El programa número 333, 333,
de Habaneras, desde El Balcón, desde Tarragona, Radio.
Gràcies!
Sota el cel blau, al xegant canió,
Seguint un pas de la manera,
Cantarem germans aquesta cançó.
Del Pai Espí fins la Salanca,
Del Fedollera fins a dalt del Campsí,
A l'ombrada i al sol mirem-ho,
Al fons de les calanques,
Tantes veles peionant,
Rient de garbent,
Quan, del conflit a la Cerdanya,
Arribaran les neus de blanc cotó,
Seguirem la llum de quatre bares catalanes,
La se nie le dau Russeju.
A l'ombrada i al soli nostre vida,
A l'ombrada i al soli nostre vida,
Paranís blau,
Que han escullits el Déu,
De sorra fina,
Tota clarina,
O de la penja,
Que tanten mils veu,
A l'ombrada i al sol mirem-ho,
Del Fedollera fins a dalt del Campsí,
A l'ombrada i al sol mirem-ho,
Al fons de les calanques,
Tantes veles peionant,
Rient de garbent,
Quan, del conflit a la Cerdanya,
Arribaran les neus de blanc cotó,
Seguirem la llum de quatre bares catalanes,
La se nie le dau Russeju.
Seguirem la llum de quatre bares catalanes,
La se nie le dau Russeju.
Russeju.
El grup de Perpiñà,
Jotja, de mar i la gravació en directe,
I l'habanera,
Habanera, del Rosselló.
Al mateix dia,
la festa major de l'Hospital de l'Infant,
aquest agost passat,
també en directe,
el grup Benfort,
de l'Hospital de l'Infant,
amb aquesta habanera de Glòria Cruz i Càstor Pérez.
Temps perdut.
A la hora de la mar
he tornat a poc a poc
per seguir el crit del temps,
que se'n porta el meu record,
un record ple de cançons,
de perfums i fred d'amor,
d'un amor potser perdut
a les aigües del meu por.
Sub-insomniu,
que tornes al meu costat,
que m'agafes les mans i les omples,
d'immensitat, d'immensitat.
d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquí el nostre,
ni les sorres s'esborren el teu pas.
sols ens queda un grafa d'enyorança,
i el teu mirar, i el teu mirar.
i el teu mirar, i el teu mirar.
Les jonades van portant sensacions de mil colors,
i amanyada en el meu cant,
barrejant notes i plor.
Les jonades van portant sensacions de mil colors,
que amanyada en el meu cant,
barrejant notes i plor.
És un camp fruit del passat,
que ha endinsat en el meu cor,
és borrell desdibuixat de les sombres del teu cos.
Sub-insomniu,
que tornes al meu costat,
que m'agafes les mans i les omples,
d'immensitat, d'immensitat.
Ara l'aire ja no és aquest nostre,
ni les sorres s'esborren el teu pas.
sols ens queda un grafa d'enyorança,
i el teu mirar, i el teu mirar.
Sub-insomniu,
que tornes al meu costat,
que m'agafes les mans i les omples,
d'immensitat,
d'immensitat.
I ara s'arriba una versió, acorde i percussió,
del tango habanera, yucali.
Altíssima
Alansá
Iemlent
bin
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!