El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat a Tarragona.
Salutacions amics del campanar, en encetar aquesta col·laboració setmanal entre la seva emissora preferida i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Arribem avui al dia 4 de juliol, 14 diumenge de durant l'any o del temps ordinari.
Com sempre, els donem la benvinguda a aquesta emissió en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i la que els parla Montse Sabatí.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
El 5 de maig de 1961, Joan XXIII va rebre al Vaticà Isabel II.
Amb gran senzillesa li va confiar que a la nit, pensant en la trobada, recordava com a la seva casa de pagesos es parlava a vegades de la reina d'Anglaterra i de l'emperadriu Victòria.
I va afegir que mai no s'havia imaginat que un dia podria rebre una descendent d'aquella emperadriu.
Quan es va celebrar aquesta entrevista, el papa ja havia donat a l'empremta la seva gran encíclica Mater et Magistra, que es va publicar el dia 15 del mateix mes.
En ella, com en l'Arrerum Novarum de Lleó XIII, 70 anys abans, es parla de la justícia social i es fan patent diverses idees.
Que totes les persones tenen una mateixa dignitat i que tots estem lligats per un deure de solidaritat.
No importa si és un rei, papa o pagès, si és home o dona, si és un intel·lectual o una persona sense cultura, tots són fills de Déu.
El papa Roncalli va conèixer molt bé les dificultats econòmiques de la seva família, a l'extrem d'haver d'ajudar el seu germà per a poder comprar una vaca.
Però aquestes experiències les va traslladar a la família humana en conjunt.
Com Joan XXIII, el tema de la necessitat de la justícia social entre empleats i empresaris, entre pobres i rics,
entre països amb abundància de recursos i nacions en què milers de persones moren de fam,
ha estat objecte de preocupació de l'Església i de diversos documents pontificis.
Només cal recordar la Populorum Progressio de Pau VI i la Xentèsimos Annus de Joan Pau II.
Benetxetze dedica al tema de la justícia social la seva tercera encíclica, Caritas in Veritate.
A part de denunciar les escandaloses desigualtats entre les persones,
cridant a una distribució adequada dels béns i a la remuneració justa del treball,
expressa una idea clau.
No n'hi ha prou a progressar només des del punt de vista econòmic i tecnològic,
ni tampoc n'hi ha prou amb la creació d'institucions per a garantir a la humanitat
l'exercici del dret al desenvolupament.
La llei no ho pot tot.
Cal una solidaritat que tingui en compte els més necessitats.
És necessària la fraternitat.
I per això l'Evangeli és un element fonamental per al desenvolupament.
El papa fa notar que el món és més ric que mai,
però les desigualtats són també més grans ara,
sense que la globalització resolgui els seus greus problemes,
ja que per ella mateixa ens fa més propers, però no més germans.
L'Església no té fórmules tècniques pròpies,
per a dir com han de ser les relacions en el si d'una empresa o de la societat en general.
Però sí que pot ensenyar una cosa que es desprend de l'Evangeli.
Que l'amor al proisme ha de precedir tota conducta.
La justícia social no és només una qüestió d'enginyeria financera,
d'obertura de mercats, de circulació de capitals,
en definitiva una qüestió tècnica.
La persona i la seva dignitat han d'estar en el centre de tota actuació.
D'aquesta manera, posant al servei d'ella la intel·ligència i la voluntat,
podrà aconseguir-se el món més just que tots desitgem.
Adéu-siau.
Comencem avui recordant que aquest diumenge vinent
les lectures pertanyen al cicle C
i que l'Evangeli és segon Sant Lluc,
capítol 10, versets de l'1 al 12 i del 17 al 20.
Els hi oferim la versió dramatitzada de l'Associació Bíblica de Catalunya,
a la que seguirà el comentari del seu president, mossèn Joan Magí.
Després d'això, el senyor han designat uns altres 72 i els enviar de dos en dos,
perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.
Els deia...
La collita és abundant, però els segadors són pocs.
Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats, que hi enviï més segadors.
Aneu, jo us envio com a nyells enmig de llops.
No porteu bossa, ni serró, ni sandàlies,
i no us atureu a saludar ningú pel camí.
Quan entreu en una casa, digueu primer,
pau en aquesta casa.
Si allí hi ha algú que n'és digne,
la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell.
Si no, tornarà a vosaltres.
Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin.
El qui treballa, bé es mereix el seu jornal.
No aneu de casa en casa.
Si entreu en una població i us acullen,
mengeu el que us ofereixin.
Cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent.
El regne de Déu és a prop vostre.
Però si entreu en una població i no us acullen,
sortiu a les places i digueu
Fins i tot la pols del vostre poble,
que se'ns ha encastat els peus,
ens l'expulsem i us la deixem.
Però sapigueu això,
el regne de Déu és a prop.
Us asseguro que el dia del judici
serà més suportable per a Sodoma
que per a aquella població.
Els 72 van tornar plens de la guerra,
i deien
Senyor, fins els dimonis se'n sotmeten
pel poder del teu nom.
Jesús els digué
Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
Us he donat poder de trepitjar
serps i escorpins
i de vèncer tota la potència de l'enemic
i res no us farà mal.
Però no us alegreu
perquè els esperits se'us sotmeten.
Alegreu-vos més aviat
perquè els vostres noms
estan inscrits en el cel.
El dia 4 de juliol
ens trobem en el diumenge 14
dels anomenats de Durant l'any.
Busquem sempre l'alegria en l'amistat de Déu.
Són boniques les paraules
del qui sap viure en l'esperança
de les promeses de Déu que es compliran.
És bonic escoltar i proclamar
el que llegim en el llibre d'Isaïes.
Alegreu-vos amb Jerusalem.
Feu festa amb ella
a tots els que l'estimeu.
Alegreu-vos del seu goig
tots els que portàveu dol per ella.
Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola.
Sereu alletats
amb les delícies del seu ric aliment.
perquè això diu el Senyor
jo decantaré cap a ella
com un riu
la pau i el benestar
la riquesa de les nacions
com un torrent desbordant.
I diu també
com una mare consola el seu fill
jo també us consolaré.
I ens assegura
quan ho veureu
el vostre cor bategarà de goig
i reviuran com l'herba els vostres ossos.
I ens diu encara
la mà del Senyor
es farà conèixer els seus servents.
Són promeses
que ja llegim a l'Antic Testament.
Promeses d'esperança
que han captat i gaudit
els qui escolten el missatge diví.
El salmista ens ho diu
i ens crida a contemplar-ho.
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Nosaltres vivim en el Nou Testament.
Tenim la feina feta de Jesús.
Jesús ens diu
que l'acollit és abundant.
ens diu
que cal treballar-la
seguint els plans,
les eines
i la distribució
de les feines
del qui posa l'acollit
a les nostres mans.
Jesús
ens ensenya a treballar
units i organitzats
aportant cadascú
allò que li correspon
amb la gràcia
que ha rebut
per poder-ho fer.
Tota la feina
ve de la pau
i construeix la pau
com correspon
els fills de Déu.
amb la garantia
que la pau
no es perdrà
no es perdrà mai
perquè,
si algú no la viu
o no la vol
o no l'entén,
la pau es quedara
amb nosaltres
i experimentarem
la força
de les paraules
de Jesús
quan ens diu
Sant Pau
ho té ben clar
i també ens ho diu
quan a mi
Déu me'n guarda
a gloriar-me en res
si no és en la creu
de nostre Senyor Jesucrist
i afegeix
Només compte
que som
una creació nova.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
No sé per què
cada vegada
que hi ha una reforma laboral
ens surten malparats
els treballadors
Per què sempre
han de pagar
els plats
trencats
els mateixos?
És evident
que la crisi
no ha vingut pas
per culpa d'ells
Han estat
els especuladors
i els financers
els que han fet
trontollar
el sistema
La reforma laboral
de l'OMIS V
ja va suposar
una retallada
dels drets
dels treballadors
Es facilitaven
i avarateien
els acomiadaments
sense que hi hagués
una contrapartida
a favor dels treballadors
S'ampliaven
les bonificacions
i subvencions
a les empreses
i es potenciava
la contractació
a través d'ETTs
Promeses
no en falten
A la pràctica
els diners
segueixen
acumulant-se
en el mateix lloc
Amb els bitllets
de banc
passa com
els fulles seques
a la tardor
bufalment
ni totes van a parar
sota el marge
En la reforma actual
es redueixen
els impostos
a les empreses
a benefici
fins i tot
de les multinacionals
i en canvi
es reforça
l'IVA
que paguem tots
des del més pobre
al més gran
potentat
És evident
que la reducció
d'impostos
va en detriment
dels sectors
més deficients
econòmicament
perquè automàticament
es redueix
el pressupost
de l'Estat
i l'acord
es trenca sempre
per la part
més fluixa
No hi ha diners
per l'assistència social
o per les assegurances
perquè s'han reduït
els ingressos
a les arques públiques
L'Aliança Espanyola
contra la Pobresa
que integra
un miler d'associacions
entre organismes
no governamentals
sindicats
i organitzacions socials
de la qual formen part
diverses organitzacions
cristianes
algunes de molt de pes
com Justícia i Pau
Càritas
la Confederació Espanyola
de Religiosos
Comfer
Mans Unides
la Federació d'Entitats
Religioses
Evangèliques
d'Espanya
etc.
ha publicat
una comunitat
en la qual
denuncia
l'actuació
del govern
Per resoldre la crisi actual
es castiga la gent més pobra
diuen
que són el que menys culpa tenen
i els que més malament
s'ho passen
en lloc de carregar-ho
sobre les economies
més fortes
però en les que tenen
més marge de maniobra
José Luis Saborido
representant de la Comfer
dins l'Aliança
ho reconeix explícitament
els pobres
són encara més pobres
no sols a Espanya
i Europa
sinó fins i tot
en el tercer món
segons els compromisos
del mileni
per l'any 2015
havien d'estar resolts
bona part dels problemes
socials de la humanitat
els pobres
són sempre els últims
Espanya
sempre ha quedat
molt per sota
del 07
el que es van comprometre
els països desenvolupats
hi ha la idea
que els pobres
només se'ls pot donar
el que sobra
però com que donada
la voracitat
del sistema
no ens sobra mai
ni ens sobrarà
els pobres
quedaran sempre al marge
a l'hora de distribuir
el pastís
ho manifesta prou bé
la retallada
inacceptable
de l'ajuda oficial
al desenvolupament
el govern incompleix
el pacte d'estat
contra la pobresa
signat per tots
els partits polítics
el 2007
d'arribar al 07
abans del 2012
s'acusa
d'una manera especial
el Partit Popular
per haver propugnat
de reduir a la meitat
l'ajuda
al desenvolupament
proposta
que és considerada
per l'aliança
com a irresponsable
i oportunista
l'aliança
considera injust
i inviable
el pla econòmic
del govern
tenen molt clar
que no és la millor solució
rebaixar el sou
als funcionaris
que ja era inferior
al que solen cobrar
en altres varals
del continent
diu textualment
l'aliança
alterar unilateralment
els acords subscrits
i reduir els sous
dels funcionaris
mestres
enfermers
guardes de seguretat
és el pitjor
missatge
que es podia enviar
a la ciutadania
l'aliança
no s'acontenta
en criticar
les mesures
del govern
sinó que presenta
noves propostes
demanant
que s'augmenti
els ingressos
a base de reformes
fiscals
sobre el sistema
financer
i sobre les rendes
del capital
no ha dit
de ser sorprenent
la notícia
apareguda
el dia 23 de juny
a la Vanguardia
que el nombre
de milionaris
ha augmentat
Espanya
durant el 2009
en plena crisi
en 17.000 persones
això vol dir
que la crisi
no és dolenta
per a tothom
l'aliança
demana
que la reforma
del sistema
financer
s'emprengui
no pas a partir
de les nacions
sinó desintàncies
internacionals
particularment
des de la Unió Europea
afirmen textualment
la creació
d'un fons comú
europeu
de 750.000
milions
d'euros
no servirà
de res
si no
s'estableixen
noves regulacions
i obligacions
impositives
al capital
financer
els governs
han d'evitar
que la opacitat
l'arbitrarietat
i la gratuïtat
en què actuen
els inversors
financers
posin en qüestió
els drets socials
i de ciutadania
de països
com el nostre
amics
moltes gràcies
per la vostra atenció
us esperem
de nou
el proper
diumenge
amb data
de 22 de juny
del 2010
el senyor
que visbe
el doctor
Jaume Pujol
Balcells
ha signat
els següents
nomenaments
mossèn
mossèn Pere
del Mau
Vidal
rector
de la parròquia
de Sant Joan
Baptista
de Reus
mossèn
Joaquim
Clavé
Casellas
rector
de la parròquia
de Sant Feliu
Màrtir
de Constantí
mossèn
Avarís
Gómez
Ruiz
rector
de les parròquies
de la transfiguració
del senyor
de Vimbudí
de Santa Maria
Assumpta
de Terrés
i de Sant Joan
Baptista
de Vallclara
mossèn
Magí
Mejia
Cendra
rector
de les parròquies
de Santa Maria
de Solivella
de la transfiguració
del senyor
de Pira
i de Santa Maria
Magdalena
de Balancafort
mossèn
Joan
Águila
Xavero
rector
de les parròquies
de l'Assumpció
de les Borges
del Camp
de Sant Miquel
Arcàngel
del Forja
de Sant Andreu
d'Arbolí
i de Sant Esteve
de la Febró
mossèn
Simó Grà
Soler
rector
de les parròquies
de Sant Pere Apòstol
de Vilavella
i de Santa Llúcia
de Renau
mossèn
francès
Manresa
Manresa
rector
de la parròquia
de Sant Ramon
de Penyafort
de Mas Llorenç
continua
com a rector
de les parròquies
de Santa Maria
de Vila Rodona
de Sant Bartomeu
de Montferri
i de Sant Joan
Baptista
de Rodonyà
mossèn
Lluís
Simón
Pasqual
vicari
de la parròquia
de Sant Ramon
de Penyafort
de Mas Llorenç
continua
com a vicari
de les parròquies
de Santa Maria
de Vila Rodona
de Sant Bartomeu
de Montferri
i de Sant Joan
Baptista
de Rodonyà
mossèn
Francisco
Jiménez
Porcuna
i mossèn
Jordi Sánchez
Pellicer
rectors
insòlidum
de les parròquies
de Santa Maria
de Cornudella
de Montsant
de Sant Pere
de Poboleda
i de Santa Maria
de Siurana
continuen
com a rector
i vicari
de la parròquia
de Sant Francesc de Sis
de Reus
mossèn
Miquel
Lluís
Castillejo
Brull
diaca
adscrit
i encarregat
de la cura pastoral
de les parròquies
de Santa Maria
de Cornudella
de Montsant
de Sant Pere
de Poboleda
de Santa Maria
de Siurana
i de Santa Maria
de la Morera
de Montsant
mossèn
Antoni
Rosario
Jové
rector
de la parròquia
de Santa Maria
de la Morera
de Montsant
i encarregat
de l'Església
de la Mare
de Déu
de la Mercè
d'Escala
d'Ei
continua
com vicari
de les parròquies
de Santa Llúcia
de Bellmunt
del Priorat
de Santa Maria
de Falset
de Sant Llorens
de Gratallops
de Sant Joan
Evangelista
de Porrera
de Santa Maria
Magdalena
de Pradell
de la Teixeta
de Sant Miquel
Arcàngel
de Torroja
del Priorat
i de Santa Llúcia
de la Vilella
Alta
el pare
Adam
Safiansuc
rector
de les parròquies
de Santa Maria
de la Sacuita
i de Sant Roc
de l'Argilaga
continua
com encarregat
de l'Església
del Sagrat Cor
de Jesús
de Vistavella
el pare
Robert Pasqual
Martín
rector
de la parròquia
de Sant Josep
Pobrer
de Torreforta
el pare
Josep Antoni
Joldi
Rodríguez
vicari
de la parròquia
de Sant Josep
Pobrer
de Torreforta
el pare
Joan Font
Gonfaus
rector
de la parròquia
de la Mare de Déu
del Lledó
de Valls
el pare
Jordi
Jordi Marimont
Canella
vicari
de la parròquia
de la Mare
de Déu
del Lledó
de Valls
i responsable
de la tramitació
dels expedients
matrimonials
de la subsdita parròquia
Altres nomenaments
són el de
mossèn
Isidre
Torramadé
Torrent
que és capellà
de les Carmelites
Descalces
de Tarragona
mossèn
Antoni
Rosario
Jové
com a encarregat
de la vida
aramítica
de l'Arxidiòcesi
mossèn
Joan
Águila
Xavero
com a conciliari
diocesà
dels Minyons
Escoltes
i Guies
de Catalunya
mossèn
Joan Antoni
Sadoi
Perelló
com a conciliari
de la Fundació
Pia
Autònoma
Pública
de Santa Maria
de Siurana
mossèn
Simó Gràs
Soler
capellà
del Col·legi
de Sant Pau
Apòstol
de Tarragona
mossèn
Magí
Mejia
Cendra
capellà
del Col·legi
de la Mare
de Déu
de la Mercè
de Montblanc
Tots aquests
nomenaments
es faran efectius
abans de finalitzar
el mes de setembre
del 2010
més durant el qual
encara en sortiran
d'altres
i ho signa
Rosalia Gràs
Minguella
secretària
general
i cancel·lera
i a continuació
els oferim
el comentari
que sobre
la pregària
ens brinda
mossèn
Javier Roig
amb les mans
alçades
cap al senyor
el meu Déu
en les nostres
celebracions
estem acostumats
a veure
el mossèn
pregar
amb les mans
alçades
encara que potser
no sabem
ben bé
el per què
d'aquesta posició
els primers
cristians
devien trobar
tan expressió
el gest
el gest de pregar

i com a conseqüència
també
també de Jesús
i dels apòstols
els primers
així
per.
per exemple
Pau
convida
pregar
per tot arreu
i alçar
unes mans
pures
sense ires
ni discussions
El cristià no solament enlaire les mans, sinó que les estén,
doncs la seva ànima, com terra esgotada, té set de l'aigua viva de Déu,
de la seva ajuda, de la seva força, del seu perdó, de la seva pau.
I a Déu tot ho demana, a imatge i semblança d'un pobre,
que obre les mans per demanar l'ajuda de l'altre.
Estendre les mans esdevé també l'expressió d'una relació personal
plena de confiança de la criatura amb el seu creador, que li és pare estimat.
També aquest gest dona, en certa manera, una direcció a la pregària,
doncs els sembl les mans cap al cel, cap al lloc simbòlic de Déu.
Com veiem, el cos no hauria de ser mai autònom de l'ànima,
sobretot quan aquesta prega.
L'una i l'altra constitueixen una unitat perfecta.
prega tota la persona, cos i ànima.
També les mans alçades sovint anaven acompanyades dels braços en creu,
tot recordant a Jesús en la seva crucifixió.
Tal i com diu un autor antic, Nilden Zira,
és cosa profitosa de pregar amb les mans alçades en forma de creu.
D'aquesta manera, som beneïts per Déu
i al mateix temps beneïm els altres.
No podem aquí oblidar a Sant Fructuós,
el qual, moment abans de morir a l'amfiteatre de Tarragona,
va pregar amb els braços en creu.
I quan es van consumir els cordills,
amb què els havien lligat les mans,
fructuós,
pensant en el costum que tenia quan estava en pregària,
s'aginollar, ple d'alegria,
segur de la resurrecció
i estenent els braços en forma de la creu del Senyor,
pregava a Déu.
I anem a cloure el nostre programa d'avui
donant la benvinguda a Marissa Jiménez,
delegada diocesana de Pastoral de la Joventut,
que ens parlarà sobre el Camí de Sant Jaume,
que porta des de fa segles
milers de pelegrins a Santiago de Compostela.
Una cordial salutació des de la Delegació de Joventut
de l'Arquedisbat de Tarragona.
Avui us voldríem parlar del Camí de Santiago,
una experiència que segurament heu escoltat
a molts dels nostres companys de feina,
veïns, amics de la parròquia,
però realment,
quan diem que volem fer el Camí,
què és el que volem fer?
Doncs mireu,
és el recorregut que realitzen els peregrins
que van a Santiago de Compostela
per visitar la tomba de l'apòstol.
Vas devenir, a partir del segle IX,
una de les rutes de peregrinació
més importants d'Europa.
Peregrinatge,
per a aquells que hem fet alguna vegada un peregrinatge,
ben sabem que és molt diferent de fer un viatge.
Suposa una sortida d'alguna cosa interior,
trobar un camí,
trobar les pistes que ens indiquen aquest camí,
però també és la celebració d'un any sant,
aquest xacobeo que celebrem.
Sabeu que va ser un privilegi concedit
pel papa Alexandre III
ja l'any 1179.
S'otorgar a l'eslègia de Compostela
la gràcia del jubileu,
el perdó dels pecats als fidels.
I així, cada 25 de juliol,
dia del Sant,
quan coincideix en diumenge,
els fidels han de viatjar
en any sant a Compostela,
visitar la catedral,
resar una pregària
i rebre els sagraments
de la penitència i de la comunió.
De fet, els propers xacobeos
els tenim una mica lluny,
el 2021, el 2027
i el 2032.
Queda un bon tros de camí encara.
I és que d'aquí a Tarragona,
un bon grup de joves,
anem a fer aquest peregrinatge.
De fet, ja som més de 120
i això és una alegria
que com a eslègia
també volem compartir amb vosaltres.
I quin camí farem,
al grup de Tarragona?
Doncs anem amb tota l'organització
que es fa des del Secretariat Interviocessar
de Joves de Catalunya,
ja som més de 450,
i fem el camí portuguès.
Sortim des de Portugal,
des de València
i amb el lema
Cada dia,
Pellegrins cap a la llum,
ens proposem
fer les següents rutes.
Arribarem a València
el dia 1 d'agost
i ens posarem en camí.
Descobrirem les meravelloses
muralles que hi ha a València,
veurem Tui des del pont,
la catedral
i tindrem un enviament
des de la catedral de Tui
a tots els peregrins
que farem aquest recorregut.
La primera etapa
és des de Porriño a Redondela.
començarem una breu caminada,
no serà gaire,
i anirem coneixent
el pont de Sant Telmo,
el Concello de Porriño,
el Cruceiro del Camí,
és a dir,
tot allò que la naturalesa
i també els nostres avantpassats
han deixat petjada
en tot aquest camí
per arribar aquest dia
a la platja de Sant Simó.
La segona etapa
és el 3 d'agost.
La farem de Redondela
a Pontevedra
i aquí ja trobarem
alguna dificultat
al camí.
Pontevedra,
on la Verge
es va aparèixer a l'apòstol,
trobarem Santa Maria la Major,
el santuari
de la Verge Peregrina
i tota una ciutat
amb festes
que ens acollirà.
Allà
tindrem el testimoniatge
d'uns joves cristians
vinguts de Palestina
on segurament
ens ajudaran
a compartir
aquest camí
i aquest peregrinatge
que anem fent
com a cristians.
La tercera etapa,
el 4 d'agost,
la farem de Pontevedra
a Caldes de Rei.
Tot un goig
de la natura
on podrem disfrutar
d'aquesta ciutat
tan acollidora.
La quarta etapa
ens farà arribar
a Padrón
on la tradició
diu
que els apòstols
van arribar per mar
i van aparcar
la seva barca
a la ciutat.
De Padrón
la cinquena etapa
ens portarà ja
fins a Santiago.
Serà una etapa
una mica més dura
però amb Jesucrist
el gran pelegrí
per l'amor
arribarem de ben segur
a aquesta ciutat
que ens acollirà
i on l'apòstol
ens espera
per fer-li
la abraçada.
Portarem al cor
totes aquelles persones
que segurament
ens hauran demanat
una pregària
i també
participarem
de les activitats
preparades
per la preglinació
ja des de Santiago
de Compostela.
Com veieu
seran dies de compartir
dies de caminar junts
en Eslésia
i també dies
de fer present
aquesta Eslésia universal.
Preglinarem
del 31 de juliol
al 8 d'agost
i molts de nosaltres
hi serem presents.
També us demanem
una pregària
per tots aquests joves
que aniran en preglinació
la nostra
ja la teniu assegurada
davant del Sant Apòstol.
Una abraçada
i fins a reveure.
I això és tot per avui.
Després d'escoltar
la intervenció
de la Marisa Jiménez
delegada diossesana
de Pastoral
de la Joventut
que ens ha parlat
sobre el camí
de Sant Jaume
ens acomiadem
si Déu vol
fins al proper
diumenge
11 de juliol.
Fins aleshores
feliç setmana a tothom.
Fins aleshores