El Campanar
Un programa de la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Bon dia els desitgem, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge 24 d'octubre del 2010,
data en la que s'escau el 30è diumenge del temps ordinari, anomenat també de Durant l'any.
Avui també s'escau el diumenge Mundial per a la Propagació de la Fe,
més conegut pel seu acrònic, Dolmunt.
Així doncs, aquí estem disposats a compartir aquest temps de ràdio amb tots vostès,
en Santi Grimau, responsable de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Sense entrar en valoracions concretes sobre l'arquitectura de Gaudí,
el mèrit del qual està a la vista amb un reconeixement que és universal,
en aquestes visílies de la visita del papa Benet XVI a la Sagrada Família,
vull posar de manifest la coherència de vida de l'autor del Gran Temple expiatori de Barcelona.
Home de caràcter, Antoni Gaudí construïa, al mateix temps que la seva gran obra, la seva biografia.
A l'hora que aixecava columnes i arcs, elevava el seu espirit en noves conquestes d'una vida cristiana cada dia més profunda i exemplar.
Ens va deixar moltes proves d'aquesta exemplaritat que ha portat feliçment l'Església a obrir i portar endavant el seu procés de beatificació.
Entre elles, la seva humilitat, dins la seva grandesa,
que el feia menesprear els honors i aginollar-se cada dia davant el Sagrari de l'Oratori de Sant Felip Neri,
o assistir, si dient mà, com un feligrés més a la processó del corpus pels carrers de la ciutat.
Rebutxava l'adulació, dient que els dons els reparteix Déu
i que, possiblement, quan un ha fet una cosa important,
és Déu a una ànima ignorada que pregue pels èxits d'un altre.
El seu amor per la perfecció en el treball era una característica de la seva persona,
una perfecció no renyida amb el valor d'innovar.
Imitava de la naturalesa formes increïbles
i es deixava portar per la imaginació sense cap temor.
Algú que va comentar
les vidrieres que projecte per la Sagrada Família
amb els uns damunt dels altres semblaran els xiquets de valls
va contestar
Si així fos, no seria un defecte.
Per arribar a terme, ens hem de valer els uns dels altres.
Recordava els seus orígens.
Creia, per exemple, que les catedrals han de ser filles d'una llarga època
composta de diverses generacions,
cadascuna de les quals els imprimirà el seu segell.
I, com a exemple, posava la millor de les nostres catedrals,
la de Tarragona,
que imposa i encanta, precisament, per la seva magnífica varietat.
Aquesta relació amb Riudoms, Reus, el camp de Tarragona,
fa que el veiem més nostre que ningú
i que ens alegri contemplar com la seva obra professional
és cada vegada més apreciada,
com la d'un dels grans arquitectes de tots els temps.
I al mateix temps, ens alegra
que de les nostres comarques hagi sortit
una personalitat tan singular
que és exemple de l'aig cristià.
Esperem que un dia puguem veure gaudir els altars
ell que en va construir tants.
Privadament, ja hi ha molta gent
que s'encomana a la seva intercessió,
intuint que ha d'estar molt a prop de Déu,
qui va dedicar la seva vida
a construir-li una casa
que és admiració de tothom.
Adéu-siau.
Com hem dit abans, aquest diumenge
és el trentè del temps ordinari
dintre del cicle C.
L'Evangeli és segon Sant Lluc,
concretament el capítol XVIII,
del 9 al 14.
Després de la dramatització
de la perícopa càrrec
de l'Associació Bíblica de Catalunya,
el seu president, mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures de la missa dominical.
A uns que es refiaven de ser justos
i menyspreaven els altres,
Jesús els proposà aquesta paràbola.
Dos homes van pujar al temple a pregar.
L'un era fariseu i l'altre publicà.
El fariseu, dret, pregava així en el seu interior.
Déu meu, et dono gràcies
perquè no sóc com els altres homes,
lladres, injustos, adulters,
ni sóc tampoc com aquest publicà.
Dejuno dos dies cada setmana
i dono la desena part de tots els béns que adquireixo.
Però el publicà,
de lluny estant,
no gosava ni aixecar els ulls al cel,
sinó que es donava cops al pit,
tot dient,
Déu meu,
sigues-me a propici,
que sóc un pecador.
Jo us dic
que aquest va baixar perdonat a casa seva
i no l'altre,
perquè tothom qui s'enalteix
serà humiliat,
però el qui s'humilia
serà enaltit.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 24 d'octubre
ens trobem en el diumenge 30
dels de Durant l'any.
Les lectures ens diuen avui
que la fe ens purifica.
Aquest diumenge
la primera lectura ens diu
El Senyor és un jucge
per al qual el prestigi de les persones
no compta.
Déu no fa distinció de persones
en perjudici del pobre,
sinó que escolta la pregària
del qui pateix la injustícia.
Ell no menstreia l'orfe
que suplica,
ni la viuta
que es desfoga plorant.
El qui adora el Senyor
tal com ell vol
és ben acollit,
i la seva pregària
arriba fins al cel.
La fe
neteja la nostra visió
dels altres.
Els mirem
com el que són,
imatge de Déu,
cadascú amb els seus propis dons,
descoberts o no,
visibles o no,
però que els té.
Aquesta fe
evita classificar
les persones
amb nivells
o mesures
humanes.
L'humil
és el que no es disfressa
ni el disfressen.
Si tenim fe,
farem que la justícia,
la salvació,
arribi als més necessitats
a través nostre.
Pau,
li diu a Timoteu,
pel que fa a mi,
estic a punt
d'oferir la meva vida
com una elevació,
arribant l'hora
de la meva partença,
he lliurat
un bon combat,
he acabat la cursa,
he conservat la fe,
i des d'ara
tinc reservada
la corona
de la justícia
que aquell dia
em donarà
en premi
el Senyor,
jutge just,
i no tan sols a mi,
senó a tots
els que anelen
la seva manifestació.
Hi ha
una total relació
entre el culte
i la vida.
Feliços de nosaltres
si fem culte
de la vida.
Això s'aconsegueix
quan la vida
manifesta el missatge
de salvació
a totes hores.
Això
és més possible
com més es coneix
i es viu
el missatge,
com ens diu Pau,
he rebut de Déu
el do
de ser servidor
de Jesucrist
entre els pagans,
exercinti
la funció
sagrada
d'anunciar
l'Evangeli
de Déu
perquè així
ells
es converteixin
en una ofrena
que les sigui
agradable
santificada
per l'Esperit
Sant.
A Déu
no el podrem
enganyar mai
i a nosaltres
tampoc.
Cal mirar
d'anar nets
i sense disfresses
i d'ajudar
els altres
a fer el mateix.
Només
el renta
el qui s'adona
que va brut
i vol
anar net.
Només
es treu
la disfressa
el qui s'adona
que va disfressat
i no vol
anar-hi.
La pregària
que ens posa
al costat
de Déu
ens fa obrir
els ulls
a totes les necessitats
i a tots els oprimits.
Ens fa ser
sants,
nets
en les nostres
relacions
i valoracions
de les persones.
Ens fa mirar
tothom
sense disfresses
ni mascares.
Ens fa donar
dels que em porten
i de quan nosaltres mateixos
cauríem
amb la temptació
de portar-ne.
Amb aquesta netedat,
aquesta santedat,
la nostra vida
es torna
ofrena constant
de culte
a Déu.
Molts nois i noies,
joves com tu
i com jo,
en el més profund
del seu cor
es fan
moltes preguntes.
Qui sóc?
D'on vinc?
A on vaig?
Aquests nois i noies
com tu
i com jo
tenen set de Déu.
Aquest diumenge
24 d'octubre,
com també ho hem dit
al principi
d'aquesta emissió,
s'escau
el diumenge mundial
de la propagació
de la fe.
Avui,
en el nostre estudi,
tenim una colla
de convidats
per parlar-nos
precisament
del Dómun.
Però millor
que es presentin
ells mateixos
i ens expliquin
el per què
de la seva presència
davant dels micròfons.
Bon dia a tothom.
Aquest diumenge,
dia 24,
celebrem
el dia de les missions,
el dia del Dómun.
Hem vingut aquí a la ràdio
una sèrie
de nens i nenes
del Col·legi
L'Estonac
L'Ensenyança
de 6EA i 6EB
a parlar d'aquest tema
i a parlar de com
hem treballat
a partir d'una sèrie
d'activitats
i una sèrie de conceptes
tot el que fa referència
a aquest diumenge
tan especial.
Abans de tot,
gràcies a la delegació
de missions
per oferir-nos
aquest espai
per poder dir
com hem treballat
aquestes activitats.
Encima han estat
a la ràdio
la Ritu,
el Marc,
la Inés,
la Marina,
el Bruno
i l'Enric.
I jo mateix
que també sóc l'Enric.
Bon dia.
Avui,
24 d'octubre,
a les esglésies
resem
pels missioners
que estan al tercer món.
El Dómun
ve de Do,
de Don Domingo,
i Munt
de Mundial.
I
per
les classes
vam estar treballant
en grup
unes frases
de compromís
i de pregària
i...
Bé,
vam fer
unes activitats.
La primera
és que
ens vam dividir
la classe en grups
i vam fer
uns
feien unes pregàries
i les teníem
que completar
fent dibuixos.
unes altres
teníem
que escriure
cinc compromisos.
Bé,
i li passo la paraula
al meu company
del costat.
La segona activitat
va ser
un conte
que s'anomena
La flor
i la llebre
que era
del llegiré.
Hi havia una vegada
una flor
molt bonica.
Havia
crescut
al camp
i només
els que passaven
per allà
podien
admirar
la seva
bellesa.
Va
passar un nen
i li va dir
quina flor
més maca
però com la flor
no es pot
moure
del seu lloc
molts es quedaven
sense veure-la.
Per aquella zona
vivia una llebre.
Un dia
va passar un nen
i li va dir
quina llebre
tan bonica
i com
corre
per tots llocs.
vols conèixer
els meus amics
i ensenyar-lis
totes les coses
que has vist
pel món?
La llebre
va contestar
Clar, amic
m'encantaria
fer-ho.
En aquell moment
es van adonar
que la flor
els estava
escoltant
i els va dir
de què
em serveix
la meva bellesa
i el meu
perfum
si no tots
poden
disfrutar
d'ell.
El que
hem de fer
és caminar
amb peus
lleugers
i contagiar
a tot
el món
amb les coses
bones
que heu vist
i escoltat.
Igual
ens passa
amb el missatge
de Jesús
que és molt bonic
però si no
hi ha gent
disposada
a transmetre'l
a portar-lo
d'un lloc
a l'altre
amb peus
lleugers
milions
i millors
de persones
es queden
sense saber-ho.
Jesús
va caminar
amb peus
lleugers
va portar
la paraula
a tots
els pobles
va ser
el primer
missioner
del pare
a tu
et diu
pens en mi
i tu
què li
contestes?
