This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
Aquesta setmana s'han presentat els programes
de les festes de Misericòrdia, Reus i Santa Tecla, Tarragona,
algrat la crisi, que a vegades serveix d'excusa
per a certes rebaixes inconfessables,
de les quals darrerament molts organitzadors sardanistes
s'enqueixen amargament víctimes d'aquell fenomen
que fa un temps ja vam denunciar com de la xocolata del lloro,
malgrat, això dic, el gruix de l'activitat es manté
generalment gràcies a autèntics malabarismes
per part d'aquests organitzadors.
Per cert, en el cas de Tarragona val la pena destacar
que en guany l'homenatge al perpetuador de les festes
es farà Joan Salvador Sorolla,
conogut per tothom aquí a Tarragona com en Genó,
un home que en deu saber molt d'aquesta art de fer coses
malgrat tots els impediments.
D'elles diré amb raó que ha fet un paper callat però bàsic
en el procés de recuperació i potenciació
de les festes de Tarragona no només fent coses,
treballant, sinó formant una autèntica nissaga
a base de set fills i no sé quants nets,
tots ells festers integrals.
Però també volem reivindicar la seva plena vivència sardanista
en colles i entitats
i que la seva dedicació a les festes en general
no l'han apartat d'aquesta vivència sardanista.
És un plaer saludar-lo gairebé totes les ballades de la ciutat
on procura no faltar-hi.
Felicitats i per molts anys, Genó.
Doncs molt bon dia, edició 718 de l'1-2 seguit,
sintonia de Tarragona Ràdio com cada dissabte o diumenge,
una miqueta més aviat si ens escolteu això,
el diumenge, en la repetició del programa.
Avui aquestes salutacions per part de la Núria,
el control de so, aquí un servidor, l'Àngel,
però també després serà avui en l'equip del programa
en la seva secció corresponent
el fitxatge, diguem-ne, més jove i més recent
de l'equip del programa, la Marta.
Molt bon dia, Marta.
Bon dia.
Molt bé, ja veieu, per la veu ja ho identifica
i ens la situa.
Serà després en la seva secció el racó de la Marta.
Però comencem i fem-ho com sempre
a la nostra petit, ràpid, subari de continguts.
I a l'1-2 s'ha seguit, com sempre,
portant-vos l'actualitat del món,
de la sardana, dels esbars, de la música paracobla.
I no només l'actualitat, sinó quan convé,
ens entretenim amb diverses qüestions
que sempre procurem que siguin interessants,
com per exemple aquest aniversari del naixement
i aviat també del traspàs d'un dels compositors
més populars de tots els temps, Vicenç Bou,
ja ho vam anunciar la setmana passada,
que aniríem dedicant, al llarg de diferents programes,
una mena d'integral de la seva obra sardanista,
de totes les seves sardanes,
que anem escoltant per ordre cronològic
que van ser estrenades
i ho anirem fent, poc a poc,
i és clar, amb l'aclariment que serà l'integral
a mesura lògica en què tinguem disponibles
aquests enregistraments.
I en el programa, a l'hora sí de parlar
d'actualitat, l'agenda,
que aquesta setmana serà força important,
perquè ja sabeu que l'agenda la fem
amb un abast de vuit dies
i això inclou a part d'aquestes festes majors
que encara, o encara durant força setmanes,
seran presents en aquesta actualitat,
doncs el proper dissabte serà 11 de setembre,
Diar Nacional i un d'aquests dies
en què hi ha moltes oportunitats
de ballar-ne a les sardanes
i també moltes actuacions d'esbarc,
com podrem veure.
Abans, però, avui ens centrarem
en l'aplec de, entre molts altres aplecs,
el de la Torre de l'Espanyol,
que és dissabte,
i de Malda Garcia,
que serà, diguem-ne, per part nostra,
si em permeteu, l'escollit,
al qual pararem atenció,
com a exemple d'aquests aplecs
de les comarques terragonines,
i parlarem en directe avui
amb un dels seus organitzadors.
òbviament farem una relació
el màxim possible de completa
d'aquestes ballades de Festa Major
i de la Diada Nacional,
i a l'11 de setembre,
doncs avançarem coses,
algunes celebracions singulars
en les quals la sardana
hi té algun paper destacat,
no només aquí a Tarragona,
si no arreu del país.
Parlarem de les jornades
internacional folklòriques,
d'aquestes festes,
de la Cinta,
Tortosa,
de Misericòrdia,
arreu i Santa Tecla Tarragona,
com a més importants
d'aquestes comarques,
les cefrateries,
la música,
que avui tindrà
una mena d'estrena,
diguem així,
de novetat discogràfica,
que vam tenir algun tas,
algun avançament,
fa unes setmanes,
però avui ja tenim el disc sencer,
complet aquí amb nosaltres,
l'últim èxit,
diguem-ho així,
de la cobla contemporània.
Abans, però,
començarem escoltant
un altre,
un altre disc,
que va aparèixer
ja fa un parell d'anys,
un enregistrament fet en directe
en el tercer certamen musical,
Violetes del Bosch,
Memorial Fèlix Martínez i Comín,
registrament del concert final,
i escoltarem la sardana
que va obtenir el tercer premi,
una sardana amb Martí Mont,
que interpretava
la cobla sinfònica de Catalunya,
sensibilitat violeta,
dedicatòria,
prou clara i evident
als organitzadors
d'aquell concurs musical.
La sinfònica de Catalunya
la dirigia Salvador Brutons,
i aquell enregistrament
es feia a l'Auditori Municipal
Enric Granados de Lleida,
l'11 de maig del 2008.
La sinfònica de Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Està feta pel
il·lustre compositor de Tarragona, no?
L'Alfred Abad!
I ja està!
I després hi haurà una mica de pica-pica,
degustació, d'ecoràpid i vi,
que serà quan fem el repartiment d'obsequies per les colles i tot això.
I en quan dic que crec que val la pena potser avisar-ho al públic,
que hi ha un canvi d'ubicació, oi?
De la pleca?
Sí, sí, sí, perquè em vaig veure sorprès a principis de juliol,
que començaven allà on no ho fèiem sempre,
havien començat unes obres que s'havien de fer,
i evidentment doncs està tot en patenegat allà on ho fem.
I per tant doncs ho hem hagut de traslladar tot a la pista coberta,
que si està prou bé, com que està tot obert doncs corre l'airet i tot és ombra,
vol dir que suposo que ballarem, inclús potser millor.
Deixeu la gespa, que habitualment hi havia gespa.
Deixeu la gespa, exacte, per ballar més còmodo a la gespa,
però per ballar millor, tu que ets també de colla, de concurs,
doncs saps que es balla millor en un lloc dur.
O sigui que jo crec que millorarem.
I si va bé, doncs igual, igual ho faig aquí cada any, no ho sé, ja ho veurem.
I una curiositat, suposo que molts ja hauran endevinat,
l'aplec té un nom, l'aplec del Siurebre, l'anomenem, oi?
Sí, hi ha molta gent que potser no sap de què ve això.
Doncs bueno, a Garcia està la confluència entre el riu Ebre
i el riu Siurana, que és allà on desemboca.
Jo, doncs, bueno, és un aigua barreig, i barrejant els dos noms,
què surt? Doncs el Siurebre, no?
Jo crec que és un nom adient, potser és una invenció, no?
Però és una cosa que, bueno, que si es fa popular,
perquè no pot sonar bé.
I vol dir això, l'aigua barreig dels dos rius.
Perquè, per exemple, dir l'aplec de l'Ebre,
doncs hi ha molts pobres que toquen l'Ebre, no?
I l'aplec del Siurana, doncs també.
N'hi ha molts.
I, en canvi, l'aplec del Siurebre,
els pobles que toquen tant el Siurana com l'Ebre alhora,
només n'hi ha un, que és Garcia.
O sigui, que és l'espreixó que el destingeix.
Ah, molt bé.
I si va bé que l'aplec tingui nom propi, també.
Nom propi, exacte.
I la cita, doncs, a les 12 al migdia, oi?
Sí.
Al matí?
Al matí, amb la jovenibla de Gramunt,
amb 6 sardanes, totes de 10 tirades.
I a la tarda, doncs, amb l'acompanyament de la Reus Jove,
on hi haurà, doncs, 12 sardanes, perquè no n'hi haurà cap de conjunt.
El que passa és que hi haurà les d'exhibició,
que seran una amb galop i de 5 tirades,
i l'altra de 7 tirades.
I després hi ha la de concurs de colles improvisades,
que també serà de 7 tirades,
i totes les de més de 10.
Doncs molt bé, moltes gràcies, Josep, per parlar amb nosaltres.
Ja sabeu aquesta cita demà, a la vora de l'Ebre, García.
A la vora de l'Ebre i del Ciurana.
I del Ciurana, exacte.
Ah, exacte.
Molt bé, que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Bé, que bon dia a tothom i quedeu,
tots els que escoltin, queden invitats.
Perfecte.
Fins sempre.
Adéu.
I tornem a la música.
Després parlarem, evidentment,
de l'agenda de la resta de cites sardanistes
d'aquestes propers vuit dies,
de la resta de plecs,
que evidentment no ens en oblidem.
Ara el que farem serà emprendre
doncs aquella part d'avui,
aquell segment d'avui,
d'aquella que qualificava com a integral sardanista
de Vicenç Bou,
aquest autor del qual enguany es commemora
125 anys del seu naixement,
un autor popular com pocs.
Semana passada ja vam comentar ràpidament
algunes de les seves característiques,
una altra de vegades polèmic,
perquè a alguns li retraïen la poca qualitat musical
de les seves sardanes,
mentre que a altres el que exposaven era,
això sí, l'extraordinària qualitat de les melodies
que va saber confegir que el van fer popular
més enllà del món estrictament sardanista,
fins i tot les seves obres eren habituals a l'època daurada
del Paral·lel, formava part del repertori
d'aquell autèntic caliu de música
i de moltes coses més de Barcelona,
on la sardaní tenia el seu lloc,
cosa que avui en dia seria inconcebible,
evidentment el temps ha passat en molts sentits.
Anem però enrere,
encara abans d'aquella irrupció
de Vicenç Bou al Paral·lel,
quan ja començaven a sonar les seves sardanes
a les ballades i als aplecs.
Ens situem al 1911,
encara en època inicial,
però quan ja havia compost moltes sardanes,
aquell any,
ja ho comentàvem la setmana passada,
que era l'última que escoltàvem,
mirant al mar, nit d'estiu,
sospirs d'amor, tosa flor de mar i dianeta.
Escoltarem una de les que hem anomenat
sospirs d'amor,
amb una versió de la 1980,
de la Cobra els Moncrins,
dirigida per Lluís Albert,
qui en el llibret que acompanyava el disc
comentava que havia fet uns lleus retocs
harmònics instrumentals per treure partit
d'aquestes sardanes, deia,
que destaquen per la seva originalitat.
I ho va fer comptant amb la deguda autorització
al vistiplau dels hereus de l'autor.
És allò que deien,
que potser eren composicions,
que pel que fa a la tècnica musical,
potser hi havia algunes mancances,
però Déu-n'hi-do,
la inspiració,
les melodies que va saber trobar en Vicenç Bou.
En aquesta versió, com deia,
de la Cobra els Moncrins del 1980,
intervenia la tenora en aquella época
en Josep Gispert.
Sospirs d'amor.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a les Reus, a dos quarts d'una al Vendrill,
a la Rambla, amb la cobla marinada,
a la una al Catllà, a la Torre d'Anguiu,
amb la cobla Reus Jove, a la cinc de la tarda a Montblanc,
a la plaça Major, amb la cobla Reus,
a les sis, a l'Hospitalet de l'Infant, amb la cobla
Reus Jove, a les set, a Montràs del Camp,
a la pèrgola de la platja Cristall, a Miami
Platja, amb la ciutat de Reus,
a les set, a la Riba, amb la cobla ciutat de Cervera,
i aquí a Tarragona, a dos quarts
de vuit, a la Rambla Nova, amb la cobla
de la cosetània. Com és habitual amb les ballades
d'aquí de la ciutat, sempre que
les tenim a base, us oferim el programa, que interpretaran
els cobles. En aquest cas, són les següents.
