Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit, Violeta.
Has complert la teva promesa de tornar com cada diumenge.
No t'han fet por, ni les nits fredes i dolgudes, ni les nits cansades, ni les paraules descalces que prometen falsos amors.
Bona nit, Violeta.
Avui et rebré amb un ram de flors fet de música.
Especialment avui, 14 de febrer, dia dels enamorats, i m'agradaria veure't d'ençà a través de les zones com dofins en l'aire.
Avui també aquest diumenge de Carnaval.
Seu tranquil·lament i escolta.
Tanca els ulls i deixa't endur per les mans de petites tendreses o terribles crits ofegats per la nit.
veig que creixi la pols del somni i que les paraules esdevinguin carícies.
Fins la una de la matinada, aquí a Tarragona Ràdio, la nit és violeta.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
per tu. Cada cançó
és com aquella veu tan suau
que et diu aquelles paraules que t'embriaguen.
En aquesta hora
ja només hi ha un remei per als cors enfebrits.
Deixar-se'n dur per l'ànima
de la nit violeta de Tarragona Radio.
Fins demà!
I el teu nom
gravat en cada fulla
d'herba sana.
Voldria tornar a l'ombra dels teus ulls
però de sobte
no sé res de tu.
De sobte només recordo
quan tu em vas servir
l'últim té.
El meu nom
gravat en cada fulla d'herba sana.
vaig ser agraciat
a l'ombra de la teua parra.
Vaig ser beneït
entre tots els homes.
Vaig ser ple de seny i penedit,
ple de glòria
i de plomes de gavina.
Voldria tornar a l'ombra dels teus ulls
perquè ara enyoro aquelles palmeres
i sobretot
aquella tendresa d'hores
que relliscaven
per la teva esquena
el meu compàs.
amb quina altra vida
ens vam conèixer.
Voldria morir ara
a l'ombra dels teus ulls.
fa tants dies
que no sé res de tu.
a l'ombra dels teus ulls.
Sòmets
When all your dreams
may have seen
bed and ease
When you don't
have a way
but you've
lost
your way
Have me feel
when your tears
are falling
I will hear
your spirit calling
And I swear
that I'll be there
Come with me
When you have
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No has sentit batre les ales d'un àngel molt a prop teu?
És la nit violeta que et parla molt suaument a cau d'orella.
No vols ara una nit d'amor?
Demana que aquesta nit sigui una nit violeta.
Demana que l'oblit del món caigui damunt vostre.
Recolza el cap sobre la falda del teu amant.
Amagueu les pors i oblideu els vells records.
Demana que l'amor faci batre les ales dins del teu cor i també dins del seu.
I que el sol trigui a sortir.
I que les hores càlides, les hores fredes d'aquesta matinada,
aplaquin les tenebres.
Deixa't endur suaument per la xarxa del desig.
Deixa't fondre pel foc dels seus ulls
i escolta el batec del seu cor.
Que el dia i la rutina no t'espantin.
Que la il·lusia dels somnis
s'escàmpin per les parets de la vostra llar.
Que cada lè
sigui una delícia
i les carícies
un tast d'eternitat.
Demana que aquesta nit
sigui una nit d'amor
i que les mans s'entrellacin
i que un aire lleu
de més enllà de la mitjanit
apagui el llum de la incertesa.
Demana una nit d'amor
Demana-li a la nit violeta
i no et serà negada.
En el silenci de la pell
i en el gust de la rosada
demana una nit d'amor
i si pot ser
que sigui ara.
Ara.
Per això avui
la nit violeta
parlarà més amorosament que mai.
Aquesta cançó és per ella.
Com es diu ella?
You fill up my senses
Like a night in a forest
Like the mountains in springtime
Like a walk in the rain
Like a storm in the desert
Like a sleepy blue ocean
You fill up my senses
You fill up my senses
Come fill me again
Come let me love you
Let me give my life to you
Let me drown in your laughter
Let me die in your arms
Let me lay down beside you
Let me always be with you
Let me always be with you
Come let me love you
Come love me again
Let me give my life to you
Come let me love you
Let me give my life to you
Come let me love you
Let me give my life to you
Come let me love you
Come let me love you
Come let me love you
Come let me give my life to you
You fill up my senses
You fill up my senses
You fill up my senses
Like a night in a forest
Like the mountains in springtime
Like a walk in the rain
Like a storm in the desert
Like a sleepy blue ocean
You fill up my senses
Come fill me again
You fill up my senses
La nit violeta et crida i no saps com
Per què has apagat l'espurna de tota confiança
Deixa't endur sense por per les carícies de les seves paraules
Per si algun dia
No pots creure res
D'allò que de mi et diuen
I els mesos d'hivern són més llars que mai
O la calor gaixosa de l'estiu dura massa
Recorda
Ens vam estimar
No vam sentir ni rellotges ni campanars
Ni timbres ni telèfons
Ni la remor de l'amor
Aquest
Que ja a vegades ens faria
Per si algun dia
No puc creure res
No puc esbrinar res teu
Una imatge com tantes
En la multitud imbècil d'un còctel
I te m'acosto
I emmodeixo
I no et dic res
Amb els meus ulls
Com els meus ulls llegiràs
Que ens vam estimar
Una guspira
Que ens vam encendre
I el foc cremava com abans
Per si algun dia
Et sembla
Et sembla una anècdota
Només un incident
Recordaré
Que em vas fer sentir viu
Em vas fer sentir viu
Encara que moltes vegades
Encara que moltes vegades
M'entesti per sempre més
En negar-ho
I és el mateix món violeta
Que don voltes
No saps on para aquesta nit
No saps on para aquesta nit
I feel it in my fingers
I feel it in my toes
Love is all around me
And so they're feeling gross
It's written on the wind
It's everywhere I go
Oh yes it is
So if you really love me
Come on and let it show
You know I love you
I always will
My mind's made up
My mind's made up
By the way that I feel
There's no beginning
There'll be no end
Cause all my love
You can be the band
I see your face before me
As I lay on my bed
I kind of get to thinking
Of all the things you said
Oh yes I do
Oh yes I do
You give your promise to me
And I give mine to you
I need someone beside me
In everything I do
Oh yes I do
Oh yes I do
Oh yes I do
You know I love you
I always will
My mind's made up
My mind's made up
By the way that I feel
By the way that I feel
There's no beginning
There's no beginning
There'll be no end
Cause all my love
You can't depend
I've got to keep it moving
I've got to keep it moving
Oh it's written in the wind
Oh everywhere I go
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot el que he fet ho faré demà, demà.
I no sé pas què m'espera, però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrere, però ha de ser millor, ha de ser millor.
Diuen que potser és per feblesa, diuen que és per manca de fe.
No em fa vergonya confessar que hi ha coses que em fan por.
Doncs no perdrà la meva adreça, ni la d'aquells que jo he estimat.
Ni els claus reis bojos ni malalts, tant li fa que li és igual.
No vaig triar néixer com sóc, ni néixer humà.
I és que tampoc puc explicar tot el que he fet ho faré demà, demà.
I no sé pas què m'espera, però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrere, però ha de ser millor, ha de ser millor.
I com volen que jo em cregui, que en un llibre hi puc trobar.
La gran diferència entre el bé i el mal, i el passaport cap al paradés.
Si jo mateix estic condemnat, per no creure el que no veig.
Per voler tenir moltes coses, per ser tot com em van fer.
I no, jo no puc canviar-me.
Mai ho he desitjat.
Mai ho he desitjat.
No puc fer ser un altre.
Mai ho he desitjat.
Mai ho he desitjat, ho he desitjat.
Mai ho he desitjat.
Mai ho he desitjat.
Mai ho he desitjat.
Lloriran lilas i violers mentre durin les estrelles.
I com qui guarda un tresor guardaràs les paraules i les cançons
de la nit violeta.
ni violeta.
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
I davantar els cosits
amb cendra i misèries.
A la vora dels rius
els gripaus esperaven torn
mentre les carrosses galopaven
sobre les fràgils agulles del rellotge.
Tot aquest desordre abans
i ara
que ja coneix els seus llavis
un renovat infert d'ungles
i llargues paraules de glas
comença a filtrar-se gota a gota
de mica en mica
pels passadissos subterranis de l'amor.
vols ser la nostra princesa aquesta nit
el punt de les dotze
ja saps la història
et vindrem a buscar
seràs la nostra princesa violeta.
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji

Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji

Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji



Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Satsang with Mooji
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mentre espero...
potser un dilluns...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
10 minuts!
10 minuts!
I ja serà mitjanit!
I la nit violeta al teu costat!
Com cada diumenge en directe!
I entre les reixes d'aquest cel fred!
se'm fa tot tan estrany!
Tanco els ulls!
Tanco els ulls!
I ressegueixo les engrunes del teu perfum!
Tota la cambra em parla de tu!
Tota la cambra fa olor de tu!
És tan estrany!
És tan estrany!
Si mai abans t'hi havia vist dins!
Val més no pensar-hi!
I en això de ben segur...
tu i jo hi estarem d'acord!
i jo hi estarem d'acord!
I a la cambra li ha parlat de tu!
Mentre esquinçava 30... 32 silencis!
Potser només li ha dit el teu nom!
O potser, sense adonar-me'n,
li he confessat que t'estimo!
i potser la meva cambra...
m'ha sentit...
que et cantava una cançó!
La lletra diu...
Amor meu...
et faria l'amor tantes vegades...
i jo a la meva cambra...
potser com ara tu...
mai estar sol...
mai estar sola...
és la nit violeta...
que entra a la teva cambra...
i ets tu...
i sóc jo...
i totes les cançons i paraules...
que cada nit del diumenge...
sense fer soroll...
entra en poc a poc...
i ella com sempre...
viatgera incansable...
ara és el tren...
aquest tren impertinent...
dedicant-se al joc de vides creuades...
de mirada sense destí...
oblidant que tothom que viatja...
també té una cambra...
i fent veure que no ho saps...
que totes les parets...
que ens sostenen...
són parets de la nostra cambra...
que ens saps...
la setmana que ve...
avui mateix...
et vindré a buscar a l'estació...
i et recolliré...
i m'arraparé a tu ben fort...
per les natges...
per l'espatlla...
per les cames...
i fins als llavis...
i vindré com si res...
a presentar-te a la meva cambra...
i farem l'amor...
com mai dos amants ho han fet...
com a tu t'agrada...
i com jo desitjo...
i ho faré...
quan ets...
tu esperis...
no serà avui...
quan no et tingui el dret...
i ja no em puguis fugir...
sóc la teva nina blanca...
estic cansada...
d'esperar...
no puc més...
a darrere aquesta nit...
no m'agrada atualitzar...
tu em faràs quan jo t'ho digui...
serà avui...
que quan jo t'ho digui serà pujant.
Quan la teva llengua mullarà els meus fills.
Imagina'm pura i blanca,
si t'agrada més així que més vols,
si tu ets m'unit.
Un dia, alça a noi, aquesta flor,
hora de morir.
T'agrada molt, alça tu,
alça si tu ets m'unit.
Un dia, alça a noi, aquesta flor,
tonó, hora da morir.
És la flor, la flor,
l' Laden below.
Un dia, alça amra
de la feest demonio hel platform.
Tingla molt réunirà.
Uma hora gailya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no fa!
Fins demà!
!
demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La sang s'incendia i fulgura, i la carn és més carn, perquè saps que teniu una cita i saps que aquesta setmana ell vindrà.
Fa un dia no més que el coneixes, i sembla com si el coneguessis de sempre.
I aquest carnaval, la vida, t'ha fet un jardí de delícies.
I no saps que teniu mil anys encara, i teniu la nit violeta.
Per si algun dia, per si en algun moment, us voleu dedicar cançons.
No el coneixes de res, però estàs boig per ell.
Boig per ell.
Escribo una y otra vez, no puedo vivir sin ti.
Me passo los días esperándote.
Cómo te puedo amar, si lejos de mí estás, si yo estoy loca, es por ti.
Sé muy bien que desde este lugar, yo no llego a donde estás tú.
Y aunque dentro de mi copa está reflejada tu fría luz, la beberé.
ser ruin y acabada, es por ti.
Sin ti el amanecer, en lágrimas nacen.
Y tú me atraparás con esa blanca luz.
Si yo estoy loca, si yo estoy loca, es por ti.
Sé muy bien que desde este lugar, yo no llego a donde estás tú.
Y aunque dentro de mi copa está reflejada tu fría luz, la beberé.
y si yo estoy loca, es por ti.
Y si estoy loca, es por ti.
y si estoy loca, es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
y si yo estoy loca, es por ti.
es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
y si yo estoy loca, es por ti.
la primera vez que te he sentit a la mea vora.
¿Ets tú, nit violeta que amb els llavis em fas carícies a l'orella?
es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
Es por ti.
y es por ti.
Es por ti.
La serda alcanalobre és tan tèbia com el meu cos.
Et prenc del braç i et duc a passejar pels salons satinats de la meva pell,
per la porcelana fràgil de la cintura
i un quartet de corda arrenca el violoncel,
nous colors per la meva veu,
jardins fruitosos d'un dolç versalles
on creix l'helitropi, la flor de la mort.
Estàs cansada i tanmateix tot just ara comença.
El meu divertiment
perquè sé que t'agraden les venjances intrincades
i perfectes com a laberins.
És carnaval,
tothom va disfressat
i jo t'enganyo amb l'antifàs de la meva innocència.
No són preguntes, són dagues de vidre.
Vés amb compte amb les paraules que tallen com a guillotines.
No vull fer-te més mal
que l'imprescindible.
Saps de què parlo és clar
i quan sigui el moment
apagaré l'espelma
i ballaré amb una altra dona.
Ballaré amb ella
un minuet
sobre el llenç esquinsat
de la teva desesperació.
És carnaval,
tot és permès.
No ho vols així tu.
No faig res més
del que tu vols.
Wasted and wounded
It ain't what the moon did
God would have paid for now
See you tomorrow
If Frank can borrow
A couple of bucks from you
To go
To go
Waltzing Matilda
Waltzing Matilda
You
Go Waltzing Matilda
With me
I'm an innocent victim
Of a blinded alley
And I'm tired of all these soldiers here
And I'm tired of all these soldiers here
And no one speaks English
And everything's broken
And my stasis are soaking wet
To go
And no one speaks yet
I do go
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un llarg petó de paraules i música com mai ningú t'ha fet a la vida.
Deixa't besar per la nit violeta.
A través de les finestres i dels ulls, dels panys i de les arrels i les esquerdes i, sobretot, per sota les portes, entra la nit violeta.
Entra la nit, com si fos un crim, pels trencats de la vida, corre per les sales dels hospitals, per les habitacions dels prostíbols,
pels temples, per les cambres, per les cel·les, per les barraques i per entre els racons de la teva boca.
També entra la nit.
Entra la nit violeta, com si fos un tros de mar buit, i s'escampa per entre les vores de l'alcohol i de l'insomni.
Mossega les mans i el cor dels captius, i per entremig de la blancor de les pàgines d'un llibre,
Aquest que llegeixes ara, també entra la nit.
I sense adonar-te'n, ja la tens al teu costat.
Entra la nit, com si fos un mareig, a la ciutat, el poble desprevingut, baixa fins als soterranis més tristos,
batega el fons de cada pedra, obre els seus últims abismes, entre els cossos que s'estimben,
i per entre l'enrenou de les paraules, també entra la nit violeta.
També entra aquesta nit, a mil quilòmetres de distància.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!!
!
!
!
!
!!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!


!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!