Fins demà!
Són dos quarts de deu del vespre, benvinguts al No en vingués a mi història, és el programa de divulgació històrica des d'aquí, des del 96.7 de la FM, des de Tarragona Ràdio, programa número 25 de la sisena temporada, avui 27 d'abril de l'any 2010. Benvingut, Manel.
Què tal? Avui no parlarem de futbol, no? M'has dit?
No, ja treu el tema. Avui no parlem de futbol, serem segurament l'únic programa de ràdio i de televisió que avui no parlarà de futbol, no parlarà del Barça, tampoc.
Aquí creus que ficarà d'anar?
Calla, Manel.
Manel Magí, un servidor Jordi Ximeno i pilotant aquesta fantàstica nau, la Sílvia García. Comencem.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana, com és habitual, iniciem el nostre programa amb dues efemèrides. Un ens porta al segle XVI, l'altre al segle XX. Un monogràfic en el qual parlarem de tres crims històrics sense resoldre, en concret, el de Francisco Pizarro, el de Jesús de Galíndez i de, després per una altra part, l'últim, la mort de Juan de Escobedo.
També tindrem, avui fa cent anys a Tarragona, amb patrocinadors segur, amb molts diners a la butxaca, també tindrem curiositats, també tindrem notícies i, doncs, 30 minuts passen volant, és a dir, anem per feina.
Afemèrides
Tal dia com avui, de l'any 1521, moria el navegant portuguès Fernando de Magallanes, assassinat per indígenes. Aquest navegant portuguès, nascut l'any 1480, en els seus inicis, doncs, va col·laborar amb la monarquia portuguesa,
però, per diferents raons, va caure, després, en mans castellanes. Amb el rei Carles I, va, doncs, sortir de Sevilla, l'any 1519, amb cinc naus, navegar fins a Rio de Janeiro i hivernar a la Patagònia.
Malgrat una revolta de la tripulació de les seves naus, va continuar cap al sud, fins que va descobrir l'estret que porta el seu nom. Tu saps quin és, Manel?
L'estret de Magallanes.
Molt bé. Iniciar la travessia del Pacífic, només amb tres naus, i pel març del 1521 va tocar les Marianes. Després arribar a l'illa de Cebu, a les Filipines, tot i que en un principi van ser ben rebuts pel rei Hamabar, el 27 d'abril, en una topada amb un grup d'indígenes de Mactan, Magallanes va morir.
L'expedició no s'aturà i va continuar el viatge, que acabà en la nau en victòria, sota el comandament d'un dels altres grans navegants d'aquesta època, Juan Sebastián Elcano.
I un altre 27 d'abril, en este cas de l'any 1977, Rafael Alberti va tornar a Espanya després de l'exili.
Van ser 38 llargs anys d'exili, 24 a l'Argentina i 14 a Itàlia.
I les seves primeres paraules, al baixar de l'avió, van ser
Me fui con el puño cerrado y vuelvo con la mano abierta en señal de concòrdia entre todos los españoles.
Bonica frase.
Sí, està bé, per tornar.
I és que la vida d'aquest poeta andalús va estar estrictament llegada, durant bona part del segle XX,
als seus deveniments culturals, polítics i socials d'Espanya.
Des de la seva afiliació al Partit Comunista, a principis dels anys 30,
la seva tasca en l'alianza d'intel·lectuals antifascistes durant la Guerra Civil,
la seva col·laboració durant el conflicte, juntament amb molts altres intel·lectuals
i en salvaguarda de les grans obres del Prado,
fins a la seva presidència honorària, juntament amb la passionària
de les primeres Corts Democràtiques d'aquell mateix 1977.
Com a poeta, membre de la generació del 27,
els seus versos omplen les pàgines més destacades de la poesia contemporània,
fet que se li va reconèixer amb molts premis, com el Lenin de la Pau,
el Nacional de Teatre o el Cervantes.
I va rebutjar el príncipe d'Astúria, saps per què, Jordi?
Per quina raó?
Doncs perquè tenia unes conviccions claríssimes republicanes.
I monàrquiques.
Exacte, no podia permetre que...
Tampoc li queia simpàtic, per exemple,
perquè hi ha molts republicans amb simpatia cap a la nostra monarquia,
però...
Sí, no, no, segurament era un republicà fet i dret.
va morir l'any 1999, a l'any als 97 anys d'edat.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Al llarg de la història de qualsevol país,
al llarg de la història del món,
han quedat alguns crims pendents de resoldre.
