Gràcies.
Gràcies.
Bona nit, Violeta.
Gràcies.
Comença la net, Violeta. Serem amb tu fins la una de la matinada. Bona nit, Violeta.
Gràcies.
Gràcies.
Cors que cerquen moments d'intimitat i cors que massa sovint es trenquen.
Bona nit, Violeta. Avui diumenge 21 de febrer.
Deixant ja enrere el signe de Piscis.
Deixant enrere el signe d'Aquari, que tanta intimitat reserva.
Per això avui la nostra primera cançó.
Parla d'Aquari.
perquè deixi entrar la llum a la nit, Violeta.
La llum del seu estatge.
Bona nit, Violeta.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan reviscolen, refa derrotes que no sé callar.
I el color més violeta, sisella el teu endins,
un paisatge de fulles mortes,
després de la plenitud òrfana del teu desig,
aquest que sempre és incansable,
talment com aquest afany
que corre cap a l'ocre vermellós de la teva mirada.
I potser són les paraules de la nit violeta,
o potser són les cançons que parlen una mica d'ahir,
de mirar en darrere, com a petjades a la sorra.
M'he mirat enrere i m'he vist molt lluny,
anant descalç sentint-me perdut,
fent petjades en la sorra.
Tot de sobte un dia ella va mirar
i vaig sentir que se n'havia anat
buscant ombres en la boira.
a vegades una pedra
és llançada a l'exar
i d'això algú em diu amor.
Ningú sabrà mai d'on ve ni on va,
saps que potser et pot tocar
i deixar algun dia mala sort.
M'he mirat enrere i m'he vist a prop
buscant pedres dintre del meu cor,
fent petjades en la sorra.
En la sorra.
M'he buscat a terra i no l'he trobat
fa molt temps ja que va marxar
buscant flames en les cendres.
Mentre tant jo potser
seguiré fent el camí més llarg
llençant pedres a la mà.
A vegades en la sorra
les petjades es van trobant
i d'això algú em diu amor.
ningú sap d'on venen ni on van
però el mar se l'has endurat
i d'això algú em diu mala sort.
M'he mirat enrere i m'he vist molt lluny
anant descalç sentint-me perdut
fent petjades en la sorra.
i si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
i si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
Coses que seran només per tu, que estimes els batecs, Violeta.
i si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
i si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
Papers arrugats
al fons d'una butxaca
d'una roba que fa molt de temps que no portaves
Papers estripats, perduts
Papers fets cendre
Papers com a paraules i silencis
Estesos ara damunt la nit violeta
Papers d'anar i no tornar
Sorra d'estacions i danys
Instants
Instants
Inexhauribles
Papers a la teva butxaca
I ara els mides
Una factura d'un restaurant
Un rebut d'un hotel
Un tiquet d'un regal
Garba de penyores
Dins la teva mà
I ara l'aprems ben fort
I voldries tornar aquell temps
Arrugues
Arrugues de paper manyoc
I tu mateix
Dins aquest morter
Dins aquest morter
Arrugat al fons de la teva butxaca
I per un moment
T'has pensat que
Els anys no han passat
I tornes a ser de nou
Amb aquells papers vius i brillants
anten
Per un moment
Idina
Paro
Les mitjanes
Tenim
Els catalans
Dins
Si
Sous
effects
��
很好
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dorms, el cor li batega amb força, però, sense respondre,
ell respira regularment,
com si somiés.
Aleshores,
ella li diu...
Com que no em pots sentir, vull dir-te que t'estimo.
I repeteix el seu nom, una i una altra vegada,
mentre la carícia, amb la punta dels seus dits tremolosos,
i diu ella...
és per mi aquesta boca,
només per mi sola.
No n'hi ha cap d'altre més bonic al món.
som per mi, només per mi,
aquests braços forts i nus,
aquest coll,
aquest cabell,
aquest sexe,
només per mi.
i quan ell es desperta,
es fan amb dos
l'abraçada més forta del món.
a la nit violeta.
Així són tots els amants...
que escolten la nit violeta.
que escolten la nit violeta.
Oh, my love,
my darling,
I've hungered for
your touch
a long, lonely time.
i
i
i
самый
de la nitittlez de
So slowly, and time can do so much
All you still might need your love
I need your love
God, spin your love to me
Lonely rivers flow to the sea, to the sea
To the open arms of the sea
Lonely rivers sigh, wait for me, wait for me
I'll be coming home, wait for me
Oh, my love
My love's gone
I've hungered, hungered for your touch
Oh, my love, lonely time
And time goes by so slowly
And time can do so much
And time can do so much
Are you still mine
I need your love
I need your love
I need your love
God, spin your love
And time can do so much
And time can do so
And time can do so
And time can do so
And time can do so
Comença la nit, Violeta
Serem amb tu fins la una de la matinada
Bona nit, Violeta
És com si començéssim cada moment només per tu
Perquè sabem que ara arribes aquí
Cada moment comença la nit, Violeta, per tu
Encara que ja són dos quarts de dotze
I noto que ets aquí
Perquè sento l'olor del teu cos
No és una olor dels cossos que es perfumen
És una olor com d'aigua elemental
Una olor de netedat
I de pulcre intimitat
Una suau santor d'alba buscana
Barrejat amb un aroma primordial
Que no puc definir
Abans de fer l'amor
Jo et persegueixo pam a pam
Damunt la teva pell
La fascinant arrel d'aquella olor
Que secretament m'atreu
Fins a arribar el moment del vèrtigen
És com aquell qui es llença una cisterna
És com aquell qui es posa sota nubulades negres
Jo queia damunt del teu cos amadíssim
O tu et posaves damunt del meu cos
Per cobrir-me
Com una pluja propícia
No era l'amor
Era més que amor
No era l'amor
No era l'amor
No era l'amor
No era l'amor

No era l'amor
início
Fins al volt
No era l'amor
No era l'amor
No era l'amor
Everybody hurts
Sometimes
Sometimes everything is wrong
Now it's time to sing along
When your day is not hold on
Hold on
If you feel like letting go
Hold on
If you're sure you've had too much
Of this life
Hang on
Cause everybody hurts
Sometimes take comfort in your friends
If everybody hurts
Don't blow your hands
Oh, no
Don't blow your hands
If you feel like you're alone
No, no, no
You're not alone
If you're on your own
In this life
In this life
In the days and nights are long
If you're sure you've had too much
Of this life
To hang on
Everybody hurts
Sometimes
Everybody cries
Sometimes
Sometimes
Everybody hurts
Sometimes
Everybody hurts
Sometimes
Sometimes
So hold on
So hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Cause no, you're not alone
You're not alone
You're not alone
You're not alone
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
Hold on
La teva saliva és més desitjable que el suc del raïm.
Calma la set més ardent.
Així és la teva boca, nit violeta.
Així és la teva boca, nit violeta.
Fumant el desig, sota les alzines, sota la pell dels pantalons.
Els seus ulls eren un caminal ple de capsades verdíssimes.
Les fonts no rejaven a l'ombra de les estàtues.
Es van creuar tots dos i van saber que havien tocat un mateix oratge.
Ell i l'altre home es van girar al mateix temps i un resplendor vermell queia damunt dels seus llavis mentre batçaven cap a la cambra.
I allí saltava el jersei vermell.
I queia el levis aferrat a la jovenesa.
I la camisa volava per l'habitació amb bales pròpies.
I queia el pantaló negre de marca.
I els slips tumultuosos queien també.
i una música de carrer.
Neixia al seu voltant.
I el seguia amb aquestes cuixes fosques.
I els risos castanys.
Rodolant fins a la currada pell dels pòmols.
Cap dels dos
no sabia la cadència sota la qual
calia abraçar-se.
El temps era un vidre
que amb el seu tall esmoladíssim
afluixava les cordes del desig.
Era possible
fer cruixir totes les cicatrius de la mort.
Era possible
acostar una melodia tendra
entre els seus nerviosos dits
de mascles enlluernats.
És possible.
No sé si quedan amigos
y si existe el amor
si puedo contar contigo
para hablar de dolor
si existe alguien que escuche
cuando alzo la voz
y no sentirme sola.
Puede ser
que la vida
me guíe hasta el sol.
Puede ser
que el mal
domine tus horas
o que toda tu risa
le gane ese pulso
al dolor.
Puede ser
que el malo sea hoy.
no sé si vive solo
no sé si vive solo
no sé si vive solo
no sé si vive solo
voy haciendo mis planes
voy sabiendo quién soy
voy buscando mi parte
voy logrando el control
van jugando contigo
van rompiendo tu amor
van dejándote solo
no sé si vive solo
no sé si vive solo
no sé si vive solo
no sé si vive solo
no sé si vive solo
algo puede mejorar
algo que pueda encontrar
algo que me dé ese aliento
que me ayude a imaginar
y yo lo quiero lograr
ya no quiero recordar
y darle tiempo a este momento
que me ayude a superar
que me dé tu sentimiento
puede ser
que la vida
me guíe hasta el sol
puede ser
que el mal
domine tus horas
o que toda tu risa
de ganas
se puso al dolor
puede ser
que lo malo sea hoy
puede ser
que la vida
me guíe hasta el sol
puede ser
que el mal
domine tus horas
o que toda tu risa
de ganas
se puso
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
al dolor
per primera vegada
t'he sentit a la meva vora
ets tu, nit violeta
que amb els llevis
em fas carícies a l'orella?
como ha fugit
com ha fugit
la nostra joventut
al sexe
i tens l'extremidor forat
de la diària derrota
perquè t'empaiten els amics perduts
perquè insisteixes
amb els vells plets encara
que guanyes amb l'escenari que t'ensorra
et refugies al passat
buscant millors temps
calma que se'ls trobaràs
deixant de banda
aquest fosc dramatisme
els somnis fugen
fugen com escarabats
i les nostres il·lusions
encara són tema d'amor
i t'hi atrinxeres
i saps que hi cauràs
potser només la nit violeta
podrà salvar-te
per això et dediquem a aquesta cançó
perquè la coneixes
perquè és de quan tu eres jove
l'escenari
the young ones
darlin', we're the young ones
and young ones
shouldn't be afraid
to live
love
while the flame is raw
for we may not
be the young ones
very long
tomorrow
why we don't tell tomorrow
cause tomorrow
sometimes never comes
so love
me
there's a song to be sung
and the best time
is to sing it
while we're young
once in every lifetime
comes a love like this
i need you
you need me
oh my darling
can't you see
that young dreams
should be dreams together
and young hearts
shouldn't be afraid
and someday
when the years have flown
darling
then we'll
teach the young ones
of our own
once in every lifetime
comes a love like this
oh my darling
oh my darling
can't you see
that young dreams
should be dreams together
and young hearts
and young hearts
shouldn't be afraid
and someday
when the years have flown
darling
then we'll
teach the young ones
of our own
oh my darling
et farem un llarg petó
amb gust de vidols
un llarg petó
de paraules i música
com mai ningú t'ha fet a la vida
deixa't besar
per la nit violeta
elex
so
at
and
Fa molt de temps que no he vist aquests ulls teus
que sempre m'han marcat la meva felicitat o la meva desgràcia.
He fet tots els possibles per no pensar-hi,
per oblidar aquests ulls teus negres.
És un encís estrany que em té lligat a tu,
que fa que quan somio només veig els teus ulls com dues perles negres,
com si algú més no hi fos el món,
com un estrany poder que m'encadenés.
I me n'aneré marx enllà,
a la recerca d'una pàtria,
fins que hagi oblidat la teva cara dolça i bonica.
Però estic atrapat,
ho sé sobradament,
enlloc del món.
no trobaré repòs.
Estic condemnat a estimar-te.
Només estimar-te a tu
no puc oblidar.
Potser no em sabré explicar,
és difícil confessar
que res m'ha canviat.
No queden útils per dir
que una història no té fi
quan tot s'ha extingit.
no puc oblidar
cada segon,
cada sensació,
cada racó.
No puc oblidar
que tu em vas dir mai.
No puc oblidar
la teva olor,
cada pas que faig
no té retorn.
No puc oblidar
no puc oblidar.
Potser
no tinguis
sentit
esperar-te
una altra nit
que tornis
amb mi.
Potser
avui
acabi
el món
i no em
quedi
més raons.
L'esperança
es fon.
No puc oblidar
cada segon,
cada sensació,
cada racó.
No puc oblidar
que tu em vas dir mai.
No puc oblidar
la teva olor,
cada pas que faig
no té retorn.
No puc oblidar.
No puc oblidar.
només hi ha una mena d'amor,
però n'hi ha mil còpies diferents.
Només hi ha una nit violeta,
però té mil sensacions
a cada paraula.
no puc oblidar.
No diràs mai el seu nom
perquè és un nom prohibit.
No diràs el seu nom
perquè no es pot dir.
No gosaràs mai més
pronunciar-lo en veu alta.
Perquè l'aire, l'aire violeta,
se sentiria ferit.
No t'onaràs mai més
als llocs que junts vau compartir.
No fos cas
que la seva ombra o el seu perfum
encara hi regnés.
No diràs mai el seu nom a ningú
perquè ningú no entri
al teu clos més secret.
no diràs mai el seu nom
perquè el teu cor
encara s'encén
i no faràs disbarats
com trucar-lo de nou
o escriure-li cartes
o enviar-li un mail
de l'actor impossible
aquest que trenqui el silenci
del temps que passa
i d'una vida
i d'una vida
que ja no tens.
No diràs mai el seu nom
perquè ho tens prohibit
no el diràs
perquè sangna encara la ferida
que cap amor
no cicatritza.
Silenci
No diguis mai el seu nom
que la paraula es ressequi
que la veu s'escanyi
Silenci
No diguis mai el seu nom
No diguis mai el seu nom
No diguis mai el seu nom
I'm the puppet
You buy me things
and I love it
You bring me food
and I need it
You give me love
And I feel it
And look at the two of us
In sympathy
With everything we see
I never want anything
It's easy
You buy whatever I need
But look at my hopes
Look at my dreams
The currency we've spent
I love you
You pay my rent
You phone me in the evening
On hearsay
You bought me caviar
You took me to a restaurant
Off Broadway
To tell me who you are
We never ever argue
We never calculate
The currency we've spent
I love you
You pay my rent
Oh, I love you
You pay my rent
And look at the two of us
In sympathy
And sometimes ecstasy
Words mean so little
And moneyless
When you're lying next to me
Look at my hopes
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Look at my dreams
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No hi hagués ni en Pioleta,
que donaria les ales dels somnis eternos!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!