
entre els tres monitors,
la Maria, la Montse i jo,
ens ha costat molt
no posar-nos d'acord
perquè sabíem
el que volíem,
però sí formes,
colors i teixits
i el resultat final, no?
I al final vam anar fent proves
i el resultat
ha estat bo,
molt bo.
Ahir vam fer reunió
amb els pares,
aquí la Maria Ròsia
m'està dient
jo ho he de veure
perquè ella
algú ho trobarà.
No, no,
ho he de veure.
que és normal
que...
No, jo no he de veure
jo ho agraeixo.
Ja veus que no hi puc dir
jo fins que no ho vegi?
Pot ser que hi hagi gent
que no els agradarà.
La cita el dia 17 a la tarda
al Vendrell
al Vendrell
sortirem ja amb el nou vestuari.
Llàstima no s'hagi pogut fer a Tarragona,
però ho veig.
No vam arribar a temps,
no vam arribar a temps
perquè doncs també
coses d'última hora,
arreglos,
la modista
que tampoc no va poder acabar-ho,
però tampoc no és per culpa d'ella,
sinó que també ha sigut
tot un trasbals
però bé, bé, bé, bé.
Es pot descriure?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs hem deixat a banda
els colors que fins ara
tant ens caracteritzaven
que era el color taronja
i ara doncs les nenes van
molt maquetes,
van amb un top,
bueno, un top,
un cos,
sense màniques,
no, no és un cos, eh?
De color vi,
no?
És un color marron,
vi,
i amb una faldilla
amb unes ratlletes molt finetes,
beix i blanc.
I les espadenyes
les porten blanques
amb beta.
El cos amb detallet.
I el cos té dos detallets
que són dues floretes
amb la mateixa roba
que la faldilla.
I els nens
molt maquetes.
Màtics colors.
I els nens, exacte,
van amb els pantalons,
van amb els pantalons
de ratlletes
amb beix i blanc,
pirates,
amb les pantalons
amb les pantalons blanques
i llavors porten
una camisa
així de coi mau
i maniga curteta
i per fora
i queden així
un aire...
De color vi també,
com elles.
Sí, color marron,
sí.
És un color marron
més que vi.
S'ha de veure.
S'ha de veure.
Però molt eixerits.
A mi em va donar la sensació
que és un vestuari còmode
també per ballar.
Sí, i fresquet.
Ja està bé.
Sí, sí, sí.
I bé, bé.
I ja dic,
m'agradar molt
i ja està.
Ja en ganes
que sigui el dia 17 d'octubre
per veure a la plaça
quin petxó que fan.
Espero que els padrins
vinguin a veure
el nou vestuari.
La, la, la.
És que la menys rosa
és padrina.
Soc padrina.
El que passa
és que aquell mateix dia
hi ha la bàsica...
El matí.
El matí a Terrassa.
Hi ha ple que t'arreguen.
Fa molts anys que ho fem
que el matí veiem a Terrassa
i a la tarda...
Anem-hi junts
perquè com jo també
em tocarà ballar
i baixem tots junts.
Tots dos juntets.
El concurs del Vendell
per cert que és aquells concursos
que pels nois i noies
també agrada.
És petit però...
Però és que el fan
molt engrescador
perquè fica...
greix que pels nois i nenes.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
I els hi tiran llavors
coets i també serpentines
i llaminadures
i aquestes coses.
És veritat.
Escolta'm,
parlant de sardanes també...
Ui, si ja s'acaba el temps!
Parlant de sardanes també,
dic que aquest any
potser ho diem una mica tard
però sempre ho teníem aquí
a la cua per dir-ho
però que després de molts anys
de no haver
colles de Lleida
al Campionat de Catalunya
aquest any
hi ha hagut la sort
de poder comptar amb dues
que és les colles
d'Olx Infern
i la colla Somni
grans i juvenils respectivament
que doncs
que participen
al Campionat de Catalunya.
No es creia que és colles.
Lleida sí que hi havia
colles
i moltes colles
el que passa
que feia molt de temps
que no hi havia cap
que s'hi dediqués
a nivell competitiu
i això també és una cosa...
El Campionat propi
el que hi ha d'estar
a les Lleida.
Exacte.
I per això dic
que són moltes colles
a Lleida
però feia molts anys
que no en teníem cap
per aquí al Campionat
i això també
dius
mira, en un moment
que sembla que hi hagi
una treballada de colles
doncs que surtin
dues de Lleida
doncs també dius
va bé, va bé.
I que hi hagi
doncs això
moviment arreu del país
que el bonic
de vegades també ballar
és ballar
en llocs diferents
de la pròpia població.
Sí.
Potser anem acabant
amb una serada
o tens alguna cosa...
Ah, no, només
volia donar
l'enhorabona
a un nou programa
de ràdio
que ha sortit
a ràdio
Star Terrassa
nous companys
radiofònics
com nosaltres
que doncs
han fet un...
bueno, estan
emetent un programa
es diu
El Flaviol Trempat.
Mira, eh?
Mira, que van ganes
doncs sí
és un espai així
són dos
els dos que ho fan
són dos
d'ençaires de la colla
a Monicrits
de Terrassa
i és un espai
que fan els dijous
de dos quarts d'onze
a dos quarts de dotze
de la nit
i doncs també
Déu-n'hi-do
fan actualitat
notícies
agenda
doncs des d'aquí
doncs que
per molts anys
i que tinguin
tants auguris
com un dos i seguit.
Molt bé, oh
que bé, que bé
que no ens ha trucat ningú
oh, és veritat
vinga, va, deixa't que vinent
però la gent
també ens fan arribar
ens fan arribar
opinions
per altres mitjans
per exemple
hi ha qui
ens ha felicitat
diguem-ne
perquè fem aquesta
mica d'homenatge
al Vicenç Bou
són serranes
que han tingut
molt d'èxit
històricament
i que últimament
no se senten tant
hi ha alguns títols
clàssics
però d'altres
que els fa gràcia
de la gent sentir-los
per exemple
aquesta
que segueix
aquesta dinàmica
d'estar dedicada
a noms de noies
és del 1919
i també interpreta
doncs a cobre
els mongrins
del 1977
gràcia
gràcia
ens fots fora ja
sí, sí
hem d'acabar
home
s'acaba el temps
el temps del programa
a punt d'arribar
als dos quarts
que s'ha sentit
ell sempre tan expressiu
tan expressiu
tan clar i directe
sí, sí
que em diria adeu
recordeu que demà
no hi ha repetició
hi ha el concurs
de castells
a més com sempre
en directe
per aquesta
Santa Casa
nosaltres
estarem enllaunats
tota la setmana
en el web
de Tarragona Ràdio
i altra vegada
en directe
en directe
dissabte vinent
a les 12 i els minutotats
ho passeu molt bé
en directe
l'avril judge
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit