El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Salutacions amics i amigues uïdors del Campanar.
En aquests dies 6 de juny, Solemnitat del Santíssim Cos i de la Sang de Crist, més coneguda com Corpus Christi.
Els saludem en Santi Grimau, el control tècnic i la que els parla Montse Sabater.
El Corpus Christi, en llatí, el Cos de Crist, és una festa de l'Església Catòlica destinada a venerar l'Eucaristia.
És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecoste,
malgrat que ara se celebri en diumenge.
Aquesta festa, d'origen medieval, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del Sagrament de l'Eucaristia,
exaltant la doctrina del Cos de Crist, enfront dels que la negaven.
Va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies.
Lligada a aquesta solemnitat, hi ha la tradició de l'ou com balla a Tarragona.
Els amics i amigues uïdors podran admirar-la al brullador central del jardí del claustre de la catedral,
durant tot aquest matí fins la sortida de la processó a les 7 de la tarda.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Si rellegim amb atenció els sants evangelis,
descobrirem una sèrie de promeses que ens fa Jesús.
Així, en el cèlebre discurs a Cafarnaú, justament anomenat discurs del pa de vida,
Jesús ens diu que el qui menja el seu cos i veu la seva sang tindrà la vida eterna.
A molts els va semblar un llenguatge dur, no acceptable, i els van separar de Jesús.
Els deixebles, però, van creure i es van quedar amb ell
i van viure el moment en què aquestes paraules es van complir a l'últim sopar.
Més endavant, en el moment de ser enlairat al cel,
Jesús diu als seus deixebles
Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.
Aquesta promesa no es deixa de complir des de fa dos mil anys
i llavors, com ara, dona força als deixebles i Jesús
que hem d'anar per tot el món predicant l'Evangeli.
Encara en trobem una altra de promesa de Jesús.
La recull Sant Joan en el llarg discurs que precedeix la passió
i que Jesús pronuncia mentre sope per darrera vegada amb els deixebles.
Els diu, us dic la veritat, us convé que me'n vagi,
perquè si no me'n vaig, el defensor no vindrà a vosaltres.
En canvi, si me'n vaig, us l'enviaré.
Aquesta promesa de la vinguda de l'Esprit Sant es va complir
el mateix dia de Pasqua i després, en plenitud, el dia de Pentecosta,
quan fa poc ho hem tornat a celebrar.
Són tres promeses que estan absolutament relacionades
i que abracen el misteri eucarístic que celebrem el dia del Corpus Christi.
L'Eucaristia és possible gràcies a la força de l'Esprit Sant.
Així, se li invoca a la Santa Missa per a demanar-li
que una vegada més faci el miracle de convertir el pa i el vi
en el cos i la sang de Cris.
És l'Esprit Sant Santificador qui fa verdaderament present Jesús
i no sols un símbol o una imatge d'ell.
I aquest Jesús és aliment i penyora de vida eterna,
vida que ja posseïm ara, cada vegada que rebem el Senyor.
Amb ell el cor, durant el nostre recorregut per aquest món,
es compleix la darrera de les promeses de Jesús,
que sempre estarà amb nosaltres per acompanyar-nos en el camí de la vida.
Al llarg de la nostra existència ens haurà tocat moltes vegades
i per motius ben diversos acomiadar-nos de persones que estimem.
A l'hora de la partida deixem fotografies, gestos, records,
objectes que passin de mà a mà per a perllongar d'alguna manera
la presència en l'absèpsia.
Jesús, en canvi, com que ens estima fins a la fi
i com que ho pot tot, es queda ell mateix.
Aquesta és la gran promesa i la gran realitat de la vida cristiana,
la presència real de Déu, que és camí, veritat i vida
i que omple d'autèntica esperança les nostres vides.
Adorem-lo en l'Eucaristia
i aprofitem-nos d'aquest gran tresor,
d'aquest gran do que és el millor tresor que té l'Església.
Adéu-siau.
El dia 1 de juny del 2010 va passar a la casa del pare
mossèn Josep Passalodos Sisto,
qui havia nascut a Huelva el 12 de gener de l'any 1919.
El futur mossèn Passalodos va iniciar els seus estudis eclesiàstics
al Seminari Conciliar de Barcelona
i els va prosseguir al de Tortosa
per a passar tot seguit al de Tarragona.
Va ser precisament a la capella del Seminari Pontifici de Tarragona
on l'arcabisbe Monsenyor Manuel Arce Oixotorena
li va conferir el diaconat.
Tres mesos més tard, a la capella del Palau Arxiepiscopal,
el mateix doctor Arce el va ordenar a Prevera
el 16 de juny de 1946.
La primera destinació de mossèn Josep,
home de tarannà senzill i afable,
va ser la parròquia de Sant Esteve de Vilaseca,
de la qual va ser designat vicari el 30 de setembre de 1946.
Després va exercir el seu ministeri
a la de Sant Jaume d'Arbeca,
a la de Santa Maria de Serral
i encarregat de la de Sant Llorenç de Montbrió de la Marca.
L'1 d'agost de 1951 va passar a Tarragona,
on va exercir la seva tasca pastoral
com a capellà de les Germanetes de la Caritat de Sant Anna
i a la comunitat de les Carmelites Tereses de Sant Josep.
Per altra banda, el 10 de setembre de 1973
va començar la seva col·laboració
amb la parròquia de Sant Francesc de Sís de Tarragona,
de la qual es divindria vicari l'1 de gener de 1974
i on va servir amb dedicació i humilitat
fins a la seva jubilació l'1 de gener de 1997.
També va treballar a la Secretaria General de l'Arcabisbat de Tarragona.
els darrers anys de la seva vida
els va passar a la residència sacerdotal de Tarragona.
El senyor arcabisbe va presidir les seves exèquies,
les quals van tenir lloc el dia 2 a les 11 del matí
a la catedral de Tarragona.
Les seves despulles
foren enterrades al nínxul familiar
en el cementiri de Tarragona.
mossèn Josep, passaló d'Oscisto,
reposi en la pau de Crist.
i tot seguit donem la benvinguda
als nostres companys
en Josep Sabater i en Didac Bertran
que acompanyen un personatge
que aquests dies és notícia.
El dijous 3 de juny
va haver la presentació a la premsa
de la memòria de Càritas
i per parlar d'aquesta memòria
tenim aquí el seu director en funcions,
el senyor Francesc Roig.
Benvingut aquí als nostres micròfons
i la primera pregunta teva, Josep.
Sempre millor que
com destacaríem la funció de Càritas
en aquesta nova campanya,
en aquesta nova etapa?
Quina és la funció
o la nova cultura que vol impregnar Càritas
aquesta nova cingladura?
Sí, bé, és una mica arriscat
perquè amb els temps que corren
dir el que vols fer
és interessant
però jo diria és
recalcar el que podem fer
i el que podrem fer
en funció de les disponibilitats
que hi hagi
és intensificar encara més
l'acció social
que és pròpiament de Càritas
perquè en aquests moments
és més necessària que mai.
Una acció social
que ve evidenciada
per la creixent necessitat
de recursos
per moltes famílies
per una situació
diguem-ne
de desestabilització
en altres aspectes
de retallades econòmiques
i amb una realitat
que cada vegada
és més extensible
però que
m'agradaria destacar
que no ha de ser
diguem-ne
una necessitat
mal vista
per uns
i mal interpretada
per altres
les necessitats
són iguals
per a tots
des del punt de vista
que
tots els ciutadans
que tenen
dret
en funció
del seu empadronament
tenen
les mateixes necessitats
que puc tenir
un altre
que porta
més anys
o un altre
que em porta
menys
o fins i tot
un que em porti
dies
pel sol fet
de residir
i d'estar
i de ser
aquí
entre nosaltres
abans
o fins ara
la geografia
d'acció
de Càritas
era
molt extensa
a la zona
dels barris
de Tarragona
per exemple
o de Reus
ara
l'acció social
de Càritas
també s'extens
s'explia
sobre
el centre
mateix
de la ciutat
ha canviat
els nuclis
d'actuació
de Càritas
en funció
de si és
Tarragona
ciutat
o ciutat
pròpia
de Reus
o Valls
o els barris
és evident
que hi ha
les interparruquials
de Reus
i les interparruquials
de Tarragona
que actuen
com a un generador
que coordina
les accions
parruquials
o hauria de
coordinar
les accions
parruquials
de cadascuna
d'aquestes
dues ciutats
i després
ja els arxiprestats
però jo voldria
destacar un aspecte
que penso
que haurem
de reforçar més
que és
que cada parròquia
és Càritas
i Càritas
som tots
això
és fàcil
de dir
a vegades
pot semblar
un eslògan
però no
pretenem
que sigui
això
sinó que
la realitat
de les necessitats
el primer punt
de cobertura
és a cada parròquia
perquè
Càritas
és església
i l'església
forma part
del context
i del teixit
en el qual
està incardinada
aquesta acció social
que abasta
tots els estaments
i tota la geografia
que deies tu
en alguns llocs
més intensa
com pot ser
les comarques
més
centrals
del camp
de Tarragona
per entendre'ns
i potser
no tan
intensa
en altres comarques
com pot ser
Urgell Garrigues
o pot ser
la Conca
on
aquesta incidència
no és tan
forta
però també n'hi ha
les necessitats
si són
la prova és que
amb les diferents
visites
que jo he anat fent
ara
a través dels
arxiprestats
per exemple
cal dir que
el menjador social
a Montblanc
té
un funcionament
molt òptim
i
amb una considerable
assistència
d'usuaris
per tant
Montblanc
que
la comarca
sencera
no té
tants habitants
com la ciutat
de Valls
és evident
que també és una comarca
amb necessitats
amb menys proporció
però també hi són
Càritas
té una característica notable
i que és emblemàtica
que és el voluntari
quina és la funció
en aquesta acció pastoral
en aquesta acció social
quina és la funció bàsica
dels voluntaris
com es nodreix
Càritas
dels voluntaris
els voluntaris
són
fonamentals
el que passa
que jo crec que
m'ha semblat
que em preguntaves abans
en una de les preguntes anteriors
quina era la finalitat
organitzativa
bé
m'agradaria dir que
la intenció
de Càritas
en aquests moments
és
canviar la cultura
organitzativa
més que no pas
l'organigrama
pròpiament
perquè podem canviar
les peces
però si no canviem
les mentalitats
podem avançar
però no avancem del tot
aleshores
si canviem
la cultura
organitzativa
ens trobarem
en una
situació
que
farà
que siguem
més operatius
en la transversalitat
de l'acció
per resoldre
les necessitats
i quan dic
transversalitat
vol dir
creença
en
les potencialitats
que té cada persona
per tant
la funció
fonamental
és que
cada persona
pot aportar
el que voluntàriament
ella vulgui
però
que s'hi senti
convençuda
del que fa
i cada vegada
hem d'entendre
que moltes vegades
hauríem de
prioritzar
aspectes
de comoditat
i
deixar pas
a accions
de voluntariat
social
per ser coherents
en les crítiques
que surten
cada dia
perquè ens queixem molt
d'això
d'allò i d'allò altre
però si preguntes
què fas tu
per resoldre
el que critiques
moltes vegades
hi ha un silenci
bastant notori
per tant
voldríem que
després dels silencis
parlessin
les accions
i les accions
només parlen
quan hi ha persones
que les fan possibles
i que a més a més
aquestes persones
estan convençudes
que la feina que fan
la fan
amb una gran
capacitat
d'amor
als altres
perquè si no hi ha
estimació
hi ha poca acció
entesa en el sentit
del voluntariat
l'associació bíblica
de Catalunya
que s'apunta
al servei
d'investigar
propagar
i viure
la paraula
de Déu
organitza
des de l'estiu
del 74
uns cursos
de biblia
oberts
a tots aquells
que desitgin
conèixer
i endinsar-se
en les sagrades
escriptures
amb aquests cursos
pretenen oferir
un mètode d'estudi
que ajudi
a afruir
de la paraula
a viure
més a fons
la nostra fe
i a comunicar-la
als altres
l'associació bíblica
de Catalunya
creu que tan sols
amb el coneixement
de la paraula
i l'ajut
de l'Esprit Sant
farem una església
més dinàmica
una església
de conviccions fermes
sempre conscient
i compromesa
una església viva
i present
en el món
els cursos bíblics
que ens presenten
formen part
d'un cicle
de sis cursos
amb els quals
home adquireix
una visió global
dels escrits
de la Bíblia
no cal seguir
per ordre
els cursos
tot enfortint
la col·laboració
mútua
que des de fa temps
hi ha entre
l'Associació Bíblica
de Catalunya
i l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
a partir d'aquest any
els cursos bíblics
d'estiu
tenen el reconeixement
acadèmic
de l'Institut Superior
de Ciències Religioses
de Tarragona
podeu cursar-los
a l'estil
de sempre
com a alumnes
oients
certificat d'assistència
al final
i també
com a signatures
optatives
de la diplomatura
o la licenciatura
en Ciències Religioses
a l'Institut Superior
de Ciències Religioses
Sant Fructuós
com a crèdits
per a la DECA
o com a curs
de formació permanent
del professorat
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Dies enrere
es va parlar molt
dels pirates
de Somàlia
que entorpeixen
la pesca de tonyina
en aigües internacionals
a vaixells espanyols
i d'altres nacionalitats
És molt fàcil
presentar les notícies
pel costat favorable
carregant les culpes
sobre els altres
normalment
sobre els més pobres
Somàlia
es va enfonsar
el 1991
per una guerra
en la que els Estats Units
hi tenien molt a veure
La societat somalí
va quedar desarticulada
i sense defenses
Aquesta situació
va ser aprofitada
pels vaixells
dels Estats Units
d'Europa i de Xina
per abocar
a les seves aigües
grans quantitats
de residus tòxics
i radioactius
El tsunami
de 2005
va posar
el descobert
que és fet
arrembant
a les platges
quantitat
de bidons buits
i rovellats
Segons l'enviat
de les Nacions Unides
a Somàlia
Amadur
Ull
Abdalà
en pocs dies
la porqueria tòxica
va produir
quantitat
de malalties
i fins i tot
es parla
de persones
que van morir
a causa d'això
Encara no en van tenir prou
amb això
Aprofitant el desgovern
quantitat de vaixells
de pesca
van començar
a feinejar
en aigües territorials
somalís
fins al número
de 800
de diferents països
Els ingressos
generats
per aquesta pesca
pel que se sap
superen els 450
milions de dòlars
Com a conseqüència
es van reduir
dràsticament
les reserves
de pesca
una de les fonts
principals
de riquesa
de Somàlia
que passa per ser
un dels països
més pobres
del món
Segons el Yazira
a Somàlia
es va formar
un cos
de voluntaris
guardacostes
i van llogar
a una empresa
nord-americana
Hard Security
perquè ha complit
aquesta funció
Pel que sembla
hi van haver
intents
per part
dels guardacostes
somalís
de negociar
amb els vaixells
estrangers
perquè deixessin
de pescar
o paguessin
un impost
intents
que van resultar
inútils
El resultat final
va ser
el que avui es coneix
com a pirateria
somalí
En un país
carregat d'armes
forcit de conflictes
interns
i amb una situació
econòmica
desesperada
tot és possible
El País Basc
al qual
pretén
bona part
dels vaixells
es va proposar
per part
del PNV
i del PP
que els vaixells
en el futur
portessin
militars
a bord
El Congrés
va desestimar
la proposta
amb el ben entès
que la legislació
espanyola
no ho permet
El 19 de desembre
de 2008
els ministres
de Defensa
de la Unió Europea
van aprovar
l'operació
Atalanta
contra la pirateria
somalí
i que s'autoritzés
l'enviament
d'uns 8 vaixells
de guerra
per garantir
la seguretat
amb la comanda
de tutelar
els vaixells
de pesca
fins i tot
en aigües somalís
Es tracta
evidentment
d'una espècie
de colonialisme
aquàtic
Grans vaixells
de les potències
occidentals
estan pescant
arreu del planeta
dificultant la regeneració
de milers d'espècies
Les primeres víctimes
són els països pobres
que viuen
amb bona part
de la pesca
No gaudeixen
de grans vaixells
i s'han de conformar
a pescar
en les seves costes
que també veuen
minbades
en la seva capacitat
pesquera
Pel que es veu
el cas de Somalia
és un dels més greus
però dissortadament
no és l'únic
S'està explotant
desmesuradament
la riquesa marina
en detriment
a la llarga
de tota la flota
pesquera
que veurà
cada vegada
més reduïda
la possibilitat
de pesca abundant
El panorama
és trist
Ens queixem
de les poques
possibilitats
que té el tercer món
de sortir del seu marasme
i en canvi
dediquem una part
del pressupost
a empobrir
la pesca
dels països
més pobres
una vegada
nosaltres
hem esgotat
els nostres caladors
Potser seria hora
de pensar
en altres fonts
de riquesa marina
com el desenvolupament
de la piscicultura
en aigües pròpies
Pel que es veu
anem en la direcció
contrària
optar per un
neoimperialisme
econòmic
i ecològic
reforçat militarment
per vaixells
de l'armada
que deuen tenir
una altra comesa
i en cas contrari
reduir
la seva activitat
reduint
el pressupost militar
i potenciant
altres fonts
de riquesa
que podrien revertir
sobre les classes
més humils
Les dades
d'aquest article
estan tretes
a la revista
Quetzal
dels comitès
Òscar Romero
de Catalunya
Ets jove
Tens força
Sents dins
com un poc
que crema
Però dubtes
i ho deixes
i et dius
que no va
I tot seguit
canviem de registre
per escoltar
el comentari
de mossèn Simó Gràs
director del
Secretariat
diossessà
de Vocacions
Molt bones
salutacions
des de la delegació
de joventut
de l'Arquivitat
de Tarragona
i des del
Secretariat
de Vocacions
Tenim el goig
d'informar-vos
que aquest estiu
la delegació
com cada any
organitza
una sèrie d'activitats
La central
la més important
la que nosaltres
podríem dir
encarregant més tintes
és l'organització
conjuntament
amb el Secretariat
intercessà
de joventut
de Catalunya
i Balears
del palagrinatge
a Santiago
de Compostela
tot fent
el camí
de Santiago
Farem un tram
d'aquest camí
de Sant Jaume
sobretot
en guany
amb motiu
de l'Anxan
i la palagrinació
europea
de joves
Ho farem conjuntament
amb els altres joves
de Catalunya
Balears
i Andorra
Serà una proposta
d'una experiència
juvenil d'estiu
que creiem
que val la pena
tindre-la en compte
a valorar-la
i si més no
intentar participar-hi
Mireu
Aquest estiu
la voluntat era
aprofitant
aquest any xacoveu
que els joves
de Catalunya
Balears
ens disposéssim
a caminar
El camí
sempre ha estat
una experiència
espiritual
intensa
al llarg
de la història
de la nostra fe
Ha estat un moment
intens
per revisar
la nostra vida
com estem vivint
les coses
com les portem
què és el que el Senyor
ens està demanant
en cada moment
per tant
podríem dir
és un camí
de conversió
El palagrinatge
de Santiago
no és per tant
una excursió més
és fer un camí
de fe
podríem dir
pelegrins
cap a la llum
com hem titulat
aquest palagrinatge
d'enguany
que per nosaltres
és Jesucrist
i és per això
que és important
que ens hi preparem
que ens hi disposem
que ho rumiem
que no sigui només
agafar la moixila
i endavant
sinó que sigui
també un desig
de posar
davant de Déu
tot allò
que anem vivint
al llarg de l'any
ho volem fer
des de la senzillesa
i amb alegria
som joves
i per tant
cal que aquest esperit
transpugui tot el caminar
que sigui un aprenentatge
del nostre dia a dia
que hi ressoni
tota l'experiència
de la nostra vida de fe
i de la nostra vida quotidiana
venim de la plec de l'esperit
que hem celebrat
sota el lema
amb vosaltres cada dia
doncs cal que anem
dipositant
en el nostre cor
tota aquesta experiència espiritual
que anem reconeixent
la presència del Cris
que també camina
amb nosaltres
cada dia
seran 5 dies
a peu
però en total
8 dies
els quals conviurem junts
i farem diferents etapes
d'aquest camí de Santiago
començant
pel poble de Tuí
fins a Santiago de Compostela
és el que popularment
se coneix
com el camí de Santiago
el camí portuguès
el cap de setmana
ens unirem
a la Pelenació Europea
de Joves
que organitza
tota la diòcesi
de Santiago de Compostela
convocant
a tots els joves d'Europa
a fer aquest camí jubilar
per tant
és un viatge a Galícia
és un viatge de fe
és una proposta
que fem
a tots els joves
de 16 a 30 anys
els seus catequistes
animadors
monitors
d'esplai
caps del cau
per tal
que es deixin
impregnar
per l'experiència
única
del camí de Santiago
i sou benvinguts
podeu trobar
més informació
de tot aquest
pelegrinatge
a la nostra web
a www.dlj.cat
allà hi trobareu
com fer les inscripcions
i tota la informació
que necessiteu
des de
aprofitant
les ones
d'aquesta ràdio
us animem a participar
i o si més no
a informar-vos en
gràcies
tot seguit
els oferim
la dramatització
de l'Evangeli
d'aquest diumenge
que com és habitual
ens brinda
l'Associació Bíblica
de Catalunya
es tracta
d'una perícopa
de Sant Lluc
capítol 9
versets
de l'11 al 17
seguirà
el comentari
de mossèn Joan Magí
sobre les lectures
de la missa dominical
a la tornada
els apòstols
explicaren a Jesús
el que havien fet
ells se'ls endugué
tot sols
cap a un poble
anomenat
Batsaida
però la gent
ho va saber
i el seguiren
Jesús els acollí
els parlava
del regne de Déu
i guaria
els qui en tenien necessitat
el dia començava
a declinar
i els dotze
s'acostaren
a dir-li
acomiada la gent
i que vagin
als pobles
i a les cases
del voltant
per trobar
llotjament i menjar
aquí som
en un lloc despoblat
però Jesús
els digué
doneu-los menjar
vosaltres mateixos
ells respongueran
només tenim
cinc pans
i dos peixos
si de cas
hauríem d'anar
nosaltres mateixos
a comprar menjar
per a tota aquesta
gentada
hi havia en efecte
uns cinc mil homes
llavors Jesús
digué
els seus deixebles
feu-los seure
en grups de cinquanta
ells ho van fer així
i tothom
s'assegué
Jesús prengué
els cinc pans
i els dos peixos
alçar els ulls
al cel
els beneir
els partir
i en donava
els deixebles
perquè els servissin
a la gent
tots en van menjar
i quedaren saciats
després van recollir
dotze cistelles
dels bocins de pa
que havien sobrat
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de
mossèn Joan Magí
El domenatge dia 6 de juny
celebrem
la Fessa de Corpus
ni més ni menys
que el Memorial
de Jesucrist
És bonic
l'ambient de culte
com ens el presenta
l'Antic Testament
Un àpat amb Déu
Una trobada d'amics
amb el qui més ens estima
amb el qui ens ofereix
tota la riquesa
de la seva creació
perquè la gaudim
ens hi alimentem
la contemplem
trobem en ella
la seva presència amorosa
i esclatem
en alegre acció de gràcies
per tot el que ens dona
i petició de perdó
pels allunyaments
i expressió confiada
de desig
de tornar
del seu costat
i sobretot
alegria
de compartir
a la seva taula
l'amistat
que ens ofereix
i mai retira
Valquís Sedek
porta el pa i el vi
en aquesta trobada cultual
transmet a Abraham
la benedicció
del Déu Altíssim
una benedicció
experimentada
en l'ajuda del Senyor
per a dur a terme
l'alliberament
dels captius
en mans
dels reis opressors
Abraham
reconeix la benedicció
i els dons rebuts
i participa
en la comunió
del banquet de culte
oferint el delma
avalant ja
la dignitat
i la superioritat
del sacerdoci
de Jesús
que es presentarà
segons l'estil
de Malquís Sedek
i no pas
del de la vi
com ens ho canta
el salmista
i ens ho explica
l'autor
de la carta
dels hebreus
Jesús
supera fins i tot
Malquís Sedek
perquè
a més de ser
l'únic sacerdot
és l'altar
i l'ofrena
que s'hi posa
l'ofrena
és menjar
i Jesús
es fa menjar
el seu cos
és tot ofrena
i la seva mort
per a fer
la voluntat
del pare
el manifesta
oblació personal
en bé de tots
la seva sang
és vida personal
i purifica
directament
tots els pecats
Jesús
paraula encarnada
per a manifestar
i fer
la voluntat
del pare
en lliurar
el seu esperit
en la greu
ens descobreix
tota la força
i la claror
del seu memorial
l'acció salvadora
que Déu
té sempre present
avalada
per la resurrecció
Jesús ens diu
que el seu cos
és veritable a menjar
i la seva sang
és veritable beguda
Jesús ens diu
que ens fixem
en l'esperit
que anima
aquest cos
i aquesta sang
Jesús
institueix
per a nosaltres
el seu sopar
cultural
la nova Pasqua
la nova Pau
la nova Llibertat
una Eucaristia
que ens mana
celebrar i compartir
per a manifestar
sempre present
el seu memorial
davant del Pare
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i ens acompidem
fins al proper diumenge
si Déu vol
fins aleshores
feliç setmana a tothom
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau
de la Pau