This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Atenció, senyor Ajuntament
Compre més cascos
Benvinguts
No em vinguis amb històries
Aquesta setmana
El nostre convidat d'avui ja ens ho ha dit
Ostres, fa unes quantes temporades
quan vaig venir a parlar del canvi climàtic
també teniu la mateixa estructura de programa
Doncs sí, aquesta setmana com és habitual
comencem amb dues efemèrides
Som uns clàssics
Si funciona una cosa perquè ho has de canviar
També
Per què em talles?
Normalment no parles tant
Efemèrides, monogràfic
Avui entrevista Òscar Saladier
I Maria García
Després seguirem amb les curiositats
Avui fa 100 anys
A Tarragona
Avui fa 100 anys, 23 de febrer
Per cert, és 23F
Sí, però no parlarem de TG
No, no, jo no he ficat a la meva efemèrides
Jo tampoc
I per acabar, si tenim temps
4 notícies
Comencem
Afemèrides
I és que el 23 de febrer
Més enllà de Tejero
També existeix, hi ha més coses
Què va passar el 23 de febrer de l'any 1685?
Doncs que va néixer a la localitat alemanya de Halle
El compositor George Friedrich Händel
Händel, a alemany de naixement
Però posteriorment nacionalitzat anglès
Es considera com un dels més grans compositors barrocs
I alhora un dels més influents de la música occidental
I alhora universal
El seu llegat és immens
I mostra una síntesi dels estils
Alemany, italià, francès i anglès
De la primera meitat del segle XVIII
Un llegat que inclou obres
De pràcticament tots els gèneres
Com a peces més rellevants del seu repertori
43 òperes i 26 oratoris
Händel va morir a Londres l'any 1759
Als 74 anys d'edat
I també tal dia com avui
Però de l'any 1965
Parlem de l'altre artista
En aquest cas de l'actor britànic
Estan Laurel
Nascut al Regne Unit
Però mort tal dia com avui
A Santa Mònica, Califòrnia
Doncs aquest actor cinematogràfic
Nord-americà d'origen anglès
Va actuar per a la Metro Goldinmeier
I a partir de l'any 1926
Va donar vida a la figura ingenua i sentimental
D'un dels duets, dels grans duets
De la història del cinema
En aquest cas va donar vida al Prim
En la coneguda parella còmica
El Gras, protagonitzada per Oliver Hardy
I el Prim
Alguns dels seus films són
The Devils Brothers
Fra Diabolo
Way Out West
O The Ballfighters
No en vinguis amb històries
El monogràfic
I avui estem acompanyats
Tractem molt bé aquí
A la gent que ve a parlar
En Atros
Perquè, bueno, per segona setmana consecutiva
Tenim convidats
Això d'aquí 100 anys serà una efemèride
Serà una efemèride
Sí, sí
Avui ens acompanyen l'Òscar Saladier
Que a partir d'avui
Té l'excepcional mèrit
De ser la primera persona
Que repeteix
Sense entrevistar
El no en vinguis amb històries
La medalla al sortir
Ella va estar aquí amb nosaltres
Fa unes quantes temporades
Per parlar del canvi climàtic
L'Òscar nascut a Tivissa
És doctor en geografia
Per la Universitat de Barcelona
I professor del Departament
De Geografia i Ordenació
Perdó, perdó
Del Departament de Geografia
De la Universitat Rovira i Virgili
De Tarragona
On imparteix docència
Al grau de Geografia i Ordenació
Del territori
Si m'equivoco
M'hi pots
Tot correcte
Rectificar, eh?
Bona nit, Òscar
Bona nit, Maria
Bona nit
Bona nit
Ah, clar, és veritat
La presentació abans del rotllo
Perdoneu
Bona nit
I també imparteix classes
Al màster oficial
En dret ambiental
Forma part també
Del grup de recerca
De l'anàlisi territorial
I estudis turístics
De la Rovira i Virgili
I membre del centre d'estudis
De la Ribera d'Ebre
També ens acompanya
La Maria García
Nascuda a Lleger
Al Baix Penedès
Llicenciada amb grau
En Geografia i Història
Per la Rovira i Virgili
I Tarragona
Autora del llibre
La fàbrica de la nova
Església parroquial
De Sant Joan Batista de Valls
Construcció i estudi arquitectònic
De l'any 2001
I coautora del quart volum
De la col·lecció
Valls i la seva història
Publicat ara fa 5 anys
El 2005
Actualment
És arxivera
De l'arxiu comarcal
Del Baix Ebre
Del Vendrell
I és membre de l'institut
Del Baix Ebre, no
Del Baix Ebre
Del Baix Penedès
Com tira la terra
Com tira la terra
Això jo m'ho ha dit avui la Núria
La Núria Cartanyà
Ostres, avui estaràs amb mi Núria
Perquè hi haurà dues persones
Que tenen un parlar de l'Ebre
I dic, no, no
Hi ha una que és
De prop de l'arbús
Això està nivellat
Molt bé
I també és membre de la Maria
De l'institut d'estudis
Penedescents
Ho ha dit bé, no?
Sí, sí, sí
Perfecte
Molt bé
Doncs bé
Benvinguts
Gràcies
I ara
L'Oscar i la Maria
Són coautors d'un llibre
Que tens tu aquí les mans, Jordi
Observar el temps a la Ribera d'Ebre
Història de les estacions meteorològiques
Editat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
No és un llibre de meteorologia en si
Com algú podria pensar
Ja que no s'analitzen les dades climàtiques en si
Sinó les anomenades metadades
O sigui, les dades de les dades
Com s'han atingut
On, quan, en quines condicions
Qui les ha recollit
A veure, llanço la pregunta
Que respongui qui vulgui dels dos
Per què cal analitzar
D'una manera tan escrupolosa
La història dels registres meteorològics
Que hi ha
Bé, és del tot necessari
Prèvi a fer l'anàlisi
De si plou més, plou menys
De si les temperatures augmenten
Més o menys
És del tot necessari
Doncs comprovar la qualitat
I l'homogeneïtat de les sèries
I un suport bàsic
I necessari
Per fer aquesta anàlisi previ
Doncs de manera correcta
És disposar d'aquestes metadades
Les dades de les dades
En definitiva
La història del funcionament
De les diferents estacions meteorològiques
Dels quals tu utilitzis els registres
Perquè si les dades ja estan
No són del tot adequades
Doncs els resultats podrien ser
Poc correctes
I és que a la Ribera d'Ebre
Hi ha una àmplia tradició meteorològica
Sí, hem documentat dades de sèries
De fa 100 anys
La sèrie més antiga
És la que va començar
A la capital comarcal
A Mora d'Ebre
L'any 1911
I des de llavors
Els diferents pobles de la Ribera
Tots
Excepte crec que eren tres
Em sembla que eren Garcia
D'Armos i Llaveria
Aquests dos darrers són nuclis agregats
Del municipi de Tibissa
Doncs la resta
En algun moment o altre
Han tingut una estació meteorològica
D'un organisme oficial
O sigui
Estació meteorològica
D'una xarxa oficial
D'estacions meteorològiques
Per a la recollida d'estes metadades
O sigui
L'estudi d'estes dades
De les dades
L'heu fet seguint unes directrius
Establertes per a l'Organització Meteorològica Mundial
Sí
Què ve a dir més o menys
Estes directrius
L'any
Crec que era l'any 2003
Des de l'Organització Meteorològica Mundial
Se va publicar una guia
Una guia de metadades i homoginització
Ders d'autors eren
I l'autor
Primer autor doncs
Era un professor del Departament de Geografia
De la URB
Era el professor Enrique Aguilar
I amb aquesta guia
El que s'indicava era
Com s'havia de fer
La recopilació d'aquestes dades
Previ a l'anàlisi
De les
Dades meteorològiques
Del tot necessari doncs
Saber
Qui era l'observador
On tenia l'observatori
Quins instruments
L'entorn
Perquè canvis
En aquestes dades
Pot suposar
Pot tenir repercussions
En les pròpies dades meteorològiques
Este tipus d'estudis
Està molt desenvolupat
A nivell de Catalunya
A nivell d'Espanya
O sigui
Estudiar les metadades
La història de la meteorologia
Hi ha estudis previs
Però normalment
Referits únicament
A una estació concreta
Per exemple
De Barcelona
L'observatori Fabra
O els observatoris més antics
Que hi havia a la ciutat de Barcelona
Està fet
Però una única estació
El cas de Sant Fernando
A Càdiz
Que és la sèrie més llarga
D'Espanya
També està fet
Però
A nivell de tot un territori
I tenint en compte
Totes les variables possibles
O sigui
Temperatura
Precipitació
Pressió
Etc
Hem de dir
Potser que una mica
De poca modèstia
Però hem de dir
És la veritat
Que un treball
Tan exhaustiu
I seguint
Les indicacions fetes
Des de l'Organització Meteorològica Mundial
No està fet
O sigui que sou pioners
Sí
Podem dir que sou pioners
O sigui que queda moltíssima feina
Per fer
Molt bé
I bé
Quan tu et planteges estudiar la història
De les estacions meteorològiques
I la recollida de dades
Però on has de començar
Quins arxius
Si vols Maria
Tu
Fer alguna
Alguna aportació
Quins arxius has de començar a remenar
Per trobar informació
De la recollida de dades meteorològiques
Bé
La informació
S'ha de buscar en el que s'ha de buscar en diferents àmbits
Per començar
Per començar
Per començar
Per començar
El que s'ha de fer
O el que van fer
Va ser anar a parlar
A trobar tots els observadors meteorològics
Que encara fan aquesta tasca avui en dia
Perquè ells són els que ens donaran de primera mà molta informació
A partir d'aquí
S'han de resseguir arxius
Això sí
La documentació que hem pogut trobar
L'hem trobada a Barcelona
En dos arxius diferents
En primer lloc
Els arxius de l'Agència Estatal de Meteorologia Catalunya
Que està la Delegació Territorial de Barcelona
I després també
Aquí la informació que es troba
Com que tot eren estacions oficials
Com a oficials rebien
Tenien un contacte
Tenien una relació
Amb el centre
Que dirigia
O recopilava les dades
Cadascú recopilava les dades
A la seva estació meteorològica
I les dades eren enviades
En aquest lloc central
On quedaven arxivades
I ara és el que hem pogut recuperar
I això per una banda
I després també
A l'Institut Cartogràfic
Es conserva la documentació
Del Servei Meteorològic de Catalunya
L'antic Servei Meteorològic
Vigent fins a la Guerra Civil
I aquí és on
S'ha trobat també informació
De la Societat Astronòmica de Barcelona
Que va ser la pionera
Abans que el Servei Meteorològic
On
El Servei Meteorològic de Catalunya
Perdó
Que van començar
A establir la xarxa
D'estacions Meteorològiques
Pel Territori
I van començar
A fer aquesta
Aquesta tasca de recollida
De dades
I hem pogut
Trobar alguns documents
Que són
Molt interessants
Perquè
Ens parlen d'una època
On la memòria
D'aquests observadors
Ja gairebé no arriba
No?
Sí, sí
També ho incloues
Moltes fotografies
Al llibre
Algunes modernes
Altres també
Antigues
Sí, algunes fetes
En l'actualitat
Per nosaltres mateixos
De l'estat
Com es troben avui
Les estacions
I d'altres
Que s'han pogut recuperar
D'aquests arxius
Històrics
Que es conserven
Deixant de banda
La qüestió metodològica
De com heu fet
La tasca
La feina
Etc
Què motivava
Una persona
L'any 1911
Per exemple
A Mora d'Ebre
A ficar
La primera estació meteorològica
De la Ribera d'Ebre
Rebia ordres
Des de Barcelona
S'apropava algú
Interessat
Des d'algun
Des d'algun
Organisme
Més important
I li deia
Escolta
Puc confiar en tu
Perquè segueixis
Tota una sèrie
De protocols
Per arribar
A recollir les dades
Com funcionava això?
Bé, doncs
Com a dir la Maria
Doncs una de les primeres
Xarxes
Que es van establir
Pel conjunt de Catalunya
De les estacions meteorològiques
Va ser la de la Societat
Astronòmica
De Barcelona
Que a més a més
D'Astronomia
També tenia una secció
De meteorologia
I climatologia
I amb aquesta associació
Hi havia gent
De diversos llocs
I el que
Quan van decidir
Montar aquesta xarxa
D'observatoris
A nivell de tota Catalunya
Doncs el que van fer
Va ser enviar
Gent
Que formaven part
De la Societat Astronòmica
Als llocs
D'on provenien
I així per exemple
A la Ribera d'Ebre
Aquí van enviar
Doncs a captar
Observadors meteorològics
Molt bé
Captar observadors
Captar per la causa
De la climatologia catalana
Va ser el que llavors
Era secretari
De la Societat Astronòmica
De Barcelona
Que era el professor Ramon Jardí
Que era un professor
De la Universitat de Barcelona
I que era de Tibissa
I el Ramon Jardí
Va anar a contactar
Amb gent
De diferents pobles
De la Ribera d'Ebre
I proposar-los
El fet
D'entrar a formar part
De la xarxa
Pluïmètrica
De la Societat Astronòmica
De Barcelona
I contactaven gent
I els dien
Escolta
Estem muntant
Aquesta
Bueno
Suposo que
Naixer més o menys així
Sí, sí
I estaries disposat
A contribuir
Doncs amb aquest tema
Hauria de ser
Gent de confiança
Per seguir
Doncs dia a dia
I en un nivell d'estudis
També
Determinat
Bé
Sí
No té per què
Almenys que sàpiguessin llegir
I escriure
Clar, com a mi no hi ha això
Que sàpiguessin anotar les dades
Primer sempre començaven
Amb un pluviòmetre
Perquè el pluviòmetre
Era el més fàcil
Perquè com que no plou
Cada dia
Bé, últimament
Déu-n'hi-do
Ahir
A Téodotí
Es van dir que
No sé quants dies
Que plovia
És igual
A diferents llocs de Catalunya
Però sempre plovent
I la que ens espera
I la que ens espera
Nos diuen
Fins a tota la primavera
Doncs
La idea era aquesta
Primer un pluviòmetre
I com que no plou cada dia
Tampoc era massa
No havies d'estar cada dia
Cada dia
I si la cosa anava bé
Que es feia una
La recollida sistemàtica
No?
I la cosa anava bé
Doncs podia ampliar-se
Amb una gàbia meteorològica
On hi havia
Lo termòmetre
Acostumava-ne a ser
Sí
Gent
Que se suposava que
Doncs fiable
De alguna manera
No?
I acostumava-ne a ser
O fer-ne
Bé farmacèutics
Mestres
De col·legi
Sí, sí
Aflix
És l'erquímia actual
Que era l'aflògica
Electroquímica
Des del 1916
Em sembla que és
Està allí
A l'estació meteorològica
Doncs
Algum botigué
A Vincenet
Tres generacions
D'una botiga
D'aquestes tradicionals
De teixits
És la que ho porten
Des de 1911
O sigui que eren
Una mica
Les professions
D'aquest tipus
I per nom més general
El salt generacional
S'ha dut a terme
És a dir
La gent que ho portava
Fa des dels principis
De segle
Avui en dia
Bueno
No els mateixos
Però una mateixa família
Sí
Ho hem documentat
Que hi ha una
Important tradició familiar
Que s'hereda
L'estació meteorològica
També
En el cas de Vincenet
Hi ha tres generacions
En el cas de Tibissa
Ho porta també
La mateixa família
Des de 1938
En el cas de Ribarroja
També anava
De sogra a gendre
I de col·legi
El fill
Vull dir que
Hi ha una important
Tradició familiar
Que si el pare
Està interessat
En la meteorologia
Doncs no sé
Enculca el fill
Doncs el que sempre ha vist
Com un pare
Prenia les dades
Doncs
Se seguix
Té una continuïtat
De l'estació
Això
Algunes estacions
Moltes no
I un cop fet
L'estudi que heu fet
Us heu trobat
Que aquesta gent va fer bé
El treball de recollida
De dades
Se poden aprofitar
Se poden aprofitar
Les sèries de dades
Que hi ha
Bé
Algunes no es poden aprofitar
Però no perquè fessin
Ells la mala recollida
L'ideal seria
Que les condicions
De presa
De les dades
Que sigui
De precipitació
O de temperatura
Fossin sempre
Les mateixes
Al mateix lloc
Els mateixos instruments
Sense canvis
Amb l'entorn
Ja sigui edificis
Vegetació
Etc
Però això
Gairebé impossible
Gairebé impossible
I més amb les llargues
Sí
Són uns passatges dinàmics
I a vegades
Se mori un
I
O traslladen
A una altra casa
O es canvia de casa
O
O canvien els instruments
Perquè no sempre
Hi hagi els mateixos instruments
Doncs
I a més
I aquest és el fet greu
És el tema
De la manca
De dades
I no per voluntat pròpia
A vegades
No és per voluntat pròpia
Que no hi ha dades
A la Ribera d'Ebre
Al conjunt de Catalunya
I a tota Espanya
Hi ha un període
Històric
Endevina
Manel
Del 36 o 39
Del 36 o 39
Que
La gent estava
Per altres històries
Que no pas per a
En plena batalla de l'Ebre
Perfectament
Podia estar allí
Hi ha registres
Durant la guerra civil?
A la Ribera d'Ebre
L'única estació
Que té
Continuïtat total
Durant
Els tres anys
De la guerra
És a Tibissa
A Tibissa
Inclús durant l'època dura
De la batalla de l'Ebre
Sí, perquè a Tibissa
Es potser que va quedar
Una mica a l'arrere
A guarda
No va bé
Ell i els
Lo fort
I els que se n'encarregaven
Doncs van prendre
Les dades
Durant tot
Tot aquest tema
La resta
O sigui, les que van començar
A funcionar
Abans de la guerra civil
Doncs totes
En algun moment
En algun moment o altre
Alguns van plegar
Ja el 36 directament
Altres van
El 38
Van deixar
Algun període
Sense funcionar
Sí que us trobeu llacunes
A l'hora de
Sí
I clar
El que interessa
Per després aprofitar
O fer
Anàlisis climàtics
És que siguin llargues
Sí, la sèrie
I no totes són llargues
Que siguin contínues
O sigui, que no hi hagi massa forats
Perquè si hi ha dades que manquin
Doncs
Sí
I els resultats no són prou
Prou acurats
I després hasta això
S'ha de comprovar
Si aquests canvis d'emplaçament
Aquests canvis d'observador
Aquests canvis d'instrument
Afecten a
La bondat del registre
Perquè
I és clar
Això es comprova
Estadísticament
No?
Amb metodologies estadístiques
Per veure si aquest canvi d'emplaçament
Imaginem-se que
Fiquem una estació meteorològica
Aquí
On estem ara
Aquí a la ràdio
I al cap de cinc anys
La canviem
I la fiquem
Al campanar de la catedral
Doncs clar
Aquest canvi d'emplaçament
Pot suposar
Unes importants diferències
A nivell meteorològic
Que s'han de comprovar
Si realment ho afecta
I en el cas que ho afecti
Corregiu
I si no es pot
Doncs
Fora
S'aparta
No valen les dades
Però
Us ha quedat feina pendent
A la Ribera d'Ebre?
Sí
Sí
Hi haurà segon volum
No
Segon volum no
Però
S'ha de completar
Per exemple
El de Mora d'Ebre
Que va començar el 1911
Però
Al cap de poc temps
Va deixar de funcionar
De funcionar
I
Tenim que l'observador
Es diria
Joan Montagut
Però
No hem pogut trobar
De moment
Vull dir
Ja
Hem parlat amb gent
Que ens està donant
Estem achet del fil
Per a trobar-ho
Però
En aquell moment
A Mora d'Ebre
Hi ha molts Montaguts
Fins i tot
Vaig anar a parlar
Amb la meva professora
De història de l'art
De l'institut
Que es diu
Pilar Montagut
Per intentar treure
A veure si és un avi
O és un besavi
I en aquell moment
No vam poder esbrinar
Però bé
Ara estem fent presentacions
Dels llibres
Pels diferents pobles
De la Ribera d'Ebre
Que mai se sap
Potser s'apropa a algú
Si surt
Alguna cosa
Això és la manera
D'explicar
I dir
Aquí tenim aquesta llaguna
Que no l'hem pogut trobar
On es pot adquirir
Aquest llibre
Per la gent interessada
Una mica de publicitat
Sí
El llibre
L'editat
El centre d'estudis
De la Ribera d'Ebre
Que és l'entitat cultural
Que una mica vertebra
Així com el riu Ebre
Vertebra la comarca
I totes les terres de l'Ebre
Podríem dir
Doncs el centre d'estudis
De la Ribera d'Ebre
És l'entitat cultural
Una mica que aglutina
Doncs la comarca
Cada poble
Pot tenir la seva entitat cultural
Però a nivell comarcal
És l'Ocere
I l'ha editat ell
El centre d'estudis
De la Ribera d'Ebre
I doncs
Per a obtenir aquell llibre
S'hauríem de ficar en contacte
Amb el centre d'estudis
De la Ribera
Sí, jo sé que tenen Facebook
Perquè jo estic
Com a agregado de amigo
I segurament allí
Si es fiquessin
O a la pàgina web
O a la pàgina web
Deuen tenir també clar
Què va ser?
Potser per acabar
No sé si tens alguna pregunta més
Però el temps ens tira damunt
Sí, pràcticament
Sí que tenia alguna pregunta
Què va ser el més gratificant
De fer
De relació aquest treball
Del que més contents esteu
El que diu la Maria
Una de les primeres tasques
Que vam fer
Que és anar a parlar
Amb aquesta gent
Que ens van obrir les portes
A la seva casa
I ens van explicar
Doncs clar
Perquè si ell era
Qui ho era abans
Si era son pare
Abans son avi
Si era el veí
Doncs una mica això
Parlar amb aquesta gent
L'experiència viscuda
El cara a cara
I això
Totes les dades
Que ens van facilitar
Doncs bé
Ja ho sabeu
Si esteu interessats
En com va anar la història
De la recollida
De dades meteorològiques
A la Ribera d'Ebre
Teniu que comprar aquest llibre
Observar el temps
A la Ribera d'Ebre
Història
De les estacions meteorològiques
Un estudi que segurament
Ens ajudarà
De cara al futur
A poder estudiar millor
El canvi climàtic
Com han anat les coses
I que encara queda
Pel que sembla
Moltíssima feina per fer
Doncs bé
Òscar Saladier
Maria García
Moltíssimes gràcies
Per estar aquí
Ha llegit una segona vegada
Òscar
Esperem que en pugui haver
Una tercera
Que et poguéssim entrevistar
Les que vulgueu
Uf
Vigit el mal que dius
I fins la propera
Moltes gràcies a vosaltres
Gràcies
No em vinguis amb històries
Curiositats
Milers de vegades
Us haureu preguntat
D'on prové la paraula
Aborigen
I és que al Manel
La veritat
A mi m'ho havia fet
M'ho havia preguntat
Milers de vegades
Si és que no podia dormir
Sempre
Acabo fent us
de valerianes
Per poder dormir
Perquè tinc aquest gran dubte
Existencial
Aborigen has dit
Aborigen
El terme aborigen
Procedeix del llatí
Aborigen
Perdona
Perdona
Jordi un moment
Acaba de marcar el Barça
Acaba de marcar
El Barça
No sé qui
Però
Cap orígens
Que són estos alemanys
Se'ns ha quedat
Una cara d'aborigen
Impressionant
És la segona vegada
Que em talles
La primera
Quan el Madrid
Va ser eliminat
L'any passat
De la Champions
I ara
Però bé
Camí
Camí
Camí
Com a veure
Qui ha marcat
Crec que
Eslatan
Eslatan
Un gol lletjot
Però un gol
És per patir
Però bé
La paraula
Aborigen
Aborigen
Procedeix del llatí
Aborigen
I significa
Des de l'inici
Tot i que el terme
Es va utilitzar
Per primera vegada
A Grècia i a Itàlia
Ja fa segles
Fa aproximadament uns 3 anys
3 anys
No
300 anys
Quan els anglesos
Van popularitzar
Aquest terme
Sinònim de
Natiu
Australià
O indígena
D'Austràlia
Els arqueòlegs
Sospiten
Que els humans
Van arribar
A la plataforma
Continental
Australiana
Fa aproximadament uns
40.000 anys
Eren hàbils
Caçadors
Experts en
Camuflatge
Etcè
Etcè
També van crear
Obres
D'art prehistòric
Etcè
I d'aquests
Aborígens
Que van arribar
Fa 40.000 anys
A les terres
D'Austràlia
Avui en dia
Existeixen
Aproximadament uns
400 pobles
Australians
Aborígens
Australians
Però
Només representen
El 2,5%
De la població
Australiana
Ja que la gran majoria
Va venir
Del Regne Unit
En vaixells
I van maltractar molt
A la població
Aborigen
Pràcticament exterminada
Sí
Pràcticament exterminada
I curiosament
Austràlia
És un dels pocs
Estats
Que després s'ha reconegut
Ho ha fet
Amb la culpa
De tot el que ha fet
Amb aquesta població
Aborigen
Doncs bé
Jordi
Torniré molt més tranquil
T'ho dic de veritat
Ja ho sé
Continuem
Avui fa 100 anys
A Tarragona
I dels aborígens
Els elefants d'Àfrica
Què et sembla?
Increïble
Una notícia ecologista
De fa 100 anys
Al diari de Tarragona
Al diari de Tarragona
Díaz 23 de febrer
De 1910
Molt abans
De que Tejero
Fes l'intent de copestat
Diu el següent
Parece que en el centro
En el centro de África
La caza del elefant
Ha llegado a un extremo
Que justifica
Todas las alarmas
En los territorios
Pertenecientes
Se organizaran
se organizan grandes batidas y se caza a los elefantes
con la misma facilidad que aquí, a los conejos.
En el otoño último, una sola expedición mató 8.000 elefantes.
A este paso pronto habrá desaparecido la especie.
Antes los rinocerontes blancos eran allí casi tan numerosos como los elefantes.
Hoy no se encuentra uno por un milagro.
Pronto habrá que ir a los museos para ver un elefante o un rinoceronte disecados,
porque vivo no quedará ninguno.
El presidente Roosevelt se propone despatxar a los que aún quedan.
Es veu que el presidente norteamericano ha dit que ha anat a Médicacera al Congo belga l'any 1905.
Increíble, però això el Congo belga,
governat com si fos el pati de Casasíbal pel rei Leopold de Bèlgica,
que és un dels grans genocides de la història.
No només es va carregar a la població africana,
sinó que també a tota la fauna.
I el caucho, que per aquella època, a l'inici de segle, també era molt important.
I la zona no ha canviat gaire, també, en conflicte d'assassinats, en destrucció de la fauna,
o sigui que en cent anys les coses no han canviat.
Això donaria per molts monogràfics.
Què més apareixia a la premsa?
No sé si tenim gaire temps.
Bueno, mira, sí, una premsa rosa.
Diu, el domingo próximo se uniran en indossoluble lazo matrimonial,
abans els matrimonis no es trencaven,
en la parroquia a l'iglesia de Mora d'Ebro.
Nuestro paesano, l'inspector de higiene pecuària de Murcia,
don Salvador Martí, i la vella i rica propietària d'aquella villa,
senyorita, doña María, Pedret i Roig.
O sigui, es van casar fa cent anys,
i segurament, si no estan casats,
deuen estar criant malves.
Molt bé, i anem directe al patrocinador.
Que té a dediqui a una patita historia.
A ver si la trobo, eh?
Molt bé.
Vinga, ràpidament.
La supremacía de la máquina Singer
ha sido sostenida y aumentada durante 40 años.
En la actualidad pasan de dos millones de máquinas Singer,
las que se fabrican y venden anualmente.
La última creación en máquinas para coser, Singer 66,
representa el resultado de los constantes esfuerzos
empleados durante 50 años
para mejorar las máquinas para coser,
reuniendo cuantas mejoras y perfecciones
puedan ser de utilidad práctica.
establecimientos per don Singer
en todas las ciudades del mundo.
En Tarragona, Conde de Rius, 17.
Heu trobat la Tara?
No, perquè ha coincidit amb un atac del Barça.
Sí, no pot ser, home.
No t'han fet ni puñetero casa.
Ja ho veig, ja ho veig.
Va, diguis la història.
La història radica en que
durant 40 anys s'han estat treballant,
però que aquesta màquina fa 50
que l'ha estat treballant.
on aquí hi ha 10 anys de diferència
que algú...
Que s'escapen, que s'escapen.
Sí, però bé, que queda clar
que les màquines Singer eren molt bones
i que avui...
i que avui serà el patrocini
molt sucós, segurament.
I s'acaba el temps, Jordi?
T'has fixat que potser és la primera vegada
en la història del programa
que no ens escoltava segurament ningú,
perquè no ens escoltàvem ni a nosaltres mateixos.
Hòstia, que fort, no?
Increïble.
Arribar a tots els extrems, Jordi, realment...
23 de febrer.
Que com si jo sí ho sentia, eh?
Ja, ja, 23 de febrer del 2010,
s'acaba el noming i la història.
Sí, que no estaves mirant a l'APM.
Moltes gràcies aquí a cadascú,
cada loco con su tema.
Moltes gràcies, Maria.
Moltes gràcies, Òscar.
Ens escoltem la propera setmana
amb una nova doci d'història.
Adéu-siau.
Tchau.
Música
Música
Gràcies.