Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I també una altra cosa habitual,
almenys amb la major part de l'any,
mentre dura aquesta convocatòria,
doncs seguirem amb la serrana de l'any,
una nova eliminatòria encara en la primera fase d'aquest concurs,
després ja vindran les semifinals,
i després l'agenda,
i és clar, això sí, en aquesta època de l'any,
molt, molt breu,
però sempre, sempre, sempre,
amb alguna activitat per anar mantenint el caliu.
A l'hora de les notícies,
en primer lloc, recordarem algunes que havíem deixat,
havíem apuntat, havíem avançat ja,
en l'últim programa de l'any,
i d'alguna manera les completem,
i les recordem alhora.
La beca Josep Maria Bernat,
beca per a Joves Instrumentistes de Cobla,
per tal d'ajudar-los a seguir estudiant,
ampliant el seu coneixement dels respectius instruments.
del resultat, i ara, doncs,
ampliarem una miqueta aquestes notícies,
com també les que, això ho haurem de fer sovint ara,
és clar, és la proclamació de la propera
Ciutat-Pubilla de la Sardana,
l'Escala, i si avui,
si la setmana passada ja començàvem a donar força cosa completa,
força informació,
avui volem parlar una miqueta més del disc,
que és una altra dels elements habituals,
indispensables, segons sembla,
de cada proclamació d'una ciutat-Pubilla.
Notícies, d'alguna manera,
curioses també, i és que dues sardanes,
d'aquelles clàssiques,
que es figuren en qualsevol antologia,
com l'Empordà i Juny,
han estat recentment nomenades himnes
de diferents àmbits territorials del país.
Ja veureu.
Parlarem de discos, d'enregistraments,
no només escoltarem música,
sinó que també parlarem de discos
que estan a punt d'aparèixer
i alguns de força interessants.
I alguna part de la música que escoltarem
encara no està enregistrada en disc,
però nosaltres ja tindrem oportunitat
d'escoltar els enregistraments
fets en directe
al concert del passat dia 20 de desembre
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
De fet, això ja és devengut també un costum
per part nostra.
De la mateixa manera que l'Agrupació Satanista
Tarragona Dança organitza ja cada any
aquest concert,
nosaltres, després,
anem recordant-lo amb l'enregistrament,
com dèiem,
feta en directe,
en viu i en directe.
Parlarem d'alguna notícia
en part trista,
com és el fet d'haver hagut d'acomiadar
dir l'últim adeu
un prestigiós historiador
com és en Pere Anguera
aquesta mateixa setmana,
però, per l'altra banda,
la notícia que ben aviat apareixerà
els últims llibres que va preparar
aquest reconegut historiador
d'ells referit al món de la sardana.
I, encara a la ciutat de Reus,
la notícia també de la presentació
d'un nou esbart.
Tindrem també les xafarderies
i, com dèiem, la música que es anirà acompanyant
al llarg del programa de moment
sota la denominació de la sardana de l'any.
de la sardana de l'any.
La sardana de l'any
de la sardana de l'any
i, sí, encetem l'any amb una nova eliminatòria
del concurs de la sardana de l'any,
la quinzena, i això vol dir que ens en quedaran
tres més per completar aquesta primera fase
en la qual s'enfronten cada setmana
quatre sedanes noves estrenades
al llarg de l'any 2009.
La següent tanda d'eliminatòries, a partir del cap de setmana
dels dies 13 i 14 de febrer,
serà la de semifinals, que es perllongarà
fins als dies 17 i 18 d'abril.
Després quedarà la desena i darrera semifinal,
anomenada de repesca,
que s'emetrà el cap de setmana dels dies
1 i 2 de maig, i, és clar,
la final de la 21a edició de la sardana de l'any
el dia 15 de maig, aquesta vegada
al Palau de Congressos de Perpinyà,
de manera que serà la primera vegada
que aquesta festa tindrà lloc fora del Principat
de Catalunya. De moment, però,
encara ens trobem en la primera fase del concurs,
per això avui escoltarem quatre sardanes
amb una tirada de curs i una de llars cada una.
Aquesta és la número 1
que interpreta la cobla mediterrània.
Aplau de Congressos de Perpina
Aplau de Congressos de Perpina
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
!
demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I seguim amb l'1, 2 i seguit i ara obrint l'agenda d'activitats, l'agenda breu, però sempre amb contingut, sempre amb aquelles activitats que, com dèiem abans, ajuden a mantenir el caliu.
I el primer dels aplecs de la temporada ens agafa una miqueta lluny, després ja vindran els de les comarques terrarines i la resta del país.
És la Catalunya Nord, demà, diumenge, l'aplec d'Elna, la tarda, la sala de festes, amb les cobles Flama de Farners i una altra, no especificada.
Pel que fa a ballades de sardanes, hem de parlar del proper diumenge, dia 17, i coincideixen, diguéssim, en aquest àmbit més proper a Tarragona, tres ballades, a dos quart de 12 del matí a Cunit, a la plaça de Catalunya, amb la cobla Sant Jordi,
a la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona, a les 12 a Vilafranca del Penedès, a la plaça del Penedès, amb la cobla Raujovà, i aquí a Tarragona, també a les 12 al migdia,
es repren el cicle de tardor i hivern que organitzen conjuntament el casal tarragoní, l'autoritat portuària i l'associació de restauradors i comerciants del Serrallo.
És, doncs, el nou i flamant passeig marítim del Serrallo, i aquesta vegada amb la cobla Cusatània.
Recordem, un diumenge, dia 17, el punt del migdia.
Pel que fa als esbars, a dir-vos que avui, aquest migdia, deu estar actuant ja en aquests moments a l'Arbós, al Teatre del Centre,
a l'Esbar Sant Julià, a totes les seves seccions, amb la companyia de la cobla, a la principal del Llobregat,
tots plegats dirigits pel mestre Jordi Núñez i Pallerola.
Dissabte, vinent, dia 16, a les 6 de la tarda, a la Pobla de Massaluca, a la sala municipal,
s'oferirà l'espectacle Arrels de la Mediterrània per als bars Sant Julià, de l'Arbós.
I el diumenge, dia 17, a les 12 del migdia, a Banyeres del Penedès, a la plaça de l'Ajuntament,
actuarà a les bars Santa Eulàlia, de Banyeres mateix,
i amb un acte que serà com a cluenda de l'any amades i, tal com s'ha demanat per part dels promotors d'aquesta any amades,
es farà la lectura del manifest de cluenda de l'any dedicat a aquest il·lustre folclorista català.
I tal com acostumem a fer cada any, després del concert de Nadal que organitza l'agrupació Sardènista Terrona Dansa,
recordem, enguany va ser el passat dia 20 de desembre,
en aquesta ocasió organitzat conjuntament amb la Cobla Reu Jove,
per tal de presentar el disc, un camí d'il·lusions, un disc realment extraordinari, crec jo.
És com una mena d'autèntic mostrari dels compositors actuals que escriuen sardanes per a Cobla.
Ara el que escoltarem, però, serà la primera sardana de la segona part,
en la qual, bé, una primera part en la qual es van interpretar sardanes, efectivament, del disc,
i una sardana, una segona part, amb peces sardanes, no només sardanes,
sinó també peces de concert per a Cobla, amb criteris més lliures a l'hora d'escollir-les.
Doncs bé, la primera sardana d'aquesta segona part és d'en Jordi León,
director de la Cobla Maricel, que era l'altra Cobla que actuava en aquell concert,
a més a més de la Reu Jove.
Un músic nascut a Barcelona l'any 1952, interpret de Tibla, Flavial i Boer,
i ha dirigit diverses formacions.
Sempre s'ha esforçat per revaloritzar el paper del Flavial a la Cobla
i per recuperar el repertori antic de música per a Cobla.
Com a compositor de sardanes, ha portat també algunes peces fresques,
essencialment de plaça, però sempre dotades d'un molt bon gust.
Escoltem la que van interpretar en aquella ocasió la Cobla Maricel,
amb la qual aquesta actuació es presentava a les comarques terraronines,
aquesta formació de recent creació,
i era una sardana del seu director,
Juius Aniversari, dedicada l'any 2007 a una sardanista de Cornellà de Llobregat,
i podreu comprovar com fa una al·lusió musical a una celebració d'aniversari,
fent joc en aquest nom, Juius Aniversari.
Escoltem doncs aquest enregistrament cedit per en Francesc Givert.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!

!
!

!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Escala!
Tot això ja s'està concretant cada vegada més, de manera que serà la Cobla Ciutat de Girona l'encarregada d'enregistrar aquest CD que editarà l'Ajuntament de l'Escala per a promocionar aquesta població com a Ciutat Pobilla de la Sardana 2010.
La nova edició discogràfica es nodrirà íntegrament de peces d'estrena, escrites especialment amb motiu del pobillatge, a partir de diferents encàrrecs que l'agrupació sardanista Escalenca i Xeixo ha fet a diversos compositors.
El d'Escala encapçalarà, com no podia ser d'altra manera, amb la sardana a l'escala Ciutat Pobilla, que escriurà el mestre Lluís Albert i Ribas, compositor i música acreditat i apreciat per la seva dedicació a la música,
com a intèrpret i director de formacions tan prestigioses com l'Orquestra Sinfònica Estela i l'Orquestra de Cambra de Girona, estudios de la sardana i la seva història
i per la seva implicació en la vida cultural escalanca, on destaca la seva actuació com a impulsor del legal literari de la seva padrina, l'escriptora Caterina Albert, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
També han estat convidats a participar en la producció del nou disc del pobillatge els músics Ferran Carballido, Josep Claver, Narcís Costa, Joan Escapa, Sigfried Galvany, Joaquim Osteng,
Emilí Joannals, Josep Antoni López, Alfons Miàs, Josep Navarro, Albert Prat, Joaquim Soms i Miquel Todela.
En l'espai de poques setmanes han coincidit dues notícies que fan referència a altres tantes sardanes clàssiques que han assolit el rang d'himne.
Per un costat, el ple del Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics
la declaració de la sardana a l'Empordà d'Enric Morera, pel que fa la música i Joan Maragall en la lletra,
com a himne de la demarcació a partir d'una moció del Partit Popular presentada per Diego Borrego.
Segons que informa el diari digital empordà.info, la seva edició del 23 de desembre del 2009,
la moció aprovada insta que es comuniqui la declaració de l'Empordà com a himne a tots els municipis de la comarca
els efectes protocolaris corresponents.
També es diu que des de l'àrea de cultura del Consell de l'Alt Empordà es faci difusió de la lletra
d'aquesta emblemàtica sardana als centres escolars de la comarca i es recomana que es faci arribar
a tots els habitants de la demarcació.
L'Empordà va ser estrenada a Figueres l'any 1908 per la coral dels Tintorers de Barcelona
amb música d'Enric Morera i lletra de Joan Maragall.
D'altra banda, també aquest passat mes de desembre, el ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
aprovava declarar la sardana juny del guixolany Juli Garreta, himne oficial de la ciutat.
Així doncs, aquesta emblemàtica peça, que fins i tot havia estat proposada com a possible himne de Catalunya
en temps de la República, representarà Sant Feliu al costat de la seva bandera i a l'escut de la població.
Juny, que va ser estrenada l'any 1921, una de les sardanes de més categoria musical
en la línia habitual del seu autor Juli Garreta, qui va atorgar categoria de sinfonisme a la música paracobla.
Allò que possiblement molts no saben és que la peça té lletra del poeta Ambrosi Carrion,
nascut el 1888 i traspassat el 1973.
I abans hem parlat, després seguirem amb més notícies,
abans hem parlat del disc que es va presentar al concert del passat dia 20 de desembre,
també es va fer una segona presentació el dia 3 al Teatre Bertrina de Reus.
Lògicament, la Cobla Reus Jove havia de presentar-lo també a la seva ciutat.
Doncs bé, ara escoltem una de les sardanes que es van estrenar precisament en aquest concert de Reus
el dia 3 de gener, passat dia 3 de gener.
És una sardana que es va dedicar a l'aniversari de la Cobla Reus Jove,
el seu desaniversari, el Carles Santiago,
un compositor prou conegut d'aquests compositors, diguem-ne populars,
sardanes de plaça, però sardanes prou ben fetes, en definitiva.
Ell els va dedicar...
Es va fer aquesta dedicatòria, la llegim així.
La mica Eduard Sendre, la resta de components de la Cobla Reus Jove,
ja fa temps em van demanar una sardana pel seu desaniversari
i jo gustosament vaig accedir a la petició.
La Cobla Reus Jove sempre ha estat una formació en projecció de futur
i en la qual hi tinc molt bones amistats.
Aquesta sardana l'he fet amb molta il·lusió
i espero que agradi els sardanistes i publica en general.
I el nom el va fer amb una miqueta d'intenció de fer-lo diferent.
El nom és Reus Jove, però entre Re i Us, el nom Reus,
hi poso entre parèntes i 10, un 10 amb número redeus jove.
Diguem-ne joc de paraules.
És aquesta sardana, doncs, tal com la interpreta la Cobla Reus Jove
en el seu disc Un camí d'il·lusions.
Un camí d'il·lusions
un camí d'il·lusions.
Un camí d'il·l·l·l·l·s marxs de больше BCAA Gary d'inv Second decade festival
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





no!
no!
Fins demà!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!!!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vilaprinyó, i és aquesta
peça que inclou el disc anomenat
Passió per la Tonora, la peça es diu
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
Paisatges.
La combinació de Tonora i Piano
sembla que ha donat molts fluïts.
Han registrat diversos discos.
Aquest és un dels diversos exemples
que podrien posar el que van publicar Jordi Figueró
la Tonora i Jordi Vilaprinyó Piano,
però qui potser més ho ha explotat
és el Jordi Molina,
amb diversos acompanyants i intèrprets.
Una de les moltes possibilitats,
combinacions de la música per a cobla.
Un tema que escoltarem, que no escoltarem sencer,
és bastant llarg,
però ha estat una bona mostra.
Aquesta que us hem ofert, doncs,
d'una peça original d'en Max Havard.
Aquest Paisatges.
Passem, canviem radicalment,
perquè ara passem a les xafarderies.
i ja ho sabem,
que quan ens toca arrascar-nos la butxaca,
doncs, a ningú li agrada.
i ja ho sabem, que quan ens toca arrascar-nos la butxaca,
doncs, a ningú li agrada.
i ja ho sabem, que quan ens toca arrascar-nos la butxaca,
a ningú li agrada,
a ningú li agrada.
Evidentment, a tots ens agrairia cobrar més
i pagar menys per tot.
I això és normal.
I una de les coses que dol moltes vegades
a les entitats sardanistes,
ja que és el tema que estan parlant,
sardanistes dels bars, de música per a cobla,
a més a més de les despeses que,
en principi,
les més grosses són, evidentment,
pagar una cobla,
pagar altres complements de vegades.
Un d'aquests complements, doncs,
és la Societat General d'Autors i Editors.
Un tema que havia estat molt controvertit,
que, finalment, sembla que s'havia regularitzat bastant,
tothom assumia que s'havia de pagar aquest cànon,
però ara el galliner, doncs, torna a estar esvalutat,
no només el sardanista, evidentment,
és per a la nova llei,
que pretén posar una sèrie de cànons
a tots els elements que estan vingulats
al món de la música.
Imaginem que per tal de recaptar aquells diners
que no es recapten o esperaven recaptar
pel sistema tradicional.
El cas és que per diverses entitats,
correus electrònics,
està circulant en autèntica campanya
de rebutge a la nova llei,
amb arguments com aquest.
T'imagines que cada vegada que entres a un edifici
hagis de pagar la regredacta que el va dissenyar?
O que cada vegada que passis un pont
tinguis que pagar la família de l'enginyer
que el va calcular?
O que cada cop que muntis un avió
l'enginyer que el va dissenyar?
I que m'expliques del metge
que salva la vida un malalt
li hauria de pagar l'afortunat
guarit un euro al dia al doctor
per cada nou sol que vau sortir
per haver-lo curat?
Tots fem la nostra feina,
no pretenem que allò que ja han fet
ens ho paguin, a més a més,
fins a la mort.
Però els nostres artistes
sembla ser que són especials.
Les Gai i companys,
entre ells Ramon Cina,
Navrent, Fernando Arbex,
pretenen fer rendible
haver creat Cançons d'Espanya
i a les dades ens remetim.
I aquí poso alguns exemples,
com per exemple
que la nova llei
exigirà pagar per un ordenador
que et compris de 160 gigas de disdu,
de disdu, 22 euros de Canon,
per una reglavadora
de DVDs d'ordinador
100 M67,
o per una línia de CL
d'un mega 35 euros a l'any,
i així, etcètera, etcètera.
La campanya, doncs,
està organitzada
de manera que es fa
un recull de firmes
en un web,
el www.todoscontralcanon.es,
és a dir, que estan ben organitzats,
en definitiva,
i estan corrent, com dèiem,
estan circulant
tota una sèrie de correus
en aquest sentit.
I, almenys,
nosaltres els hem detectat
entre entitats sardanistes,
que són, òbviament,
de les que habitualment
han de contribuir a les Gai,
i us puc assegurar
que són poques
de les que s'escapen
d'haver de pagar
per cada actuació
o en públic
que patrocinen.
És entrant
en el camp estrictament sardanista
anunciar que,
el proper dia 28 de febrer,
en aquelles dates
que acaba d'apuntar-se,
serà de la cloenda
del campionat de Catalunya
el 2009,
és a dir,
la festa en la qual
les colles sardanistes
de competició,
un cop ja s'ha deixat
molt enrere
la temporada anterior,
es reparteixen
els premis,
trofeus,
corresponents.
Serà a Girona
i,
després d'haver anat
cap a les Terres de Lleida,
abans a Tarragona,
també,
aquesta vegada,
cap a la capital de Girona.
de l'Estat,
de l'Estat,
de l'Estat,
de l'Estat,
abans parlàvem d'allò
de desvalutar el galliner,
per pagar,
evidentment,
de l'Estat,
de l'Estat,
de l'Estat,
que molts no han acabat d'entendre,
d'altres sí,
alguns ho han defensat,
però també han circulat correus,
en aquest sentit,
als fòrums d'internet,
on també hem vist missatges diversos.
És aquest anunci,
que al llarg del mes de desembre,
en tot cas,
fins al dia 31,
s'emetia per televisió,
i per diverses emissores radiofòniques,
anunciant diversos aspectes
de la cultura popular i tradicional.
El títol,
per la cultura popular som-hi,
i patrocinat pel centre de promoció
de la cultura popular i tradicional catalana.
Allò que molts no entenien,
és que bé,
que pretenen donar a conèixer a Catalunya,
es ballen sertanes,
es fan castells,
es fan ball de bastons,
etcètera, etcètera.
No sé,
en tot cas,
molts deien també,
que si aquells diners,
que tampoc,
doncs,
no acaben de resoldre res
amb aquests anuncis,
haurien estat més ben emprats
destinant-los a aquestes entitats,
que justament,
allí s'exposen.
És un debat,
com tants que corren habitualment,
i sempre està bé,
que cadascú hi doni,
i digui la seva.
En tot cas,
sapigueu que la colla,
que fugazment apareix per allà,
en aquelles imatges,
per si algú no se n'havia adonat,
perquè, com dic,
és molt fugaz la seva aparició,
en uns 20 segons,
crec que dura un anunci,
doncs,
es tracta de...
de que apareixi tot,
doncs,
és pràcticament impossible,
deia que la colla és la colla Solixent,
de Vilanova,
de Bellpuig.
I seguim parlant de colles sardanistes,
perquè el que moltes estan plantejant,
algunes des de fa temps,
és com enfrontar la propera...
fer front a la propera temporada de competició.
Si aquesta passada temporada la notícia més negativa
era que una de les colles importants,
de les més importants,
de les poques que feien passigolles,
diguem-ho així,
a la Violetas del Bosc,
al Campionat de Catalunya,
la Mare i Nostrum,
no participaria al campionat.
De fet, ha anat només a concursos lliures,
perquè no podia comprometre's,
no podia assumir allò que exigeix participar al campionat.
doncs sembla que no han perdut les ganes de tornar-hi,
i estan cercant, doncs això,
velladors, però clar, velladors de categoria,
que puguin mantenir aquest nivell,
que aquesta colla, aquesta prestigiosa colla,
la colla Mare i Nostrum de Barcelona,
havia arribat a assolir, com dèiem,
això per fer com a mínim passigolles
a la colla Violetas del Bosc,
fins i tot arribar-la a superar en més d'un cop,
i fins i tot arribar a treure-li el campionat a Catalunya,
cosa que és prou extraordinària.
Doncs bé, sembla que en aquesta cerca de velladors,
han arribat fins aquí a la ciutat de Tarragona,
i sabem que hi ha hagut propostes serioses
a velladors de colles aquí a la ciutat en actiu,
per tal d'anar a Barcelona.
Això realment és la novetat,
sabem que aquest moviment de colles,
sobretot a Barcelona, és bastant habitual,
i també, d'alguna manera,
quan aquí a Tarragona hi havia diferents agrupacions,
doncs no era pas un fenomen inèdit,
però sí que és més nou,
més extraordinari,
que des de Barcelona,
a la colla prestigiosa,
vingui a Tarragona a buscar balladors.
Un fenomen, doncs,
bastant més habitual a les cobles,
i d'això ja en parlarem,
perquè hi ha moviment enguany,
també, en aquestes cobles,
i, per cert,
alguns músics de cobles d'aquestes comarques,
que han estat fitxats per cobles de més enllà,
diguem-ne, de les comarques barcelonines.
I gairebé en recte final del programa,
temps per una altra sardana.
Ara, una sardana d'un compositor, doncs,
prou conegut com autor de plaça,
per dir-ho d'una manera ràpida i directa.
En Carles Rovira,
sardanes, això sí, ben fetes,
però sardanes, generalment, balladores,
amb melodies ben trobades,
aquelles que enganxen.
Escoltarem, però, una sardana d'una primera època
d'aquest autor,
un autor que va començar a escriure de jove,
després, per necessitats professionals,
va haver de deixar-ho,
i després va reemprendre, ja, amb més força,
la seva carrera musical com a compositor,
fins al seu traspàs.
Escoltarem, però, una sardana d'aquella primera època,
de l'any 1949, que va dedicar una colla,
una colla de vida efímera,
els jovencells, es deia,
però que en Carles Rovira els hi feia de delegat
cap allà als anys 40.
Escoltem-la, doncs, en versió, això sí,
el més recent de la cobla jovenívola de Sabadell,
els jovencells.
clixot-parressat,
els jovencells dels joves.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!