Gràcies.
El Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes 2010 ja és història.
Ara només queden les celebracions particulars de cada campiona
i l'acte de lliurament de premis,
que aquesta vegada es farà el proper mes de febrer a Valls.
Una edició del Campionat que s'ha significat sobretot pel fet que una colla,
la Mare Nostrum, hagi aconseguit desbancar la Violeta del Bosch
del seu estatus de campiona eterna i gairebé indiscutida,
que ho hagi fet després de retornar a la competició,
havent superat un curt però perillós període sabàtic,
obligats per les circumstàncies,
però demostrant finalment que amb il·lusió i treball es poden aconseguir moltes coses.
La temporada també ha deixat endevinar una tímida però real recuperació en el nombre de colles,
mentre que alguns organitzadors, com és el cas del concurs de punts lliures d'iguals,
ja saben que hi ha maneres de fer més atractius aquests actes.
A nivell de la demarcació de Tarragona,
ens hem d'alegrar per la recuperació de l'activitat de colles de competició a Valls,
que no ha estat cosa d'aquest any només,
però que s'ha confirmat la seva continuïtat.
I a la ciutat de Tarragona,
l'enhorabona a la campiona de colles veteranes,
la toc de dansa i també la Tarragona dansa,
perquè sobretot han demostrat a les places,
i dissabte passat amb una mostra aquí,
els mateixos estudis de Tarragona Ràdio,
que sardana, competició, sardanes i passar-s'ho bé
són elements perfectament compatibles.
Són aspectes com aquests,
els que a vegades ens permeten,
si no ser declaradament optimistes,
veure el panorama d'una manera menys negativa
del que massa sovint ho plantegen els sardanistes.
Molt bon dia a tothom.
Benvinguts.
Salutacions.
Mira, una altra vegada.
Avui tornem a estar acompanyats?
Tornem, perquè ens agrada, ens agrada.
Sí, sí, sí.
Sempre ho diem.
Si voleu venir, els que ens escolteu,
fer-nos companyia,
doncs mira,
sempre a les portes ubrates de Tarragona Ràdio.
I a vegades els anem a buscar nosaltres,
amb la companyia.
I menys mal que venen.
perquè no ens diuen que no.
La setmana passada,
els que ens vau poder escoltar,
vau poder veure,
doncs és com la mar de bé,
que s'explicaven la gent de la Tarragona Dança.
Gent jove i amb moltes ganes de ballar sardanes.
Allò que deia, de vegades els tòpics,
doncs res, ells ho estan trencant això.
Demostren que es poden passar bé
i ballar sardanes de competició,
a més a més, fer-ho bé també.
Però avui també, eh?
Avui també ens ho explicaran
que també fan molt bé la gent que hi ha aquí.
També són gent jove,
però hi aporten una miqueta més d'experiència,
diguem-ne,
això de ballar sardanes.
Serà una representació
de la colla campiona de Catalunya
de colles veteranes,
la Toc de Dança,
que és de Tarragona.
Sí, sí.
Què hi dic, això?
I tant.
Doncs escolta, som-hi?
Sí.
Comencem, mira.
Que ho havíem dit, edició 732?
No, de l'1, 2 i seguit.
Que el Joan Maria és el control de so.
Sí.
Que el programa el conduirem la Maria Rosa.
I l'Àngel.
Exacte.
Perquè avui el David torna a fallar-nos, eh?
Està molt ocupat.
Està justificat, però, eh?
Està justificat.
Sí, sí.
Preparant festival de Nadal,
de la composició sanitària de Tarragona Dança,
que l'assajar de Valent, també, amb això.
I tant.
I bé, en aquest cas,
és falta justificada.
Doncs sí.
Doncs vinga, comencem amb el sumari.
Vinga.
Un sumari que, com toques, és el mateix que diem de l'agenda,
que d'aquesta època de l'any es redueix bastant,
però aquestes activitats que queden, que sempre hi ha,
sempre es manifesten al llarg de tot l'any,
doncs, en ocasions, són força importants.
Per exemple,
se m'acut ara aquests concerts de música paracobla
que estan preparant, estan ja gairebé a punt aquí a Reus,
a Torre...
Perdó, al Vendrill i a Tarragona,
al llarg de totes aquestes festes.
Però abans d'això,
hi ha altres coses interessants a parlar,
d'aquest campionat que ha obtingut la TOC de dansa.
Per exemple, com us dèiem,
tenim ja aquí als estudis de Tarragona Ràdio
una bona representació d'aquesta colla.
A l'hora de repassar l'activitat,
els fets que ens interessen en aquest programa arreu del país,
doncs, també mereix deixar constància,
encara que estiguin a l'altra punta de país,
els 100 anys que ha arribat a assolir una cobla,
la principal de caçar,
que ho celebren, sobretot, aquest cap de setmana.
Tindrem, és clar, no ens oblidem,
una nova eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any,
altres notícies, l'agenda
i tot allò que ens ho permeti,
aquest temps que estem amb vosaltres,
cada dissabte fins a dos quarts d'una de la tarda.
Bategui, doncs, l'eliminatòria d'avui de La Sardana de l'Any.
Doncs sí, una nova eliminatòria del concurs La Sardana de l'Any.
Avui arribem a la dotzena, amb quatre sardanes més
de les que s'han estrenat de moment aquest any 2010.
Unes composicions que competeixen per tal d'arribar a solir el títol
de sardana preferida dels uïdors
de les més de 30 emissores d'arreu del país
que col·laboren en el certamen
que promou la Federació Sardanista de Catalunya.
I no ens oblidem,
Terrona Ràdio és una d'aquestes emissores
i que hi participa des de la primera edició
de la present segona etapa de la sardana de l'any,
que començava l'any 2004.
Cal deixar de constància que la primera època,
la primera temporada del Sant de l'Any,
senzillament no existia.
Terrona Ràdio, senyor, també hi hauria estat.
També.
Doncs escoltem a Sardana Maró d'avui.
La interpreta, la Cobla, la principal de l'Avisband.
Sardana Maró d'avui.
Sardana Maró d'avui.
Sardana Maró d'avui.
Sardana Maró d'avui.
I ara la sardana número 1 de la dotzena eliminatòria del concurs
La Sardana de l'any.
Atenció perquè immediatament podreu escoltar la número 2,
aquesta interpretada per la Cobla Rau Jove.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
I la número 4, puntejar aires a bon pas, de René Picamal, 155 vots.
La que passa a fase de semifinals, doncs, és la número 3, la Usavi l'Anna, de Josep Antonio López.
Ara escoltem la Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
és la Cobla, és la Cobla, la principal de la Bisbal.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
La Sardana Maró d'avui.
amb un correu electrònic que l'adreça un dosi seguit arroba tarronaradi.cat
o telefonant al 977 24 47 67
mentre s'emet el programa en directe els dissabtes fins a dos quarts de dues de la tarda.
els vots han de ser individuals i cal indicar nom i cognoms així com el número d'ADNI, passaport o targeta de resident.
El termini torna a ser i l'habitual fins dimarts vinent a les 12 de la nit.
i acabem escoltant la Sardana Número 4 d'avui que ens ofereix la cobla marinada.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
i acabem escoltant la Sardana Maró d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Un correu electrònic, un dos i seguit, arroba, tarronaradio.cat
i de vegades, quan us engresqueu, telefonant-nos en directe
mentre fem el programa els dissabtes, no els diumenges,
recordeu que els diumenges estem enregistrats,
el 977 24 47 67.
I amb aquesta sintonia donem pas a l'agenda sardanista
per aquests propers dies, que com veureu, ja ho dèiem la setmana passada,
cada vegada...
Això sí que és una agenda de butxaca.
Sí, sí, cada vegada més minça, cada vegada més minça.
Però cosa és interessant.
Sí, va, comencem pels aplecs.
diumenge vinent, dia 19, el 14è plec nadalenc de Barcelona,
al matí a dos quarts d'11 al Parc de la Ciutadella,
amb les cobles Mediterrània, la principal del Llobregat
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Hi haurà torrons i mistela per a tothom.
Un aplec que aquest sí que tanca oficialment ja
la temporada d'aplecs d'aquest any, 2010,
i ens consta que s'estan llestint físicament,
és a dir, el llibret de la guida plec de l'any vinent.
Passem a la ballada de sardanes.
Per demà, diumenge, a les 11 del matí a les 11,
apuntem això perquè inicialment em sembla
que havia sortit anunciat a una altra hora,
a Cambrils, a la plaça del Setge,
amb la cobla a la principal de Tarragona.
Dissabte, vinent, dia 18, a les 12 del migdia,
al monestir de Poblet, al Palau de l'Ebat.
La presentació del llibre
Les fonts del paratge natural de Poblet,
de José Luis de la Penya,
de la col·lecció Guies Temàtiques de la Medusa,
editat per la Diputació de Tarragona.
Després, per commemorar els 600 anys
de la mort del rei Martí Lomar,
ballada de sardanes a la plaça del Monestir
amb la cobla a la principal de Tarragona
i exhibició a càrrec de la colla d'en Saires del Penedès.
I pel que fa ballades, avancem pel diumenge, dia 19,
o dos quarts d'una del migdia de Calafell,
al Parc de la Sínia, amb la cobla a la cosetània.
I parlem ara de concerts, dissabte vinent a les 9 del vespre a Reus,
al Teatre Bertrina, amb la cobla a Reus Jove.
Un concert que valdrà la pena, que en parlem després a l'apartat de notícies.
De moment, aquesta agenda la tanquem amb els esbars.
Per demà, diumenge, a les 6 de la tarda a Reus,
a la Sala Santa Llúcia.
L'esbar Santa Llúcia de Reus mateix celebrarà la seva festa patronal.
I a les 7 de la tarda, al Canllà, al Centre Cultural,
l'esbar Santa Tecla, amb l'espectacle Onades.
I pel diumenge, dia 19, o dos quarts de set de la tarda,
aquí a Tarragona, l'Auditori de Caixa Tarragona,
Festival de Nadal de l'esbar Santa Tecla,
amb l'actuació de totes les seves seccions.
I passem ara a la música.
Iniciem la sessió d'avui del nostre repàs
a les sardanes del compositor Vicenç Bou,
d'aquí aquest any 2010 es comemora el 125è aniversari del seu naixement.
L'any següent de triomfar amb Torroella Vilavella,
sardana que escoltàvem la setmana passada,
Bou tornava a donar una campanada amb record de Calella,
dedicada a la plec d'aquella població,
un dels més importants del país i també un dels més veterans.
Tan va impactar aquesta sardana
que des de la seva estrena aquell 1953,
cada any és interpretada com a sardana de conjunt
en el moment culminant de la sessió de tarda d'aquella plec.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda
com les de moltes altres sardanes de Vicenç Bou,
però diguin ser molt més amb la cobla sola,
com ara que l'escoltem a càrrec de la cobla,
la principal de la bisbal.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no es tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Batlle no és tan coneguda.
La lletra d'Antoni Vives i Astămición.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que tindran lloc, possiblement n'hi hagi més a darrer moment,
però de moment els més importants, més destacats
i dels quals en tenim notícia a propera setmana a Reus,
al principi de l'any, el dia 2 ja tot just al Vendrell
i el dia 8 de gener aquí a Tarragona.
Concerts, tots ells protagonitzats per la Cobla Reu Jove,
la qual s'hi afegirà el de Tarragona a la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
De moment, avancem que aquest concert del Teatre Bertrina de Reus
serà dissabte vinent i a 18, tal com hem avançat abans de l'agenda,
a les 9 del vespre, amb entrada lliure,
i es caracteritza aquest concert perquè l'organitza la mateixa Cobla.
Ha estat tradicional que al voltant de les festes de Nadal
els músics de la Cobla Reu Jove vulguin oferir
de manera totalment desinteressada tothom el bo i millor del seu repertori.
Aquesta vegada potser l'han centrat una miqueta més,
qüestió temàtica, diguem-ne,
tot i que hi trobem sardanes de diversos estils,
intentant mostrar diverses maneres d'interpretar música d'arreu del món
o estils molt diversos allunyats dels tradicionals de la sardana
en formació de Cobla.
A la primera part hi trobem la sardana sota els pins del Puigolet,
de Joaquim Serra i Coromines, diguem-ne un clàssic,
Roses de Tardor, de Fèlix Martínez i Comín, molt més recent,
però també un autèntic clàssic,
i després hi ha un viatge per aquests diversos ritmes,
un vals com el grumet de Joaquim Serra i Bonal,
La Virgen de la Macarena, un pas doble,
amb un arranjament de l'Eduard Cendra,
el representant de la Cobla Rau i Jova,
i una versió de l'Escenat a la Llum de Lluna.
Recordeu que la setmana passada escoltàvem un enregistrament indirecte
amb una actuació anterior, precisament de la Cobla Rau i Jova,
els temes més coneguts de Glenn Miller,
i ja a la segona part trobem altra vegada alguna sardana,
com des del primer dia, de Martimón,
i altra vegada aquestes versions,
com un clàssic també dels boleros,
quan el volva atolado,
i una polca, la Merla Blanca, de Gent de Maré.
I barrejant una miqueta tot això,
aquests ritmes diversos en els quals hi intervindrà
la percussió del Xavi de la Salut
i la música, diguem-ne, pròpia d'aquí,
una peça de concert en tres temps de Pitu Chamorro,
Fantasies del gest.
Són tres temps en els quals hi inclou un tango, un vals i esguïn.
També teníem oportunitat d'escoltar una mostra
d'aquesta peça en un anterior programa.
I després en aquest també podrem escoltar un altre d'aquests temes esmentats.
I avancem per el dia 8 de gener al Teatre Metropol de Tarragona.
Aquest serà un concert de pagament, però amb un preu força mòdic,
crec que són 5 euros, em diuen per aquí m'apunten,
un preu força, força asseguible,
perquè tindrem l'oportunitat de gaudir de les interpretacions
de dues bones cobles, la Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la Reu Jove.
Una miqueta seguirà aquesta tònica que acabem de comentar ara mateix
del concert de Reus, però, com diem, augmentat amb la participació
de dues bones cobles, és a dir, no exactament el mateix repertori,
però sí intentar mostrar com la cobla pot interpretar músiques molt diverses.
Però amb una primera part caracteritzada per, d'alguna manera, musicalment també,
i també amb algun altre ingredient més,
posar cloenda el 30 aniversari de l'agrupació sardanista terrona dansa.
La setmana vinent dedicarem molt més espai, molt més temps i atenció
a aquest concert que promet ser d'allò més interessant,
el dissabte 8 de gener, és a dir, per apuntar-vos-ho a les vostres agendes.
I abans, prèviament, tramits d'aquests dos concerts, el del Vendrell,
també a càrrec de la cobla Reus Jove, el dia 2 de gener,
del qual també en parlarem dissabte que ve.
I després del nostre bloc de notícies tornem a escoltar música.
I ara fa un any l'agrupació sardanista Tarragona Dansa i la cobla Reus Jove
presentaven un nou disc, el tercer dels que fins ara han publicat conjuntament.
En aquella ocasió, bona part de les peces enregistrades
eren dedicades a la cobla Reus Jove amb motiu del seu desè aniversari,
però també n'hi havia unes quantes directament relacionades amb l'entitat tarragonina.
Com la que ara escoltarem, molt més lluny del Fred Abad,
estrenarà del gener de l'any 2009 per la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
i que presenta la següent dedicatòria.
A la colla toc de dansa, que va iniciar el seu particular viatge a Itàc ara fa 10 anys.
El viatge continua i nosaltres esperem seguir fent-nos vells i fent-nos savis,
mirant d'arribar més lluny i de trobar sempre noves sendes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Trio!
Trio!
El penúltim concurs de la temporada ja estava tot dat i beneit!
Això ja ho vam dir, vam donar compte del resultat del campionat!
però allò que dius!
Una colla de Tarragona aconseguis el campionat de Catalunya!
Colla toc de dansa i em dic!
Res!
Volem parlar-ne amb gent d'aquesta colla!
I per això tenim avui aquí una representació!
És la Montse Martí!
Bon dia!
Hola!
Bon dia!
L'Antonio Rincon!
Bon dia!
Hola!
Hola!
Bon dia!
Francesc Givert!
Pensava que marxaves!
Pensava que marxaves!
Es que em diu no!
Jo no vull parlar!
No vull parlar!
Però sí!
El farem parlar!
Tots el farem parlar avui!
Sí!
Alguna cosa ens has de dir?
Escolta!
Ja hem passat uns dies del campionat!
Allò que vas assimilant!
Realment és important guanyar el campionat a Catalunya!
Com és guanyar qualsevol cosa!
Ja des de la perspectiva!
Com ho veieu?
Home!
A veure!
Nosaltres estem molt contents!
Hem estat un any força dur!
Hem estat innovant en alguns aspectes!
D'acord?
I llavors doncs evidentment penso que és la recompensa!
No?
El treball, l'esforç!
No?
Perquè...
A veure!
Al darrere!
No sé si tothom es pot conscient!
Hi ha uns assajos!
Darrere!
Suposo que hi ha una estratègia!
Una tècnica!
També!
ensajar!
Anem cada setmana!
Una hora, una hora i mitja!
I ensajem!
I aquest any també especialment s'ho hem pres!
amb força!
Amb força il·lusió!
I hem treballat prou bé!
O sigui que allò no és fruit de la casualitat tampoc!
Sinó que hem fet fenya!
Dirigit pel nostre entrenador, l'Alfred!
que és...
Força bo!
És un element important, aquest?
La persona que va al davant, que dirigeix aquesta estratègia de la colla?
Sí, sí!
Importantíssim!
Importantíssim!
Gràcies a ell!
Gràcies a ell!
Nosaltres hem assolit el que hem assolit!
Perquè el tenim amb ell!
Potser amb un altre!
Potser no haguéssim assolit!
Vosaltres sou colla veterana!
Això vol dir que poc o molt!
Doncs ja fa uns anys que aneu dins el món de la sadana!
Potser no necessàriament tots dintre de la competició,
però ja tenim una perspectiva!
El francès fa moltíssims anys que ens coneixem!
I ballant amb colles!
I suposo que tindràs aquesta perspectiva pel que et preguntaré ara!
Jo crec, a veure si la teva opinió també va per aquí,
que el món de les colles veteranes ha canviat molt!
És a dir, hi ha molt més nivell ara, com a mínim entre les colles de dalt,
que no pas el que hi havia fa uns anys enrere!
Sí, hi ha molta més tècnica inclús, no?
O sigui, jo crec que...
Abans ballàvem,
les colles veteranes més per mentindre, no?
I anàvem als fills també amb els fills, que també anaven amb ells, no?
Però clar, ara ja potser els criollos s'han fet més grans també,
llavors has quedat tu, diguéssim, d'una manera,
que tu has pres ja de dir, torna-ho a enganxar-ho,
i crec que molt, a part d'anar a ballar i fer-ho bé, no?
S'ha buscat molt més la tècnica!
Llavors clar, has anat consolidant, diguéssim, el que ja anaves ballant.
Jo fa pocs anys, no?, o sigui, vaig començar de molt jovenet,
ho vaig deixar, vaig estar molts anys sense ballar,
i ara fa deu anys que ho van tornar a enganxar, no?
I clar, llavors, quan vaig començar jo fa deu anys amb la toc de dansa,
ara, o sigui, ha hagut una evolució...
És la mateixa colla també...
Sí, sí, sí, se nota molt aquest canvi i també el que és la implicació de tots, no?
O sigui, se m'ha implicat molt més i ara aquests dos o tres darrers anys
ha hagut un canvi brutal, no?, dintre del que és el nostre àmbit.
Recordo que vam comentar que, en el seu moment, l'origen de la colla,
de la colla, d'alguna manera ho has apuntat tu, que eren pares de balladors dels petits,
de les colles petites, que anaven acompanyant les colles,
però havien dit, per què no fem una colla mitja en broma?
Al final va prosperar la gent dintre de la colla ha anat canviant, tal...
Heu agafat també balladors que no necessàriament eren del món de les colles, no?, originalment.
Jo sí, jo sí, jo...
És el teu cas, em sembla, no?
Sí, sí, jo als 12 anys ja vaig començar ballar amb una colla de cliché,
i llavors, per tant, ja... Però feia molts anys ho havia deixat.
Vaig donar en reengançant.
L'únic que vaig començar molt tard vaig ser jo.
Jo ja vaig començar, clar, tenia fa 10 o 11 anys que ballo,
i soc, de fet, ja es nota també, que soc el més dolent de la colla.
Home!
Del nivell, del nivell de tots.
Jo soc, cadascú és conscient de lo que és, però vull dir que...
La filla d'aquí, o sigui que has cobrat...
Sí, sí, de tota manera és, com que estem ben arropats,
i a més a més també aquest any jo crec que la clau ha sigut
el canvi de vestuari de tota la colla.
Ho renovat bastant, no?
I això sempre és arriscat, no?
Perquè, clar, quan canvies un vestuari i quan el canvies bastant radicalment,
clar, és molt perillós, no?
Perquè és el que no ho fas per un concurs només,
és el que fas ja amb intenció que duri una temporada o un temps.
Sembla que seguiu una miqueta la tendència?
Sembla que les colles, en general, a deixar de banda les típiques faldilles, no?
Amidonades...
Això sembla que està generalitzant-se bastant.
No, ja no la portàveu amb midonada.
No.
No la portàvem amb el cancan a sota.
Sí, exacte.
Però jo crec que, de fet, ha sigut un encert, també,
que les noies de la colla van triar un vestit.
Jo crec que han sortit guanyant.
Que és el que ha canviat més, evidentment.
Sí, sí, sí.
Per què no ens els descrius una miqueta?
Clar, per la gent que no...
Com?
Ah, t'he agafat, posa una cara, diguem, mira, no?
Una descripció així ràpida, pels que ens escolten,
tinc una idea de que...
A veure...
l'esquema clàssic de com és un...
i forma d'una colla, allò que dèiem del...
de la faldilla amb midonada.
Sí, sí, no, no.
Com podríem dir així...
Clar.
Sí, no, és que no té res a veure.
Nosaltres portem unes malles negres
i després portem un cos sense mànigues,
així com a molt d'estiu,
una mica escutadet,
i bé, que ens arriba fins als ginolls.
El que passa és que fa una forma molt bonica.
I normalment totes les dones estem molt contentes
en aquest vestuari perquè ens veiem molt estilitzades
i això ens dóna...
ens dóna molta confiança en nosaltres mateixes, també.
I suposo que busqueu la comoditat.
A part, a part la comoditat,
malgrat que ara quan fa fred,
doncs evidentment vam haver d'anar a Corre Cuita
a buscar unes jaquetetes, no?
Perquè, si no, potser ens haguéssim...
Per les mànigues.
Sí, sí, per les mànigues, no?
Però sí, realment és molt còmoda,
és molt pràctic
i evidentment ens hi sentim molt bé,
molt millor que amb les faldilletes
i amb el vestit clàssic.
Una altra cosa que em sembla que distingeix
les colles veteranes,
respecte a altres categories,
és que, per dir-ho de manera clara i planera,
és que hi ha bon rotllo entre les colles,
almenys entre la colla més directament competidora vostra, no?
Ah, sí.
L'altre dia al concurs de plaça Söller
us feu una foto conjunta.
Això amb altres categories,
jo no ho he vist mai.
Nosaltres, quan vam començar fa 3, 3 o 4 anys,
ja vam començar a tindre contacte amb les altres colles
i quan van quedar l'any passat,
fa dos anys,
nosaltres, campió,
doncs,
vam fer una convivència a l'altra colla.
Quan ells van quedar també a les Roques Blaves
i a les altres també,
quan se trobem allí els concursos,
doncs,
hi ha una cordialitat i una amistat
i s'han fet bastant,
bastant de pinya a les altres colles.
I això no treu,
evidentment,
que a l'hora d'anar a ballar,
doncs,
hagi la rivalitat.
O sigui,
que a l'hora de ballar,
cada un fa el millor per guanyar,
per guanyar l'altra colla,
això està clar.
Però,
a banda d'això,
després,
quan ja hem acabat de ballar,
doncs,
com sempre,
si trobem els esplecs
i trobem per aquí,
fem bona amistat i harmonia,
o sigui,
que no hi ha problema per això.
Últimament,
als concursos,
al campionat hi ha hagut alguns canvis,
sobretot,
a la manera de distribuir el calendari,
no?
Crec que de campionat,
pròpiament,
heu fet cinc concursos,
molt concentrats,
no?
Ara,
que ja ha acabat,
la pregunta ha de ser a nivell personal,
no?
Com ho heu vist,
aquest sistema?
Com a colla,
suposo que ara no podeu parlar amb això,
però a nivell personal.
Jo personalment penso que no,
que vull dir que,
des que comencem a assajar,
fins que hi ha el primer concurs,
doncs passa molt de temps,
no?
Llavors penso que,
a més,
està tot molt concentrat a l'estiu,
a l'estiu,
després de l'estiu,
no?
Però,
jo penso que s'hauria d'allargar una miqueta més.
Ja per un concurs més.
O,
encara que no fos un concurs més,
com a mínim...
Més repartit.
Sí,
jo penso que sí, no?
Els promotors d'això diuen que és una manera de...
que la gent ja es programa
aquella època de l'any,
que això sempre...
Ja no trenques,
clar,
més activitats,
no?
Llavors,
doncs ja ho sabem,
però...
Hi ha uns que també estem més...
Hi ha altres,
com que hi ha tanta diversitat d'activitats que pots fer,
doncs clar,
llavors,
tu t'ho programes i pots fer les altres coses
abans de ballar sardanes.
Estàvem l'anàvem de casa,
tot a ple,
de tot el que han de fer,
o sigui,
amb filles,
amb algú que estem,
o sigui,
clar,
són moltes coses que fas,
no?
la sardana de competir amb moltes altres,
moltes altres,
moltes altres coses,
és clar,
la programació de cadascú,
i clar,
després lligar tot això
amb les mínim de 12 persones que formen la colla,
doncs té la seva complicació,
també.
Vosaltres formeu part d'una agrupació,
l'Agrupació Sardenista Terrona Dansa,
com esteu organitzats?
Com funciona?
Això potser ho domines més tu, Francesc?
Home,
no sé com explicar-t'ho, no?
Sí,
estem dintre del que és l'agrupació, no?
Llavors cada colla, diguéssim,
té els seus horaris d'ensaig,
els compartim amb els locals, no?
I la distribució,
més o menys,
intentem de sincronitzar
el que són les competicions,
tots junts, no?
Però clar,
la Terrona Dansa, per exemple,
dos dies diferents a les colles
veteranes,
i clar,
sempre és una mica de complicació
de poder lligar,
anar tots en bloc, no?
Però bé,
entre les colles,
o sigui,
nosaltres no tenim,
més o menys la distribució,
és funcional,
i no,
no li veig jo cap d'això,
no?
Ara, activitats,
fem, no?
Perquè fem sortidetes,
fem dinars,
fem,
fem coses,
també dintre del que és l'agrupació,
a més a més del que és la colla individual, no?
I bueno,
intentem passar-s'ho i divertir-nos el màxim possible.
Allò que parlàvem dels petits,
en el seu cas i en colònies,
i vosaltres també teniu la vostra.
Sí, sí, sí, sí.
Ara es pot estar fent el festival,
també participem tots, no?
I fem res amb la família,
una miqueta de mostra,
llavors per divertir-nos i xalar, no?
És el que es tracta tot, no?
Nosaltres el que esperem cada estiu és a l'estatge,
perquè nosaltres a l'estatge
som l'estatge.
Sí, sí, sí.
S'ho passem molt bé,
li fem un entrenament intensiu,
i a més a més fem altres activitats,
us ho passem francament bé.
Dins les colònies de gràcia.
Dins les gràcia.
Una jornada de convivència,
una jornada de convivència i de passats.
Potser no ben bé,
perquè els petits de Sardana
em sembla que no en vallen gens, no?
A les colònies?
No, les colònies...
Allà hi van a passar-s'ho bé,
a disfrutar i res més.
Abans escoltàvem la Sardana molt més lluny.
Quan ja heu aconseguit el campionat de Catalunya,
clar, molt més lluny,
no sé si es pot mantenir-ho, no?
Que poca broma, ja.
Ara és consolidar, sí.
Evidentment, això és difícil.
Ara és el més difícil,
és el que ve ara, no?
Perquè l'any passat se'ns va escapar
en el mateix lloc que vam guanyar aquest any,
el Manlleu.
L'any passat se'ns va escapar al campionat
per dècimes i, bueno,
no vam poder fer més, no?
I clar, el difícil és consolidar
i any, tres anys,
mantenir-lo, no?
Però, bueno, és un repte que tenim aquí
i de moment les il·lusions i les ganes estan, no?
O sigui que...
Esperem poder aconseguir.
O sigui que...
L'any passat,
el que va passar també,
vam tindre una sèrie d'inconvenients
i van...
Circunstàncies.
Van reunir moltes circumstàncies adverses
i va fer que llavors, doncs,
van començar bé la temporada.
Vam estar tres o quatre,
el concurso va anar bé
i després va vindre la de ballada
una mica per les circumstàncies que van...
Però, bueno,
fins a l'última hora vam lluitar
i vam estar a l'últim concurs
i encara teníem possibilitats.
Jo no sé si vas per un...
Tenia una pregunta d'aquelles així...
No sé si incòmodes.
A veure,
siguem realistes,
no és la mateixa colla
amb gent de 20 anys
que gent de 40, no?
O més.
O més.
Fins i tot.
Suposo que la...
el cos no es respon de la mateixa manera.
Suposo que va per aquí.
No?
Hi ha problemes a vegades de salut,
o de lesions...
Sí, sí.
Lesions...
Lesions...
I vulguis que no,
amb un noi de 20 anys,
una cosa puntual,
doncs,
amb unes setmanes talleres
i nosaltres necessitem potser més temps
i llavors les coses, a més a més,
se fan cròniques.
Ja no és allò que te fa mal el ginoll,
te fa mal el peu,
però ja és un constant, no?
En canvi, sobre la joventut,
doncs ja no...
no passa aquestes coses.
De totes maneres,
pel que veig,
ho heu superat i heu aconseguit
aquesta temporada,
recuperar el...
el...
el campionat de...
de Catalunya.
Jo penso que estem molt il·lusionats.
Sí, sí,
i amb ganes de tornar-ho a repetir
i de treballar,
sobretot de treballar,
perquè sense...
sense no hi ha un treball i la gent
som conscients
i els assajos, doncs,
cada dissabte, doncs,
hi ha poques faltes
i tots hi volem ser
i tots entrarem en força i en ganes.
Sí, però dóna la sensació
que vosaltres, clar,
teniu la sort, diguem-ne,
la part positiva
és que teniu aquesta experiència
i una vegada a la setmana
tampoc sembla que sigui molt, no?
Ja sabem que hi ha colles
que serien tres vegades a la setmana
i us ho podeu permetre en aquest sentit, no?
Sí, perquè estem ben entrenats.
És a dir, la persona que ens entrena
realment sap el que es fa
i sap, bueno,
sap aprofitar molt bé el temps.
Sí, sí, sí.
A l'hora i mitja que estem,
doncs, realment,
doncs, estem a una hora i mitja
treballant, treballant i treballant.
Descensem cinc minuts.
Fem una pauseta de cinc minuts
i res meu, o sigui,
que és el que estem...
Quan ensegem, ensegem.
Ensegem, de veritat,
i fent cas,
si no comencem a perdre el temps, no?
I clar,
estàs per feina.
Ara el perill, potser,
d'això que diem,
és que podria espantar algú
que potser li pogués agradar
anar a ballar en una colla.
Dic, a mi m'agradaria ballar,
doncs bé,
que em van a una colla,
però, clar,
dius, a veure si allí...
No, no, no, no.
Anem a aixecar, eh?
A veure, anem allà,
parlem, riem, o sigui,
o sigui, no és...
Està molt bé, eh?
Sí, anem a disfrutar, no?
O sigui, no anem allò,
és a lliga, com de l'àtigua,
vinga, va, bum!
No, o sigui,
és una cosa amena, divertida,
i ben feta.
Però, a més,
l'Alfred n'és conscient
fins on podem arribar.
Sí, sí, sí, clar.
No et demana el que tu pots donar.
No et demana més del que tu pots donar.
No, no, no, no.
Llavors, per tant,
i a més està molt ben dirigit.
I, de fet,
el que comentaves abans, Antonio,
que has començat, diguéssim,
a ballar així,
amb aquesta dinàmica ja gran.
Sí, sí, sí.
Que algú pot dir,
jo soc gran per començar, no?
Això.
No, no, o sigui,
amb ganes de dir això,
i ensenyant i entrarant.
Ja et dic,
jo vaig començar gran fa 12 anys que ballo.
Tinc 55,
vaig començar ja en 43.
Però llavors,
des de quan vaig començar,
i em va agradar,
i vaig començar a entrenar,
i vaig entrar a la colla,
i ja va,
i ensenyant la colla,
doncs vas assolint.
Et metes,
i cada vegada,
i cada vegada,
que si t'agrada,
i veus que hi ha un progrés,
doncs,
llavors tu mateix,
doncs, vas anar fent,
i...
i te vas esforçant,
i realment,
jo estic molt content d'estar a la colla,
i de ballar sardanes.
Molt bé.
I l'ambient que hi ha dintre entre nosaltres,
doncs està força bé.
O sigui que...
Ah, sí, sí,
l'ambient entre els membres de la colla,
doncs és perfecte,
i fem coses conjuntes,
així,
anem a dinars,
o a vegades anem a concursos,
i després quedem a dinar,
o sigui,
s'ho passem bé.
és important,
perquè en una activitat,
en la qual no hi vas a...
diferent,
una feina,
que vas allí guanyar-te la vida,
i has aguantat el que sigui,
sigut bé,
clar,
i és una activitat totalment de plaer,
més aviat tigues les peles,
no?
Exacte.
Sí, sí, sí.
És a dir,
hi ha d'haver aquest mínim de...
de...
de bona sintonia.
Acaba la temporada,
ja ho hem dit,
parlant de les altres coses de l'agrupació,
hi ha tot un seguit d'activitats,
i després,
caldrà plantejar-se la nova temporada.
Suposo que ja ho teniu previst,
és a dir, començar a treballar assajos.
Sí, ja està fet.
Com ho feu?
Feu un temps de vacances ara?
Sí, ara normalment,
fins a passar de festes,
i normalment fins a mitjans de febreu,
així,
llavors fem la reunió,
llavors ho organitzem per...
per començar els assajos,
i tornar a començar la nova temporada.
De la...
I que tremolen les altres colles, eh?
Això esperem, això esperem.
Nosaltres posarem tot de la nostra part.
Doncs moltes gràcies,
felicitats un cop més.
Gràcies.
I...
Igual a tu,
perquè tu també és part implicada
de la colla.
A mi me queda dir una coseta,
són moltes paraules,
donar agraïment a tots els complements de la colla,
per l'esforç que han fet,
la implicació que han tingut aquesta temporada,
i també a l'Alfred, sobretot,
amb la paciència que han tingut amb nosaltres,
la manera d'ensejar-nos,
i en fi,
que l'any que ve podrem tornar a solidar aquest campionat de Catalunya,
i bueno,
ahi estem tots, no?
I qui vulgui venir,
les portes estan obertes.
Si la salut ho permet,
i les eleccions se respecten, també.
al francès,
que abans li feia cosa parlar,
saps, eh?
Ha posat aquest toc final mar de bé, eh?
Gràcies.
I felicitats, insisteixo,
i que sempre que tingueu coses a dir-nos,
que sàpigueu que el nostre programa,
per a vosaltres,
com per a tots els serranistes, evidentment.
Doncs gràcies,
i que vagi molt bé aquestes festes,
i aquesta propera temporada.
ara aviat sonaran l'una de la tarda,
ja sabeu que nosaltres fem una petita aturada
pel bolletí de notícies,
però després hi tornem, eh?
Fins a dos quarts de dues de la tarda
tenim més coses a dir-vos,
més músiques per escoltar,
escoltat potser això avui,
que avui ho hem deixat aparcat ben justificadament, crec jo.
Re, us deixem amb aquestes notícies i tornem.
Gràcies!
Una i quatre minuts,
i altra vegada amb vosaltres l'un, dos i seguit.
Temps de Sardanes,
els bars i música per a cobla a Tarragona Ràdio,
la segona part, diguem-ne,
amb la qual arribarem fins a dos quarts de dues de la tarda.
Ara comencem aquest segon bloc amb la relíquia.
Una setmana més, l'espai de la relíquia del programa
també contribueix al nostre petit homenatge
a l'obra sordanista de Vicenç Bou
en l'any del seu 125 aniversari del naixement.
Aquesta vegada no anirem gaire lluny en el temps,
ens situarem a l'any 1988 pel que fa a l'enregistrament
i al 1956 pel que fa a la data d'estrena de la composició.
És una sardana poc coneguda de Vicenç Bou,
encara que amb totes les característiques
que el van fer molt popular.
El nom gairebé copia el de la sardana anterior,
recorda anglès,
i com és natural,
està dedicada a aquesta població de la comarca de la selva.
La versió que us oferim és de la cobla,
la principal de l'abisbal, lògicament d'aquell any, 1988.
A l'abisbal, lògicament d'aquell any,
lògicament d'aquell any.
A l'abisbal, lògicament d'aquell any,
lògicament d'aquell any.
i l'abisbal, lògicament d'aquell any.
A l'abisbal, lògicament d'aquell any.
N verbal, lògicament d'aquell any.
D'aquell any Job 1
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit