Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La teva saliva és més desitjable que el suc del raïm.
Calma la set més ardent.
Així és la teva boca, nit violeta.
Que trist, deixar les paraules perquè se'n vagin.
Que trist, perquè tornin sense poder-les posar nom,
com si fos un nou nascut, una paraula nova,
on els sentiments es confonen amb el que desitjaries
i no sempre es compleixen.
Vull dir sí, quan la nostra llibertat
no sigui malmenada ni per l'acció ni per omissió.
Vull dir sí, per generar la pau i la concòrdia
que ens ajudi a ser éssers humans complets.
Vull dir sí, a tots els que em demanin una paraula tendra
per travessar una tristor o un defalliment.
I si la vull tenir per sempre, esponeroses llavis,
si per sempre vull dir, a la bellesa i a la fraternitat,
sorgides del meu cor,
que és qui parla la llengua clara i transparent
que ens dicta l'ànima.
I si jo vull dir sí,
i aquest sí,
us embolcàllit un amor tendre,
un amor
que no demana pas res.
Només seguir escoltant la nit violeta.
Aquesta
que t'oferim des de Tarragona Ràdio.
és una Spana Ràdio
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest cara es recordes
i només tens al cap una cançó.
Ja fa dies que l'escoltes.
Per això vull la nit violeta.
Te l'apropa encara més.
Perquè la sentis
i perquè l'escoltis per última vegada.
Si tienes un hondo penar,
piensa en mí.
Si tienes ganas de llorar,
piensa en mí.
Ya ves
que venero
tu imagen divina.
Tu párvula boca
que siendo tan niña
me enseñó a pecar.
piensa en mí.
en mí.
Cuando sufres,
cuando llores,
también
piensa en mí.
llores,
también piensa en mí.
en mí.
Cuando llores,
quitarme
Quitarme la vida, no la quiero para nada, para nada me sirve sin ti, piensa en mí.
Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mí.
Cuando quieras quitarme la vida.
No la quiero para nada, para nada me sirve sin ti.
Música
Música

Cuando sufras, cuando llores, también piensa en mí.
Música
Cuando quieras quitarme la vida.
Música
Para nada, para nada me sirve sin ti.
Et farem un llarg petó amb gust de vidols, un llarg petó de paraules i música com mai ningú t'ha fet a la vida.
Deixa't besar per la nit violeta.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
a terra
i ho farem amb imaginació i colors
amb la confusió de la pell
movem-nos en dificultat
com si fossim vagons
tips de càrrega
i ho farem amb la roda de la fortuna
i a les santes icones
com les segetes de foc
dels bíblics profetes
amb bales i cames
cap paradís no en serà dolç
tan sols la terra unida d'un hivern
en la pell
com un record subtil
jo hi deixaré un estanyol
mig sec d'esperma i paura
els plecs més salats
de la teva vessània
Institut Cartogràfic i Geològic 10
I si no vols ara,
espera una mica més.
Fins la una de la matinada,
la nit violeta t'acompanyarà,
com sempre,
aquí a Tarragona Ràdio.
Som en directe com cada diumenge.
Un minut i dos quarts de dotze.
Un minut i dos quarts de dotze.
Un minut i dos quarts de dotze.
Un minut i dos quarts de dotze.
Un minut i dos quarts de dotze.
Un minut i dos quarts de dotze.
Ja saps que la nit violeta
vol posar-te totes les cançons
perquè en aquest primer programa d'any
et sentis més bé que mai.
Bona nit
ja no podré volar
intentaré consolarme
no eras mujer para mi
però en el fondo yo sé

si volveré a vivir
si nacerá un nuevo mundo
si escaparé de mi
yo te lo juro sí
tengo miedo
de qué será de mi
y pasaran los días
esta es la triste verdad
me acordaré
aquí
si me tienes enfermo
herido
todavía
que en este mundo
no
no

que será de mi
que será de mi
no
no
no
no
no
no
que será de mi
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
I aquesta era la nostra cançó.
Potser algú la recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.
La recorda ara.

La recorda ara.
No.
la recorda ara.
la recorda ara.

la recorda ara.
la colònia.
penses.
a casa teva.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
La recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
la recorda ara.
que ballava davant teu.
Ja la tens una altra vegada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja fa!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El proteger m'ha pregat d'anar al seu bordell.
