Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escatem un recopilatori en vinil, dit simplement Serge Gainsbourg Life, és de l'any 1985 i sonava així la Javanès, un dels èxits de Serge Gainsbourg.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alors voilà, Clyde a une petite amie
Elle est belle et son prénom c'est Bonnie
A eux d'où ils forment le gang Marrow
Leur nom, Bonnie Parker et Clyde Marrow
Bonnie and Clyde
Bonnie and Clyde
Moi, lorsque j'ai connu Clyde autrefois
C'était un gars loyal, honnête et droit
Il faut croire que c'est la société
Qui m'a définitivement animé
Qu'est-ce qu'on a préécrit sur elle et moi ?
Qu'est-ce qu'on a préécrit sur elle et moi ?
On prétend que nous tions 200 voix
C'est pas drôle, mais on est bien obligé
De faire taire ce qui se met à faire gueuler
On est loin
On est loin
On est loin
Chaque fois qu'un policeman se fait buter
Qu'un garage qu'une banque se fait braquer
Pour la police, ça ne fait pas de mystère
Il s'est signé Clyde Barrow
Every Parker
Maintenant, chaque fois qu'on essaie de se ranger
Il s'est installé tranquille dans un meublé
Un et trois jours
Voilà le tac-tac-tac
Des mitraillettes
Qui reviennent à l'attaque
Un de ces quatre
Nous tomberons ensemble
Moi, je m'en fous
C'est pour Bonnie que je tremble
Quelle importance qu'il me fasse la peau
Mon abonné, je tremble pour Clyde Barrow
Mon abonné, je tremble pour Clyde Barrow
Mon abonné, je tremble pour Clyde Barrow
Mon abonné, je tremble pour Clyde Barrow
De toute façon, il ne pouvait plus s'en sortir
La seule solution, c'était mourir
Le plus d'un, il les a suivis en enfer
Quand son mort, Barrow
est venu par cœur
On abonné, je suis là un amic
...
Bonnie and Clyde
Directe per Serge Gainsbourg, recordem també una boníssima versió dels Chris and Carla, els nostres adorats de Walkabout.
I com que no podem repassar tota la vida del Serge Gainsbourg, perquè té una pila d'anècdotes i coses per explicar, doncs anirem fent salts.
Havíem dit que ell era fill de jueus i va patir en les seves carns també la persecució en època de la guerra.
Es va haver de refugiar des de París, on vivia, a les províncies de l'interior de França.
I li van fer portar l'estrella de David, que ell deia que era una estrella de xerif, ja se n'enfotia.
I fins i tot es va haver d'amagar durant tres dies en un bosc, mentre les SS buscaven els jueus.
No és per fer broma, però ell en va fer una cançó, aquest Nazi rock, que ara escoltarem.
Enfilez vos bans noirs, les gars, ajustez bien vos accroches.
On va danser le Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi.
Allez, on va danser le Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi.
Matissez vos lèvres, les gars, avec des rouges délicats.
On va danser le Nazi rock, Nazi, Nazi rock, Nazi rock, Nazi.
Allez, on va danser le Nazi rock, Nazi, Nazi rock, Nazi.
Sur vos boucles blondes, les gars, avec des fixatifs, écores.
Allez, on va danser le Nazi rock, Nazi, Nazi rock, Nazi.
La Nazi rock, Nazi, Nazi rock, Nazi rock, Nazi.
firearms Fredrick taskra, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock,
Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, largeыш, operat Treasure, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock, Nazi rock.
Cheikh as aç drives before, you.
La boucle blonde, les gars.
Métex fixatifs.
On va danser le...
Naty rock, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty.
Allez, on va danser le...
Naty rock, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty.
Na du...
On va danser le...
Naty rock, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty.
Allez, on va danser le...
Naty rock, Naty, Naty, Naty, Naty, Naty.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs la vida del Sers Gainsbourg, tot i que no va ser molt llarga, està plegada d'anècdotes i, diríem, de rebots, de rebotades.
El fracàs escolar el porta a anar a parar a l'escola de Belles Arts, però allà hi havia un nivell molt alt de matemàtiques i abandona.
Allà coneix la seva primera dona, Elizabeth Levitsky, i l'introdueix a través de les seves amistats en el món dels surrealistes.
A l'any 48 l'empresonen per insubmissió durant la seva mili.
I aquí ja comença el període tílic.
Ja no té permiso, s'emborratxa amb els seus camarades,
és l'època en què fa de pianista de bar i de cabaret i comença a pintar.
Ell hauria volgut ser un Francis Bacon o un Fernand Leger, del qual va ser alumne,
però al final s'acaba convertint en un croner de piano bar rondant pels casinos
i finalment el contracten ja per cantar composicions pròpies.
El seu protector, el Boris Vian, abans de morir el 1959 el comparava ja amb un Cole Porter.
I després arriba l'època lleier, el Gensburg té 32 anys i encara no ha tingut èxit.
Fa de Talonet, això sí, de Jacques Prel o de la Julie Greco, que també ha cantat algun tema seu,
però el públic el rebutja i els crítics cruels es burlen de les seves grans orelles i del seu nas així prominent.
Després continua publicant discos i finalment li arriba l'èxit a través del Gensburg Confidencial,
que ja estava impregnat d'un jazz archimodern i el millor disc, segons els entesos, només va vendre 1.500 còpies.
Gensburg va prendre la seva decisió de llançar al mercat comercial i m'acabaré comprant uns rols.
I al final de tot sí que li va sortir bé.
Va publicar molts més discos.
A partir dels 80 ja no treu res d'estudi, sinó recopilacions i temes en directe.
I d'aquest directe de l'any 85 rescatem aquest
Je suis venue te dire que je me'n ve, he vingut a dir-me que me'n vaig,
dels quals també recordem una versió dels Inc, un grup d'aquí de les comarques de Reus que la feien molt bé.
Escoltem ara l'original cantat per Serge Gensburg.
Je suis venue te dire que je m'en veu, et tes larmes n'y corrent rien changer.
Comme dit si bien Berlaine au vent au mauvais.
Je suis venue te dire que je m'en veu.
Tu te souviens des jours anciens et tu pleures
Tu suffoques, tu blimies à présent
Que ce n'est l'heure de rien
Des adieux à jamais
Je suis au regret
De te dire que je m'en vais
Et je t'aimais mes mains
Je suis venu te dire que je m'en vais
Tes sanglots longs ne pourront rien changer
Comme dit Simia Verlaine au vent mauvais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Tu te souviens des jours heureux et tu pleures
Tu sanglotes, tu gémies à présent
Que ce n'est l'heure de rien
Des adieux à jamais
Je suis au regret
De te dire que je m'en vais
Car tu m'en as trop fait
Je suis venu te dire que je m'en vais
Et tes larmes n'y pourront rien changer
Comme dit Simia Verlaine au vent mauvais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Tu suffoques, tu pleures
Tu suffoques, tu pleures, tu pleures
Je suis venu te dire que je m'en vais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Mais je t'aimais, mais je t'aimais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Tes sanglots longs n'y pourront rien changer
Comme dit Simia Verlaine au vent mauvais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Tu te souviens des jours heureux
Mais tu pleures
Tes sanglots, tes gémies
À présent, qu'est-ce que je m'en vais
Des adieux à jamais
Je suis venu te dire que je m'en vais
Tu suffoques, tu pleures
Je suis venu te dire que je m'en vais
Ha vingut a dir-nos que se'n va
I a nosaltres se'ns ha passat el programa superràpid
Amb aquest home tan intrepid
I tan meravellós i ple de contrastos
Ell musicalment també va tocar moltes tecles
Va fer reggae, per exemple
Amb l'àlbum Os Armes Etcètera
On es carregava la marcellesa directament
Gravada a Kingston, Jamaica
Amb la Rita Marley, entre altres
Va tocar el rap també amb You're on the rest
La música afro-cobana amb Color Café, entre altres
El jazz, amb el jazz d'Anne L'Era Gavain
La música clàssica
El Lemon Incess, per exemple
Que cantava amb la seva filla Charlotte
Venia d'un clàssic
I el rock simfònic amb Melody Nelson
Potser la culminació va venir aquest any 2010
A principis quan es va rodar la pel·lícula
Serge Gainsbourg, una vida heroica
Va arribar a les pantalles
Però aquí jo crec que no es va arribar a veure
La veurem si tenim l'oportunitat algun dia
I mentrestant acabarem el programa d'avui
Amb un altre clàssic de Serge Gainsbourg
Que donava títol a un dels seus discos
I que es deia Love on the Beat
I aquí estarem al tràfic d'abstraccions
Si ho voleu també a partir de l'any que ve
El 2011
El celebrarem aquí
Doncs això, els divendres al vespre
I el diumenge amb repetició
Bona nit des de Tarragona Ràdio
I bona entrada l'any nou
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit