El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar, en aquest diumenge.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa,
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau, el control tècnic i Montse Sabater, el micròfon, els desitgem un feliç diumenge.
L'Arcabisbat de Tarragona
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Aquest any és inevitable relacionar la tradicional celebració al gener de l'Octavari per la Unitat dels Cristians
amb les notícies sobre l'acolliment prestat per l'Església Catòlica a sectors crítics de l'Església Anglicana.
Un observador superficial dels esdeveniments podria preguntar
Aquest és el tipus d'unitat dels cristians que vol l'Església Catòlica,
el que en termes d'economia podria anomenar-se una absorció?
De seguida intentaré explicar-vos què volem dir quan parlem de la unitat dels cristians.
Però abans em permetré respondre a la hipotètica qüestió anterior assenyalant
que aquí no s'ha produït una espècie d'absorció doctrinal ni una conquesta de voluntats,
sinó una obertura de les portes de l'Església Catòlica a persones que lliurement,
per motius de consciència, hi trucaven.
Prova del caràcter amistós que ha tingut la decisió de Benet XVI de promoure uns ordinariats personals
que acullin aquests conversos anglicans és la cordial entrevista posterior al Vaticà
de l'arquivisbe de Canterbury, màxima autoritat anglicana, amb el papa.
La doctrina ecumènica, un dels grans fruits del Consell Vaticà II,
ensenya que l'Església, instituïda per Cris sobre el fonament de Pere i els apòstols,
ha de ser una, i com ho repetia Joan XXIII,
el que ens uneix és molt més gran que no pas el que ens separi.
Qualsevol analista de la història reconeix que les dificultats per a recuperar la unitat perduda
després del primer mil·lenni obeeixen a raons històriques i sociològiques,
tan o més que no pas les doctrinals.
Aquesta és una afirmació de Joan Pau II, especialment clara pel que fa a l'Església ortodoxa.
A Tarragona, les relacions amb ministres i fidels d'aquesta Església,
implantades sobretot en l'est d'Europa, són excel·lents.
I amb les Esglésies derivades de la reforma hi ha també un respecte
que cada dia ha de fructificar en un major acostament i col·laboració.
Com arribarem a això?
A través del cor de Cris i del manament suprem de la caritat,
un amor que ha de començar a l'interior de l'Església catòlica mateixa.
és concebible que treballem per l'ecumenisme sense esforçar-nos abans
per a comprendre i estimar les diferents sensibilitats i carismes
que existeixen en el si de les nostres comunitats?
El nostre primer objectiu ha de ser la pròpia conversió i estimar amb obres i de debò.
El cardenal vietnamita, Lluyen Van Thuan, observava
quan s'entra en un convent, en un centre diocesà o a les nostres oficines,
ell treballava a la cúria, com va escriure això,
no sempre es troba aquest art que fa el cristianisme bonic i atractiu.
Es troben per contra cares tristes i avorrides a causa de la rutina de cada dia.
No dependrà també d'això la nostra manca de vocacions
i l'escassa incidència del nostre testimoniatge?
L'unitat de l'Església és un gran objectiu per a tots.
Només assolible amb la pregària i amb una actitud d'obertura als altres,
per allunyats que semblin, començant pels més propers.
Adéu-siau.
En el Palau de l'Arcabisbat de Tarragona
i en el decurs del primer esmorzar de premsa de l'any,
el passat dimarts, 12 de gener,
va tenir lloc la presentació a la premsa d'una edició històrica,
fet que honora la nostra arxidiòcesi
i que referma la seva condició de capdavantera
en estudis relatius als primers segles del cristianisme.
Es tracta de la traducció per primer cop al català
del llibre Demostració a Teòfil,
Evangeli i fets dels apòstols segon el Códix PESA,
de Lluc, realitzada pel doctor Josep Rius Camps
i la doctora Jenny Riedheimer-Dinger,
autors també de l'edició.
El Còdex PESA és un dels cinc més importants manuscrits grecs
del Nou Testament i el més interessant de tots
per les seves lectures peculiars.
Rep el nom de Theodor de PESA,
un amic i successor de Calví,
que va salvar el volum de ser cremat pels ogonots.
La presentació a la premsa va anar a càrrec
de mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
i del doctor Andreu Muñoz,
director del Museu Bíblic Tarraconense.
Els autors de la traducció i edició,
per diversos camins i amb enfocaments diferents,
havien arribat a conclusions similars
sobre el text de Lluc i fets,
tant pel que fa a la condició original del Còdex PESA
com el seu missatge teològic.
Eusací, un moment de la intervenció
de mossèn Joan Magí
a l'esmentada presentació a la premsa.
Bé, el llibre és aquest.
Veieu que és bastant gros cert.
I de què va aquest llibre?
El llibre es diu Demostració Ateòfil.
De què va això?
A veure, evidentment, és un llibre bíblic,
concretament hi ha el text del llibre
de l'Evangeli segons Sant Lluc
i el text del llibre dels fets dels apòstols,
que tots dos, tant l'Evangeli com el llibre dels fets,
tots dos han estat escrits pel mateix autor, Lluc.
I, però, si vosaltres agafeu una Bíblia actualment,
veureu que al Nou Testament hi trobarem els Evangelis,
que es fa d'una distinció.
És com si féssim una estanteria.
Evangelis, llibre dels fets, cartes, apocalipsis.
Evangelis, clar, doncs.
Hi havia un còdex, que és aquest,
que tenia l'obra junta.
I ara el que s'ha fet és això,
s'ha dit per primera vegada,
des d'aquests segles, el segon, per exemple,
s'ha dita per primera vegada en un sol volum
l'obra de Lluc.
O sigui, Evangeli i fets units en un sol volum.
Aleshores, aquest llibre,
hi ha els autors, doncs,
que ara en parlarem una mica,
li posen un títol.
I aquest títol li diuen
Demostració a Teòfio.
Aquesta és la primera vegada que s'ha dit conjuntament
i la primera edició que es fa
i és la primera traducció que existeix
d'aquest llibre sencer,
Evangeli i fets,
la primera traducció que es fa en català.
O sigui, la llengua catalana
és la primera que presenta
en traducció aquest text unit.
El dia següent, dimecres 13,
a dos quarts de vuit de la tarda
i a la sala d'actes del Museu Bíblic Tarraconense,
al carrer de les Coques número 1 de Tarragona,
el doctor Rius Camps i la doctora
Riet Heimerdinger
presentaren al públic el seu treball,
explicaren els resultats
de la seva investigació
i comentaren el seu llibre,
Demostració eteòfil
amb el text grec de Lluc i fets
del Còdex Betha
i la seva traducció al català
feta per primera vegada.
Comencem la nostra agenda
de previsió d'actes per a la setmana
recordant que l'exposició commemorativa
al Museu Bíblic Tarraconense
dels 20 anys de la representació
de la passió de Sant Fructuós
romandrà oberta fins al 21 de gener.
Els horaris són dimarts i dijous
de les 6 de la tarda
a dos quarts de nou del vespre.
També cal recordar que demà dilluns,
18 de gener,
comença l'octavari de pregària
per la unitat dels cristians.
Amb aquest motiu,
el proper 20 de gener, dimecres,
a les 8 del vespre,
el senyor arquebisbe presidirà
un acte comènic a l'església
de Sant Antoni de Pàdua,
a la Rambla Nova 105 de Tarragona.
Aquesta convocatòria forma part
de l'octavari de pregària
per la unitat dels cristians,
impulsada pel Consell Pontifici
per la promoció de la unitat dels cristians
que actualment presideix
el cardenal alemany Walter Kasper.
El tema de l'octavari d'enguany,
que es farà del 18 al 25 d'aquest mes,
és
vosaltres sou testimonis
de totes aquestes coses.
Aquest diumenge,
les lectures de la missa dominical
són les corresponents
del segon diumenge de durant l'any.
Eus a sí el passatge
de l'Evangeli d'avui
en la sanificació de l'Associació Bíblica de Catalunya,
seguida pel comentari del seu president,
mossèn Joan Magí.
El tercer dia
es van celebrar
unes noces a Canà de Galilea.
Hi havia la mare de Jesús.
També hi fou convidar Jesús
juntament amb els seus deixebles.
Quan el vi s'acabava,
la mare de Jesús li diu
No tenen vi.
Jesús li respon
Dona,
i jo què hi tinc a veure?
Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare
diu als servidors
Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà
sis piques de pedra
destinades a les pràctiques
de purificació usuals
entre els jueus.
Tenien una cabuda
d'uns cent litres cada una.
Els diu Jesús
Ompliu d'aigua
aquestes piques.
Ells
les ompliren fins dalt.
Llavors els digué
Ara
traieu-ne
i porteu-ne
al cap de servei.
Ells
l'importaren.
Al cap de servei
tastar aquella aigua
convertida en vi.
Ell no sabia
d'on venia,
però els servidors
sí que ho sabien,
perquè ells mateixos
l'havien treta.
Al cap de servei,
doncs,
crida el Nubi
i li diu
Tothom serveix
primer els millors vins
i quan els convidats
han begut molt
serveix els més ordinaris.
però tu has guardat
fins ara
el vi millor.
Així va començar
Jesús
els seus senyals
prodigiosos
a Canà de Galilea.
Així manifestar
la seva glòria
i els seus deixebles
van creure en ell.
Després d'això
va baixar
a Cafarnaum
amb la seva mare,
els seus germans
i els seus deixebles.
Però tan sols
s'hi quedaran
en uns quants dies.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures dominicals
a càrrec
de mossèn Joan Magí.
El dia 17 de gener
és el diumenge
segon després
el dels anomenats
durant l'any.
Diumenge
segon
durant l'any.
A Poderim
Tatoleissi
Nosaltres som
l'esposa del Senyor.
Què dius ara?
Doncs sí.
Diu el profeta
Per amor de Sion
no vull callar.
Els pobles
veuran el teu benestar.
Et donaran un nom
que el Senyor mateix
designarà.
Seràs una corona magnífica
a les mans del Senyor.
Et diran
malestimo.
O sigui,
el nom nostre
ve de Déu
i ens diem
malestimo.
i de fet és així.
A veure,
amb l'amor de Déu
com es manifesta.
Anem per un altre camí.
Nosaltres
com sabem
que ens estimen?
Mireu,
abans,
abans
de ser conscients
del que vol dir estimar
ja érem estimats.
Sí,
els nostres pares
ens han concebut
doncs
perquè s'estimen
i el fruit
d'aquesta estimació
som nosaltres.
Això,
sempre que les coses
es facin,
amb la netedat
que Déu
ens ajuda
perquè es facin.
Llavors,
doncs,
els pares
no l'han inventat
l'estimació.
Els pares
l'han rebut de Déu
com nosaltres
la rebem de Déu
a través
dels pares.
Doncs,
aquest és el nostre nom,
estimats
de Déu.
I diu,
el teu Déu
s'alegrarà
de tenir-te
com el núvi
s'alegra
de tenir
la núvia.
Per tant,
més amor?
Doncs com,
quin és l'amor
que més clar
es manifesta?
És l'amor
de les persones,
no?
I sobretot
en l'amor
dels esposos.
Doncs,
així Déu
ens vol fer entendre
a través del profeta
Isaías
fins on t'arriba
aquest amor.
Doncs diu,
com el núvi
s'alegra
de tenir
la núvia
i si s'alegrarà
Déu
de tenir-nos
a nosaltres.
Ben nets.
I clar,
aleshores,
tot això vol dir
tota una sèrie
de dons
i Sant Pau
ens ho recorda.
Diu que
els dons
són diversos.
El Senyor
és un de sol
i els serveis
que hem de fer
doncs també
són diversos.
Però,
el qui
ens diu
que ho fem
és un de sol.
I aleshores,
diu,
les manifestacions
de l'esperit
que rem
cadascú
són
en bé
de tots.
En bé
de tots.
Aviam,
per què són
en bé
de tots?
Doncs,
perquè jo
necessito,
els altres,
necessito
completar
la presència
de Déu.
Necessito
completar
aquesta experiència
d'estimació.
Doncs,
si jo
les dono,
faig possible
que els altres
també
me les donin
i això
vol dir
comunió.
I aleshores,
això és alegria.
I per això
l'Evangeli
ens parla
de les noces
de Canà.
No?
I diu,
hi havia la mare
de Jesús
com a convidada
i Jesús
també amb els seus
deixebles.
Això ja diu
alguna cosa.
Però llavors,
la mare
se'n dona
compte,
diu,
no tenen
vi.
I aleshores,
Jesús vol dir,
aviams si ho
entenen,
aquests,
la relació
que hi ha
entre tu i jo.
Perquè fins que no
arribi,
doncs,
l'expressió
màxima
de l'amor
a la creu,
no entendran
aquesta fe
que tu tens
amb mi.
I per això
diu,
què hi ha
entre tu i jo?
i Maria
respon,
li diu
als que servien
la taula,
diu,
feu tot el que
ell us digui,
ves que hi ha
entre tu i jo.
Doncs que sé
que tu
ho pots
solucionar tot
i si fem allò
que tu dius,
que ets la paraula
de Déu,
doncs les coses
funcionen.
El passat 7 de gener
va tenir lloc
a Caixa Fòrum
de Tarragona
una conferència
sobre art solidari
organitzada
per l'artista
pintor
Josep Lluís
Méndez Pómez,
conegut
artísticament
com Mempo.
A l'esmentat
acte,
el qual hi va
assistir molt
de públic
i van intervenir,
a més del
mencionat artista,
la senyora
Maria del Carme
Crespo,
consellera de Cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona,
la senyora
Gemma Massagué,
tècnica de Cultura
de l'Ajuntament
de Cambrils
i mossèn Jordi
Figueres,
vicari
episcopal
de Tarragona.
Va ser un acte
que es va moure
al voltant
de les obres
que havia donat
l'artista
per a finançar
un projecte
contra la fam
en el Tercer Món.
La intervenció
de Mempo,
centrada en les
impactants
imatges sobre la fam,
va palesar
la injustícia
que plana
sobre el nostre món
i el poc
que costaria
posar remei
a un flegell
que causa
milers de morts
cada dia.
Abans,
la seva intervenció
havia anat
precedida
d'una dissertació
de mossèn Jordi
Figueres,
que va reflexionar
sobre els vincles
entre art
i solidaritat
cristiana.
Eus a sí
l'opinió
sobre l'acte
de la senyora
Maria del Carme
Crespo,
consellera de Cultura
de l'Ajuntament
de Tarragona,
a la que
atensàrem
els nostres micròfons
en acabar
la manifestació
cultural
i solidària.
La veritat
és que jo m'he quedat
sense paraules
perquè no vaig tenir
ocasió
fa uns mesos
d'anar a Cambrils
i ara l'he vist
aquí
amb aquest vídeo,
penso com sigui
anar-la a veure
perquè realment
s'ho mereix.
Val la pena
i la veritat
és que l'esforç
de l'artista
per a més a més
crear
i crear
solidari
perquè
la veritat
és que
reflecteix
aquests quadres
reflecteixen
jo crec que una veritat
que tots sabem
que hi és
que tots ho sabem
que gràcies
als artistes
i a d'altra gent
que no són artistes
que ens recorden
tot sovint
que això existeix
nosaltres podem
anar
fent
alguna cosa
crec jo
jo crec que tant
de les institucions
com no cal
de les institucions
sols
sinó de les persones
cadascú de nosaltres
podem fer
i la solidaritat
doncs comença
per això
no?
per la
individual
però
i després
d'una manera col·lectiva
però l'artista
que a més a més
ofereix la seva obra
perquè no deixa de ser
la seva obra
que és un treball
propi
per fer això
doncs em mereix
la veritat
tots els respectes
i com ell mateix
ha dit
doncs animo
a d'altres artistes
de la nostra ciutat
a
bé
a emular-lo
perquè no
jo crec que lo bo
s'ha de copiar sempre
l'associació cultural
Sant Fructuós
ens fa arribar
a una nota
mitjançant la qual
convida tothom
fraternalment
a la tradicional
pregària
i acte memorial
en honor dels protomàrtirs
de l'Església de Tarragona
Sant Fructuós Bisbe
i Sant Aguri
i Sant Eulogi
d'Iacas
com és habitual
l'acte tindrà lloc
el dijous vinent
dia 21 de gener
festivitat dels màrtirs
a l'amfiteatre de Tarragona
a les 10 del matí
amb el res de l'audes
i la lectura
de les actes
del martiri
presidirà l'acte
el nostre arcabisbe
Monsenyor Jaume Pujol Balcells
Ens preguen
que els amics i amigues
oïdors d'aquesta nota
facin córrer
aquesta invitació
Aquest mateix dijous
21 de gener
la solemnitat
dels màrtirs
Sant Fructuós
Bisbe
i Sant Auguri
i Sant Eulogi
d'Iacas
culminarà a la catedral
a les 8 del vespre
amb la celebració
de l'Eucaristia
presidida
pel senyor arcabisbe
i ja que parlem
de Sant Fructuós
podríem escoltar
la peça
més abrandats
introït de la solemnitat
dels sants màrtirs
es tracta
d'un cor
a 4 veus mixtes
orquestra i orga
obra de
mossèn Miquel Barberà
escoltem-lo
en la interpretació
del cor
i orquestra
dels amics
de la catedral
amb mossèn Joan Magí
com a solista
tots
sota la direcció
del mateix
mossèn Miquel Barberà
on
es
es
es
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'hospital!
El segon projecte!
Fins demà!
I fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i l'orfenat d'Apartago.
Els 72 nens acollits en aquest centre
són considerats bruixots,
posseïts d'un esperit del mal,
i si no fossin acollits, moririen assassinats.
Les religioses de la Congressió de Germanes de Sant Agustí
que tenen el seu càrrec a aquest centre
ofereixen als infants l'oportunitat de créixer
en un món sense pors.
També a Partago s'ajuda a aquestes mateixes religioses
a fer que puguin alimentar i donar assistència mèdica
a 80 nenes de la llar dita Casa dels Àngels.
En aquesta mateixa llar
s'atenen noies que s'han pogut alliberar
d'un matrimoni prematur,
donant-los una formació manual i espiritual.
Així, gràcies a aquesta ajuda,
s'ha pogut comprar una màquina de cosir
per a les classes d'economia domèstica.
Encara, les filles de la Caritat del Estat Cor de Jesús,
a Guaunga,
han pogut rehabilitar les cuines i les aules
del centre La Providència,
doncs les darreres pluges les havien malmès.
També han pogut comprar una màquina per brodar
i destinar part del fons a alimentació i medecines
per a altres 37 nenes que atenyen.
La diòcesi d'en Jougou, a Benin,
és molt propera de la frontera amb Togo
i es va regir el 1995.
És, doncs, una diòcesi jove
i necessitada de moltes ajudes,
amb 350.000 habitants.
I solament és un 5,4% de catòlics.
La presència de l'Església
es manifesta sobretot
a través de les seves obres de caritat,
en una zona subdesenvolupada
i depenent d'una agricultura de subsistència.
Adéu-siau.
El proper diumenge, 24 de gener,
passarà a la història per diverses raons.
Així, aquest diumenge vinent,
24 de gener, a la ciutat de Valls
i a dos quarts de dotze del migdia,
inici de l'any jubilar de la Mare de Déu de la Candela,
concedit especialment pel papa Benet XVI,
sota la presidència del senyor arquebisbe de Tarragona,
legat del Sant Pare per a l'ocasió.
Els actes d'aquest any jubilar
començaran amb una processó
des de la parròquia de la Mare de Déu del Lledó,
a la que seguirà la lectura del decret pontifici
concedint aquest any jubilar.
Després hi haurà obertura de la porta de Sant Joan
i la celebració de l'Eucaristia,
al final de la qual el senyor arquebisbe,
per encàrrec especial del papa,
impartirà la benedicció apostòlica a tots els fidels.
I les celebracions inolvidables
del proper diumenge, 24 de gener,
tindran el seu simal
quan a les 5 de la tarda
la Catedral de Tarragona
tornarà a ser l'esplèndit àmbit
de dues noves ordenacions presbiterals.
En aquesta ocasió,
Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat,
conferirà el sacrament de l'Orde Sacerdotal
als diaques
mossèn Joan Maria Ferrer Calvo
i mossèn Antonio Rosario Juvé.
I això ha estat per avui.
Res més.
Fins el proper diumenge, si Déu vol,
i feliç setmana a tothom.
Fins el proper diumenge, si Déu vol,
A Hulk hí se donà,
Fins el proper diumenge,
Fins l'arguhim.
Fins demà!