Bona nit
Avui, i això surtoosament ja ve sent habitual,
a l'un dos i seguit constatarem un cop més
com el sector musical vinculat al món de la sadana
segueix plenament vital reinventant-se contínuament
i oferint propostes noves, diferents
i a vegades agosarades, tot i que no sempre
arriben al coneixement del públic en general.
De fet, malgrat tot, malgrat les crisis generals internes,
la sardana segueix mantenint un volum
i una varietat d'activitats notables.
Ho fa lluitant contra moltes coses,
la incompreensió d'alguns, la ignorància d'altres
i el buit d'aquells altres.
Cal remarcar la constància, la tossuderia dels promotors,
la majoria de les vegades des del més pur voluntarisme.
Només com a exemple podem parlar de les edicions discogràfiques,
realment molt nombroses i sovint d'una qualitat remarcable.
I això, malgrat que fa anys que les multinacionals
i les no tan multinacionals del disc l'han deixat de banda,
com de fet molts d'aspectes musicals.
En això pensava, davant del look-out,
que alguns empresaris de cinema utilitzen
per combatre la llei que ha anunciat el govern català
i aquest ha l'objectiu de permetre
que puguem veure cinema en la llengua del país.
Comprovem també que els enemics són poderosos
quan algunes sales reconeixen
que no tancaran per convenciment,
sinó per pressió de les distribuïdores.
En tot cas, potser ens hauríem de plantejar
passar nosaltres, d'aquells que combaten el català,
no pas renunciant al cinema,
sinó fent ús de les eines que la societat civil disposa
i que en altres casos ja ha demostrat que són factibles.
Molt bé, bon dia, benvinguts.
Avui és l'edició 688 de l'Undel seguit.
Temps de Sardanes, els bars, música precoble,
de vegades, perquè no, alguna cosa més.
Aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
I en aquesta ocasió, aquesta setmana,
amb la Núria al control de so,
i jo i presentació d'un servidor, l'Àngel López.
Anem, doncs, a començar.
Fem-ho, com sempre, amb aquesta intenció
de posar-vos al dia d'aquest aspecte,
d'aquesta parcel·la de la cultura popular
i tradicional catalana.
Fem-ho, com sempre, amb un ràpid resum de continguts.
Avui, com ja és habitual,
l'Undel seguit començarà amb una nova eliminatoria de la Sardana de l'any,
però, atenció, perquè és l'última de la primera fase del concurs.
Fins ara, haurem anat escoltant Sardanes per primera vegada,
Sardanes que s'han estrenat aquests 2009,
però que anaven participant en el concurs per primera vegada.
Algunes han quedat eliminades,
és a dir, només n'hem triat una cada setmana,
i a partir de la propera eliminatòria ja seran fase de semifinals,
i decidint, a poc a poc,
les que participaran a la gran final.
Avui, doncs, encara quatre setanes més
que posarem a la vostra disposició,
a la vostra consideració,
i que voteu la que més us agradi.
Després, evidentment, tindrem l'agenda.
Avui, amb alguns punts destacats,
Valls, Salou, en Vallats de Sardanes,
i en Aplecs, doncs, de moment,
encara allunyats d'aquí a les comarques,
estar reunintes, encara falta perquè comenci aquesta temporada plenament,
sí que hi haurà una actuació interessant avui d'esbars,
aquí a la ciutat de Tarragona,
amb l'esbar d'en Saire de Tarragona,
i a l'hora de fer la visió més general d'arreu del país,
notícies interessants,
com una associació creada recentment,
i que pretén promoure, divulgar i enriquir encara més
la música per a com l'associació,
Manuel Altrega,
que porta el nom d'aquest prestigiós músic i compositor.
I abans ho parlàvem, a propostes noves,
de vegades agosarades,
com els que més d'una vegada ha portat a terme la cobla marinada,
entre altres cobles, evidentment,
i que demà, demà, es trena un altre d'aquests espectacles.
La guia d'Aplecs,
i diem que la temporada encara falta perquè comenci plenament,
però sí que ja és,
a proper cap de setmana,
es presentarà aquest llibret tan útil
pels seguidors dels Aplecs.
i avançant coses per un acte
que tindrà lloc més endavant,
el mes d'abril,
però que ja està treballant-se l'homenatge,
que s'ha entrat a Tarragona,
però implicant gent d'arreu del país,
el baterà compositor Tomàs Ili Membrado.
També tindran xafarderies
i altres músiques, a més de la sardana de l'any,
que tindran acompanyant en aquest programa,
que arribarà, com sempre,
fins a dos quarts de dues de la tarda.
Comencem amb la sardana de l'any.
Fins demà!
A principis dels anys 70,
del segle passat,
del segle XX,
es va organitzar,
es va iniciar una experiència,
aleshores, totalment nova,
que era el concurs de la sardana de l'any.
Recollir les sardanes que s'estrenaven
al llarg d'un any
i a base d'eliminatòries,
emeses per diferents emissores arreu del país,
que la gent que volgués participar-hi
anés triant sardanes,
anés eliminant,
fins a triar-ne una com a la preferida,
la que es rebuia el títol del sardana de l'any.
Un concurs que va tenir força èxit,
va durar uns quants anys,
per diferents raons es va deixar de celebrar,
i més recentment
ha estat la Federació Sardanista de Catalunya
la que, diguem,
n'ha agafat el relleu,
després d'un llarguíssim parèntesi,
i l'altra vegada
el porta a terme,
degudament actualitzat.
Ara, com dèiem abans,
arribem a un punt significatiu,
d'aquesta divuitena,
d'aquesta vint-i-unena,
millor dit edició,
de l'escena de l'any,
el que sí que és la divuitena eliminatòria,
i això vol dir que és l'última
de la primera fase.
Quatre sardanes més, doncs,
que avui totes estaran interpretades
per la cobla mediterrània.
Anem, doncs, a escoltar
la número 1.
Quatre sardanes
a escoltarar拉
a escoltar a escoltar
i kostar a escoltar
i quina és fint-i-unischer
a escoltar a escoltar
la coordinatingax embDAY
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hem escoltat dues de les primeres sardanes d'aquesta setmana
del concurs de sardana de l'any.
Ara és el moment de veure el resultat de la 17a eliminatoria
més el passat cap de setmana.
La sardana número 1 era Com a casa de Conrat Rafar,
que va rebre 133 vots.
La número 2, Un camí d'il·lusions de Pitu Chamorro, amb 160 vots.
La número 3, El codonyer de la font del ferro,
de Marcel Casellas, amb 190 vots.
La número 4, 50 històries per explicar
de la tarragonina a nevat, amb 226 vots.
Així, la sardana que passa a la fase de semifinals
és aquesta darrera, 50 històries per explicar de la nevat.
I ara escoltem la sardana número 3,
igualment interpretada per la cobla mediterrània.
i ara escoltem la sardana número 3,
i ara escoltem la sardana número 3,
i ara escoltem la sardana número 3,
i ara escoltem la sardana número 3,
i ara escoltem la sardana número 3.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I després d'haver escoltat les 4 setmanes d'aquesta eliminatòria de l'alcenari de l'any,
no sempre queda pendent el recordatori de quina setmana,
diferents vies per votar. Primer pot ser
amb una carta on s'indiqui la sardana preferida
i les dades personals adreçada
a Tarronaràdio, vinguda de Roma número 5B
primer pis. També per a internet
mitjançant el web de la Federació Sardanista
de Catalunya, fet.sardanista.cat
o bé el correu electrònic del nostre
programa, dosi seguit, arroba
tarronaràdio.cat. I queda
també l'altra opció de telefonar
o bé
el número 905 40 30 21
que representa un costat de trucada d'un euro
amb 20 cèntims més impostos
o el telèfon del programa mentre fem
precisament l'un dosi seguit fins que finalitza
a dos quarts de dues de la tarda
recordeu el número 977 24
47 67. Per cert que
aquesta setmana arribem un correu electrònic
amb vot per participar
a les votacions corresponents
i amb el missatge que ens deia
referència dissabte passat. Ens van passar tot el programa
trucant per votar però comunicava tota l'estona
doncs això no deixa de ser positiu.
Bé, diguem que aquesta setmana
atenció, seran considerats valents els vots
que ens hagin arribat com a molt tard
fins dilluns vinent al vespre
no pas dimarts
ja que com hem dit dimarts
és quan s'effectuarà el sorteig
de l'ordre d'emissió
de les semifinalistes
i evidentment cal fer la corresponent
recollida de tots els vots
i això ho fan a Barcelona
la Federació Sardanista de Catalunya
entre totes les emissores
que hi participen
i tots els vots que es reben
directament a la Federació Sardanista.
Anem ara cap a
una altra vegada la música
deixem la sardana de l'any
i escoltem un disc
un disc curiós
perquè de fet recollia
enregistrat en directe
un espectacle
que cap allà l'any 2000
amb motiu dels 150 anys
de la tànora
es va publicar
venia a ser una mena
de mostra
o representació
fins i tot
en punts teatrals
de la història
d'aquest instrument
i la història en general
de la sardana
i participaven
uns quants
dels músics
de la Cobra Orquestra Salvatana
o sigui
unes actuacions
al marge
d'aquesta formació
el Josep Ferrar
la tenora
Jordi Feliu
el Tibla
Toni Blasca
del Contraballs
l'Eliseu Quintana
la guitarra clàssica
i Jesús Sant Aliestra
els teclats
i direcció musical
tot això
amb uns arranjaments
del mateix Jesús Sant Aliestra
i l'Eliseu Quintana
i amb la participació
com a rapsoda
i presentadora
de la Montserrat Joventell
ella anava explicant
diferents aspectes
de la sardana
fins i tot
explicava
les característiques
de qualcom
que potser
el públic
no coneix massa
que és la problemàtica
de les canyes
de les boquilles
per entendre'ns
dels instruments
com l'altibla
i la tenora
tot això
amb músiques
com hem dit
arranjades pertinentment
per aquest espectacle
hi havia des de sardanes
fins a altres peces
fetes especialment
per aquest espectacle
escoltem-la
una d'aquestes
d'aquestes obres noves
es diu
Song for Sonia
és del Jordi Feliu
el tible
de la cobla salvatana
i d'aquest espectacle
i l'espectacle
per ser es deia
el millor de la tenora
i el disc
portava el nom
de la tenora
més enllà
de la cobla
es tractava
de demostrar això
a evidenciar
que no sempre
no només
calia comptar
amb la cobla
com a conjunt
per aquestes interpretacions
sinó també
amb menys
d'aquests instruments
de la cobla
o bé combinats
amb altres
escoltem doncs
aquesta peça
del Jordi Feliu
Song for Sonia
de la Matisse
de la Matisse
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Take it!
I seguim a l'1-2-6
a la Sintonia de Tarragona Radio
com cada dissabte posant-vos al dia
pel que fa al món de les sadanes, els bars
i la música per a Cobla
ara en el primer bloc de notícies
del nostre programa. Comencem dient
que el passat 19 de desembre
del 2009 es va presentar en públic
l'associació musical Manuel Oltra
com a entitat dedicada a articular diversos projectes
a l'entorn de la Cobla, els seus instruments
i el patrimoni musical que li és propi.
La nova entitat ha estat impulsada
per la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona
una formació amb un prestigi més
que ha contrastat. Els objectius
de l'associació musical Manuel Oltra
contemplen la promoció del coneixement
dels instruments del patrimoni musical
de la Cobla, la participació en projectes
de recerca, l'edició de material
musical sobre diferents suports,
l'oferiment de formació musical especialitzada
i de qualitat, així com d'assessorament
artístic. El fet que aquesta
nova entitat porti el nom del mestre
Manuel Oltra no és casual.
La relació entre el mestre i la Sant Jordi
es remunta a la primera actuació de la Cobla
al desembre del 1983 i ha continuat
la seva estreta relació, fins al punt
que el mestre Oltra ejerceix
de director honorífic de la formació.
Per altra part, Manuel Oltra és a hores d'ara
una de les figures més rellevants
a la música catalana, per les seves
múltiples aportacions, tant a nivell
de creació artística com de forjador
de noves generacions de músics,
més enllà de l'àmbit de la Cobla.
Com a conseqüència de tot plegat,
el primer treball de l'associació musical
Manuel Oltra ha estat l'edició d'un disc
amb 12 de les sardanes d'aquest compositor
en una síntesi de la trajectòria
de 60 anys de dedicació a la música,
començant per la Roca dels Enamorats,
datada l'any 1947,
fins a Vic Record de Joaquim Serra,
escrita el 2007.
Com és lògic,
l'han registrat la mateixa Cobla, Sant Jordi.
A més de les dues esmentades,
inclou les sardanes,
la noia i la finestra,
infantament,
solitud,
llevant,
el retorn,
il·luminada,
la sardana del jubileu,
la font de la teula,
la quí buca
i Jordi, de Sant Jordi.
Anna Costal,
en el llibret que acompanya el disc,
diu que la música
és un joc de petites especulacions rítmiques
i tímbriques
que es desenvolupen
en els compassos d'una obra
i que fins i tot arriben a resultats
que ni el mateix compositor
havia previst.
Això, evidentment,
fent referència
als noms de les sardanes
que de vegades
no tenen res a veure
amb el desenvolupament
de la música
que no sempre és descriptiva.
La direcció musical
d'aquest treball discogràfic
ha anat a càrrec
de Lluís Vila i Casanyes.
Parlem d'un altre gran compositor,
encara que en aquest cas
ja ha traspassat,
Honorat Vilamanyà.
El passat 29 de novembre
es va inaugurar un bus seu
en un dels punts neuràlgics de Ripoll
que ha estat remodelat
per l'Ajuntament de la Població,
on va néixer
el carrer de les Vinyes
davant de la biblioteca comarcal
L'Envermata.
El bus és obra
de l'escultor Iago Vilamanyà,
fill del mestre.
De fet, anteriorment,
Ripoll ja havia posat el nom
d'Honorat Vilamanyà
a un passeig
i havia col·locat una placa
a la casa on va néixer,
en commemoració
del centenari del seu naixement.
Això era l'any 2005.
Des del primer dia,
la cobla marinada
s'ha caracteritzat
per apostar
per la música de qualitat
i les propostes pròpies
als esperits més inquiets,
sempre preocupats
per oferir alguna cosa més.
En aquesta línia,
es trenarà demà diumenge
l'Auditori Can Roig i Torres
de Santa Coloma de Gravenet
el seu espectacle
Des de fora,
Música del segle XX,
en el qual el saxo
i la percussió
s'uneixen a la formació
clàssica de la cobla.
La primera part d'aquest concert
està formada
per una selecció de música
originalment escrita
per a cobla,
però amb obres d'autors actuals
i que han aplicat
a la sedana
noves escriptures,
melodies i harmonies
procedents d'altres àmbits musicals.
A la segona part,
en canvi,
s'incorpora a la formació
la percussió moderna,
el saxo
i algun instrument més
per tal d'interpretar
un conjunt de peces,
arranjaments
i altres músiques
totes inèdites
i creades
per a aquest espectacle.
Així,
si a la primera part
hi trobem
sedanes de Jesús Ventura,
Jordi Feliu,
Joan Josep Blai,
Esteve Molero,
Xavier Pagès
i Marti Mont,
a la segona
es versionen peces
com
En el Sentiment del Blut
de Duke Ellington
arranjada per Miquel Cisa,
All of Me
de Seymour Simons
i Gerald Marks
en versió d'Esteve Molero,
Hello Dolly
sobre una obra
de Jerry Herman
i John Kander
adaptada per Joan Josep Blai
i per a los rumberos
de Tiro Puente
amb un arranjament
de Xavier Pinyol.
La cita és demà
a les 7 de la tarda
a l'Auditori Municipal
de Santa Coloma de Gramenet.
Abans era un enregistrament
en directe
d'aquell concert
del 20 de desembre
i ara
una peça del disc
que es presentava
el disc
un canvi d'il·lusions
i aquesta vegada
no hem pogut evitar
caure-la
amb la temptació
i triar precisament
la sardana
que en aquesta última edició
aquesta última eliminatòria
del concurs
la sardana de l'any
ha quedat seleccionada
per passar
a la fase de semifinals
la sardana
a 50 històries
per explicar
a la tarragonina
a nevat
i us llegim
el que comenta
el mateix llibret del disc
inicia amb 4 anys
estudis de solfeig
i piano
l'estudi de música
de Tarragona
a part dels estudis
de piano clàssic
que està acabant
al grau mig
estudia també
piano modern
jazz
i coral
des de ben petita
ha viscut a casa
una relació intensa
amb la sardana
i especialment
amb l'agrupació
sardanista
Tarragona Dansa
actualment forma part
de la colla
Tarragona Dansa
amb la que està disputant
el campionat bàsic d'honor
en categoria gran
aquesta relació
tan estreta
amb la música
i la sardana
l'ha portat
a interessar-se
primer
pels instruments
i més endavant
per la composició
ha estudiat
dos anys
de flaviola
amb el Josep Llaurador
a l'estudi de música
i quatre anys
amb la Irene Jordà
també ha fet
una primera aproximació
a la tenora
a l'escola municipal
de música
de Tarragona
amb l'Elisenda
Vilarrubies
i amb Maria Franco
fora de l'àmbit
de la sardana
destaca l'estrena
del seu primer musical
Panyora
però a piano i veus
el juny del 2009
al Teatre Metropol
de Tarragona
el llibret del qual
està escrit
per Marc Xornet Artells
50 històries
per explicar
la segona sardana
de la nevat
que trobareu
en aquest CD
està dedicada
als seus avis
Antoni Maria
que celebraren
el 2009
les seves noces d'or
sardana
estrenada
per la Cobla Reu Jova
a la ballada
de Sant Magí
del 2009
i escoltem-la doncs
tal com la interpreta
la Cobla Reu Jova
en aquest disc
un comí d'il·lusions
50 històries
per explicar
de Sant Magí
i escoltem-la
i escoltem-la
gottik
de Sant Magí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que ens diuen els organitzadors és que tothom que es vulgui adherir
en aquest homenatge, fent algun detall, algun objecte com a record,
això és el que s'acostuma a fer per part de moltes entitats,
sobretot que es posi en contacte, evidentment, amb el casal Tarragoni,
que lliurement es pot fer al sopar de la nit,
però si algú no s'hi pot quedar, que està previst que es faci,
que es pugui fer al concert.
En tot cas, potser preferirien el sopar per tal de no llorgar massa aquell concert,
però hi ha aquesta possibilitat.
Si algú vol fer la seva adhesió, recordem el correu electrònic del casal Tarragoni,
casalttarragoni.org, o el telèfon 610-881597,
és el telèfon del seu president, el Jordi Grau, 610-881597.
Sàpigueu també que el concert és d'entrada lliure,
però el sopar és al preu de 38 euros.
I començàvem el programa avui deixant caure, entre altres coses,
que ja fa temps, fa anys, que les discogràfiques no el consideren rendible,
o almenys no el consideren interessant publicar discos de sardanes.
Paradoxalment, ara és quan més s'editen,
no només en nombre de títols, sinó en vendes d'aquests títols.
Poca broma, són les mateixes entitats sardanistes,
les mateixes cobles, o inclús algun organisme oficial de tant en tant,
però bàsicament les entitats i les cobles
les que promouen aquestes edicions discogràfiques.
Algunes es poden trobar a les botigues de discos,
però sobretot a les grans superfícies és molt complicat trobar-les,
doncs aquí funciona també aquella tècnica de fer la venda
per altres mitjans alternatius.
I el cas és que funciona.
Doncs com diria que ell, ells ho perden,
i per altres camins van les indústries discogràfiques,
doncs aquí queda la cosa.
En tot cas, no sempre ha funcionat així, com diem,
hi ha un temps que, Déu-n'hi-do,
la quantitat de discos que publicaven les discogràfiques de l'època
amb un estil, amb els seus catàlegs bastant diversificats,
per l'època, evidentment.
De totes maneres, també, sempre hi ha hagut aquells compositors
que fan una obra tenint en compte només el que ells creuen que ha de ser,
la peça musical.
I m'explico, moltes sartanes, evidentment, no es presten gaire
per ser interpretades al carrer, per ballar,
són, diguem-ne, especulacions musicals, experiments de vegades,
fins i tot que fins i tot arriba a costar trobar-les als concerts,
que ja el públic va disposat només a escoltar, a gaudir de la música.
És una opció, doncs, perfectament, no només respectable,
sinó que està bé que sigui de gent que vagi a obrir camí,
noves experiències a la composició.
Per què ho dic tot això?
Doncs perquè això de l'auto-edició dels discos,
tot i que abans no era tan habitual com avui en dia,
doncs també existia.
I ara ens situem a l'any 1971 i un compositor, doncs, aquesta mena,
el Guillem Portillo.
Ell va ser un home amb bona formació,
al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona,
amb els mestres Poc i Zamacois,
i, posteriorment, Composició i Instrumentació,
amb el mestre Manuel Oltra, abans en parlàvem d'ell.
Va escriure, jo en conec quatre sardanes,
crec que en va fer alguna més,
però en tot cas quatre que es van enregistrar en disc.
Dues d'elles, Matx i Ahir,
i que hi fos finalistes al concurs La Setmana de l'any
de la seva primera edició, el 1971.
Però ell mateix es va publicar amb l'ajut d'uns amics,
que fins i tot surten els seus noms en aquest disc,
un disc petit de 45 revolucions per minut,
es va publicar el disc i imagino que tampoc
d'hauria de tenir una difusió massa extraordinària.
Avui en dia és una joia d'aquelles de col·leccionista.
N'hem triat una, una sardana que, com totes,
les interpretava la Cobla a Barcelona d'aquests anys 70,
amb el tenor a Ramon Pla.
Una sardana que se nomenava Iris.
I, com sempre diem en aquesta secció de la relíquia,
el pas del temps en els discos de vinil es nota.
Però, de totes maneres, queda testimoni d'aquí aquest enregistrament
i aquesta particular manera d'entendre la sardana.
El cert és que el Guillem Portillo,
després d'aquelles experiències,
no n'hem sentit parlar absolutament gens.
Queda, doncs, el testimoni d'aquests dies.
I avui aquí, aquesta sardana Iris.
I avui aquí, aquesta sardana Iris.
I avui aquí, aquesta sardana Iris.
I avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
la sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
i avui aquí, aquesta sardana Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
noSidora Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
la sardana Iris.
I les cefarderies de l'Undor i seguit.
La primera, una mena d'ampliació que us oferíem la setmana passada,
era que per fi a Tarragona hi haurà un carrer dedicat
a un dels seus músics més importants que ha donat al llarg de la seva història,
el mestre Joan Juncà, un home que va treballar diversos camps de la música.
Primer la música, diguem-ne, de ball, després va passar a escriure sardanes
i molt darrerament, no dic que només n'escrigués darrerament,
però s'hi va dedicar força, els últims anys de la seva vida, a la música religiosa.
I l'Ajuntament en el seu moment va decidir això,
que un carrer de la ciutat estigués dedicat a ell,
un carrer situat a Sant Pere i Sant Pau,
i que ja ho vam dir, que era previst que s'hi inaugures properament,
i concretament serà el dissabte dia 19 de juny,
un acte en el qual també hi haurà sardanes,
i s'aprofitarà alhora per donar nom oficialment a una plaça
que a nivell popular d'alguna manera se l'anomenava,
la plaça de la sardana de Sant Pere i Sant Pau,
que és on hi ha el monument, aquest monument metàl·lic,
mostra una mena d'anilla de sardanes,
i que oficialment no tenia aquest nom de la sardana,
no en tenia en definitiva.
Aquella zona de la ciutat es coneix pel nom dels blocs,
i l'Ajuntament també va decidir reconèixer,
que popularment ja se li deia, plaça de la sardana,
i anomenar-la d'aquesta manera.
Tot això, com dèiem, serà el dissabte dia 19 de juny,
la vigília del Dia Universal de la Sardana,
que per cert també hi haurà sardanes aquí a la ciutat de Tarragona.
I els webs, internet, com altres mitjans,
que les noves tecnologies ens permeten,
doncs val la pena que s'entregui i profit.
I veiem que aquesta setmana el de la Unió de Colles Sardinistes,
em va dir Federació Sardinista, no?
També és un web prou interessant,
però el de la Unió de Colles, de rarament força potenciat i remodelat,
doncs ofereix un servei que d'entrada pot sobtar,
però capdavall dius, doncs sí, per això ha d'estar també.
I és oferir una sèrie d'informacions,
de dades, d'adreces,
i fins i tot preus d'alguns oficis,
diguem-ne d'aquests condemnats a desaparèixer,
però que activitats com les de la cultura popular
i els sardinistes, doncs, d'alguna manera treballen perquè no desapareixin,
almenys serveixen de recursos.
Es tracta, per exemple, dels fabricants d'espardenyes,
d'espardenyes, les autèntiques,
les espardenyes que serveixen, entre altres coses,
per ballar sardanes.
Ja ho vam parlar al seu moment,
d'aquells fabricants del comèix del Maresme,
que havien estudiat, fins i tot,
assajat diferents maneres, diferents prototips,
fins a trobar la que ells anomenen
l'espardenya dels sardinistes.
Doncs això es va anunciar-se un moment,
però valia la pena que a algun lloc algú pogués trobar l'adreça
i la manera de contactar amb aquests fabricants.
I això, a més a més,
aquesta vegada ha anat acompanyat d'una altra empresa
que també ofereix diferents serveis a les colles sardinistes.
De fet, treballa per tota mena de grups,
sobretot de cultura popular, del País Valencià,
perquè es tracta d'una empresa situada a Morella,
però ha fet una oferta especial
adreçada a les colles sardinistes.
I ofereix des de camises, pantalons,
espardenyes també,
i tota mena d'aquests complements del vestuari de les colles
que cada agrupació fins ara s'havia d'espavilar al seu cantó
i trobar fabricants que els serveixin.
al web de la Unió de Colles
podeu trobar fins i tot un document
amb aquestes ofertes,
amb els diferents productes
i fins i tot també els preus.
Si no el trobeu al web,
és fàcil de localitzar amb Google
i si no, mitjançant el de la Federació Sardinista de Catalunya.
I acabem xafaderies amb dues d'apositives de prou interessants
vinculades aquí a Tarragona,
a una de, diguem-ne, més proseica,
com de l'enterimat de la Cobla,
aquell enterimat que en el seu moment va substituir un que portava moltíssims anys
a la ciutat,
que el vèiem amb fotografies antigues,
fins i tot dels anys 40,
i que havia donat més d'una ençuda als músics
i fins i tot als sardanistes que hi havia al voltant.
Es va substituir per un que ha fet també un bon servei,
però ja ens havíem queixat més d'una vegada
fent-nos ressò del que ens deien molts oïdors
que aquests entrimat s'acostumava a deixar la Rambla
a sol i serena i les inclemències del temps,
com està fet bàsicament,
bé, una part metàl·lica però també una part de fusta,
doncs això es notava,
es notava i també, en fi,
ja havia arribat al punt que,
com a mínim, com a mínim d'aspecte visual,
doncs, deixava molt que desitjar
i sembla que definitivament l'Ajuntament
ja n'ha enllestit un totalment metàl·lic
i, diguem-ne, a prova també,
no només del temps,
sinó de l'acció d'aquells que,
això ho haguem pogut observar més d'una vegada,
doncs, pràcticament rebentava la part de l'entenimat
que servia per desari les cadires
i sovint s'havien de renovar.
I l'altra xafaderia amb la qual tanquem,
doncs sembla que,
aquesta vegada va seriosament,
l'Ajuntament de Tarragona decideix impulsar
el que s'anomena Consell de Cultura Popular,
on hi participen persones,
enteses, se suposa, en aquesta temàtica,
per tal d'assessorar,
imaginem,
l'Ajuntament de la ciutat en aquest aspecte
i on ens han assegurat,
doncs, hi tindran un lloc,
paper, persones vinculades també
al món de les colles sardanistes
o de les entitats sardanistes,
més ben dit,
de les entitats sardanistes en general.
Tornem-hi a la música
i una sardana que és una mostra
d'una manera d'entendre sardana
o de fer sardanes
que han anat acompanyant
la història d'aquesta dansa,
d'aquesta música,
des del primer dia,
encara que a alguns,
potser els hi ha costat d'entendre-ho a vegades.
I és sardanes que recollin músiques alienes
i això, clar,
és una cosa que es pot fer
amb més o menys bon encert.
Una de les sardanes,
en aquest sentit,
que hem pogut veure,
escoltar en enregistraments recents,
és el disc que recull
tot sardanes de la compositora
Maria Teresa Monclús
i el seu nom,
el nom de la composició,
ja pràcticament ho diu tot,
diu Mozartiana.
Està inclòs en el disc
Somni entre muntanyes,
amb onze sardanes
i una sardaneta per a cobla
d'aquesta autora barcelonina
que ha estat professora
del Conservatori de Barcelona.
És una interpretació
de la cobla als mongrins.
i una sardaneta per a cobla
de la cobla
de la cobla
de la cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
de la cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
i una sardaneta per a cobla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!