Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La diada de l'11 de setembre és com aquelles altres dates com Sant Jordi, el 15 d'agost,
temps de festes majors, una època amb moltes ballades sardanes arreu del país
i en aquelles cases combina això, aquesta Diada Nacional de Catalunya
encara amb festes majors i l'agenda, doncs allò, que fa goig realment
per reglament d'entrar altres coses en aquesta agenda d'aplegs, evidentment
molts aplegs importants arreu del país però ens agrada d'entrada destacar-los aquí a les comarques terragonines
avui l'apleg de les Pinyeres, el Mar Roig, un apleg modest però fidel cada any
en aquesta Diada Nacional de Catalunya. Demà a pleca a Tortosa, d'alguna manera
tancant gairebé les festes de la Cinta, unes festes però que podríem dir-ne
que es traslladen a les dues altres grans ciutats de les comarques meridionals
Terragonés-Reus, les festes de Misericòrdia, les festes de Santa Tecla
ja comencen a manifestar-se plenament aquests propers vuit dies
i lògicament des dels temes que ens ocupen al nostre programa caldrà fer-ne referència.
A més a més, esclar, d'aquelles ballades que deia de la Diada Nacional de Catalunya
parlarem també d'altres activitats o temes d'interès d'arreu del país
que sempre queden incloses dins d'aquest apartat dels esbars
les sardanes, la música per a cobla, incloses les xafateries
la música, l'element imprescindible del programa.
Per començar, precisament això, una sardana
una sardana que Jesús Ventura, un home que ha tocat múltiples àmbits
dins la cultura popular i tradicional
un home de ràdio també, un home compositor, director d'urcobles
organitzador, és a dir, promotor d'activitats
i un llarguíssim, etc.
Va dedicar l'any 1987 una de les seves sardanes més interessants
a un company músic, el Jordi Molina
una sardana que a més a més va obtenir el segon premi al concurs Ramon Serrat
va ser estrenada a Terrassa, al Centre Cultural de Caixa Terrassa
concretament el dia de Sant Jordi, 23 d'abril d'aquell 1987
és la sardana cordial que interpreta la cobla mediterrània
de Sant Jordi, 23 d'abril d'aquell
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
clou!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


















!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de les sardanes!
Diu, entre altres coses, el ball és un recurs hàbil per a les diferents edats, s'hauria d'ensenyar a les escoles i als instituts, però avui encara la via és absolutament privada.
Es pot fer a través dels cursos de ball de les acadèmies privades, els centres cívics i les associacions de veïns, i també es pot fer integrant-se a colles sardanistes i als bars d'ensaires.
Són recursos que no tenen cap mena de subvenció per a qui ho fa, per tant, costaran un esforç econòmic que no sempre estarà a l'abast de les disponibilitats de l'usuari.
Malgrat això, és unes forces absolutament recomanables, a través de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'hospital Montsinai de Nova York, un d'aquells catalans universals on també defensa la mateixa tesi.
Aporta, com deien, diferents arguments, bàsicament el mínim de dedicatòria, evidentment no es tracta de ballar una sardana i això donar com a complert aquest exercici físic,
com, per exemple, podríem dir el mateix de qualsevol esport, que cal practicar-lo de manera adequada i ben guiada, doncs el mateix en el cas de les sardanes.
Diu, entre altres coses també, que aquesta és la recomanació dels professors de ball, que prescriuen que part de les classes cal anar a ballar,
és a dir, fer classes, aprendre, però també practicar-lo habitualment.
I un cop més, posa el cas de l'exemple de sardanes, anant a plecs, exhibicions o trobades que hi ha a les nostres ciutats i també amb el ball al carrer,
que hi ha totes les festes populars dels nostres pobles i barriades.
Si voleu recuperar aquest text sencer, que val la pena, doncs, per tenir-ne prou coneixement de causa,
com us dèiem, va aparèixer al diari Esport el divendres 30 d'abril, o el darrer número publicat fins ara,
corresponen als mesos d'abril-maig-juny de la revista Unió de la Unió de Colles Sardanistes.
És el número 66 concretament.
Anem a escoltar una sardana, pràcticament per acabar el programa,
una sardana de Manuel Sardarra Puigferrer, que va dedicar a la seva esposa.
La va escriure el 1947, l'escoltem en versió de la Cobla Ciutat de Terrassa.
La va escriure el programa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
L'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
La va escriure el programa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
La va escriure el programa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
La va escriure el programa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
La va escriure el programa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
La va escriure el programa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
a la Comunicat de Terrassa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
en confusió de sardanes i de música per a Cobla.
Recordeu demà la repeteixa del programa a partir de les 10 del matí i tornarem en directe,
ja parlant-vos sobretot dels actes de Santa Tecla, la ciutat de Tarragona,
vinculats en versió de la Comunicat de Terrassa, l'escoltem en versió de la Comunicat de Terrassa.
dissabte venent a partir de les 12 i uns minutets.
Us deixem, doncs, amb els segadors.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit
Bona nit
Bona nit