Doncs
molta gent
li contestaria
que sí
que el voldríem
seguir
però
hi ha gent
que no voldria
perquè
no té
el suficient
amor
per tots
i
la reflexió
d'aquest
conte
és aquesta
si no
tenim
les ganes
de compartir
tot aquest missatge
de Déu
doncs
no el podrem
no podrem
fer saber
els altres
aquest missatge
i els missioners
és això mateix
que fan
pel Tercer Món
van viatjant
deixant tota la seva casa
la família
la riquesa
i tot
van a viatjar
i van a viure
amb el Tercer Món
i
totes aquestes
activitats
que hem fet
hem après
moltes coses
hem après
que són els missioners
que és el Dó Món
que
tu pots
ser
missioner
aquí
allà
on vagis
pots ser missioner
i no
fa falta
que
deixis tot
per anar
a ajudar
els altres
on estiguis
pots ajudar
i ets un missioner
i també
hem après
que
el Dó Món
és el diumenge
aquest diumenge
avui
celebrem
que
tots
resem
per als missioners
que se n'han anat
i
bé
això
FELIZ DÓ Món
per a tothom
Moltes gràcies
al Col·legi
i l'Estonac
l'Ensenyant-se
per haver vingut
vingut a parlar-nos
del Dó Món
i seguim ara
amb un comentari
de Monsenyor
Miquel Barberà
què passa
en el nostre món
en el nostre món
passa
i després d'aquest anunciat
ens podem preguntar
què passa
realment en el nostre món
passen
amb tantes coses
que quasi bé
mareja
tant
potser
D'altra banda, és impossible de resumir en un espai tan petit.
Reflexionem sobre algunes coses i penseu, pensem, en moltes altres.
L'historiador Miquel Mir ha publicat un altre llibre
sobre els tràgics fets de la guerra fratricida del 1936.
El títol ja diu molt.
El preu de la traïció, l'afai, Tarradellas i l'assassinat de 172 maristes.
En una entrevista publicada per Catalunya Cristiana
i per CatalunyaReligió.cat, diu moltes coses.
Una d'elles és que es va entrevistar amb un grup de persones
de la mateixa ideologia i li van dir, en parlar dels assassinats comesos,
no n'haurien d'haver deixat cap de viu.
Sí.
Sembla impossible que encara hi hagi persones que pensen així.
s'obren els comentaris.
Penseu, penseu-ho.
Quin poc respecte a la vida?
Podríem posar molts exemples de poc respecte a la vida.
Què podem dir del recent premi Nobel tancat a la presó i incomunicat?
A Xina, no sabem les estadístiques,
però es calcula que hi ha un promís nombrós de persones executades cada dia.
I què passa a Mèxic?
I així podríem anar continuant.
Però també hi ha molts fets exemplars de respecte a la vida,
com l'alliberament dels miners a Xila.
Es respirava amor a la vida, a la família, a l'amistat, al propi país.
També la llista pot ser molt més llarga.
Ens apuntem a aquests.
Tarragona missionera.
Una finestra a la realitat missionera,
oberta des de la Delegació Diocesana de Missions
i Cooperació entre les Esglésies.
Déu vos guarda.
En aquest dia del Dòmon, en què amb la intensitat
aboquem la tasca dels missioners i missioneres de la Església,
que per tant són els nostres missioners i missioneres,
i conseqüentment duen a terme una missió que és la nostra missió,
seguim aportant les paraules del Papa Benet.
Ens diu,
L'Església es converteix en comunió a partir de l'Eucaristia,
en la qual Cris, present en el pa i el vi,
amb el seu sacrifici d'amor,
construeix l'Església com a cos seu,
unint-nos a Déu, u i tri, i entre nosaltres.
A l'exhortació apostòlica Sacramentum Caritatis vaig escriure
No podem guardar per a nosaltres l'amor que celebrem en el Sagrament.
Aquest exigeix per la seva naturalesa que sigui comunicat a tots.
El que el món necessita és l'amor de Déu,
trobar Crist i creure en ell.
Per aquesta raó, l'Eucaristia no sols és font i simall de la vida de l'Església,
sinó també de la seva missió.
Una Església autènticament eucarística és una Església missionera,
en capacitat de portar tots la comunió amb Déu,
anunciant amb convicció.
Us anunciem allò que hem vist i sentit,
perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres.
Deixem encara que el Papa ens parli.
Estimats germans,
en aquesta jornada mundial de les missions,
en la qual la mirada del cor
s'obre als immensos espais de la missió,
sentim-nos tots protagonistes
del compromís de l'Església d'anunciar l'Evangeli.
L'impuls missioner
ha estat sempre un signe de vitalitat
per a les nostres esglésies,
i el seu cooperar
és testimoni assenyalat d'unitat,
de fraternitat i de solidaritat
que fa anunciadors creïbles de l'amor que salva.
Per aquest motiu,
de nou convido a tots a la pregària,
malgrat les dificultats econòmiques,
el compromís de l'ajuda fraterna i concreta
per a mantenir les esglésies joves.
Aquest llest d'amor i de compartir
que el valuós serveix que les obres missionals pontifícies,
a les quals dirigeixo el meu agraïment,
tindrà cura en el distribuir,
sostindrà la formació dels sacerdots,
seminaristes i catequistes
a les terres més llunyanes de missió
i animarà les joves comunitats eclesials.
En concloure el missatge anual
de la Jornada Mundial de les Missions,
desitjo expressar amb efecte particular
el meu reconeixement als missioners i missioneres
que testifiquen en els llocs més llunyans i difícils
l'arribada del Regne de Déu,
sovint inclòs amb la vida.
A ells, que representen l'avantguarda
de l'anunci de l'Evangeli,
va l'amistat, la proximitat
i el recolzament de tot creient.
Déu, que estima el que dona amb alegria,
us ompleni de fervor espiritual
i d'una profunda alegria.
Adeu-siau.
Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya,
reunits a Tiana amb motiu de la reunió
número 196 de la Conferència Episcopal Tarraconense,
van emetre la següent nota sobre les eleccions
al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre del 2010.
Diu així.
El diumenge, dia 28 de novembre,
els catalans estan cridats a acudir a les urnes
per elegir els diputats del Parlament de Catalunya.
D'entre ells, n'ha de sortir el president de la Generalitat
i a què es nomenarà el govern del nostre país
per als propers quatre anys.
Malgrat els problemes derivats de la crisi econòmica i l'atur
o el complex encaix de la personalitat pròpia de Catalunya,
hem de ser tots els ciutadans
els qui prenguem consciència del deure
de vetllar pel present i el futur de la nostra societat.
Votar és exercir els nostres drets
i, alhora, és una manera d'intervenir responsablement
en els afers públics.
Per això, les eleccions democràtiques
són un moment privilegiat de la participació ciutadana.
Els bisbes de Catalunya animem els catòlics
i tots els ciutadans de bona voluntat
a participar activament en les properes eleccions al Parlament
de forma reflexiva i a consciència
davant els programes dels diversos partits
i grups polítics que hi concorren.
Al moment de fer la nostra tria conscient
i emetre el nostre vot,
creiem que hi ha uns valors prioritaris i irrenunciables
que cal discernir com estan reflectits
en els diversos programes electorals.
Entre aquests valors, destaquem els següents.
Les mesures per afrontar la crisi econòmica
i crear solidaritat efectiva envers els qui més pateixen.
La tutela del dret a la vida des de la concepció
fins a la seva fi natural.
El reconeixement, promoció i protecció de la família.
El respecte de la llibertat dels pares en l'educació dels seus fills.
La resposta justa i digna al col·lectiu dels immigrants
i a tot el que signifiqui major justícia social.
La promoció de la llibertat religiosa
i la valoració del que conforma la identitat pròpia de Catalunya.
Demanem a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya,
que ens ajudi a superar aquests moments d'incertesa que vivim.
Que mai no ens divideixen les inevitables tensions
que es produeixen en la construcció de la nostra casa comuna.
Que la comprensió i el respecte presideixin el debat
entre les diferents opcions polítiques.
I que la veritat, la justícia, la llibertat i l'amor
siguin els pilars on se sostingui la vida política del nostre país.
Fins aquí la nota dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya
sobre les eleccions al Parlament de Catalunya
del proper 28 de novembre del 2010.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics.
Avui celebrem el Dia de les Nacions Unides.
Políticament va ser el millor invent del segle XX.
Després de les dues guerres mundials calia trobar un mitjà eficaç
per reunir les nacions de tot el món i evitar nous conflictes.
El poder de l'ONI és molt limitat,
però malgrat això han prestat un gran servei a la humanitat.
Un món unit és molt millor que un món desagregat i enfrontat.
Un altre gran invent està la Unió Europea.
Una Europa unida és milers de vegades millor
que una Europa dividida i enfrontada.
vol dir que caminem de cara a la Unió
i això és positiu.
No és que l'ONU sigui ja l'ideal,
però és un primer pas important.
Avui fa 65 anys.
El 24 d'octubre de 1945
a Sant Francisco, Estats Units,
es va firmar la Carta de les Nacions Unides.
Quines metes es proposava?
Primer, mantenir la pau de les nacions.
Segon, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària
entre els diferents països.
Assistència humanitària a pobles que passen fam
o s'ofreixen les conseqüències d'una guerra o d'un desastre natural.
Tercer, garantir la seguretat dels Estats,
basant-se en els principis d'igualtat i d'autodeterminació.
Quart, vetllar pel respecte dels drets humans arreu
i per una humanitat unida.
El 1948 es signa la Declaració dels Drets Humans Universals.
El 1950 es crea en Nova York
l'edifici de les Nacions Unides
en terrenys donats per John John Rockefeller.
Després s'han anat creant subseus a Ginebra,
Laia, Viena i en altres llocs.
L'afiliació a les Nacions Unides
és oferta a tots els estats que estimin la pau
i acceptin el contingut de la Carta de les Nacions Unides.
Per a major eficàcia de la ONU
se n'ha anat creant els diferents organismes.
El Consell de Seguretat,
encarregat de vetllar per la pau de tots els pobles
i de portar un control sobre l'armamentisme,
sobretot en armes de destrucció massiva.
Per això es val d'un exèrcit multinacional
compost per diferents contingents de països
com a força pacificadora,
enviada als llocs de conflicte per mantenir la pau.
Són molts els llocs on s'han realitzat operacions de pau
des que existeix l'organisme.
La UNESCO, que es preocupa del foment de la cultura arreu del món.
La FAO, que vetlla per la situació econòmica
i sobretot als països subdesenvolupats.
ACNUR, pels refugiats.
Consell Econòmic i Social.
OMS, per la Salut.
OIT, Organització Internacional del Treball.
Agència Internacional per a l'Energia Atòmica.
Consell de Drets Humans i altres.
Seria bo que a la ONU se li concedís un poder més eficaç i més efectiu
si calgués per frenar tota mena de conflictes internacionals
i que pogués resoldre d'una manera justa els contenciosos que es puguin generar entre països o grups ètnics.
També caldria que es replantegés la composició del Consell Permanent de Seguretat
que a vegades ha frenat accions per no estar d'acord amb els cinc membres que el composen.
Sina, Rússia, Estats Units, França i el Regne Unit.
Perquè hem de ser membres permanents i perquè aquests i no uns altres.
Preguem Déu que es vagin fent passos decisius per la pau mundial i el benestar de les nacions
i agraïm a la ONU tots els esforços que ha esmerçat en la pacificació del planeta.
Amics, gràcies per la vostra atenció. Fins un altre dia, si Déu plau.
I això ha estat per avui. Gràcies per la seva atenció i fins al 7 de novembre, diumenge vinent, si Déu vol.
Fins aleshores, amics i amigues del Campanar, feliç setmana a tothom.
Queremos ver a Jesús. Siguen escuchando los misioneros por todo el mundo.
Tú también puedes descubrir el rostro de Dios en el que sufre, en el olvidado, en el que no cuenta.
Domingo Mundial de las Misiones, 24 de octubre de 2010. Queremos ver a Jesús.
Colabora con la Iglesia Misionera.