Són les set del matí.
El matí de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia a tots, benvinguts, benvingudes al matí de Tarragona Ràdio.
Avui obrim el programa amb una notícia d'última hora, d'ultimíssima hora.
La nostra companya, Jovanda García, ha decidit marxar de Tarragona Ràdio.
Després de 10 anys de la ràdio de la ciutat,
ha decidit, Núria Cartanyà, emprendre un nou rumb que a la seva vida.
És així, Josep Perdila.
Avui, de fet, comencem un programa especial en directe des de Tarragona Ràdio
on buscarem totes les reaccions a aquesta notícia
que ha trasbalsat la redacció d'aquesta emissora
i, en general, de tota la societat tarragonina.
I és que són moltes les persones que ens estan fent arribar
via telèfon, via correu electrònic, via TTT,
les seves felicitacions cap a la Iolanda
i que li desitgen el millor per al seu futur.
És, sens dubte, la notícia de la jornada
que repassem ampliament aquest informatiu especial.
Comencem obrint sumari de titulars.
Iolanda Garcia deixa Tarragona Ràdio després d'una etapa professional de 10 anys.
Emprendrà tot seguit una nova vida a la capital de l'estat espanyol,
on segur que li depararan molts èxits.
Trasbals de la societat tarragonina per la marxa de la nostra companya Jovan,
de la veu de la ràdio i de molts dels esdeveniments que s'han fet a la ciutat,
deixa Tarragona.
La redacció de l'emissora ja prepara un gran esdeveniment
que se celebrarà el dia 16 de juliol al restaurant Quim i Quima
per fer-li un comiat tal com es mereix.
La carpeta de pífies de l'X-Frame treu fum
per tal de buscar totes les cagadetes de la Iolanda en antena.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio ja busca, doncs, alternatives
per substituir Jovan de García al matí de Tarragona Ràdio.
A l'emissora tots es fan els locos,
tot i que ja s'han tantejat alguns noms,
i el de John Malkovich és el que sona amb més força.
Però en declaracions exclusives a Tarragona Ràdio,
Malkovich ha destacat la gran amistat que té amb Jolanda García
i ha recordat un dels moments més íntims que vam viure.
Bé, doncs, el que potser recordaré més
és quan vam baixar a gravar el reportatge a la Coba Urbana,
amb els tratges de neoprè,
que ens va costar tant de posar-nos,
vam anar amb el Beta també,
amb el senyor que ens feia de guia,
que em penso que es deia cabezas,
que un tio molt gras, molt gras,
allò que dèiem,
si hem de passar per aquí,
si passa aquest senyor,
passem nantros segur,
perquè ens feia por,
perquè realment havíem de passar per llocs,
allò, superestrets, no?
Però ens tranquilitzava, no?,
que passés aquest home davant,
que dèiem això, no?
Si passa ell, passem nantros,
no hi ha problema.
I res, la pinta que feia amb, no?,
amb els cascos, amb la llum,
i havien que portar fins i tot allò,
amb espelmes d'aquestes per baixar-baix els túnels,
i era tot molt maco.
Anàvem una bona colla,
i bé, va ser una experiència nova,
per mi, suposo que per tu també,
que vam baixar amb el minidisc,
un dels primers minidisc que teníem,
allà tot protegit perquè no es mullés,
ni s'embrotés amb el fang.
Vam passar per túnel, sifons, fang,
ens vam tirar per un tobogán
fins a una cova que hi havia a baix de tot.
Bé, bé, doncs jo em penso que va ser
una de les experiències més maques
que hem passat junts.
Bé, i la imatge que sempre em quedarà marcada,
doncs, és veure't amb el tratge de neopré,
allà tot ajustadet, eh?
I estaves, la veritat, estaves molt, molt maca, eh?
Jo em penso que potser primer te'l vas posar al revés,
però després la cosa es va arreglar, eh?
Eren declaracions de John Malkovich en exclusiva a Tarragona Ràdio
que, de fet, degut a la seva amistat,
ja veieu molt íntima amb Jolanda Garcia,
ha declinat l'oferta de venir a treballar a Tarragona Ràdio
tot substituint-la.
I comencem a buscar les reaccions.
Com ja us hem dit, la nostra companya Jolanda Garcia
deixa Tarragona Ràdio per emprendre una nova etapa a la seva vida.
Després de 10 anys en antena,
aquesta setmana s'acomiadarà de l'audiència del matí de Tarragona Ràdio.
Han estat molts minuts i hores de ràdio
que ha compartit amb els oients de la ciutat.
Seran molts o moments a més per recordar i no oblidar.
Tantes hores de ràdio en directe passen factura.
Ja ho comprovarem.
Recte final del matí de Tarragona Ràdio.
Déu-n'hi-do, 25 programes que encara tenim pel davant de programa
i 25 minuts, volíem dir.
Ocasió d'obrir el telèfon diverses vegades,
però després del concurs, a partir de les 10 de la nit,
ens ocuparem d'altres assumptes d'interès relacionats amb l'actualitat de casa nostra.
Perquè tindrem un nou capítol de l'embalat amb Joana Zapata.
Doncs la Dolors, mestra i no velles, com li hem dit,
és la persona.
Hi havia un petit horror en la transcripció del seu cognom.
I afans han de fer una pausa.
Afegim que l'empresa Rapsol ha notificat de l'emissió de fums perceptibles.
Fa pensar que són moltíssimes les persones que avui fan festa,
que fan por, però hi ha centres educatius.
Hem afegit un clàssic de l'estiu al matí de Tarragona Ràdio,
La ruta amabada.
S'han trobat a trossos de ceràmica de l'època de l'emperador Nero.
Amb la participació del tinent d'alcalde territori, Josep Lluís Navarro,
faran una trobada amb els mitjans de comunicació.
Ens hem aturat al teatre Metropol.
Metropol, volíem dir, per conèixer, hem d'aturar-nos,
o millor dit, retrocedir en el temps, si parlem de l'espai de l'IPES.
De l'IPES, avui ens situarem al Paleolític.
Jo també retrocedeixo quant a coneixement del llenguatge,
per tot el que sembla, i continuarem.
Podria dir-t'hi Jordi Blanc, però realment s'ha de dir Jordi Blanc, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
A tot arreu, a través d'internet, tarragonarradio.co.
CUP.com, volíem dir, és dimarts, és dimecres, 17 de juny.
Ha augmentat aquesta cua per anar a botifarrant, a buscar la botifarra.
De la festa d'hivern, o les tonades de la festa major d'estiu,
i les tocaven amb l'or dret.
Se'ns ha caigut un estel.
Un estel de nades.
Sort que no ens ha caigut al cap.
I sort que ha caigut a un... no, era un arbre, no era un estel,
sol que ha caigut a un metre de nosaltres.
Però demà mateix, centenars d'especialistes en anatomia patològica,
concretament 600, dels tallers que s'estan duent a terme.
Cristina, ara parlàvem quan ens anaven fent socis.
Ara, a dos quarts de dues en punt, amb el recull de tota l'actualitat del matí.
Gràcies per la seva intenció i acabin de passar un bon dimecres.
Adéu-siau.
El Matí de Tarragona Ràdio.
Benvinguts a una nova edició del Matí de Tarragona Ràdio.
És divendres, 30 de juliol, a partir de les 7 de la tarda,
a les 7 de la tarda i a les 8 del vespre, volíem dir...
I en aquest escenari, la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra
i la Policia Nacional van haver d'intervenir la matinada
de diumenge a dilluns en una baralla al carregasòmetre.
A Tarragona i tots seguits ens indenacem.
Anem buscant més declaracions personals.
El director de l'emissora, Ricard Laod, recorda el passat clandestí
de Jolanda García abans de començar.
Podríem dir que el fet de treballar a Tarragona Ràdio
la va treure de la clandestinitat dels baixos fons dels suburbis
i li va donar una imatge pública renovada.
Bé, de la Jolanda, el primer record que tinc,
i de fet el més important, el que més m'ha quedat gravat a la vida,
és no precisament treballant a la ràdio,
sinó precisament la primera vegada que vaig anar a parlar amb ella,
que vaig quedar amb ella a la cafeteria de l'hotel Ciutat de Tarragona
amb la voluntat de fer-li una oferta de feina.
Ho recordaré, sempre me'n recordaré,
d'aquella mena de trobada que vam tenir d'amagat
a la cafeteria de l'hotel fent-li la proposta.
Ella em va dir que s'ho pensaria
i al cap uns dies ens vam tornar a trobar
i vam acabar de negociar la seva incorporació a la ràdio.
Aquella imatge, aquella cita gairebé d'estranquis a la cafeteria
és el que més m'ha marcat i el que més recordo de la Jolanda.
Va ser una mica dura negociant,
fins i tot me'n recordo que vam tenir una altra trobada després
a la gelateria del Serrallo,
enmig de gelats, era l'estiu,
jo volia que s'incorporés de cara a la pròxima temporada,
que s'incorporés a partir del setembre,
i recordo una altra conversa.
Va ser una mica dura,
però jo crec que també l'oferta que li vaig fer
vaig tenir el suficient poder de persuasió
perquè ella en poques setmanes es decidís a canviar
la gran cadena Serr,
que era l'empresa tan important en la que treballava,
que decidís canviar i vingués amb nosaltres.
I continuem buscant reaccions.
Els companys de l'emissora han volgut, a més a més,
recordar els millors moments viscuts amb la Jolanda,
aquelles anècdotes que sempre recordaran.
Joan Andreu Pérez, de la redacció d'Esports,
recorda aquella entrevista de la Jolanda amb l'Oquillo.
Bé, com a anècdota,
m'agradaria recordar un dia en el que vas entrevistar l'Oquillo,
justament, ja saps que és un dels meus ídols musicals,
i la il·lusió que em va fer que pogués venir a Terraona Ràdio.
Tanta il·lusió em va fer que, justament,
estava gravant una entrevista
i quan va acabar la conversa amb tu
vaig córrer al carrer
per poder-me fotografiar amb un dels meus ídols musicals.
Aquest és un anèdota, un recordatori
que hem velcat justament en aquesta jornada.
Va fer molta il·lusió, justament, mirant
com entrevistaves l'Oquillo
en un estudi en el que mai hagués pensat,
fa molts anys,
que hagués pogut tenir la proximitat amb aquest cantant.
La veritat és que em va fer molta il·lusió
i ho recordo com si fos ara mateix.
De fet, tothom que estava expectant amb aquesta entrevista
deia qui és aquest paio tan al que està al costat de Jolanda Garcia.
Recollint més declaracions,
Anna Plaza, per exemple, recorda la crueltat
amb què Jolanda Garcia i Terri Ortega
se n'enraien d'ella, pobreta.
Jo és que tinc poca memòria,
d'anècdotes i de records,
bé, no és que no en tingui,
però és que em costa recordar fets concrets.
Però ara, recentment, hi va haver un,
un fart de riure que us vau fer la Tera i tu,
a costa meva una mica,
i a costa del Josep Ardila,
per un tall de veu que vam treure
de Tarra Coviva,
amb unes putes nenes que parlaven junt,
com les niñas de l'exorcista,
més o menys,
les dues bessones aquelles terrorífiques.
I encara esteu riuen ara.
Els nens i nenes han gaudit aprenent a tirar a marc,
fent curses i descobrint jocs perduts en el temps.
Hem comprat coses,
hem jugat amb les baldufes.
Hem comprat marmelada,
hem jugat,
i hem saltat a la comba,
i ens han llegit un conte de la medusa.
El festival...
5 minuts i seran 2 quarts de 9.
Hem comprat marmelada,
hem jugat,
hem saltat a la comba,
i ens han llegit un conte de la medusa.
Una pífia que, com no, també recorda,
la Tera Ortega, la cap d'informatius.
Bé, Iolanda, hola.
Aquí acaba la nostra trajectòria conjunta a la ràdio.
Una dècada ha donat molt de sí.
Ja saps que hem discrepat de moltes coses.
Hem coincidit amb allò que penso que és bàsic.
Hem compartit confidències.
Hem sigut lectores convulsives d'Esteri Sumundo.
Hem cantat a duet, a grito pelau,
al Cinco Bilbainos.
Hem passat totes les revisions mèdiques conjuntes.
Hem rigut com a companyes de pupitre.
Això sí, sempre amagades darrere del penjarrobes.
I també hem protagonitzat
les més històriques rialles
de la història de Tarragona Ràdio.
Recordem aquella vegada
que vam riure en antena
pel tema de les meduses,
també d'aquell simulacre.
En fi, aquesta és la meva dedicatòria.
Que tinguis molta sort.
Una abraçada.
Doncs ara escoltàvem aquest capità de l'exèrcit.
Tornem al que passava.
aquest accident al dipòsit d'armes
de la Primera Guerra Mundial.
Amb la qual cosa es deuen crear situacions
una miqueta compromeses, no?
Hem de dir que eren estudiants d'infermeria,
però alguns pràcticament semblaven extrets
a la pròpia escola d'art dramàtic.
Han hagut de simular els efectes
d'aquesta contaminació.
Picó d'ulls,
no podien respirar.
I hem de dir, d'altra banda,
que hi havia dos maniquis
que eren els que patien els efectes més greus
d'aquesta contaminació
i que s'han salvat, evidentment.
Escoltem a la directora de l'escola,
d'infermeria.
Ampliarem aquestes informacions
a partir de dos quarts de dues
a l'informatiu Tarragona Actualitat.
Val a dir que és lògic
que aquesta risa, podríem dir,
que ens provocava tot aquest tema.
és justament per la simulació
que en determinats aspectes
pot produir situacions una mica còmiques.
Som ara mateix a l'equador
d'aquest resum informatiu especial
que des de primera hora us venim oferint
amb el que ha estat, sens dubte,
la notícia de la jornada.
Iolanda Garcia, la nostra companya,
deixa Tarragona Ràdio
després de 10 anys de servei.
Moment ara, doncs,
de sortir a l'exterior
de buscar declaracions amb Pep Sunyer
que es troba amb la nostra unitat mòbil
amb alguns dels col·laboradors
que durant aquest temps
han treballat al Matí de Tarragona Ràdio.
Pep Sunyer, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doncs, efectivament, som a la unitat mòbil.
Avui hem volgut sortir al carrer
per conèixer l'opinió
dels nostres col·laboradors
del Matí de Tarragona Ràdio,
molts dels que han passat durant aquests anys,
moltíssims, com us podeu imaginar,
per aquí, per aquest book insignia
de la ràdio de la ciutat.
Hem volgut sortir al carrer
per parlar amb ells
perquè ens expliquessin
com ha anat la seva col·laboració
en aquest programa
al Matí de Tarragona Ràdio
i com ha estat l'experiència
de conèixer a Jovanda García.
Hola, Yolanda.
Soy Juanjo
i la verdad es que
anécdota en concreto no sé,
però te puedo asegurar
que estar en tu programa
m'ha ayudado mucho
para mi trabajo,
para hablar en público
y durante mucha gente
y hablar con seguridad.
Una virtud tuya de Jovanda,
pues supongo que lo habrá dicho ya gente,
pero algo muy simple,
que es guapa.
Un deseo de futuro
que uno muy simple,
que acaba dirigiendo
un canal de televisión y ràdio
y nos coloque a todos.
Básicamente es un saludo,
Yolanda, nos vemos.
Doncs bueno, Yolanda,
tu ja ho saps,
som molts anys junts,
moltes batalles compartides,
molts paletes a la meva vida
i bueno,
que la veritat,
des que estem junts,
des que compartim aquest espai sagrat,
que és el nostre espai dels divendres,
sempre ha sigut els divendres, no?
Alguna vegada l'havíem fet,
sí o no, els divendres.
Jo penso que sempre,
al final sempre hem acabat
fent-lo els divendres.
Ara estic fent memoris
que són molts anys, eh?
Bueno, som una parella de fet, no?
Doncs escolta una cosa, Yolanda,
que la teva qualitat humana,
el teu compartir
aquest moment sagrat,
com et deia abans,
doncs a mi m'ha portat
doncs un espai cent,
un espai
en el qual la reflexió del cinema,
més que reflexionar i parlar de cine,
era com anar a prendre cafè.
M'adonava,
era com un,
que el com irrenunciable,
com aquell moment de compartir
la paraula
amb una persona
que fa que tot sigui
molt fàcil,
que tot sigui
màgic,
divertit,
agossadament diria
que també inesperat,
no?
Perquè moltes vegades
ens han passat
coses inesperades,
escolta,
quin nom,
l'Alzheimer,
i sobretot,
una cosa que està clara,
compartir-me l'espai
de la nostàlia,
dels records,
dels actors de cinema,
aquell actor,
aquella pel·lícula,
estem parlant
dels xiripitiflauticos,
jo què sé.
Dolanda,
que tinguis molta sort,
que és una aventura extraordinària,
que tu ja ho saps,
que ho tens que fer,
que han de ser agossats a la vida,
i que des del més a dintre
de David,
del teu company d'amic,
doncs que,
bueno,
t'ho trobaré molt a faltar,
i és inevitable,
i és bo que sigui així,
però escolta,
a l'època 2.0,
i això també ho saps tu molt bé,
i es permetrà aquest temps
com al costat de casa mateix.
Un petonès enorme
i bon cinema,
amiga meva.
Bé,
aquestes paraules
és per tu,
Jolanda,
et desitjo que
te vagi tot
molt bé,
i bé,
ja que deixes aquí
un munt d'amics,
que estem disposats
sempre a donar-te
un cop de mà,
i professionalment,
sobretot a mi,
m'has ajudat molt,
portem molts de programes,
i espero que
aquesta sí que sigui
una bona aventura
a ple rendiment.
Bé,
petonets,
i ja ens anirem veient.
Jolanda,
soc la Teresa Leo,
només vull desitjar-te
el millor del món,
perquè sé que ho tindràs,
m'estic totalment segura,
i a més ja ho hem parlat,
ho saps perfectament,
perquè així ho penso realment,
i t'ho he dit moltes vegades,
t'anirà molt bé,
que a Madrid sortiran guanyant,
perquè t'ho diran a tu,
i evidentment Tarragona Ràdio,
i aquesta ciutat,
que és la teva ciutat,
que tu tant t'estimes,
et trobaran a faltar,
ja no serà el mateix,
però aquí estarem per esperar-te,
i no només com a professional,
evidentment,
sinó perquè ets una gran persona,
i això,
doncs,
no hi ha res que ho canviï,
això,
però això ja no és un comiat,
és el començament d'una nova etapa,
que ara encetes,
de manera molt valenta,
com no podies d'una altra manera,
i saps que aquí tens una amiga per sempre,
i que les distàncies són,
afortunadament,
molt curtes,
la Madrid està aquí al costat,
doncs,
dona,
que tremoli los madriles,
perquè aquí estaràs,
bueno,
ja estaràs,
i fins molt aviat,
una abraçada molt forta,
Iolanda,
vinga,
adéu.
Iolanda,
quant anys aprenent,
i compartint estones de ràdio,
quants records,
de la vida que han passat,
i ara,
voles valenta,
rere d'un nou amor,
que t'ha sobtat,
molta sort,
Iolanda.
Hola Iolanda,
aquí Enric Garriga,
desitjant-te,
que els deus et siguin favorables,
amb la teva cingadura madrilenya,
que et vagi bé en la feina i amb la família,
i sobretot,
no t'oblidis d'administrar-te cada dia
la dosi recomanada d'un quart de català,
amb un bon lligui i novi,
per remenar bé el producte i gol avall,
que això sempre manté la llengua fresca.
Gràcies, Josep Sunyer.
A l'última hora des de la unitat mòbil,
fem ara una pausa,
tot recordant algunes de les pífies
més sonades de la Iolanda a la ràdio.
Hem triat la veu d'Amy Winehouse
per arribar,
millor que la d'una servidora,
evidentment,
per arribar al punt de les 12 del migdia.
per aquells entrenadors
que puguin entrenar els diferents equips.
Fins aquí la crònica esportiva,
5 minuts i mig,
el que queda del matí de Tarragona Ràdio
fins a dos quarts de dues,
que no és poc.
El matí de Tarragona Ràdio.
Pizarro Gala
comença la nova temporada
de tarda o hivern amb molta força.
Avui Lluís Comas ens proposa
una fonsa musical
provinent de Tanzània.
Amor, no he sabido encontrar
el momento justo,
pues con el frío de la noche
no estaba a gusto.
Mozo, ponga un trozo,
un lleó ha sonat per aquí.
Terrible.
Inaugurem,
ho diem així perquè és cert,
inaugurem una nova hora
del matí de Tarragona Ràdio.
És la sisena,
la inaugurem perquè és nova,
de trinca,
la tenim pel davant
per fer-la servir.
És bastant espectacular, realment.
La representació de Hamlet
s'iniciarà a dos quarts de deu del vespre.
I reprenem aquest informatiu especial
amb més reaccions
i anècdotes dels companys
de la Lluís Comas de Tarragona Ràdio.
La redactora d'informatius,
Laura Casas,
explica una de les particularitats
de la Lluís Comas,
una d'aquelles particularitats
que la fan una persona especial.
Bé, anècdotes són vàries,
perquè això de tirar el cafè
és un clàssic,
de l'Holanda,
o sigui,
podrien ser moltes...
Una anècdota molt repetida,
però també per contra,
una vegada li vam tirar
la planta aquella
tan magnífica que tenia,
si no ho sabies,
ho sento,
i l'Holanda,
però ho vam arreglar,
crec que no et vas adonar.
Josep Sunyer,
el nostre company de moment del programa
Ja Tardes,
recorda els millors moments
amb la Holanda,
sens dubte,
alguna agenda dels divendres.
Doncs bé,
trobar una anècdota
de quatre anys
pràcticament compartint el matí
de Tarragona Ràdio
amb Holanda García,
doncs home,
seria poc,
però, home,
jo en ja seguiria més quantes,
per exemple,
recordo una vegada
que vam riure moltíssim,
perquè no sé qui venia
a inaugurar Port Aventura,
era una triu,
crec que recordar,
una triu famosa,
i és d'aquelles,
en fi,
d'aquells parants
que et trobes
a l'informatiu matinal
i que quan te'n dones,
quan te'n dones,
ja es parla de qui ja està,
ja no pot ser res
per evitar-ho,
i recordo que ens vam fer
un fart de riure
quan va sortir el nom
d'aquella famosa,
que ara no recordo
exactament qui era,
però vaja,
vull dir que van riure molt
quan m'han dit
que es una notícia per antena.
També una altra vegada
recordo fent l'agenda,
que això, home,
la Joanda i jo
pràcticament junts
fent l'agenda del migdia
era com una cosa impossible,
perquè no havia dia
que no riguessin
per una cosa o per l'altra.
Una vegada,
per exemple,
recordo que actuava
un cantant de flamenc
que es deia el Mauri,
i clar,
home,
jo anava una mica,
diguéssim,
amb avantatge
perquè ho havia redactat jo,
però ella que no ho sabia,
i es va trobar,
doncs això,
dient el Mauri per antena
actuant,
tocant flamenc,
doncs bé,
li va agafar també
un atac de riure
i es van fer un fart de riure
tots dos,
pensant,
doncs,
amb el nostre Mauri,
el fotògraf,
en fi,
doncs,
cantant cante hondo
amb la guitarra,
doncs,
entre mans.
I acabem afegint
que Porta Aventura
ha obert oficialment
la sisena temporada
de Halloween
amb la previsió
d'incrementar
un 60%
el nombre de visitants.
Aquest augment
ja es va registrar
l'any passat
durant les celebracions
d'aquestes terrorífiques festes
que es faran
fins al 13 de novembre.
La presentació oficial
del Halloween
ha aixecat
molta expectació mediàtica,
perdó,
molta expectació mediàtica,
de una nomenada
premsa del cor,
el protagonista
de l'acte
ha estat
González.
Del capítol
de Previsions
estiguem
que avui a les 11 del matí
el Saló d'Actes
de l'Ajuntament
es presentarà
la Setmana de la Comunicació.
I el grup
de rap
Matel
de Reus
van de palo
tanca avui
a la sala
Soundtrack
al port de Tarragona
la gira
Diez años
comiendo mierda.
El grup
ha fet
35 concerts
per tot l'estat espanyol.
Bé,
el títol
no deixa
de ser graciós,
entendran
aquest rampell.
El cas és
que el grup
ha fet
35 concerts
per tot l'estat espanyol
en els últims
rius.
També demà
però a la una
del migdia
actuarà
el grup
de Fabric
al Mauri.
Anirem
escoltant
més reaccions
a la marxa
de la nostra
companya
però és el moment
de repassar
algunes de les seves
qualitats
com a periodista
i també
com a persona.
Una de les qualitats
més destacables
és que a la Iolanda
tothom ha coincidit
en dir que és una gran
professional.
Entre moltes altres coses
destaca per la seva
perfecta dicció
i pronúncia
de les paraules.
Passarà per crear
una gran ruta
de sexe
d'accés lliure
de l'abast
d'aquest incident
ens en parla en directe
des de la plaça
Imperial Terracó.
Teresa Ortiga,
bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Són les 9 de la nit
del matí
i repassem
l'actualitat
nacional internacional.
Aquestes notícies
i d'altres
que s'aniran sumant
davant de tot
com dèiem
és una gran professional
i mai, mai, mai
ha arribat en antena.
I en la modalitat
pajaritú
el premi
s'abandú
la carrossa
al Pepino Químico.
Els actes de Carnaval
continuen aquesta nit
amb la quarta edició
del concurs
de Drac Queens.
L'espectacle
es fa al Metropoli
i les entrades
estan esgotades
ja fa dies.
No és un ocell
però, Déu-n'hi-do,
no canta gens
malament
amb la música
de John Miracuell.
Nosaltres posem
el puny final
al matí
de Tarragona Ràdio.
3 minuts
i seran
dos quarts
de dues.
Ha augmentat
aquesta cua
per anar
a botifarrar,
a buscar
la botifarra.
S'ha demostrat
que és una persona
molt estimada
sobretot
pels oients
i col·laboradors.
De fet,
els oients
s'han desfet
en elogis
cap a la Iolanda
al llarg de tots
aquests anys.
Escolta,
puc fer una pregunta?
I tant.
Què t'agraden els bombons?
Home,
doncs sí.
Sí,
doncs ja pots començar
a menjar-te tu mateixa.
Oi,
doncs moltes gràcies,
Clemente,
quines coses
que dius
així de bon matí.
Doncs,
escolta,
aquest canibalisme
el practicarem
un altre dia.
Bueno,
reina.
Gràcies,
Clemente,
bon dia.
Igualment,
adeu-siau.
I moltes vegades
ens hem fet
la pitjor noiu.
Iolanda,
bon dia.
Hola,
molt bon dia
novament,
Ricard.
Efectivament,
es presenta un cap de setmana
magnífic,
però més curt,
perquè recordin
que aquest és el cap de setmana
que hem d'endarrerir
els rellotges.
A veure,
fem una mena d'assaig
el diumenge,
s'endarrereix una hora
el rellotge,
a les 3 de la matinada
doncs seran les dues.
Per què ho fan?
Doncs ja ho saben,
com sempre,
de dissabte a diumenge,
el diumenge,
matinada a diumenge,
Ricard.
Per tant,
sí,
ho hem dit bé?
A veure,
anem a aclarir,
anem a fer una representació.
Jo tinc un rellotge,
el normal,
el de postgrà.
Has dit que a les 3
seran les dues
i no,
és veritat.
Sí,
és veritat.
Segons diu la Generalitat
de Catalunya,
a les 3
seran les dues.
Hem d'endarrerir.
Tu pensaves que tenia
una hora més?
Doncs aleshores,
el cap de setmana
serà més llarg.
Més curt?
No,
més llarg.
Bé,
ja està tot el matí assajant,
ja t'ho dic ara.
Si de les 3
al matí
torna a ser les dues.
Lluís Comas,
com a tècnic
de ràdios de ciències,
aviam si ella ens ho pot...
Fantàstic.
Doncs mira,
m'acabes de donar
una alegria.
Són algunes
de les moltes pífies
que quedaran guardades
a l'arxiu de Tarragona Ràdio
per fer-ne,
per exemple,
una exposició,
ara que fem els 25 anys,
Iolanda,
que lo sepas.
És moment ara
de continuar recollint
les reaccions
dels companys de la ràdio.
Ara escoltarem
què diuen
des de la redacció d'Esports
Jordi Banc i Quim Pons.
Bé, Iolanda,
arriba aquell moment típic
dels comiats
de dir adéu
ja que has decidit
marxar
i deixar Tarragona Ràdio.
He de dir,
i encara que sembli
un tòpic,
que m'ho he passat en gran,
fent programes
com per exemple
El Futbolí,
que per mi ha estat
tota una gran descoberta
en aquest temps
que hem estat compartint
antena.
Ha sigut moments,
jo crec que recordaré
tota la vida,
com a mínim
el dels souvenirs.
Jo el recordaré,
tu el recordaràs,
perquè espero que els tinguis
tots posats
en una petita estanteria
allà a Madrid
i que vaig dir,
mira,
el friqui del Quim
em va anar portant això,
això, això i això
de tots els desplaçaments
que ell va anar fent.
ho saps,
que hem compartit
molt bones estones
tant fent antena
com fora de l'antena
i que el meu desig
serà que ens retrobarem
a Madrid segur,
perquè hem de venir
a jugar davant del Ràdio
i davant de l'Alcorcón.
Per tant,
fes-nos dos llits,
un per blanc,
que ronca i t'aviso,
i l'altre per mi
i que aquella nit
et traurem de festa
o ens trauràs de festa
per Madrid
i que vindràs a veure futbol
segur, segur.
Escolta,
que vagi molt, molt bé,
que em sap greu
no haver vingut al sopar,
una forta abraçada
i molts petons.
moment d'aquest comiat
m'han demanat els companys
que faci això
i sobretot
voldria
destacar sempre
el companyerisme
que hem tingut,
el fet que
hàgim coincidit
amb dues empreses diferents,
abans a la cadena ser
i ara aquí a Tarragona Ràdio
que ha estat un ple
compartit tots aquests anys
de ràdio amb tu,
que jo,
a diferència del Quim,
no he participat
tant en el futbolí,
per tant,
no sé quines anècdotes
podem destacar,
però segurament
recordaré sempre
perquè va ser un dia important
principalment
per la redacció d'Esports,
aquell programa
del 3 de juny del 2006,
el programa
en què el Nàstic
va pujar
a primera divisió,
tot el programa
que vam fer
des del matí,
tota aquella jornada
que vam estar connectant
des de Xerés,
segurament
és un dels moments
importants
de la ràdio,
però també personalment
per tots els que
treballem
o que hem treballat
en aquesta casa
i el desitge
és que et vagi
tot molt bé,
que segurament
ens veurem a Madrid,
com deia abans el Quim,
aquesta temporada
l'equip té dos partits,
per tant,
no et preocupis,
nosaltres
ens posem en contacte
perquè puguis venir
a gaudir del futbol
en dos grans estadis
de Madrid,
com és el
Teresa Rivero
de Vallecas
i el de Santo Domingo
al Corcón.
Per tant,
allà esperem
poder-nos en retrobar,
que tinguis molta sort
i un petonet.
Sens dubte,
però,
una altra de les virtuts
de la Iolanda
és el seu bon criteri musical.
Com no?
D'això en sap molt també
el nostre tècnic Lluís Comas.
M'agradaria destacar
la gran facilitat que té
en trobar sempre
la cançó
o tema musical
més adient
per cada moment
del programa.
És coneixedora
d'un gran nombre
de sintonies
gràcies, en part,
per la seva santa memòria.
La Iolanda
té una memòria tan gran
que, en comptes de llegir,
sembla que es canegi
tot el text
que li passa per davant.
És com una viquipèdia
en Dante.
I la Marta Montagut
que també va treballar
amb la Iolanda
i recorda alguna
de les anècdodes
també relacionades
precisament
amb la música.
Bueno,
ella potser no ho recorda,
però jo ho recordo molt
perquè,
bueno,
amb aquesta capaïta
que tenia també
de dir les coses així
com a molt clares,
que jo vaig escollir
una vegada
al dematí
una cançó
per tancar
la primera hora
de programa
i en aquella època
m'agradava molt
el hip-hop
i el hip-hop espanyol.
Vaig posar una cançó
jo tota emocionada
pensant-me que tal
i no li va agradar
gens.
Era terrorífic
el hip-hop,
em penso que
no és el seu fort,
però jo recordo
que la vaig posar
tota il·lusionada
allà fent tot un espectacle
sobre la cançó
que havia escollit
i tal
i,
bueno,
de fet no vaig tenir
gaire quòrum
i em va cridar
l'atenció
perquè per altres coses
la vaig trobar
molt moderna
però per aquesta
no hi havia manera
que li entrés
el hip-hop
per cap banda.
No sé si
amb els anys
la cosa ha canviat
però, bueno,
Jolanda García
i hip-hop
no són el seu fort,
no?
El matí de Tarragona Ràdio
molt bon dia
això us acaba d'incorporar
ara mateix
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
des de les 7 del matí
que us estem avançant
aquesta notícia especial
que sens dubte
marca la jornada.
La nostra companya
Jolanda García
deixa Tarragona Ràdio
i continuem buscant
les reaccions
al que és la notícia
del dia
en aquest especial
informatiu.
Un dels joves
de la casa
el nostre
Josep Ardila
PP pels amics
ha volgut recordar
el dia
no fa massa temps
en què va haver de debutar
el matí de Tarragona Ràdio
com a presentador.
Són les 7 del matí.
El matí de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia, benvinguts,
benvingudes al matí
de Tarragona Ràdio.
són les 7 del matí
d'aquest dimarts
dia 13 de juliol.
Avui posem la nostra atenció
a l'estació d'autobusos
de Tarragona
que tindrà videovigilància
a finals d'estiu.
Una trentena de càmeres
controlaran
l'activitat de l'estació
amb objectiu
d'evitar actes incívics.
Ara, àrea de servei,
obrim sumari de titulars.
L'estació d'autobusos
tindrà videovigilància
a finals d'estiu.
Hi ha una trentena
de càmeres instal·lades
i només s'espera
l'autorització
per posar-les en marxa.
Aquest dilluns
s'han inaugurat
diverses millores
a les instal·lacions.
Una anècdota que recordo
i que potser serà
la que més recordaré
ara que marxa a la Jolanda
és, res, fa quatre dies
aquest dilluns
quan eren dos quarts de set
no havia arribat encara
a la Jolanda
la truco al telèfon
com ens fem habitualment
si un ens hem adormit
ens truquem
quan som vora dos quarts
i diu
escolta, és que acabo
d'obrir els ulls
i que no arribo, no arribo.
Em va entrar una mica
el pànic,
total, que vaig haver de fer jo
bon dia són les set
benvinguts
al Matí de Tarragona Ràdio
o sigui, va ser el meu debut
com a presentador
del Matí de Tarragona Ràdio
i una altra anècdota
que és típic de la Jolanda
com sabeu
ella no fuma cigarretes
fuma una mena de puros
i molts dies al matí
quan està preparant
les convocatòries de premsa
les està ordenant
o està repassant els diaris
es posa allà
a la taula aquella
del costat de la finestra
allà on hi ha
allà a la zona
de la revista municipal
i bé
es fuma el seu puret
i no havíem dit mai
però aquella bo
se sent
se sent
fins gairebé
dins de l'estudi
se sent moltíssim
aquella bo
al llarg d'aquests anys
en antena
s'ha fet centenars
milers d'entrevistes
però nià
que queden marcades
i sempre en recordaran
o almenys així ho pensa
el Jordi Sorinyac
bueno
doncs jo més
més que anècdotes
torno a començar
eh
tres
dos
un
bé
jo més que una
gran anècdota
en concret
jo recordo més
un moment
que
tampoc segurament
no és el més significatiu
ni de l'etapa professional
de la lloranda aquí
ni segurament
del temps que vam col·laborar junts
però jo recordo
un d'aquells programes
del matí de Tarragona Ràdio
que es feien
i es fan
de fet encara
abans de Nadal
deia ser el 23 de desembre
i coincidia amb el 20è aniversari
de la ràdio
per tant d'això en deu fer
uns quatre anys
i aquella vegada
el programa es va fer
a la plaça del Mercat
abans que hi hagués
ara la carpa provisional
a la plaça Cursini
i el programa havia anat
molt bé
van venir
crec que era la gent
de l'estudi de música
a cantar
va venir
crec que també
la Montse Adán
que aleshores
sortia molt per la tele
tot i tot
hi havia agenda públic
fotia fred
però s'estava bé
i després
a última hora
s'estrenaven
les noves sintonies
de Tarragona Ràdio
les que surten
vaja
les que s'hi fonen
encara avui en dia
i venia
Joan Miquel Nadal
després d'un ple
crec
i Joan Miquel Nadal
va estar d'un borde
espectacular
però vull dir
amb avesives
no m'ho va fent
si l'entrevista
només va durar
5-6 minuts
de rellotge
i d'aquests 6 minuts
vaja
és que tot ho podia ser
a tall de pífies
directament
perquè l'entrevista
va ser un panyassos
i me'n recordo
la cara de Jolanda
també s'ha de l'enricar
volent dir
aquest senyor
avui
directament
ha perdut
els pares
jo crec que
aquell moment
aquell programa
resumeix una miqueta
amb el que ha hagut
de lidiar la Jolanda
durant tots aquests
gent maquíssima
festa al carrer
doblegat
i també
alguns personatges
que de vegades
saben absolutament
fora de lloc
senyor Joan Miquel Nadal
molt bon dia
bon dia
últimament només
ens trobem
per les celebracions
això està bé
que la gent es trobi
per celebrar
exacte
no només per parlar
de problemes
escolti
són dies de parlar
de coses boniques
sí però
els problemes
a veure
els problemes
solament els deuen
entendre els periodistes
perquè són els unis
que pregunten
pels problemes
vostè
ens veu a nosaltres
cara de tenir problemes
avui?
avui sí a vostè
serà possible
no home no
en sèrio
no
això és el fred
el fred que feia
el fred no
i ell que va a mitja feitar
esteu com una mica
així
esteu de vacances
esteu de vacances
dona una sensació
com una mica tirats
s'incorpora
Ricard Lau
director de Tarragona Ràdio
Ricard bon dia
bon dia
a l'Holanda de nou
ens hem saludat abans
a primera hora del matí
a primera hora del matí
fa moltes hores que estem treballant
què dieu ara?
serà per això que ens veu cara
de tirats
com diu
que tenim cara de tirats
en fi
el cas és que avui
és una bona ocasió
i és un moment
que entenem
important per aquesta casa
però el que és més important
encara
pels oients de Tarragona Ràdio
fem 20 anys
però hi ha molts moments
moltíssims
que hem passat junts
i que recordarem
quan pensem en tu
la Rosó i aquella primera entrevista
la Núria
i aquell noi
que va fer alguna cosa
per aquí a la ràdio
la Sílvia
el Miquel, la Maria Jesús
la més morena de totes
parlen d'aquells moments
que recordaran
quan diguin
què deu fer la Lloanda
com ho he d'anar per Madrid?
Hola carinyo
Rebeca
volia que sapiguessis
que ho hem passat molt bé amb tu
tots els matí
de Tarragona Ràdio
escoltant-te des de casa
mentre se fia el dinar
i més d'un quart de català
que he estat patint
de veure si algú trucava
i no trucava per telèfon
i també els moments
les tardes
sobretot de Santa Tecla
que hem compartit juntes
i que espero que algun dia
més endavant
no se sap quan
no es tornés a repetir
no canviïs mai
que ho sàpiguis
i que
si alguna vegada
deixes los madriles
i vols tornar cap a Tarragona
que saps que aquí
ja tens la casa teva
molts patins carinyo
cuida't molt
La meva primera entrevista
amb ràdio
me la va fer ella
un any abans
d'entrar a l'empresa
i la veritat
és que no
no es coneixia
encara ningú de vosaltres
i em va fer molta il·lusió
que al cap d'un any
coincidia com a companys de feina
molt a gust
perquè jo venia
molt nerviosa
mai no havia anat
en cap ràdio
i era una experiència
de cooperant
en un lloc
del tercer món
i ella
em va relaxar molt
me va dir
que
tranquil·la
que
com si estiguessin fent
un cafè a dues amigues
i la veritat
és que ho va aconseguir
va ser molt fàcil
el que trobaré a faltar
és que ella i jo
som les úniques
que portem la llet
i llavors al dematí
doncs clar
anem apuradíssimes
quan anem les dues
superdormides
per fer el Nespresso
i la veritat
sempre ens anem combinant
una i l'altra
i ja l'estic dient
últimament
dic bueno
no sé què em passarà ara
quan trobi
que no hi ha el bric teu
enviem un bric
de sis ampolles
des de Madrid
et fa gràcia
més que res
Iolanda
vols dir que no trobaràs
a faltar
no envieu res
sisplau
perquè com a molt
com a molt
et diran
no envides nada
por favor
què et sembla
bueno Iolanda
que tinguis molta sort
i que estiguis a gust
allà on vagis
una abraçada
doncs jo ara mateix
recordo una anècdota
que moltes vegades
la recordem també
quan hem fet algun sopar
o quan ens hem reunit
en petit comitè
i és un dia
una de les moltes visites
de grups escolars
que tenim aquí a la ràdio
doncs un migdia
van venir uns nens
un d'ells
estava tan emocionat
de veure com funcionava la ràdio
i de veure la Iolanda
que va vomitar l'entrepar
que s'acabava de menjar
i va deixar la vomitada
just davant de la taula
de la Iolanda
entre la taula
de Jordi Blanc
i la de la Iolanda
allà al mig del passadís
que a més
impedia el pas a tothom
ho vam cobrir amb diaris
i vam passar la tarda
amb la vomitada
allà al mig esquivant-la
com van poder
ningú se la mirava
a més em sembla
que era època d'estiu
amb la qual cosa
hi havia molt poqueta gent
i la poca gent
que quedàvem a la ràdio
doncs molta voluntat
no teníem
i l'endemà al matí
quan la Iolanda
va arribar
que devien ser
les 6 del matí
es va trobar
les dones a la neteja
netejant tota la casa
i el tros de vomitada
encara allà al damunt
i clar
els va haver de dir
escolteu
ho netejareu això
no?
perquè ja es veia ella
doncs amb la pala
i les serradures
intentant-ho netejar
i no, no
em sembla que al final
se'n va sortir
i no es va haver d'apringar
la veritat és que he compartit
poc micrófon amb ella
però potser el que més recordo
és la primera impressió
la primera sensació
que vaig tindre
quan la vaig veure
quan vaig entrar en aquesta casa
era una persona
que la veia molt sèria
i sempre em feia
com a molt de respecte
i després
quan la vaig anar coneixent
vaig veure que no
que era una persona
completament normal
El matí de Tarragona Ràdio
i arribem gairebé al final
d'aquest especial informatiu
avui amb la notícia del dia
hem obert
des de les 7 del matí
explicant-vos
que la nostra companya
Yolanda García
deixa Tarragona Ràdio
deixa de fer Tarragona
per emprendre
un nou camí
una nova vida
a Madrid
hem parlat
amb col·laboradors
hem buscat
totes les reaccions
hem parlat
amb tots els companys
de l'emissora
hem recordat
aquells millors moments
de la Yolanda
a la ràdio
però hem de veure
què pensen
els companys de la ràdio
d'aquelles virtuts
d'aquells defectes
com és la Yolanda
i anem a veure
quins desitjos
els esperen
pel futur
Bé, la qualitat
més indiscutible
que té sobretot
a l'hora de treballar
a la ràdio
és sens dubte
la veu
vull dir que és
la millor veu
de la casa
i es trobarà molt a faltar
i trobaré molt a faltar
també
les superpromos
de programació
que fan
que són genials
que no sé
qui ho podrà fer
ara és que ella
no hi serà
Bé, com a qualitat
segurament
m'agradaria destacar
la seva capacitat
de treball
el seu rigor
a l'hora de fer
cada una
de les informacions
que apareixen
a primera hora del matí
i segurament
això
a servidor
li ha servit
també per millorar
molt
la seva feina diària
Vinga, una qualitat
professional
jo destacaria
que pot fer
una entrevista
sobre qualsevol tema
vull dir que
té una cultura
que li permet això
parlar sobre qualsevol cosa
per estrenar que sembli
i a més a més
fer-la interessant
que això ja és
un gran mèrit
això com a qualitat
professional
i com a qualitat
personal
per les vegades
que hem parlat
sobre el tema
allò tancats
a vegades que gravàvem
el búrguet
que gravem alguna coseta
allò els dissabtes
o alguna cosa
i hem tingut
ocasió de parlar
del tema
dels pares i fills
i m'arribaria a dir
que és una bona mare
que no és fàcil
i que es nota
que està sempre
sobre dels nens
preocupants per educar
a vegades diuen
que ser
perfeccionista
és un defecte
i jo crec que
en el seu cas
és una virtut
perquè és com
aquella cosa
que encomanes
als altres
i crec que tots
hem après
també una mica
d'això
i també
la seva polivalència
aquesta capacitat
de fer entrevistes
de qualsevol cosa
crec que no tothom
és capaç
de fer-ho
la manera
que té
de treure-li
suc a les entrevistes
pot ser perquè
m'he hagut d'escoltar
moltes entrevistes
seu
i després
una cosa
d'admirar
és que
jo no sé
si podria
mantenir un matí
com ho fa ella
des de les 7
del matí
fins gairebé
a les 2 quarts
de 2 del migdia
és aquesta
la qualitat
que més
m'agrada d'ella
jo una de les característiques
de la Iolanda
que sempre
li he valorat
tothom ha dit
que treballa molt
i que és molt disciplinada
aquestes coses
que tothom diu
però jo una de les coses
que valoro més
és que
tenia una capacitat
diguem
de cantar-te
el que t'havia de cantar
i dir-te les coses clares
quan no feies bé
i en canvi
quan les feies bé
i algú
doncs no
no estava d'acord
amb la teva feina
ella era la primera
en defensar-te
o sigui
d'alguna manera
una mica
era molt combativa
en aquest sentit
o sigui
era capaç
de dir-te
el que feies malament
molt clarament
i potser et sentava
molt malament
però després
ho agraïes
però després
també era capaç
de defensar-te
com a part del seu equip
com la primera
jo crec que és una
de les virtuts
que més valoro
de la Iolanda
una de les qualitats
que em fascinen
de la Iolanda
és la capacitat
de fer un munt
de coses que té
és que sembla
incombustible
arriba a les 6 del matí
em sembla
si no abans
i s'està aquí
tot el matí
llavors
quan plega
les dues
encara
menja una poma
menja alguna cosa ràpida
i se'n va cap al gimnàs
o a vegades
se'n va a patinar
o escolta
s'agafa el llibre
i se'n va
a qualsevol lloc
a llegir una estoneta
fa mil coses
i jo recordo també
una època
quan a les tardes
aprofitava
per anar a classes d'anglès
fa mil coses
és incombustible
no se li acaba mai
l'energia
i això ho valoro molt
d'una persona
home
la Iolanda
com tothom
doncs té això
té virtuts
té defectes
com a virtut
home diria
i una mica
la capacitat de treball
quan ella
s'arramanga
com diu
ella li agrada dir
quan s'arramanga
mou pencaire
i és d'aquelles persones
que s'exciten
amb la feina
que ja veus
que en fica
algú vull per dintre
i que surt
l'instint periodístic
això d'una banda
després d'altra banda
també
el fet
de ser
d'aquelles persones
que saben trobar
l'expressió adequada
i el to
sobretot adequat
per retransmetre
la intensitat
i sobretot
l'emoció
d'algun estaveniment
en concret
em recordo
d'alguns
que tocava
tenir un posat
seriós
ella
ho sap fer-ho
molt bé
i també
quan toca
tot el contrari
retransmetre
i transmetre
la rauxa
i l'alegria
també
és una experta
en tant un sentit
com l'altre
una virtut
de la Yolanda
és el seu
desparpajo
en antena
que d'un tema
que al principi
no ets capaç
de fer-lo
durar més d'un minut
s'allarga mitjorn
i fins i tot
tu dius
mira avui tinc una mòbil
després d'aquesta entrevista
que serà corteta
i al final la mòbil
durà cinc minuts
perquè l'entrevista
dura moltíssim
perquè li sap treure suc
a les coses
i realment
és una gran professional
em demanen
una qualitat
de la Yolanda
i jo voldria
desacar
la seva
la seva
rebeldia
aquest punt
una mica
contesta taire
protestant
com a forma de ser
en positiu
una mica
antisistema
criticant sempre
la decisió
dels que manen
inconformir-se també
amb la seva manera
de treballar
inconformir-se també
amb la manera
de treballar
els altres
jo crec que
això t'aporta
un punt
d'exigència
en la teva vida
professional
i també una manera
de marcar-te
nous reptes
i de plantejar-te
sempre coses
en l'àmbit personal
que com més gran
en faig
més valor
com a mínim
i més tenint en compte
que jo soc
especialment conformista
i segurament
quan vam començar
a treballar junts
xocàvem
no obertament
però jo com a mínim
veia que allí
teníem dos caràcters
absolutament
diferents
i dels quals
jo com a mínim
em semblava interessant
aquest xoc
hem de pensar
hem de pensar
que fins que no
vam inventar
l'embalat
o l'embolat
com se li diu
popularment a la ràdio
fa tres o quatre temporades
hi havia
desenes i desenes
i desenes
d'entrevistes
d'aquelles
insufribles
amb presidents
i presidentes
d'associacions
de veïns
que feien
les festes majors
eren unes coses
terribles
per antena
perquè difícilment
se'ls podia treure suc
als convidats
i moltíssimes altres
entrevistes
d'aquelles que ja tens
al calendari
que saps segur
que hauràs de fer
la seva professionalitat
feia que allò
que segurament
a priori
era com
podia ser molt avorrit
doncs es convertís
en una entrevista
prou agradable
i que la gent
li pogués interessar
un desig
doncs
que a Madrid
quedi rendit
als teus peus
que triomfis
moltíssim
i que
ja sigui
a la ràdio
o si
pots fer
qualsevol altra cosa
o potser
acabar al teatre
com t'hagués agradat
de més jove
i que poguessis
debutar
junt amb la teva filla
al Teatre Real de Madrid
Olanda
soc molt dolent
per aquestes coses
però
en un dia com el d'avui
et vull dir
ja primer de tot
sort
et vull
demanar una cosa
que siguis feliç
a Madrid
que ens recordis
i que
aprofitant
les noves tecnologies
de tant en tant
quan tinguis
5 minuts lliures
agafis l'ordinador
i connectis
el terronaradio.cat
per poder sentir
a les 7 del matí
com fan
la feina
que tu durant molts anys
has desenvolupat
a la ràdio
la ciutat
que molts petons
i que ja saps
que aquí a la
Imperial Tarraco
tens una mica
que trobis
que trobis la felicitat
que moltes vegades
el camí ens porta
per drecers
desemptoms
té dret
pujades
però al final de tot
es veu una petita llum
i aquella llum
és la felicitat
no, no
que ha quedat molt nyo
suposo que
un clàssic
que et vagi molt bé
aquesta nova etapa
que trobis la felicitat
a nivell personal
professional
i que tant recordis
de nosaltres
i de Tarragona
de tant en tant
Bé, jo crec que
el desitj de futur
és que continuï en ràdio
que no deixi
que no deixi
el món de la ràdio
perquè si no
jo crec que hi hauria
la ràdio nacional
pedria
pedria una veu
se desaprofitaria
una veu de ràdio
El desitj de futur
que li vagi
molt bé
que té el currículum
la capacitat
i el que sigui
per en sortir-se
aquí a Madrid
i a Tumbuctú
si vol
o sigui que
plena confiança
i sobretot
molt positivisme
i que li vagi
molt bé
en la seva nova etapa
a la seva vida
Bé, doncs
la Llanda se'n va a Madrid
en vas a Madrid
en vas a la jungla
ja ho saps
no que t'expliquis res
perquè jo suposo
que ja ho has
sospat alhora
anar-te'n cap allà baix
cap a la gran metròpoli
on imagino
que hi veu hòsties
per arribar
a qualsevol lloc
destacable
com acostumaves
a les grans capitals
on hi ha
moltes competències
molta competència
entre professionals
espero
i desitjo
que et vagi molt bé
i que trobis
un racer
com el que has tingut aquí
a Tarragona Ràdio
amb un petit reducte
de persones
entre les quals
entre tots
més o menys
hi havia bon rotllo
i en fi
que et trobis també
aquest reducte
reducte a Tarragona Ràdio
però en aquest cas
traslladat a Madrid
i que puguis treballar
amb molta projecció
i en fi
que et vagi molt bé
i si mai arribis
a l'informe setmanal
doncs bé
recorda
d'estirar la corda
aquí a Tarragona
hi ha gent que també
no li faria res
anar cap a Madrid
un desig per la Iolanda
que el seu futur professional
que li vagi molt bé
per Madrid
que trobi
trobi una feina
que li agradi
que estigui contenta
i que vaja
que aquest canvi de vida
que li vagi cap a millor
doncs un desig
que
per descomptat
que ja l'he dit
a ella personalment
que amb aquesta nova etapa
de la vida
doncs li vagi tot
meravellosament bé
i
i tingui molta
molta molta sort
i que estic segur
que encara que ara digui
que no té feina
doncs que arribarà
a triomfar molt
també per Madrid
que disfrutis molt
de l'aventura
que comences
amb els teus fills
i ese peazo de hombre
segur que tot
anirà sobre rodes
i per tant
passa-t'ho molt bé
i disfruta
de tot el que t'ofereix
la gran capital
les porres
el retiro
futur
les porres
el rastro
les porres
i els musicals
de la Gran Via
etcètera
etcètera
etcètera
un desig
per la Llolanda
que no se'n penedeixi mai
del canvi
del canvi
que s'ha fet
desconec
les circumstàncies
que envolten
aquest trasllat
a Madrid
però vaja
és una experiència nova
hi ha temps
per disfrutar
moltíssim
de les experiències
blaves aquí
el que ho sap
però vaja
que no se'n penedeixi mai
que això voldrà dir
que les coses
li van bé
a terreny professional
a terreny personal
i que et disfruti
i que mengi a Madrid
si fa falta
i fins aquí
aquest especial informatiu
que hem començat
a les 7 del matí
que s'ha allargat
fins ara
gairebé
una hora d'espacial
on hem recordat
totes aquelles veus
aquelles reaccions
en definitiva
hem recordat
a la nostra companya
Giovanna García
que marxa de la ràdio
però Giovanna
com sempre
et tindrem molt present
aquesta és una petita mostra
dels teus companys
d'allò que pensem
d'allò que hem viscut
amb tu
de redacció d'esports
de redacció d'informatius
de programes
del matí
de la tarda
de tècnics
d'administració
tots els que
han compartit
aquests anys
amb tu
a la ràdio
i que hem volgut
plasmar-ho
amb aquests pocs minuts
de ràdio
que engloben
els milions de minuts
segons i d'hores
que has viscut en antena
el matí
de Tarragona Ràdio
una mostra
perquè t'emportis a Madrid
res
una petita mostra
de tot allò
que has viscut a Tarragona
marxes a Madrid
i està aquí al costat
per tant
segurament ens veurem
res
que una forta abraçada
de tots i totes
i que vagi molt bé
aquesta nova etapa
adeu-siau
Jovanda
el matí
de Tarragona Ràdio
el matí
de Tarragona Ràdio
benvinguts
a una nova edició
del matí
de Tarragona Ràdio
és en divendres
30 de juliol
que és molt feo
és molt mal
además quieren poner
ahora cámaras
de videovigilancia
sí, porque la gente
somos muy asquerosa
yo lo digo
yo no lo hago
pero también me pongo
si tiran un papel
¿por qué lo tiran
en el suelo?
¿es que no hay
para echarlo?
pues no, al suelo
somos asquerosos nosotros