Amb aquests dos compassos de la habanera mulata és la cobanita, donem pas.
El número 328 de habaneras des del balcó, des de Tarragona Radio.
El número 328 de habaneras des del balcó, des de Tarragona Radio.
D'un mar en tinc, donca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavina, dourada d'imatges, vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules, complint els versos, sense neguit, els pins m'abracen.
Sento com calla, el vent s'emporta tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escata i amagar-me la platja, per sentir sons i tardes del passat.
D'aquest món d'enyorança, amor i calma, per fumar de lluna, foc i rupt.
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el racó.
Escampant amb canyella totes les cales i en petxines fer-lis un braçó.
Els vells en parlen, plens de tendresa, d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents, prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps.
Els ulls i mentes, el meu cor cercant, noves històries del temps, vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades, enamorades, dones i pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata i amagar-me la platja, per sentir sons i tardes del passat.
d'aquest món d'enyorança, amor i calma, per fumar de lluna, foc i rupt.
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el racó.
Escampant amb canyella totes les cales i en petxines fer-lis un braçó.
i en petxines fer-lis un braçó.
Glòria Cruz i Castor Pérez, autors d'aquesta habanera vestida de nit interpretada pel duet.
i Miquel Martí Pol i Josep Bastons, escrit l'any 1990, cantada pel grup de Palafruix i el peix fregit,
Mare, si fos mariner.
Mare, si fos mariner, mariner de bona traça,
Mare, si fos mariner de bona traça,
Mare, si fos mariner de bona traça,
Mare, si fos mariner, mariner de bona traça,
mariria mare endins, tot sola amb la meva marca.
Us faria adéu al port, una déu ple d'enyorança,
entre l'escalam i el pit, enduria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pit, la llum de les pinyes clares.
Mare, si fos mariner, tot sola amb la meva marca,
iria cercar l'amor per ports i caldes llunyades.
Gallardet de dalt del mar, perquè encaminés la passa
i olor de funoi marí entre el meu pit i l'escalam.
Mare, si fos mariner, tot sola amb la meva marca,
iria cercar l'amor per mars de somni rondalles.
Mare, si fos mariner, mariner de bona traça,
l'amor seria molt lluny, si encaldrien de jornades,
de nits guaitaria el cel, de dies la mare tan blava,
veuria passar baixets.
Vinguts de terres estranyes, mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
marineria, marineria, marineria,
tot sol amb la meva barca,
tot sol amb la meva barca,
mare, si fos mariner,
des del serial el grup Atarrels de la Terraferma
ens porta una melodia de Josep Baró
que parla d'aquella terra.
Quina?
Doncs...
Terraferma.
És una terra que no pot calmar,
és la de més enlloc.
Muntanyes són els guardiants,
que no són els que resepem de pressa,
per exemple,
la lares.
I Dimó 15,
ben a dir,
plau,
car-li,
per exemple.
Una raça valente, d'on són els tots els nens.
Ets un poble que estima la veritat i el treball.
Som de la terra germe, som del país català.
Som de la terra germe, som del país català.
Som de la terra germe, som del país català.
Som de la terra germe, som del país català.
Si hi ha algú que l'estimi, jo me l'estimo més.
Una gent que t'empenda, des del Palminar.
Una raça valente, d'on són els tots els nens.
Ets un poble que estima la veritat i el treball.
Som de la terra germe, som del país català.
Som de la terra germe, som del país català.
És una terra que no toca el mar.
És la de més endits.
Talla són els guardians per emparar els seus fills.
de la terra germe, som del país català.
És certes tants trialleres, on plen de joia el meu cor.
No hi ha ningú que la vulgui, tant com l'estimo jo.
És una gent que t'empenda, des del Palminar.
Una raça valente, d'on són els tots els nens.
És un poble que estima la veritat i el treball.
Som de la terra germe, som del país català.
Som de la terra germe, som del país català.
I no deixem el Segria o la terra germe,
perquè un altre grup d'aquella demarcació
els ofreix una balada molt maca de Tofolmus, la lletra,
i música d'Ortega Monasterio.
Una altra Menorca.
Te cercava, per entre ese tristó,
de ses platges solitària.
A la terra germe,
jo esperava trobar el teu amor.
A s'hora que et sol s'amaga.
i amb els braços abraçava la brisa,
ja pensant que t'enllaçava.
i dins la fresca de l'aigua sentia
com els teus, com els teus llavis besava.
ets com una altra Menorca,
plena de pau i de llum.
sols ella té
sols ella té
ses bellesa
que Déu guardava
per tu.
ets com una altra Menorca,
filla d'es vent i la mar.
ets com una altra Menorca,
filla d'es vent i la mar.
ets com una altra Menorca.
T'he trobada
per un rústic caçà
entre tanques
i adreceres
qual miracle
es va fer realitat
que et som-hi
de nits enrere.
i entre els braços
forts com si fossin branques
el teu cor
tot tremolava
dolça meva
dolça meva
quan s'esteves gauda
dolçament,
dolçament
acariciava.
ets com una altra Menorca,
plena de pau i de llum.
i de llum.
sols allà té
ses bellesa
que Déu guardava
per tu.
i és dintre teu,
pageseta,
a on hem fet
el teu altar.
ets com una altra Menorca,
filla d'es vent i la mar.
filla d'es vent i la mar.
Conxita Supervia,
mesosoprano de fama internacional,
enregistra l'any 1930
aquesta habanera de Sebastián Iradier,
que sentirem tot seguit.
Conxita Supervia va morir a l'edat de 40 anys,
sis anys després d'aquesta gravació.
la paloma.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
i de llum.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
El cantautor Pedro Guerra
i una habanera molt curteta
en aquest cas instrumental
habanera de los novios
Laāmina
guat
i una discordanta
i ogres
i
i
le
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Us esperem i contem amb vosaltres la propera setmana per continuar escoltant habaneres i cançons marineres.
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!