M'ha obert la porta sense desclaure els ulls.
I m'ha permès flairar les flors del seu tàlam.
M'ha donat de veure, mentre a poc a poc es despullava.
Només una nit
podré estar amb ella.
Ella que molts dies ja és d'un altre.
I ara jo voldria que aquesta nit
fos una nit eterna.
La nit d'un aniversari.
La nit d'una celebració.
La nit d'un aniversari.
La nit d'un aniversari.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I mous el cop afirmant, no dius cap paraula.
Què és el que jo et puc dir que tingui algun sentit?
Termet, torna al riu, quan es desborda, a la mans cellera quotidiana.
També la sargantana li creix la cua assegada d'un mal cop.
I la perfecció de la closa harmonia de l'ou de la serp s'esmicola
per sorgir un cos reptant, frèstec, amb dents d'averí.
M'han dit que el color ja torna als llavis, després de la desgràcia.
Per això la nit violeta
t'envia aquesta nit
una cançó només per tu.
Amb tota la fantasia del món.
Només per tu.
Nella fantasia
M'ha fet un món d'un giusto
I tutti vivono
E c'è l'honestà
Mio sogno e anima
Que sono sempre libera
Come al dame ha letto
Tu voglia
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
In un maledetto
Fins demà!
Sol, i de dol passejo el record i l'abisme de tu.
I busco perdut, en la penombra del glaç,
el mar de coralls i de dofins,
les mines d'or i diamants,
aquest regne bellíssim que un dia
vaig somiant els teus ulls.
Però ara l'horitzó
són dunes i deserts,
i aquest inacabable paisatge descarnat
i les estrelles tan llunyanes.
I tu,
que ja no sé quan vindràs a salvar-me.
si jo sabés,
si em diguessis quan vindries,
jo restaria tot a punt per rebre't.
digue'm quan vindràs.
busco encara perdut,
en aquesta penombra violeta.
on ets?
aquesta guitarra em diu,
que ara escoltes,
i que fins i tot sents.
i tot sents.
Potser tothom vindrà,
menys tu.
no sé si és veritat.
tothom menys tu.
tothom menys tu.
no saps
quant de temps
i algú que t'espera.
tothom menys tu.
tothom menys tu.
han marxat tots.
alguns han canviat molt.
alguns han canviat molt.
el pas del temps
ens ha anat fent distants.
tantes formalitats m'han fet sentir incomunicat.
tothom menys tu.
i've been good tothom.
tothom menys tu.
tothom menys tu.
Dos cossos nus sota un cel etern,
vam creuar junts al pont del temps,
Tocant un mar ple de llibertat
Seguim les pistes de l'amor
No vam arribar enlloc
Aquesta nit ha vingut tothom
Tothom menys tu
Que tinguis sort, amor
Que et vagi bé tu
Jo em quedo aquí
A un mal camí
Que mentre un últim joc
Em torni a besar el cor
El misteri seguirà escrit
Al cel dels meus ulls
Ara que has pogut arribar fins aquí
No em deixis
Pensa que amb el color dels lliris
O l'ombra dels xiprers a l'estiu
Pensa que en el teu cor
Encara hi caben més sensacions
Les que a poc a poc
T'anem oferint a la nit violeta
A Tarragona Radió
I demà continuaré
Amb una estranya feina
Uns amics sense fons
Fons pis buit
Sense trobar enlloc
Compensacions
Tinc la finestra oberta
Per veure
El cel d'ahir violent
Per saber que pel carrer passa tothom
Tothom menys tu
Que tinguis sort
Amor
Que et vagi bé tot
Jo em quedo aquí
A plena nit
Que mentre un últim joc
Et torni a besar el cor
El misteri seguirà escrit
El cel dels teus ulls
Que tinguis sort
Amor
Que et vagi bé tot
Jo em quedo aquí
A un mal camí
Que mentre un últim joc
Et torni a besar el cor
El misteri seguirà escrit
El cel dels teus ulls
Han marxat tots
Alguns hem canviat molt
Ha vingut tothom
Tothom menys tu
El cel que et vagi bé
A un malu
S'emba la llum i la nit es queda sense ànima.
Les pupil·les triguen a acomodar-se una foscor
que s'engendra a si mateixa, sumant ombra i ombra
en una operació sense fi.
L'amor deu tenir un mecanisme semblant.