Nosaltres ens centrarem en alguns
durant dos monogràfics seguits,
és a dir, en el programa d'avui,
en el programa de la setmana vinent,
en sis dels assassinats que encara
estan per resoldre,
o no queden de massa clars,
de la història d'Espanya.
Iniciem la primera part amb tres.
En concret, amb la mort de Francisco Pizarro,
amb la mort de Juan de Escobedo
i també amb la mort de Jesús de Galíndez.
Dos del segle XVI, un del segle XX.
Comencem per Pizarro.
Pizarro va conquerir un dels majors imperis
que el món ha conegut
i, possiblement, amb esforços i amb suor,
però amb més facilitat de la que es podia creure.
Parlem de l'imperi inca.
Però la seva avarícia
li va portar forces enemics
entre alguns dels seus antics companys d'armes.
Van ser aquests mateixos que,
segons les cròniques,
el van emboscar a la seva residència peruana,
assassinant-lo a la nit del 26 de juny de l'any 1541.
Segons el text d'aquestes cròniques,
diu una estocada en el cuello.
I aquesta sembla ser que va ser la versió oficial
fins l'any 1984,
any en què un equip d'antropòlegs forenses
van examinar les seves restres,
demostrant que Pizarro no havia mort d'una única estocada,
sinó de fins a 4 estocades mortals de necessitat
que van arribar a seccionar-li diverses vèrtebres
i també partir-li per la meitat la mèdula espinal.
També van rebre l'abdomen i algunes costelles
que mostraven signes de ferides d'espada,
així com les mans i els braços de l'esquelet.
O sigui, que se van encarnir-se.
Molt bé.
Així queda patent que Pizarro va tenir una mort terrible
i molt dolorosa.
Sembla ser que també es va intentar defensar,
o va demanar clemens en algun moment
perquè tenia signes d'espasa,
de ferides d'espasa a les seves mans,
com si hagués intentat protegir, etcètera, etcètera,
en algun moment de la lluita
i que, per suposat, una sola persona no fa això.
És més, l'anàlisi va demostrar que els assassins
inclús van mullar les seves espases en la sang de Pizarro,
com, per exemple, segles anteriors
s'havia fet també amb el cadàver de Juli César.
A l'aire queden moltes preguntes
i...
A mi hi ha testimonis vius.
No, no queden testimonis vius.
Ningú després s'ha escrit res més,
però bé, queden moltes preguntes a l'aire
i aquest és el primer.
Hi havia una versió oficial,
segons les cròniques,
durant gairebé 400 anys,
fins que s'exuma el cos i s'analitza,
es veu que no concorda absolutament res
amb la versió oficial.
Pizarro va patir molt,
una mort terrible i amb molt de dolor.
Passem al segon.
Ens quedem encara al segle XVI.
Ens quedem al 31 de març de l'any 1578,
amb la mort de Juan de Escobedo,
assassinat la nit del 31 de març del 1578,
que una mort que va comprometre
inclús el propi monarca Felip II,
envoltant-lo en un embolic d'intrigues,
de palau i secrets de dormitori.
Juan de Escobedo, secretari personal per aquella època
del governador dels Països Baixos
i germanastre del rei,
don Joan d'Àustria,
va ser assaltat cap a les 21 hores d'aquest dia,
del 31 de març del 1578,
a Madrid, al carrer Major,
per sis individus que li van donar mort a ganivetades.
Escobedo havia estat nomenat secretari personal
de don Juan de Òstria
amb una missió secreta.
La seva missió era espiar els moviments del monarca,
però lluny de seguir les indicacions,
Escobedo es va convertir, en l'època,
en un dels seus principals defensors.
Per alguns historiadors,
la mort va ser ordenada
pel secretari personal del rei,
Antonio Pérez,
quan al descobrir Escobedo
que aquest, Antonio Pérez,
s'enriquia robant a les arques públiques.
Per altres, historiadors,
diuen que realment va averiguar
que Pérez era amant d'Anna Mendoza
i de la Cerda,
la controvertida princesa d'Éboli,
que a la vegada també era suposada
d'amant del monarca, de Felip II.
I encara queda una altra possibilitat,
que sembla ser que alguns historiadors també defensen,
que l'ordre d'executar-lo
va partir del propi Felip II.
De fet, a l'època es va parlar
de l'existència de diverses cartes
que reflexaven els plans d'Escobedo
i de don Juan d'Àustria
per invair Anglaterra
a esquenes del monarca de Felip II
i amb el desig de formar un estat propi.
Antonio Pérez, és a dir,
el secretari personal de Felip II,
va rebre totes les culpes
després de l'assassinat de...
És a dir, tots els llits
indicaven al secretari personal del rei,
de Felip II,
i es va veure obligat a exiliar-se a França
per allò dir una possible pena capital.
Però,
ni tan sols,
Felip II es va atrever a denunciar-lo en públic,
ja que l'antic secretari
estava en possessió de documents comprometedors
inclús per a la corona espanyola.
És allò que després,
anys i segles després,
també es va convertir en una frase
d'aquelles mítiques en la història
de tiro de la manta, no?
Tu vine'm a buscar,
que jo tiro de la manta
i aquí caurem tots.
Que poc, han canviat les coses.
I tant.
Això era l'any 1578.
I anem a l'últim assassinat així,
sense resoldre,
misteris dels assassinats
de l'història de l'estat espanyol.
Parlem de la mort
de Jesús de Galíndez.
El 12 de març de l'any 1956
tenia lloc
una de les desaparecions
més misterioses
de la història contemporània
del nostre país,
però no només al nostre país,
sinó també a altres territoris
com veureu ara.
Aquell dia,
Jesús de Galíndez,
professor de la Universitat de Colòmbia
i delegat del Partit Nacionalista Basc
en el govern basc de l'exili,
és a dir, estem l'any 1956,
plena dictadura franquista,
va desaparèixer
de la seva residència a Nova York
sense deixar rastre.
Potser el fet
no hauria tingut més importància
si Galíndez no tingués
tot un currículum.
Galíndez havia treballat
amb anterioritat
per a la CIA
i també per a l'FBI
en la seva lluita
contra els nazis primer
i també contra el franquisme després.
Segurament molts dels nostres occidents
ara estaran pensant
Franco el va fer desaparèixer.
Però sembla ser
que la versió oficial
no és això.
Home, la versió oficial
no dirà mai
que Franco el va fer desaparèixer.
No, no, no, no.
Però és que hi ha un altre dictador darrere.
I en relació
a que Galíndez
va estar vivint
en concret
a la República Dominicana.
Parlem de Trujillo,
de Rafael León
i de Trujillo,
també un altre dictador.
Bé, anem per feina.
Anem recuperant el fil.
De la investigació
de la desaparició
i mort de Galíndez
es va encarregar l'FBI
que mai va aconseguir
trobar
a l'assassí
de política espanyola o basca.
I posteriorment
el van declarar
legalment mort
el 30 d'agost
de l'any 1963.
És a dir,
havia desaparegut
l'any 56
i el van declarar mort
l'any 63.
però
els investigadors
van donar
amb una bona pista
que els va dur
fins a les hores
dictador
de la República Dominicana
Rafael León
i d'Astrojillo.
Galíndez
havia residit
durant uns anys
en aquest país
i en el qual
va exercir
com a professor
de dret
a una de les universitats
del país
i també va ser
un activista
destacat
contra la dictadura.
De fet,
estava a punt
de publicar
una tesis
doctoral
titulada
L'Era de Trujillo
un estudi
casuístico
de la dictadura
hispanoamericana.
En les 700 pàgines
d'aquesta
tesi doctoral
es denunciava
el règim
del dictador
dominicà
i possiblement
el més
desestabilitzador.
Es posava
de manifest
que el seu fill
Ramfis
no era biològic.
Mai es va poder
demostrar
la participació
directa
de Trujillo
a la desaparició
i posterior
assassinat
de
de Jesús
de Galíndez
però
sembla ser
que és
l'opció
més clara
d'aquest assassinat
aquesta desaparició
i d'aquest assassinat.
El cos
no va aparèixer mai?
No.
No, no.
Bé, no ho sé
si va aparèixer o no.
Se lo comieron
com patata.
O els caimans.
A saber.
La propera setmana
parlarem
de tres assassinats
més en misteri
i per una banda
del cap d'estat
Emilio Mola
diuen
que mans de Franco
però
d'altra banda
d'un rosenc
il·lustre
per alguns
no il·lustre
per d'altres
i també
sembla ser
que va ser
un dels assassinats
d'aquells
que han marcat història
inclús
hi ha gent que
per l'època
d'Historia 2
potser és massa exagerar
se l'ha comparat
amb l'assassinat
de Kennedy
perquè tenia
les seves mans
al futur
d'un estat
i després
l'assassinat
de Bonaventura
Durruti
però tot això
són tres altres històries
que les deixem
per la propera setmana
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Què anem a dir?
