Gràcies.
Comença la nit, Violeta.
Serem amb tu fins la una de la matinada.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Bona nit, Violeta.
Sóc Estel del teu cos.
Sóc secret altíssim, compacte.
Clivello, forjo, clavo el teu cel.
Sóc Estel des del teu cos.
Valuar escàs.
Valuar-te escàs al vidre de la nit,
a l'esfera de la pell amorosa.
I sóc l'Estel des de dins,
des d'altres cels,
des del cor de la fruita madura,
des de l'univers de les emocions.
Bona nit, Violeta.
Visca en l'astre,
que s'emmiralla en l'aigua clara,
del pol fresquíssim,
on veurem aquesta nit tots dos.
Des de Tarragona Ràdio
i fins a la una de la matinada,
volem ser el cel,
el teu cos
i la teva sensibilitat.
Ens pots escoltar
a través del 96.7
de la freqüència modulada
i també ara i sempre
a través de la xarxa d'internet
a tarragonarradio.cat.
Hi ha tantes opcions,
tantes oportunitats,
perquè no diguis mai no a la nit, Violeta.
Mira com baixa aquest estel.
No el veus al teu costat.
Guaita per la finestra
i el veuràs aquesta nit.
És la música i les cançons
de la nit, Violeta.
I'm talking away
I don't know what
I'm to say
I'll say it anyway
Today is another day
To find you
Shying away
I'm coming for your love
Take on me
Take on me
Take on me
Take me
Take on me
Take on me
I'll be gone
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi havia una pell que semblava feta de records aquella tarda ara fa molts anys.
Amb prou feina recordo els ulls.
Eren, em penso, blaus, d'un blau fosc de safir.
O potser eren violetes, d'una violeta feta de nit.
Escolta aquests crits, plens d'experiències doloroses i alegres.
D'entusiasmes i caigudes que venen de les fosques, que venen de la memòria.
Escolta aquests silencis, tan carregats de plans, de pors,
de fracassos no confessats.
O tal vegada carregats de melangia.
La melangia que tu sents ara,
amb aquest diumenge, segon del mes de maig,
que tens unes ganes d'estimar.
I escoltes aquests crits,
on nosaltres escoltem els teus.
Deix que la nit violeta
segui al teu costat.
Ens permet, si més no,
que entrem dins el teu llit,
fins que t'adormis,
fins que les nostres paraules i músiques
siguin com una cançó de braçol.
i aleshores els teus somnis
tindran aquest color violeta
que només tenen els diumenges.
Escolta aquests crits.
Escolta aquestes cançons.
només són per tu.
i aleshores el teu llit,
i aleshores el teu llit,
i aleshores el teu llit.
i aleshores el teu llit.
i aleshores el teu llit.
i aleshores el teu llit.
i aleshores el teu llit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
André!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Espera'm.
Torno de la nit
ple d'imatges de tu.
Imatges dolces i tendres
perquè avui
ha estat un gran dia, molt pla de coses.
Per això et demano
dóna'm carícies aquesta nit.
No veus que aquesta música també ho demana?
I recordo
de joves
cada estiu sota les voltes
d'aquella plaça
ens asseia amb tu i jo una hora.
i jo et deia paraules dolces
i tu em miraves amb ulls violetes.
Aquestes són les imatges
que ara et porto.
imatges que surten
del fons de la nit
com si es tractés d'un cant suprem
d'un adagio.
muna et muna
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb què m'interrogaves
volies tu un adéu adult
un adéu serè
pla de complicitat
mentre jo en aquells moments
retornava contínuament
als instants passats
no era potser massa intensa
la solitud que compartíem
mires
i ja no em veus
jo voldria retornar al llit
on hem estat tan bé tots dos
i descarnar aquest silenci
i posar música
amb aquesta ombra que va ser la

ja
i'm sittin' on the dock of the bay
watchin' the tide roll away
oh i'm just sittin' on the dock of the bay
wastein' time
i left my home in georgia
headed for the frisco bay
cause i've had
nothin' to live for
nothin' to live for
and look like nothin's gonna come my way
so i'm just sittin' on the dock of the bay
watchin' on the dock of the bay
watchin' the tide roll away
oh i'm just sittin' on the dock of the bay
o wack
i'm just sittin' on the dock of the bay
o B
Sittin' here, restin' my bones
And this loneliness won't leave me alone
Listen, 2,000 miles I roam
Just to make this dock my home
Now I'm just gonna sit at the dock of the bay
Watchin' the tide roll away
Ooh, I'm just sittin' on a dock of the bay
Wastin' time
I'm just sittin' here, baby
Oh, yeah, don't move on to me
Oh, yeah, don't move on to me
Oh, yeah, don't move on to me
Oh, yeah, don't move on to me
Oh, yeah, don't move on to me
La nit violeta
Instants d'eternitat
Te dormiràs entre llençols de seda
I només jo ballaré el teu somni
Potser recordaràs aquell viatge
On el mar no ens deixava ni per adormir a l'ombra
I el vent era despès
I des de la finestra honoràvem
Aquella flor del desert
I la platja semblava no tenir mai fi
A la nit
Érem els únics hostes del paisatge
I només ens calia pensar en nosaltres
Convertir-nos en tacte
Mirant-nos fit a fit
I avoli els segles
Com a mans que esperen
Que mai no arribi l'alba
T'adormiràs aquesta nit violeta
Entre llençols de seda
I només jo ballaré el teu somni
I miraré com la lluna t'agum bola
I com resplendeix la teva noesa
Plàcidament a mi confiada
No la desperteu
No desvetlleu l'amor
No sigui cas que es trenqui
No sigui cas que s'esmicoli
El tènu a fil de record
Aquest cara ens vigila
T'adormiràs entre llençols de seda
I jo ballaré el teu somni
I ho faré amb tot l'amor del món
In your eyes
I see only one
Find me the place for us
That's where I belong
Here we rise
Your glory and mine
You're painted all but now
I make you shine
Still believing
All the love in the world
Won't take me away from you
My love is stronger
Than what you make me
All the love in the world
Won't take you away from me
In all my wonder
In all my wonder
Forever laying down here with you
My, my
When love slips away
Reach out for all you can
With voice to live
With voice to live
There you fly
Returning to me
Out of your darkest nights
I stand alone
Still believing
All the love in the world
Won't take me away from you
My love is stronger
Forever laying down here with you
My love is stronger
My love is true
All your darkest nights
I stand alone
Still believing
All the love in the world
Won't take me away from you
My love is stronger
Forever laying down here with you
All your loving love
Won't take you away from me
My love is stronger
Forever laying down here with you
La nit violeta
Carícies d'eternitat
scored
The best part is inherent
To the Clara
Plus the woman
Ofпод
The cold
That was stronger
For the hope of you
Come by
If you you
Can see
With a
The
ốt
Let's do a
La pluja que diuen ja ha caigut.
I amatisant-nos sense dolor les terres que l'acullen.
I ara t'ho sents enyorança, home usat per la vida d'una soledat.
A l'escalf de tu mateix t'has fet.
No has refusat l'artesania del temps.
Ja s'ha complert els dies bevent dels mots que escloren
al propi solatge.
Aquesta nit tens pressa
i el teu gis oscil·lant.
encara que tinguis la gola resseca
a ningú no li has negat cap intent d'amor.
La mar violeta
inunda tots els sentits
quan oloren la profunditat
i quan veuen que algú
encara vol tastar l'amor
i no pot.
quina altra cosa pot ser la vida per tu
sinó que un tast de mort
i el teu gis oscil·lant.
A l'escalf de la nit violeta
i el teu gis oscil·lant.
A l'escalf de la nit violeta
i el teu gis oscil·lant.
i el teu gis oscil·lant.
A l'escalf de la nit violeta
i el teu gis oscil·lant.
A l'escalf de la nit violeta
i el teu gis oscil·lant.
i el teu gis oscil·lant.
A l'escalf de la nit violeta
a l'escalf de la nit violeta
o a l'escalf de la nit violeta.
Si no vull,
Arribarà un dia, arribarà un moment en què l'amor t'arribarà amb les mans plenes.
Malgrat que la teva ombra et digui que no és veritat, creu-te la nit violeta.
Algun dia, l'amor arribarà a mans plenes, a casa teva.
Que dos dos té la veritat, a les nits de plaer solitari, quan ja no us trobim a faltar.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Buscant el que anava, vaig buscant una sortida que encara no he trobat.
Buscaré aquella muntanya amb tu, on el temps es pot parar.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
Aniré sort de la pare de lluna, amb la meva ombra sempre al meu costat.
El meu bon pla sempre m'acompanya
buscant el que anava.
Vaig buscant una sortida
que ara no he trobat.
Solta un mirall de les vostres promeses,
aquelles que encara ningú no ha trencat.
I quan per fi perdi tota esperança,
tindré la meva ombra i la soledat.
Hem agastat la vida
buscant el que anava.
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat.
La meva ombra sempre m'acompanya
buscant el que anava.
Buscant el que anava.
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat.
a tindré sota la bala
que anava.
Buscant el que anava.
mai no he deixat
que buscant la sortida
que encara no he trobat.
que encara no he trobat.
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat.
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat.
Vaig buscant una sortida
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat.
que encara no he trobat.
D'aquests somnis tan nous,
tu, mans i llengua,
m'envolcalles amb delícia.
La música del temps.
Imperceptible so.
Recena ara dins dels teus ulls.
Cadències despullades de qualsevol matèria.
Excepte el temps.
i el pensament
que ara gràcies a la música vola
cap a d'altres temps.
D'altres persones
que moltes nits del diumenge
les tens al costat.
Simplement per una música
el pensament ja vola.
I quan acaba el programa
deses tot l'efecte.
i el llegat d'aleshores
que és com una mena d'assaig d'absència.
No t'agradaria tenir ara
aquells amics perduts.
Amics d'infància, d'adolescència.
Tornar a parlar amb ells
com a tu t'agradava.
com a tu t'agradaria.
Experimentar de nou
aquelles sensacions tan estranyes.
paraules i fets de joventut
que ara aquesta música t'hi apropa.
com a tu t'agradaria.
Com a tu t'agradaria
com a tu t'agradaria.
com a tu t'agradaria.
Com a tu t'agradaria.

com a tu t'agradaria.
As I walk the road
Let before me a shadow
From another world
Where no other can follow
Carry me to my own
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

De vegades només cal un petó com un xiu-xiuets mentre la música violeta ens cobreix.

I ara m'arreuleixo dins la nit per veure si encara puc revifar el foc antic.
a fora, aquí a Tarragona, a l'Avinguda de Roma ja no plou.
i ni els pins ni els arbres de l'Avinguda poden arreplegar l'aigua.
i jo mirant per la finestra penso en tu.
Rosalen llunes de paper sobre l'asfalt.
tan de bo que tot fes olor de mar i la fosca dels carrers,
s'il·luminés d'un color violeta.
s'il·luminés d'un color violeta,
s'il·luminés d'un color violeta.
Encara trigarà molt a fer-se dia.
i per sempre més aquesta nit violeta que en algun moment sembla incerta.
Per això ara m'arreuleixo amb ella per revifar aquest foc antic.
L'Avinguda
Love is magical
That's how I feel
But I have not the words here to explain
Gone is the grace for expressions of passion
But there are worlds and worlds of ways to explain
To tell you how I feel
To tell you how I feel
But I am
Speechless
Speechless
That's how you make me feel
When I'm with you
When I'm with you
When I'm with you
I am far away
And nothing is for real
When I'm with you
I am lost for words
I don't know
I don't know what to say
I don't know what to say
My head spinning like a carousel
So silently I pray
Helpless
Helpless
And hopeless
That's how I feel inside
Nothing's real
But all that's possible
If God is on my side
When I'm with you
When I'm with you
When I'm with you
I'm in the light
When I cannot be found
Is that the way I'm standing in
The place caught on the ground
Speechless
Speechless
Speechless
That's how you make me feel
When I'm with you
Though I'm with you
Though I'm with you
I am far away
And nothing is for real
I go anywhere
Can't do anything
Just to touch your face
There's no mountain high
I cannot climb
I'm humbled in your grace
Speechless
Speechless
Speechless
That's how you make me feel
Though I'm with you
Though I'm with you
I am lost words
And nothing is for real
Speechless
Speechless
That's how you make me feel
Though I'm with you
When I'm in the light
And nothing is for real
Speechless
Speechless
Speechless
That's how you make me feel
Though I'm with you
Puc pensar en tu fins que el meu cap se m'encengui.
Puc veure'm d'un glob totes les mirades i mentrestant
somrius a través de les ombres violetes de Tarragona Ràdio.
Sous-titrage ST' 501
Tu em parlaves i jo responia per un altre camí, et contemplava.
Tot quan jo veia, perfil, múscul, pàlpit, tot allò que eres, succeïa en el temps.
Jo et mirava i em deia, mentre em parla, està existint de forma irrepetible.
Ella em mira a mi, transcorre just per mi, justament hi érem tu i jo.
I vaig d'estar ple de benhaurança, no havent de compartir res, ni miques d'allò tan concret que érets.
Aquells instants que eren meus, només meus, i jo ho sabia.
i mentrestant, tu em parlaves.
I jo et mirava i tu em parlaves.
I made the call just too late
At the end of May
I just thought I could wait
For one more day
In the time that passed
You went down so fast
You went down so fast
Out of my reach
Out of my hands
I didn't understand
I didn't understand
I would have changed
All my plans
An empty house
A setting sun
At 4am
Some battles fought
Our battles won
But this ain't one of them
One more time
One more shadow cast
One more shadow cast
You went down so fast
You went down so fast
You went down so fast
Out of my reach
Out of my hands
I didn't understand
I didn't understand
I would have changed
All my plans
Out of my reach
Out of my hands
And now the leaves
And now the leaves
Are turning brown
I watch them blow
Where the earth
Pulls them down
I let you go
I let you go
I let you go
As your breath
I'm wise
Through the rest
The spice
Out of my reach
Out of my hands
I didn't understand
I would have changed
I would have changed
All my plans
I would have changed
Out of my reach
Out of my hands
Out of my hands
I didn't understand
I would have changed
I would have changed
All my plans
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
Out of my hands
UИ
Podríem viure sense aquestes paraules
que ens fan carícies
i ens porten al paradís, Violeta?
Out of my hands
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!