Prema només un interruptor i desapareixer,
sumant la distància a distància
en una operació sense fi.
Interrompre l'amor com s'interromp el fluid elèctric
que discorre en silenci per cables gastats de la nit,
per les venes espesses que esperen pacientment
una carícia violeta.
Potser el que tu esperes ara.
No saps que totes les cançons de la nit violeta
porten un missatge especial.
i nac Benefit
de la nit
...
...
There was a boy
A very strange, enchanted boy
They say he wandered very far
Very far
Overlanding sun
A little shine
And set above
A very nice
Was there
And then one day
One magic day
He passed my way
While he spoke of many things
Fools and games
And this he said to me
The greatest thing
You'll ever learn
Is just love
And be loved
In return
Meant
To be one hundred and wood
If I can serve
Andмерchio
And there
Are we to be concierge
de la numa
And then one day
When I see
Is just love
The greatest thing is
The guilt of men
Fins demà!
A la teva vora, àngels caiguts esperant el teu petó immortal.
A la teva vora, àngels caiguts esperant el teu petó.
No les veurà mai més.
Finalment l'han recollit de terra i se l'han endut.
Durant tres dies esperen un familiar o un conegut.
No hi va ningú.
Algú assegura que pot ser la persona que fa tres dies que estan buscant.
Un cop s'ha esbrinat el cas, hi ha l'enterrament corresponent.
La família no se'n sap avenir
i les llàgrimes no acaben de sortir amb tanta sorpresa.
Mentrestant, ell ha esperat a la discoteca com els altres dos dissabtes.
ell no ha vingut.
Feia tan poc que es coneixien.
Sabien tan poc l'un de l'altre.
finalment, ell es pensa
que ell no tornarà
per no trobar-se amb ella.
i es diu a si mateixa
que no té gaire sort
amb els homes.
I passa un altre dissabte
amb una amarga tristor
asseguda a la barra d'aquella discoteca.
i potser espera una carta
una presència
o un comiat.
d'allò et vas despediguent
com si ho fossa
de revista
i pegues per altre vent
a per curar-te alegria
i a buscar divertiment
i a mudar de companyia
quedant jo en su pensament
i es mateix
que abans teníem.
No l'he trasmoldat de res
d'extractos
que es dos teníem
jo seguiré
el mateix
visquent-te
amb molta alegria.
i a conortat
després
de
lo que
mos
pervendria
i en sé
que no et sé
ni et veig
que això et content
algun dia.
per això no t'abandon
i has de pensar
que t'oblidi
que dins mon cor repeteix
el que em deies
el que em deies
aquell dia.
Sempre t'apreciaré
i em sap
vull
que sigues
només
per dar-te
entenent
que
de tu
estic
abraïda.
la nit
violeta.
Perdona'ns
si en algun moment
ferim la teva sensibilitat.
sobre un llit
de nocturns esguards
m'endinsaré en el teu cos.
ple de rosada
ple d'ombra lila
clivellant vestigis
d'uns ulls
d'unes estances de porpre
mentre la ramó
xuca el fred de la nit.
fes-me un petó
perquè ara cau la nit
amb perfum de pessigolles.
mentre els vaixells vestits
amb pali de follia
fan l'ullet a la galta de ponent
i la lluna
deixa una tèvia carícia
sota els teus petits llavis.
tanca els ulls
i somia
amb la nit violeta
ningú vindrà a fer-te mal
perquè les nostres cançons i paraules
et fan companyia
i no permetran que ningú
entri en el teu cor
ningú per fer-te mal
ningú
ningú
gosarà fer-ho
tanca els ulls
i fes-me un petó
un petó violeta
com mai has fet a ningú
la lluna surt
arriba a la nit
tu ja saps
que és l'hora d'anar a dormir
així que tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
no pot venir
a fer-te mal
tu tens tanta por
de quedar-te sol
però ara no
jo estaré
jo estaré
amb tu
per sempre
més
així
així que tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
i no
la nit violeta
la clau que m'obre el pany de tots els somnis
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
tanca els ulls
et claven a la pell com agulles
i cada dia que t'aixeques massa content per creure-ho,
si et fan mal els ossos
és perquè et pesen els versos
i les músiques
que no has escoltat mai.
Tot ja se t'allunya de les mans,
no encertes ni el ritme de les coses,
ni aquell buit que ens separa,
ha crescut sempre tan sol
que ara vius desenganyat de tot
i tens la sensació
que aviat tot se n'anirà a riu avall.