Jordi
Jordi
Durruti Mola
Durruti Mola
Durruti Mola
En fi
No parlem de futbol
però estem tontos
Tontos, tontos
és que
el que demà és molt fort
Mira
Fa 100 anys
Fa 100 anys
Fa 100 anys
també era molt fort
Sí, sí
Notícies
algunes tràgiques
i altres
de Can Berrades
Déu-n'hi-do
Recordem
Notícies
d'un 27 d'abril
de l'any 1910
recollides
al diari
de Tarragona
Anem per la primera
Diu el següent
Les cases
de la calle
del governador González
carecen de agua
hace dos días
causando las molestias
consiguientes
al vecindario
el cual clama
muy justamente
contra este
importante servicio
No tenien aigua
I una altra notícia
Jordi
que és prou curiosa
Diu
Los pescadores
están alarmados
por la presencia
de delfines
que les priva
de buena pesca
de sardina
además de exponerles
de contínua
a la destrucción
de las redes
Ojalá
poguessin
veure dofines
a la costa
de Tarragona
Exacte
Tal com se veien
se'n veuen
alguns
però
tal com veien
fa cent anys
Llavors era un problema
i ara seria
tot el contrari
Avui és un
disaster ecològic
no poder veure'ls
per aquí
Exacte
I una altra notícia
Diu
Los obreros
que trabajan
Quan apareix un tauró
Pobret
Pobret, sí
I l'última
Diu el següent
Los obreros
que trabajan
en la cantera
de las obras
del puerto
se ven molestados
por las piedras
que les arroja
algún malintencionado
Quan de sobra
tienen
con el peligro
que corren
de ser víctimas
de algún
desgraciado occidente
Llamamos la atención
de la guardia urbana
O sigui
gamberrisme
de fa
de fa cent anys
I per acabar
una notícia
esta ya
d'ambit provincial
Mostras ya dem
al poble de Godall
a la provincia
a la comarca
del Montsià
Diu
El domingo
ocurrió una desgracia
en Godall
Iban en un carro
por dos conductores
hacia la finca
Mercedes
No, no con un Mercedes
A la finca
A recoger paja
y al pasar cerca
de un barranco
inmediato
a la carretera
se espantó
la caballería
volcando el carro
y cogiendo
debajo de las ruedas
a uno de los dos
que lo ocupaban
quien quedó muerto
instantáneamente
la víctima
era casada
y deja hijos
o sea que
una tragédia
de fa cent años
al poble
de Godall
eran habitants
de Godall

al peus
y de hemorroides
¿qué tal?
Es que
pregunto cosas
muy íntimas
Venga Silvia
Venga
¿de qué color
son las nubes?
Calvos
La solidez del cabello
villena
Es el único preparado
que os convencerá
por sus grandiosos resultados
Renace el cabello
a los 30 días
de su uso
donde existe raíz
Se desarrolla
el cabello atrofiado
convirtiéndose
en fuerte y hermoso
Evita la caída
a las primeras fricciones
Desaparece la caspa
y dolor de cabeza
y cura verdad
y en poco tiempo
Cuantas enfermedades
se residencian
Tarika Mendiguan
En el cuero cabelludo
Nemalaltra
Pomada antiemorreal
Villena
Curación radical
en tres días
de las almorranas
llagas
grietas
o escuraciones
del orificio
calmando el dolor
y molestias
en el momento
de su aplicación
Callicida Villena
Universalmente conocido
y reconocido
por sus resultados
excelentes
Es el más práctico
cómodo
y económico
Infalible
para toda clase
de callosidades
Gran tópico
Villena
contra los sabañones
Desaparecen por completo
aun cuando estén ulcerados
Venta de estos productos
en Tarragona
farmacias y droguerías
Al por mayor
centros específicos
y en la farmacia
donde se elaboran
Efe Galloso
Calle Arenal 2
Madrid
O sea que ya lo sabes Jordi
Si tienes
Calgos
Orificios
Si tienes problemas
en el orificio
ya lo sabes
Villena
Ahora no sé
¿Qué hacéis?
¿Tota la lista?
O digo directamente
Villena
Si no es lo mejor
Villena
Patrocina el
No en vinguis
amb històries
No en vinguis
amb històries
Curiositats
Manel
Vas sovint al cinema?
No
No el que voldria
Molt bé
Però bé
Suposo que em podries contestar
una pregunta
Quina és una activitat
associada
directament
al visionat
d'una pel·lícula?
Estar assegut a una butaca
o menjar crispetes
Molt bé
Menjar crispetes
I avui parlem
de per quina raó
mengem crispetes
al cinema
Que per cert
una ració gran
de crispetes
aporta unes 1800 calories
És a dir
És un sopar pràcticament
Pràcticament
és calorís per tot el dia
I sovint
entrem al cinema
sopats
És a dir
venim de sopar
entrem al cinema
i ens fotem una
bueno
la gran no
però una mitjana
amb tota tranquil·litat
segurament
Tot i que
com deies abans
no està a la mà
de totes les butxaques
un
anar al cinema
i dos
menjar crispetes
Però bé
Aquest costum
la de menjar crispetes
al cinema
va ser estrenada
als Estats Units
com no
entre l'any 1929
i l'any 1933
Aquests anys
a què et recorden?
La gran crisi
la gran depressió
Molt bé
la gran depressió
crec del 29
i les conseqüències
l'època
de la gran depressió
que va portar
13 milions
de nord-americans
a l'atur
Aleshores
el principal mitjà
d'entreteniment
era el cinema
un espectacle
a la mà
de totes les butxaques
si es volia tenir
l'estómac
igualment
entretengut
durant la projecció
els pobres espectadors
o els empobrits espectadors
només podien permetre's
les crispetes
o també conegudes
universalment
com el palomites
Palomites
que s'elaboraven
en qüestió de segons
amb una matèria prima
molt abundant
als Estats Units
com són
per exemple
el blat de moro
el blat de moro
els grans
del blat de moro
els venedors
aconseguien
uns beneficis
de fins al 2.500%
per vendre crispetes
o sigui
compraven el blat de moro
tiradíssim
tiradíssim de preu
avui en dia
també és un dels grans problemes
que es queixen
als agricultors
que venen
els seus productes
a les grans distribuïdores
de grans supermercats
a preu tirat
i després el producte
està multiplicat
pel que sigui
els grans centres comercials
doncs bé
ja sabeu
que entre l'any 29 i el 33
en plena gran depressió
nord-americana
i també mundial
doncs les crispetes
van arribar
als cinemes
notícies
últimament
trobo que patim
d'una certa precocitat
i la teva forma
de presentar
el moment que és a mi història
és molt ortodoxa
la posició
estava fent
a la vegada
o no sé
o xicú
o no
o xicú
o hostilaments
no ho sé
un donut
per cert
com va anar a Sant Jordi
encara espero la teva felicitació
però bé
et van regalar
algun llibre
és que no soc detallista
vull dir
Jordi
et van regalar
algun llibre o no?
bueno me'l vaig comprar
directament
que és la manera
és el millor
per enxertar
un llibre sobre
els capitells
de la catedral
de Tarragona
ah
la catedral
de Tarragona
sí
sí
hòstres
és a Reus
que teniu un prioral
sí
la prioral
molt bé
ha publicat per
per la mateixa
per la Diputació
el que no em faig és dir el nom
de les dos autores
que no me'n recordo
me'n poden parlar
sí
és interessant
sí
està molt bé
perquè explica
molta fotografia
molta fotografia
evidentment
va explicant
capitell per capitell
la iconografia
que no entendria
o passaria en per altres
exactament el que és
ah
doncs a veure
quan em faig una visita
a claustre
de la catedral
acompanyat del llibre
suposo que la gran majoria
de capitells analitzats
estan al claustre
són del claustre
els capitells
de claustre
molt bé
i em faig una explicació
doncs sí
veurem la processó
de les rates famosa
ah sí
també hi ha processó
de les rates
algun dia en parlarem
ja en parlarem
això és molt interessant
ho deixem a l'aire
i sí
molt bé
doncs que sàpigues
a mi no em van regalar
cap llibre
no
ni et vaig felicitar jo
però perdona'm
de veritat
ja estàs subsanat
suposo que la Sílvia
sí que va rebre una rosa
un dia
diu que sí
dos
ooooh
de quin color
de meus fills
segons fills al col·le
roges
de color roig
vermelles
vermelles
totes dues
hi ha tanta varietat de colors
hi ha blaves
cada color té un significat
lo groc és la infidelitat
ah sí
sí
ojo si et legalen
roses grogues
Jordi
eh
cuidad
mala sort
no
també el color groc
mala sort
a l'escenari
d'un teatre
diuen que sí
molt bé
curiós
curiós
curiositats
bueno
anem per feina
anem per feina
exposicions destacades
les repassem així
de memòria ràpid
al Chaplin
al Geisha Forum
una molt interessant
de la fotògrafa madrilenya
Ukalele
ah sí
on
al Tinglado
al Tinglado
al Port
molt bé
una altra
d'Agustí Centelles
al camp de concentració
de Bram
aquí a
Chaixa Tarragona
hi ha una
que ja havia passat
si no recordo malament
era pel monestir
de Poblet
sobre imatges
de la segona guerra mundial
que ara actualment
està al centre
de lectura de Reus
també
i
així de memòria
perquè avui no portem soleta
doncs
no ho sé
una exposició
a Madrid
que dius
bueno
no sé què fer
doncs agafo
l'AVE
o agafo
el Puente Aéreo
me'n vaig a Madrid
i una vegada a Madrid
dius
què faig
doncs te'n vas
a la Casa de Campo
que hi ha una exposició
que va estar a Barcelona
l'any passat
a les Drassanes
sobre la tomba
de Tutankamon
i els seus tresors
ah val
la reproducció
és una producció
a escala original
única al món
diuen
doncs de les quatre
camines funeràries
i hi ha més de mil
rèpliques
de tota la
d'objectes
els objectes
que van
perquè l'original
on està?
al museu del Caire
al Caire
va val
menys d'unes quantes
estatuetes
que el senyor
Howard Carter
es va
emportar
a casa seva
les van trobar
fa pocs anys
amagades
dins d'un fals armari
a casa seva
és una exposició
que podreu veure
a partir del 21 de maig
encara no està
vostè tindreu
que esperar una mica
si voleu conèixer
exactament
a partir del 21 de maig
a la casa de Campo
tota la gent
de per aquí
té una gran excusa
per al mateix 21
anar a Madrid
a veure la final
Inter
a veure
l'exposició
Intervaller
i després un dia
després a veure
la final Intervaller
però he promès
no jugar
ara abans d'acabar
ara farem una porra
no, no, no
em neu
em neu
vinga
no t'he sigues
i dic un altre
Barcelona
Barcelona
ja que hi ha un nou
espai visitable
del Museu d'Història
de Barcelona
es tracta
de les restes
d'una domus
o residència romana
del segle IV
de l'antiga
Barquino
que es poden visitar
als soterranes
de la Casa Morell
propietat de la Generalitat
és una casa situada
al carrer de la Fruita
que està just
darrere
de la plaça
de Sant Jaume
o sigui toquen
al carrer de la Fruita
les visites són gratuïtes
fins al proper
31 de maig
és tot el soterran
d'aquesta casa
que s'ha excavat
i a part d'apareixer
esta domus romana
hi ha aparegut també
uns grans silos
d'emmagatzemagrà
construïts pels joveus
als segles XIII i XIV
i gràcies a un joc de llum
els visitants
poden il·luminar
bé les restes romanes
per situar-se
en l'època romana
o bé els silos
per canviar
per saltar
els segles endavant
molt bé
curiós
que està prou bé
com diem
nou espai
del Museu d'Història
de Barcelona
molt bé
alguna notícia més?
Manel
m'estàs fallant
jo he allargat
amb quatre exposicions
així mentalment
va parlem
parlem de futbol
Jordi
va diguis un resultat
per demà
mojate
mojate
jo veig molt negre
però m'encantaria
un 2 a 0
un 2 a 0
i com deia
a la contraportada
al periódico
a Chiqui
un al minut 75
i l'altre al 88
jo crec que guanyarem
per
no
jo no crec que guanyarem
però bé
vinga
direm un 3 a 0
un 3 a 0
però ho veig pelut
gols de?
un hat-trick de Messi
un hat-trick de Messi
mira
un hat-trick de Piqué
a partir de barbaritats
molt bé
ha estat un ple
sí que aconseguim
ho retrobar
aquí la setmana que ve
sí
ens veiem d'aquí 7 dies
no vinguéssim històries
ho podríem fer millor
però això és insuperable
fins a la propera
adeu-siau
adeu-siau
esà gimana
jo
no vinguéssim
çok
sí
osed
Fins demà!