A Garcia, 10 i més, de Carles Santiago,
amb la il·lusió del primer dia, d'Alfred Abad,
de l'acte mestre, de Josep Casú,
les noies de la costa, Josep Vicençàixu,
cosetàns amb salsa, de Daniel Gasulla,
joves d'en Saires, de Jordi Paulí,
Visca els nubis, de Tomàs i el Membrado,
Pal de Paller, de Ricard Belasau,
i de la colla del 16, de Francesc Marros.
Però encara hi haurà més ballades
aquí a les comarques tarragonines,
la Diada. A les 8 del vespre,
en post a l'Avinguda de la Ràpida,
amb la Cobla, la principal repitanca,
i exhibició per la colla sardanista d'en Saires del Penedès.
A les 8 també, a Roda de Barà,
amb la principal de Tarragona. A dos quart de nou,
a Riudoms, a la plaça de l'Església,
amb la Cobla Reus, i a dos quart de vuit també,
a Cambrils, al parc del Pescador,
amb la Cobla Reus Jove.
Tanquem a part de ballades
en el diumenge dia 12, a les 12 de migdia,
a Covella, se'l passa juntament amb la Cobla Maricel,
i a les 7 a Tarmós,
amb la Cobla, la principal de Tarragona.
I d'això, pel que fa a ballades,
passem a colles sardanistes,
i ara ja, en perspectiva de tot el país,
avui mateix, a les dues quart de sis de la tarda,
a concurs en camp, a la plaça dels Arínsols,
per a Colles Lliures,
amb la Cobla Flama de Farnés.
A les dues quart de set, a Vilenova de Bellpuig,
a la plaça de la Creu,
campionat de la terraferma i colles lliures,
amb la Cobla Bellpuig-Cobla.
i colles lliures, amb la Cobla, la principal d'Olat.
Demà diumenge, concurs a dos quarts d'una del migdia,
a les Barges Blanques, als Jardins del Terrall,
dins el campionat de la terraferma,
i també per a colles lliures, amb la Cobla Maricel.
I a les 6 de la tarda, a Fulgaroles,
a la plaça Verdaguer,
per a colles lliures, amb la Cobla Bisbal Jove.
El dia de la Diada Nacional, dissabte dia 11,
un concurs ja habitual en aquesta jornada,
a les 6 de la tarda, a Lloret de Mar,
a la plaça Pere Torrent,
que enguany serà concurs del campionat de colles veteranes.
També territorial comarques ironines
i per a colles lliures, amb la Cobla Contemporània.
I el diumenge dia 12, concursos a Tàrrega i a Súria.
El primer a dos quarts de 12,
al Parc de Sant Eloi,
dins el campionat de la terraferma i colles lliures,
amb la Cobla Tàrrega.
I el de Súria, a les 7 de la tarda,
a la plaça de Sant Joan,
per a colles lliures, amb la Cobla Ciutat de Terrassa.
I les actuacions esbarts,
de les quals tenim notícia aquesta setmana,
totes són per al dia de la Diada Nacional,
el dissabte dia 11.
S'anuncia la desena mostra de danses tradicionals
d'Altafulla, a les 6 de la tarda,
amb cercavila de la plaça del Pou
fins a la plaça de Martí Royo,
on a dos quarts de set,
es farà l'actuació del Vall de Nans d'Altafulla,
les danses del Pirineu Occidental de Navarra,
amb Azandarac Joalajó, Vall de les Olives d'Ardenya
i els bastoners d'Altafulla.
A les 12 al migdia,
a la Pobla de Mafumet,
al Parc de les Pobles,
a l'actuació de les Bars d'Ensaire de Tarragona.
També a les 12,
a la plaça de la Vila,
les Bars d'Ensaire de los Ferrausenc.
A les 7 de la tarda,
Montreig del Camp,
al Parc Maria Martori,
les Bars d'Ensaire de Reus.
A les 7 també,
als Guillemets,
a la zona esportiva,
s'oferirà l'espectacle
Arrels de la Mediterrània,
amb l'Esbar Sant Julià de l'Arbós.
Per cert,
ens arriba la notícia
que el mateix dia
i a la mateixa hora
l'Arbós,
el poli esportiu electoral
a l'Esbar Sant Julià de l'Arbós,
que d'aquí hi ha el dubte
de si es desdoblen
aquesta formació,
cosa que no seria
tampoc impossible,
o alguna d'aquestes dues actuacions
no es realitzarà.
En tot cas,
ens consta que al web
de l'Esbar Sant Julià
hi ha l'actuació dels Guillemets
a les 7 de la tarda
a la zona esportiva.
I a les 8 del vespre a Vilaseca
a la plaça de l'Església
l'actuació del grup
de dansa tradicional catalana
Ramon d'Ulzina
de la mateixa població
de Vilaseca.
Doncs,
dit tot això,
deia,
d'aquesta llarga agenda,
un disc
del qual vam oferir
un petit amansament
fa unes setmanes,
però ara ja tenim el disc sencer,
s'està ja a distribuir
i sabem que les actuacions
de la cobla contemporània,
que és la que no només
l'han registrat,
sinó que l'ha publicat,
doncs està sortint força bé.
és el cinquè volum
de la seva sèrie
Sardà Show
que recullen
les seves,
diguem-ne,
estripades propostes,
munten autèntics shows
en les seves actuacions
i ofereixen
sardanes
on poden recollir
des de música de circ
fins a música de pel·lícules
i en les seves dues últimes propostes
les cançons de l'estiu,
les més diverses
i insòlites
versions
de cançons de l'estiu
en forma de sardana.
I és això
el que ofereix
el Sardà Show 5 també.
Ja dèiem que havíem
escoltat
algun parell
d'exemples
i avui ens n'arriba
un altre
que
podríem situar-nos,
doncs potser la millor
definició
la fa
l'Òscar Dalmau
en la presentació
del disc
on ve a dir
que escoltar
la Cobra Contemporània
és imaginar
una delirant
rotllant
amb Marisol
Solomé
Mario Bros
Rafael
Gloria
Geinor
Guino
Bravo
Estopa
Carina
i Rafael
La Carrada
la mà
tot comptant
la tirada de curs
de llars
i repartint.
Déu-n'hi-do.
No tot amb una sola sardana
però gairebé.
La que escoltarem
després en oferirem
una altra
és una amb un títol
que ja ens orienta una mica
Estan amb tu
vist cantant
d'Agusti Serratacó
amb la Contemporània.
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diu!
un diumenge, dia 12 de setembre, on les danses, músiques i cultura d'aquests països
a prop de 20 poblacions de Catalunya s'aniran desenvolupant actuacions
durant tots aquests dies. Són grups de Polònia, Níger, l'Illa de Pasqua,
Xile, la República de Gastant i Mèxic, evidentment, a més de grups d'aquí, de Catalunya.
A les comarques targonines enguany només s'anunciona l'actuació el dissabte dia 11,
dia de nacional, a les 6 de la tarda al centre de Llorenç del Penedès
amb la companyia estatal de Ginca.
A Barcelona s'hi celebrarà l'acte final el diumenge dia 12 de setembre
a l'Avinguda de la Catedral, a les 6 de la tarda, amb l'actuació de tots els grups
junt amb el grup d'en Saïra d'Ordin, Ondorra i la Cobra Lluïsos de Taradell.
I com dèiem, en començar el programa s'han presentat els programes extensos,
variats programes de les festes, tant de Misericòrdia com de Santa Tecla a Tarragona.
Des del tema que ens interessa el nostre programa, destaca pel que fa les festes de Misericòrdia,
el divendres dia 17, a les 9 del vespre, la plaça del Mercadal de Reus,
la cinquena trobada de coble de cobles.
És a dir, s'hi apleguen en una monumental coble,
tots els músics que tenen una cosa que veu amb les cobles de Reus,
o músics de Reus que actuen amb cobles de fora.
Són gent que està a la coble Reus Jove, a la ciutat de Reus, a la para Mañanet o a la coble Reus,
junt, com dèiem, a músics que no són pocs, que han estat a una d'aquestes cobles,
o en tot cas que estan en cobles d'arreu del país.
S'ha de, com dèiem, a les 9 del vespre, a la plaça del Mercadal, del divendres dia 17,
i al dissabte dia 18, a les 10 de la nit, al Teatre Bertrina,
a les barres Reus Dança, presenta la 9a edició d'espectacle Dances de Creació,
en guany tenim com a convidat les bars Ciutat Comptal de Barcelona i el seu espectacle Síntesi.
El diumenge 19, el 44è plec Baix Camp, dels plecs més destacats a les comarques tarragonines.
Ja en parlarem, evidentment, de tot això i d'aquesta pleca en propers programes.
El dissabte 2 d'octubre, com si diguéssim un acte ja fora,
o com acte posterior al programa central,
a les 6 de la tarda, a la plaça del Castell, el cinquè festival,
trobada dels bars infantils, amb participació dels grups de l'Alaixà, de Vilaseca,
Santa Oliva d'Olesa de Montserrat i Santa Llucia de Reus.
Tot això, a més a més, de la participació de la Cobre Reus Jove
en el seguit i s'acompanyant la Lliga de Reus.
Pel que fa a les festes de Santa Tecla de Tarragona, el divendres dia 17,
hi haurà l'acte de la crida, ja l'hem comentat en el comentari inicial,
homenatge al perpetuador Joan Salvador Sorolla,
per la seva llarga trajectòria des de l'any 1944,
amb les barres d'ençai de Tarragona, amb la colla sardanista Pirineu,
després amb altres colles de veterans,
vinculat directament amb la junta directiva del Casal Terraní durant 25 anys,
i després, i això és potser el que ha motivat més,
aquesta qualificació de perpetuador de les festes a un de les peces,
importants de la recuperació de la molassa, de la molasseta,
el bo, el drac, el drac petit, els negritos petits,
i un d'altres elements en els quals hi han participat
els seus fills i filles nets i netes.
Una autèntica nissaga d'aquesta vida festera de la ciutat de Tarragona.
També, entre molts altres, s'anomenaran els teclers d'honor,
els Fèlix Esteller Fernández, Miriam Gómez Santos, Terroca, Gemma Roca,
tots ells pertanyen a les bars Santa Tecla,
25 anys ballant diferents ballos de festa major,
i, evidentment, com dèiem, els fills i nets d'en Joan Salvador,
també seran teclers d'honors,
i a títol posto molt Paco Madrid,
que, entre altres vinculacions a la festa,
també amb el retaulat de Santa Tecla.
Això, el divendres, dia 17,
també aquest dia, a dos quarts onze de la nit,
a la plaça de la Font,
actua de dansa tradicional catalana
amb les barres d'en Saire de Tarragona,
que ofereix el seu espectacle Vora de l'Ebre
amb el grup Factoria Folk.
Hi haurà, evidentment, les ballades de festa major,
ja tradicionals, el dia de la patrona,
a la nit, amb la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
l'endemà, amb la cobla La Principal de Tarragona,
al vespre, prèviament, aquestes ballades,
el dia 19, el concurs de colles de Santa Tecla,
enguany amb la novetat del trasllat
al passeig marítim,
al nou passeig marítim del Serrallo de Tarragona.
El dilluns, dia 20, al retaula de Santa Tecla,
en aquest cas, també novetat,
que es va donar a conèixer, diguem-ne,
en primícia en aquest programa,
que, per motiu de les obres que es porten a terme
a la catedral, es farà, doncs, fora,
al pla de la seu, i, com sempre,
amb l'acompanyament de la cobla,
la principal del Llobregat.
El dissabte, dia 25, un altre element
que acostuma a ser habitual en les festes de Santa Tecla,
a més de les actuacions dels esbars de la ciutat,
acostuma a haver-hi un esbar forà convidat.
Serà a les 9 del vespre al Teatre Metropol,
amb l'esbar Sant Martí, de Barcelona,
amb el seu espectacle Revolta.
Bàsicament, això és el que ens oferiran
les festes de Santa Tecla,
pel que fa a ser d'anes esbars,
música per a cobla.
òbviament, els esbars per a les seves participacions importantíssimes
en el seguici,
que són pràcticament l'essència d'aquest seguici,
de la festa de Santa Tecla.
Ja que parlem d'esbars,
arribarem fins a la una de la tarda,
amb el Ball del Rocla,
un autèntic clàssic dels esbars,
d'aquelles danses que formen part del repertori
inicial, bàsic, de tots els esbars.
És un arranjament d'en Júquim Serra
i ens interpreta la cobla,
la principal del Llobregat.
Després del bolletí de notícies,
recordeu que tornem.
Serà fins a dos quart de dues de la tarda.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!