No lluites contra el temps,
lluites contra tu mateix,
lluites contra aquest home vell
que amb prou feines es belluga entre les ombres.
has patit molt,
has estimat molt
i veus que encara et manca tant de camí
que estones,
la veu se't trenca
i sents com el silenci es fa dens
i tens por
i ploraries com una criatura.
no tinguis por
l'anirbiulajat de contatto 1,2,1,1,2,1,1,1,1,3,1,3,1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Miralls de records i paraules!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No és morir el que ens fa mal, ens fa més mal la vida.
Però morir-se és una cosa diferent.
És com quan un ocell se'n va cap al sud,
cap a unes terres millors, abans no arribi la gelada.
Nosaltres som com els ocells que es queden,
els ocells tremolosos al portal del mas,
que demanen una engruna.
L'engruna que els és donada molt avarament.
Així és la vida, fins que arriba la neu pietosa
i ens empeny i ens fa moure les ales.
Si vols ara unes flors...
Així és la vida, fins que els ocells.
Així és la vida.
Així és la vida, fins que els ocells.
Així és la vida, fins que els ocells.
Així és la vida, fins que els ocells.
Així és la vida, fins que els ocells.
Així és la vida, fins que els ocells.
Així és la vida, fins que els ocells.
Let it just roll over and turn out the light
And you don't bring me flowers anymore
It used to be so natural to talk about forever
What used to be don't count anymore
They just lay on the floor till we sweep them away
Baby, I remember all the things you taught me
I learned how to laugh and I learned how to cry
Well, I learned how to laugh and I learned how to lie
So you think I could learn how to tell you goodbye
You don't bring me flowers anymore
When you think I could learn how to tell you goodbye
But you don't say you need me
And you don't sing me love songs
You don't bring me flowers anymore
Ets silenci i ets abisme
Però sense tu, nit violeta, em perdrien els laberints de passió
I don't care if you hit
M'assec al vostre costat,
damunt d'un coixí d'herbes,
mullades per la pluja
i que tenen tots els colors del verd.
Per què al vell mig del camp
hi ha un arbre tan violeta?
És lògic que hi busquem relacions inèdites.
Estàs cansat de fer-ho.
Estàs cansada del joc.
Us agrada aquest hivern.
La humitat de les herbes
la sento al meu front.
I m'espanten les preguntes més simples.
A vosaltres no.
Per què tenim tan poc temps
per al contacte?
No sé si sabré estimar-vos
a tots dos alhora.
Per què no me n'ensenyeu?
Només fins a la una de la matinada
tenim temps.

on the village green
when I was 17
when I was 17
when I was 21
it was a very good year
it was a very good year
for city girls
who lived up the stair
with all that perfume
with all that perfume here
and it came undone
when I was 21
when I was 35
it was a very good year
it was a very good year
it was a very good year
for blue-blooded girls
of independent means
we'd ride in limousines
their chauffeurs would drive
when I was 35
but now the days
are short
I'm in the autumn
of the year
and now I think
of my life
as vintage wine
from fine
older kegs
from the brim
to the dregs
it poured sweet
and clear
it was a very good year
the night
violeta
la clau
que m'obre
el pany
de tots els somnis
he obert els llibres
que parlen de demà
i en un sorprèn
la veu
que has desgastat
amb un excés
de queixes
les mateixes
desmenjades
paraules
per dinar
la mateixa
desídia
per cansar
les ofrenes
i moltes
i moltes coses
busco
sota la sang
de tanta mandra
i llegeixo
entre les queixes
les mateixes
desmenjades
carícies
per dormir
la mateixa
la mateixa por
a l'ànsia
l'herba lenta
del record
el record
d'una pell
molt més calenta
no hi ha res
perdonable
no hi ha res
la algebra
una
d'una pell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'un feble contorn d'insuficient relleu.
Aquests cossos, com els engoleix l'oblit.
I quan els trobem a faltar,
que desesperats ens sentim,
fiblats llavors, per què ens pertany?
Per què els voldríem de nou aquí?
Vull dir, voldríem sentir una altra vegada
la humida temperància del seu recer.
I busquem totes les respostes
i no les trobem.
Només et podrem dir
que aquesta nit violeta,
ara,
la resposta
resta en el vent.
anten
Paixen
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit