Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La seducció consisteix en dir, el que el cor permet sentir, amb una paraula enamorada.
El silenci és més bonic, és aquell que no es sent i ennudeix amb la paraula.
Fins la una de la matinada som aquí, a l'estudi més sensible de Tarragona Ràdio.
Perquè les paraules ni la música no marxen, segueixen al cel, fent vigília dels teus somnis.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una de la nit.
Fins la una.
Fins la una de la nit.
Fins la una.
Fins la una.
Fins la una.
.
Fins la una.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
l
Amb prou feines recordo els ulls.
Eren, em penso, blaus, d'un blau fosc de safir.
O potser eren violetes, d'una violeta feta de nit.
Dibuixa'm, un breu instant a les parpelles.
Del que ara sents, del que tu ets.
Per poder-te saber molt a prop meu,
grava'm afoblent un ves entre l'ànima i la pell.
Pinta'm un sospir de vida
mentre em mires dolçament
amb omides pinzellades
del color d'un cel violeta.
Amb un pulsint dels teus somnis,
amb els llavis ben calents,
deixeix-me espurnes de llum
i l'empremta d'un pas ferm.
Vola i aterra quan vulguis.
No vull la clau dels teus secrets.
M'agraden els teus enigmes,
els que neixen transparents.
Vull tenir-te
a dins i a fora.
No pretenc que siguis meva.
Dóna'm llocs per explorar
espais llunyans i propers.
entre l'ombra
entre l'ombra d'un sospir
deixa'm un mistèri encès.
Vull saber dels teus enigmes.
els més violetes,
els més íntims,
els que més t'amagues cada dia.
Els vull saber aquesta nit.
Per què no li dius
a la nit violeta?
all along
staring on
watching
her life go by
When her
days are gray
and her nights
are black
Different shades
of mundane
And the one-eyed
furry toy
that lies upon the bed
Has often heard her cry
And heard her whisper out a name
Long forgiven
But not forgotten
You're forgiven, not forgotten
You're forgiven, not forgotten
You're forgiven, not forgotten
You're not forgotten
A bleeding heart torn apart
Left on an icy grave
In the room where they once lay
Face to face
And nothing could get in the way
But now the memories of a man
Are haunting her days
And the craving never fades
She's still dreaming of a man
Long forgiven
But not forgotten
You're forgiven, not forgotten
You're forgiven, not forgotten
You're forgiven, not forgotten
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No has sentit batre les ales d'un àngel molt a prop temps?
És la nit violeta que et parla molt suaument a cau d'orella.
No, you're not forgotten.
Fins demà!
M'agradaria saber el que et passa.
M'agradaria saber el que et passa pel cap quan em gires la vista cap al no-res.
Què sents quan fa temps que no em parles ni amb els ulls?
què vols aconseguir dient-me un silenci?
i vols saber com em sento.
Passa que quan em gires la vista cap al no-res.
aconsegueixo, ja que llavors tu no em veus.
sento fred quan no em parles ni amb els ulls.
aconsegueixo buïdor quan em dius aquest silenci.
però jo continuaré mirant-te per si de cas no em gires la vista.
Continuaré parlant-te fins i tot amb els ulls.
Continuaré buscant alguna cosa que trenqui el teu silenci.
i jo no penso que allà per si m'escoltes un moment i sents t'estimo.
No em tanquis en el teu silenci, no t'amaguis en la teva foscor,
que jo no sé el camí per tornar a casa.
Vols una cançó?
Sé que em sents,
encara que facis veure que no.
vols una cançó?
Vols una cançó?
En algun moment
sentiràs aquesta paraula.
T'estimo.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quan no em pots fer un petó, quan no em vaig a casa.
Et trobo a faltar per les nits, quan ja no tens de què parlar-me.
Et trobo a faltar quan estem junts i quan ets tan lluny
i t'estimo quan macarones per sota la taula sense que ningú se n'adoni
i t'estimo quan em mires i em parles amb els ulls
i t'estimo quan estem sols en algun raconet del món sense pressions
i t'estimo cada dia i cada nit amb tu i sense mi
i t'estimo mentre et parlo des de Tarragona Ràdio
i sumiu que ningú, ningú ens observa i sumiu que ets tot per mi.
Sumiu que enveses, en pla dia, davant de la por
i sumiu que deixem de sortir
i l'endemà hi tornem
i sumiu el desig
en qualsevol llit
i sumiu que ara ets amb mi.
t'estimo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara de sobte
dius que l'estimes
jures que fins ara
no sabies
el que eres tan enamorada
Tu
que no havies desitjat mai a ningú
poc et pensaves
que canviaries tan de pressa
si és que realment has canviat
Sempre
havies venut al teu cos
per oferir-lo al llit
però no saps per què
aquesta nit
series capaç de donar allò que tens de bo
tot el que tens més pur
més sincer i apassionat
series capaç de donar la teva ànima
Li dius que mai una dona
no havia estimat tant
com si tu sabessis
res de l'amor
que es dona sense demanar res a canvi
Sembla com si volguessis esborrar
tots els fillets revergats
que et deixaven damunt la calaixera
i que tu desaves a la bossa
jures i perjures
que ara estàs enamorada
que és tanta l'ardor
del teu pit
que gairebé no pots ni parlar
i amb dues llàgrimes
que et llisca en galdes avall
dius
que ara ja saps
el que és plorar d'amor
però ell s'ha girat
i des de la porta estan
només
només et diu una paraula
adeu
Sents com bufa el vent
veus caure el sol
sobre un mar que et canta
s'encés
del fons del teu cor
un vers que era mort
per uns llavis de dona
però ja estàs cansat
d'anar arrossegant
aquesta veritat
Mira aquest mar
Mira aquest cel
Busca i entres
l'alent
que et recordi els seus ulls
Mira pels carrers
Mira la gent
Busca i entres
un gest
que et recordi el seu nom
Sents com demana el teu cos
un frec xoc d'amor
la seva presència
El món
El món se t'adorn per moments
Recordes un temps
La veu del batec valent
Però ja estàs cansat
la jove del teu cant
Problema d'amor
Em kgs això
La veus que et porti els seus ulls
Mira pels carrers, mira la gent, busca i entre ells un gest que recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom, mira aquest mar, mira aquest cel.
Busca i entre ells l'aleg, recordi els seus ulls.
Mira pels carrers, mira la gent, busca i entre ells un gest que recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom, que et recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Que et recordi el seu nom.
Mira pels carrers, mira el seu nom.
I cada cançó és com una flor nocturna que s'obre només per tu.
Cada cançó és com aquella veu tan suau que et diu aquelles paraules que t'embriaguen.
En aquesta hora ja només hi ha un remei per als cors enfebrits.
Deixar-se'n dur per l'ànima de la nit violeta de Tarragona Radio.
Ser melancòlic, de mirada emboirada i pensament fugisser.
I ara passeges absent pel carrer, immers en el teu ritme interior, creant amb passió i harmonia la meravellosa melodia que et farà somiar de nou.
Ets llunàtic de mena i captivador com cap d'altre.
Sense contradicció, sembles perdre la inspiració.
I algú voldria parlar amb tu i se sent petita, envoltada per la teva aura i el teu misticisme.
Acompanyat del teu instrument, compons melodies agraïdes que et fan densar el vent.
Mentre ella observa extasiada com fregues amb emoció continguda les cordes fragis del teu violí.
Dibuixant notes violetes, ella desitjaria poder-se convertir durant un breu moment en l'arquet del teu violí.
Per sentir les corbes vibrant sota seu i notar la teva mà prodigiosa acompanyant en fermesa tot guiant el seu camí.
Per què ara és ella que pensa en tu i ho ha dit a la nit violeta amb aquesta melodia?
Si la poguessis tornar a estimar de nou.
No hi ha prou cançons al món per dir aquesta veritat.
Si la poguessis estimar de nou.
Si la poguessis estimar de nou.
Si la poguessis estimar de nou.
In a spaceship over the mountains, chasing rainbows in the setting sun,
Leaving heart and home for the city of angels, I feel my life is undone.
There are pathways winding below me.
In pleasure, I've gone where they go.
In their quiet stillness, I can hear symphonies, the loveliest music I know.
How can I leave you again?
How can I leave you again?
I must be clear out of my mind.
Lost in a storm, I've gone blind.
Oh, how can I leave you again?
Oh, it's been a long time since I've listened.
Still longer since I've walked with you.
For the first time I know what I'm missing.
Some answers are no longer true.
So I question the course that I follow.
I'm doubtful, deep in despair.
My heart is filled with impossible notions.
Can it be you no longer care?
Still I ride on the wings of a high wind,
Blowing steady and strong behind me.
As the clouds surrender, my fate is for certain.
I'm a sailor who runs to the sea.
But how can I leave you again?
I must be clear out of my mind.
Lost in a storm, I've gone blind.
Oh, how can I leave you again?
How can I leave you again?
I must be clear out of my mind.
I'm lost in a storm, I've gone blind.
Oh, how can I leave you again?
I must be clear out of my mind.
In quina pau ens acompanyen algunes músiques?
Què en traurem d'encalmar aquest temps?
Quants secrets podem descobrir aquesta nit violeta?
El destí s'escampa a través de les zones.
I tu i jo ens miren com si això fos un mirall.
i jo ens miren com si això fos un mirall.
Digue'm que és el que crida a ton cor.
Et sent sola, sota aquesta túnica negra que et cobreix.
I no et deixa veure ni les teves veritats.
No és tristesa, ni amor, ni odi, ni rebuig el que crida al teu cor.
És una senzilla melanconia innocent que no vol fer mal a ningú, només a tu.
I com si en el teu cap no tinguessis prou dolors i pes,
el teu cor crida més fort cada vegada que gosa recordar-se d'aquell passat.
El vostre, un passat d'un temps llunyà que sembla veritablement relativament a prop.
i el teu cor crida que no el vols, no el vols amb ell.
Només necessites aquesta melangia, aquesta melanconia que ha de continuar.
ara, que ja no us queda res més, ni una mirada, ni tan sols una paraula.
Només tens la melangia, no és tristesa, ni amor, ni odi, ni rebuig el que crida al teu cor.
És senzillament melangia, la que sents cada nit del diumenge a l'escoltar la nit violeta.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
A'n oeddu'n ar y fri gynos o'an.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


In love
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

In life
Fins demà!
Fins demà!
In you
In me
In me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
In me
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En l'indicència
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moslem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És quan de sobte més temo pel nostre amor
i m'espervera pensar com tot el foc
esdevé irremediablement cendre
l'anulació de vida d'aixalla de record
ara que sembla que res no hagi de morir mai
tot es confon amb una llum violeta
Well, you and your friend come around
You and your friend gonna get on down
Well, you and your friend come around
Oh, you and your friend gonna let me down
And yet you talk to one another
I'm a hungry man
Let me know one way or the other
So I can make my plans
When you and your friend come around
When you and your friend gonna get on down
Well, you and your friend gonna get on down
Well, you and your friend gonna get on down
Get on down
I relive this situation
Still see it in my mind
You've got my imagination
Working all the time
Working all the time
Baby, baby
Baby, baby
This is a crchan
I feel like purporting
I can't record
I'm a little girl
I've been smiling
I can USA
You have ido
English
Head
Roy
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Floriran lilàs i violers mentre durin les estrelles
i com qui guarda un tresor
guardaràs les paraules i les cançons de la nit violeta.
Mitja nit.
Ja passa un minut.
Et poses al llit intentant anar a dormir.
Però aquesta és una de les nits en les que per alguna raó que no pots explicar em sents a prop.
t'estic parlant com cada diumenge en directe des de Tarragona Ràdio.
i al cap d'una estona de pensar ja ets el límit de la consciència
i comences...
a sentir-me a sentir-me més a prop.
fins i tot arriba el punt en què et sembla que sóc al teu costat.
el meu baler el teu clatell.
I sents com les meves mans envolten el teu cos.
i et sents segura i deixes anar la ment, deixes anar la ment.
i comencem a parlar
amb paraules dolces
que et transporten a un altre lloc
on tot és diferent.
No t'has d'amagar
i pots mirar sense pors
i això t'agrada.
T'agrada
poder-me mirar descaradament
sense embuts
i tu em parles amb aquests llavis de mel
que a mi tant m'agrada petonejar
i a la vegada
jo et miro les mans
mans suaus
i joveneres
les mans del meu deliri
i no puc deixar de sentir
la teva pell
quan les meves mans
recorren tot el teu cos.
Tinc el tacte de la teva pell
gravat dins meu
i per més temps que passi
penso que mai
puc deixar de sentir-ho.
així va passant la nit
entre carícies
entre les meves carícies
fins que et quedes adormida
però arriba el matí i et despertes
i tens la necessitat de deixar de banda
aquests pensaments
perquè ets realista.
I aquesta realitat
tornarà
una altra nit del diumenge
quan escoltis la Violeta.
de l'aventure
de l'aventure
de l'aventure
de l'aventure
i never stick around
quite long enough
to make it
i apologize
once again
i'm not in love
i'm not in love
i'm not in love
i'm not in love
but it's not as if
i mind that your heart
ain't exactly breaking
it's just a thought
only a thought
if my life
is for rent
and i don't
learn to buy
well i deserve
nothing more
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són petons d'infinit, llepades d'univers que forgen amb les mans dels déus sentiments violetes.
Jo, molts dins teu, i tu, molt dins meu, i tots dos molen dins, amb aquesta cançó irrepetible.
Són notes d'un pentagrama que estem a punt d'explotar amb tantes gotes, tantes gotes de vida compartida.
Són notes d'un pentagrama que estem a punt d'infinit.
Són notes d'infinit.

Són notes d'un pentagrama que estem a punt d'infinit.
Són notes d'un pentagrama que estem a punt d'infinit.
Són notes d'infinit.


Són notes d'infinit.



d'infinit.
tu, sempre acuérdate de lo que un dia jo escribí, pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso.
la nit violeta a Tarragona Radio.
ibuksanti.
ibuksanti.
pot sentir,
pot sentir,
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
dreamui
ibuksanti.
ibuksanti.
comupost habitual.
ibuksanti.
comavi per espais.
ibuksdame
ibuksanti.
ibuksanti.
ibuksanti.
l�만uri y Guadarr Rosa.
ibuksanti.
si강
ibuqазд roaring.
ibuks competitora
ibuksanti.
ibu Ðdia moderate.
ibuksanti.
ibuksanti.
sempre, marcant-me tan certament com un vest violeta.
És una mena de joc de mans el que fa que cada dia senti més fresc el meu cos.
Quin és aquest truc que fa, encara que les teves mans hagin viatjat per aquesta franja de cos
tantes vegades abans, aquest camí que va de l'espatlla, resseguint de l'espinada fins als peus,
que fa que cada vegada et sembli un territori inexplorat.
Segurament que els teus dits deuen sentir les empremtes de totes aquestes passions d'abans,
tal com ara desperten sentiments tan forts en tu, jo obro la boca per dir-t'ho,
aquí, al teu costat, despullat, però els teus dits em prenen fort i en el múscul perdo tota la voluntat.
Potsant-te.
Potsant-te.
Potsant-te.
Potsant-te.
Potsant-te.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Potsant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Per primera vegada t'he sentit a la meva vora. Ets tu, nit violeta que amb els llevis em fas carícies a l'orella?
A vegades et vull, a vegades t'estimo, altres no obstant, intento oblidar-te, més no puc allunyar-me de tu, i no ho aconsegueixo posar fi a aquest idili, i és la meva mort.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El que jo sento per tu, imitant sols el càndol d'un rossinyol,
és capaç de trencar el terme en canteri que els teus ulls han clavat en el meu cor.
A vegades et vull, a vegades t'estimo,
altres, per Déu que no ho entenc,
aquesta sobredosi a tant d'amor
em fa perdre la raó fins a enbogir i negar-me de tu.
Jo i ningú, amagats i diminuts,
fent volar coloms a fons perdut,
a globs de vermut.
Jo i ningú,
desvetllats com de costum,
resistim la nit i els seus ensurts,
sense encendre llum.
Esquinçats per tots els anys de conviure plegats,
pactem instants de calma i són dolços,
però és un minut
i tornem al joc que duc
d'oblidar els instants de plenitud
en un pols absurd.
Jo i ningú,
dissenyats per viure junts,
Un dia d'aquests farem les paus,
sempre jo i ningú.
Un dia d'aquests farem les paus,
sempre jo i ningú.
Et farem un llarg petó
amb gust de vidols,
un llarg petó de paraules i música
com mai ningú t'ha fet a la vida.
Deixa't besar per la nit violeta.
Un llarg petó de paraules i música
Correràs per la pista cap a ella,
us abraçareu
i fareu l'amor
als lavabos d'aquell bar,
fred com l'aire glaçat de l'hivern.
A fora,
el vent aixecarà la pols del desert
i t'adonaràs
que ja ets on anaves.
Travessareu la ciutat de nit
amb la jaqueta de cuiru
i la moto a tot gas.
Pujareu per la carretera de l'infern
fins a dalt de tot
i parareu
a veure cervesa negra
en aquell bar d'entronat.
no sé si arribareu a un lloc,
però tampoc us preocupa
trobar sentit aquesta història.
i si ella no t'espera,
deixa-la estar.
Deixa-la que es llanci amb paracaigudes
fins a l'oasi més verd,
perquè el desert
ja no tindrà sentit
i potser també perquè
no és la persona que busques.
I algú segueix
per aquesta carretera
violeta.
llueve i està mojana
la carretera
que largo és el camíno
que larga espera
quilòmetros pasando
pensando en ella
que noche que silenci
si ella supiera
que estoy corriendo
que estoy corriendo
pensando en ella
las luces de los coches
que van pasando
el ruido de camiones
acelerando
no hay gente por la calle
y está lloviendo
los pueblos del camino
ya están durmiendo
y yo corriendo
y yo corriendo
pensando en ella
y yo corriendo
pensando en ella
y yo corriendo
pensando en ella
y sigo en la carretera
buscándote
al final del camino
te encontraré
los bares
a estas horas
me están cerrando
hoteles de marejas
siempre esperando
un tren
un tren me cruza
un tren me cruza
el paso
es largo y lento
me comen
la cabeza
los pensamientos
pensando en ella
pensando en ella
pensando en ella
pensando en ella
mi duda aumenta
me salgo de una curva
sin darme cuenta
la aguja marca
140
sigo en la carretera
buscándote
al final del camino
te encontraré
aceleré
llueve
llueve
está mojada
la carretera
y yo sintiendo
sedes
pensando en ella
perdido
entre la duda
y la neblina
estoy quedando
solo
sin gasolina
llueve
llueve
está mojada
la carretera
llueve
llueve
llueve
y está mojada
de sus ojetas
de sus ojetas
llueve
llueve
y está
la carretera
no sé
no sé
no sé
si está
con otra
si yo supiera
llueve
llueve
y está
mojada
la carretera
llueve
llueve
llueve
llueve
llueve
llueve
captures
llueve
llueve
appos
llueve
llueve
llueve
llueve
llueve
llueve
or
llueve
llueve
Allibero la meva ànima perduda
que, entre braços parentes, m'atencen a cadenes forjades per sospirs,
sospirs d'amor del teu cos.
I deixo caure cadascun dels meus vels per l'asfici del meu cor, plens de llàgrimes i de sentiments,
enclejats en una pàgina virtual.
Enceto per últim cop uns versos i m'allibero l'ànima de l'espai,
el que ens ha encapsat en volant els somnis d'un dement.
Ungiré finalment lluny d'aquí aquests maleïts versos
que donen forma i sonoritat a l'amor que el meu cor ha traït.
Potser unes paraules d'amor
encara servirien
com un últim poema.
a l'amor de l'amor de l'amor de l'amor de l'amor.
em va estimar tant
jo me l'estimo encara
plegats
vam travessar
una porta tancada
ella
com us ho podré dir
era tot el meu món llavors
quan a la llar cremàvem
només paraules d'amor
paraules d'amor
senzilles i tendres
no en sabia més
teníem quins anys
no havíem tingut
massa temps per aprendre
tot just despertàvem
del som dels infants
en teníem prou
amb tres frases fetes
que havíem après
d'antics comedians
històries d'amor
somnis de poetes
no en sabíem més
teníem quins anys
els
ens
l'amor
Fins demà!
Fins demà!
Belles paraules d'amor, paraules d'amor.
Senzillas i tendres, no en sabíem més. Teníem quins anys m'havíem tingut.
Massa temps per aprendre, tot just despertàvem.
Del son dels infants en teníem prou.
Amb tres frases fetes que havíem après d'antics comedians.
Tens històries d'amor, somis de poetes, no en sabíem més.
Teníem quins anys.
I si vols, només aquesta nit, et diré coses dolces a cau d'orella.
Coses que seran només per tu, que estimes els batecs, Violeta.
Fins demà!
He estimat, amor,
les teves mil cares,
ulls que es pornegen
i dents de convit.
Ara rostre, ara veu,
ara música encesa,
mans que em presonen
i em deixen corprès
al llarg de l'oblit.
I de l'abraçada
saltes com una gacela
i et perds pels camps enllà
deixant-me l'absència
per bona companya
fins a retrobar-te
en un dolç mirar.
He estimat, amor,
les teves mil cares
encara que no sàpiga
quin és el teu nom.
i busco entre les cançons
alguna que l'anomeni
potser és aquest
el teu nom.
de l'abraçada a l'abraçada
de l'abraçada a l'abraçada
de l'abraçada a l'abraçada
de l'abraçada a l'abraçada a l'abraçada.

de l'abraçada a l'abraçada a l'abraçada a l'abraçada,
el cielo entero para que pueda volver aquí su sonrisa una hora brilla el sol por la
mañana, como nunca hiciste antes. Y para hacerle cantar la canción que aprendió, yo le costré el silencio que jamás nadie escuchó, despertaré a los amados.
Hablaré horas y horas, abracémonos más fuerte, porque ella ama el amor.
Y rodamos con las calles y bailemos con la gente, porque ella quiere alegría, porque ella obvia el mejor.
Y con jugos de pintura pintaremos las paredes, casas, calles y palacios, porque ella ama el color.
Reclonamos muchas flores que nos dio la primavera, nos criamos una cama para amarnos y anoche de guía.
Subamos hasta el cielo y cojamos una estrella, porque Margarita es buena, porque Margarita es bella.
Porque Margarita es dulce, porque Margarita vive, porque Margarita ama y lo abre una noche entera.
Porque Margarita es un sueño, porque Margarita es el sol, porque Margarita es el viento y no sabe que puede herirte.
Porque Margarita es todo y ella es mi locura, Margarita es Margarita, Margarita es mía.
Margarita es el viento y no sabe que puede herirte.
Margarita es el viento y no sabe que puede herirte.
Tanqueu amb clau totes les portes de la cambra, on el seu cor se m'apareix sovint.
Prohibiu-me les places i els carrers, els temples, on els seus ulls mostraven poders inexplicables per complaure'm.
Permeteu que s'inundin de silenci els anys passats, que es colguin els dolors que el seu record aviva.
Devasteu amb el vostre somriure, aquell somriure que encara s'ignoreja.
Dins el meu desig, porteu totes les armes.
Féu amb el combat, que sigui fàcil recomençar, perquè ja no es pot viure sense el seu record.
Ni un ves, ni un sol sospir, ni una abraçada pugui inundar de pena, ni un sol instant.
Notte de luce, una notte infinita.
Una lettera que no serà mai spedita.
Cos'è la realtà, io non lo so più, ad occhi aperti, il mio sogno sei tu.
Io ti amo, si ti amo, quando ti amo.
Guardo la gente, mano per mano.
Nessuno capisce quello che provo.
Respiro il silenzio dei tuoi pensieri.
Bona nit, Bona nit, Violeta.
La teva presència és un somriure i en aquesta nit veiem córrer el desig com si fos un vel nocturn.
Tornarem a ser amb vosaltres d'aquí 15 dies.
El proper diumenge aquí a Tarragona Ràdio hi ha un programa especial d'eleccions.
Bona nit, Violeta.
Bona nit des de Tarragona Ràdio.
Bona nit.