TARRAGONA RADIO
Busaltres, Habaneras, Nusaltres, programa
Habaneras desde el balcó
Avui el número 366
Cada negra nit busquen això bloc entre la taverna
El vent i la pluja ballen en dies de tardor
Mariners, jove, primat i fort
Amb color negre lligat al coll
El roda soca, es perdona, vida s'hi ha col·lador
Corre l'ola, posa'm un got de vi
I et cantaré una cançó
I mentre li canta una vanera amb la guitarra
Ella mou el cul balançet, els pitxis com la rialla
I mirant-ho que de picar l'ullet al noi de cabella
Pujolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera
El teu cos m'encena, el teu cos amb com una teta vella
Jo t'estimaré fins al final del temps si tu vols ser meva
Ni la vella l'olma, i ells al davantal
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amat
Vinga, la rumba!
Me n'arriba al vespre, la tabernera encisa d'hora
Espega el galantre, com que ha venit l'enamorat
Amb la guitarra i un got de vi
Cantaré alegre tota la nit
Cançons de cuba, cansa, amulades i palmaní
Corre l'ola, posa'm un got de vi
I et canto tota la nit
I mentre li canto a la vanera amb la guitarra
Ella mou el pulm a la sella, els pixis com una rialla
I mirant-ho que de picar l'ullet al noi de cabella
Pujolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera
El teu cos m'encena, el teu cos amb com una teta vella
Jo t'estimaré fins al final del temps si tu vols ser meva
I la vella l'ola, llens davantal
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant
I ara serà el grup Montjuït i el mariner i la gavina
Mans a la cintura...
Mens a la ford
Tar Buton
Acriv al camp Dean
세상 marquantС
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
demà!
demà!
!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
com?
demà!
demà!
Quan la vegis sola, prou de patir-li a taurà,
porta-li la vessada que li envia més servent.
Digues-li que sento dolça malagia i que penso en ella.
També de forma de interpretar la habanera,
ens anem a la forma, valga la redundància, polifónica.
En aquest cas, des de Madrid, el coro Voces Graves,
una grabación en directa y la habanera son tus ojos.
La, la, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la, la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
!


!
!
!
!
!