El Campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social
de l'Arcadisbat de Tarragona.
Cordials salutacions, amics i amigues del Campanar.
Ens retrobem en aquest punt del diàl en una nova emissió d'aquest programa
fruit de la cooperació d'aquesta, la seva emissora preferida,
i el Departament de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, en Santi Grimau al control tècnic i Montse Sabater al micròfon,
els desitgem un feliç diumenge.
Avui és un diumenge molt especial.
Un diumenge que mou multituds.
Ho va fer a Jerusalem fa gairebé 2.000 anys i ho fa ara.
Només cal pensar en les benediccions de les palmes i els rams d'aquest matí.
Les multituds, nosaltres en formem part, són inestables.
Tan aviat aclamen els profetes com els maten.
Tan aviat desafien els poders del món com callen per por i esdevenen còmplices dels butxins.
Jesús ha anunciat la llibertat dels oprimits, ha curat els malalts, ha predicat la justícia i l'amor,
ha donat testimoni de la proximitat del Regne de Déu.
Avui és acollit per la multitud a la ciutat santa.
Enfront de tot allò que ens lliga, de les forces sovint invisibles que oprimeixen i condemnen el silenci,
aclamem aquell que ens porta a la llibertat, la guarició i la solidaritat, la salvació que ve de Déu.
Així podem accelerar el retorn de Crist.
I de tot plegat, ens parla avui, diumenge de rams, dintre del cicle C,
l'Evangeli de la celebració de l'entrada del Senyor a Jerusalem.
Serà segons Sant Lluc, capítol 19, versets del 28 al 40.
Escoltem, doncs, aquests passatges en la versió dramatitzada de l'Associació Bíblica de Catalunya.
Un cop Jesús hagué dit tot això, continuar fent camí davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.
Quan es va acostar a Batfeger i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres,
Jesús va enviar dos dels deixebles amb aquest encàrrec.
Aneu al poble d'aquí al davant.
Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat que ningú no ha muntat mai.
Desligueu-lo i porteu-lo.
Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu
El Senyor l'ha de menester.
Els enviats se n'hi anaren i ho trobaren tot, tal com Jesús els ho havia dit.
Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren
Per què el deslligueu?
Ells respongueren
El Senyor l'ha de menester.
Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells
i van fer-hi pujar Jesús.
Mentre ell avançava, molts es tenien els seus mantells pel camí.
Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres,
tota la multitud dels deixebles, plens d'alegria,
començaren a lluar Déu amb grans crits
per tots els miracles que havien vist.
I deien
Beneït al rei, el qui ve en nom del Senyor.
Pau en el cel i glòria en les altures.
Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud
li digueren
Mestre, renya els teus deixebles.
Ell respongué
Us ho asseguro
Si aquests callen, cridaran les pedres.
Després d'haver escoltat aquesta perícopa,
escoltem el comentari de mossèn Joan Magí,
president de l'Associació Bíblica de Catalunya,
sobre les lectures de la missa dominical.
Recordem que aquest diumenge es proclama la passió segons Sant Lluc,
que es troba del capítol 23, versets 14,
fins al capítol 23, versets 56.
És bastant llarg, com vostès saben.
El dia 28 de març ens trobem ja en el diumenge de Rams.
Tenim el Ram i seguim Jesús.
Jesús entra triomfant a Jerusalem,
és el triomf de la Pau,
i per això es presenta muntat en un pollí.
Avui, nosaltres, agafem Rams i acompanyem Jesús.
I amb això volem dir que volem estar amb ell
en la seva acció pacificadora
i només ens cal recordar
feliços els que treballen per la Pau.
Al seu costat, malgrat totes les contrarietats
que puguem trobar pel camí de la nostra vida,
arribarem segurs a la Pasqua,
el triomf de la Pau per damunt de totes les discòrdies.
I per això cantem amb alegria
o Zanna, que vol dir victòria.
I ningú ens farà callar,
perquè fins i tot les pedres,
que no serveixen per menjar,
també faran el mateix crit.
Si tenim les orelles ben atentes a la paraula de Déu,
que es manifesta sobretot en les persones,
també tindrem un parlar que convenç,
per sostenir els cansats,
sense tenir por els cops
que ens puguin donar l'esquena o a les galtes.
Perquè, ben agafats al ram al costat de Jesús,
seguirem cantant i caminant.
Oh, Zanna!
Sant Pau ens anima
a tenir la mateixa manera de pensar de Jesús
i ens recorda el camí que va
d'en la dalt a la Pasqua.
Tingueu els mateixos sentiments
que té Jesucrist.
Ell, existint des de sempre en condició de Déu,
es va despullar
prenent condició de servent,
fent-se semblant els homes,
tingut per un home qualsevol,
s'humiliar, fent-se obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exaltat
i li ha concedit el nom
que està per damunt de tot altre nom.
I tots sabem
que el nom que està per damunt de tot altre nom
és el nom de Déu,
el Senyor.
Jesús no es va aturar davant de cap barrera,
i això per ensenyar-nos i demostrar-nos
que per ajudar els altres
cal arribar a un sigui,
sense tenir por
ni tan sols a la mort.
Ningú pot estar
pel damunt de la victòria de Jesús.
Seguim el camí que ens porta
del Sinaí al Tabor
i ens manté units
en la ruta del desert
guiats per l'Esperit Sant.
El fem amb signes triomfals
davant de qualsevol dificultat.
Avui, portant el ram a la mà,
alimentats amb el cos
entregat
i la sang vessada
pel perdó dels pecats,
no tenim por de la creu
perquè hi veiem
el signe de la victòria
sobre la mort
i la porta oberta
a la resurrecció.
Per això,
avancem sense por,
lluant el Senyor
que es fa present
mentre cantem a tota veu
o Zanna.
Ets jove,
tens força,
sents dins com un foc que crema,
però dubtes
i ho deixes
i et dius que no val la pena.
I després d'aquest comentari
sobre les lectures
d'aquest diumenge de Rams,
ens disposem a escoltar
què ens diu Marissa Jiménez,
delegada diossessana de Joventut.
De nou,
la delegació de Joventut
us saluda cordialment.
Avui,
amb una proposta concreta.
Queda 2010.
Una trobada d'un dia
per tots aquells joves cristians
majors de 18 anys
del nostre arquebisbat.
I quines són
les coordenades del Queda?
Doncs mireu,
una trobada curada
i atragent de formació,
una celebració de la fe
motivada en l'Eucaristia
i una convivència engrescadora
tot presentant
les nostres accions
de cara a l'estiu.
Quins són els destinataris?
Joves majors de 18 anys
que d'alguna manera encara
senten viva
la seva experiència de fe
però que per feina,
pel procés personal,
potser en aquest moment
no estan inserits
en cap realitat
i és bo de trobar-nos
i de tindre identificada
la nostra fe.
Com a joves responsables
de la nostra vida de fe,
sempre hem d'estar disposats
a animar-la,
a omplir de raons
la nostra esperança
i a celebrar amb joia
el gran tresor
de saber-nos
fills de Déu.
En aquesta edició 2010,
sota el guiatge
del doctor Arcadi Oliveres,
economista,
professor de la Universitat Autònoma
de Barcelona
i president de Justícia
i Pau de Catalunya,
ens ajudarà a donar pistes
sobre com els joves cristians
podem afrontar
i ajudar d'altres
en aquests moments de crisi
tan globalitzada.
Ens trobarem a Valls
amb motiu
de l'any jubilar
de la Mare de Déu
de la Candela
amb un horari
prou acurat
per ser diumenge.
Començaríem
a les 10 del dematí
amb aquesta conferència
del professor Arcadi Oliveres
i després també
tindríem
un temps de compartir
per veure
quina és
la realitat
que vivim.
Just acabada
aquesta xerrada
aniríem
a la preparació
de la celebració
de l'Eucaristia
a les 12
a l'Església
de Sant Joan
i tot just
a la mateixa església
faríem la presentació
de les activitats
previstes
per la delegació
de joventut.
Recordeu
l'Aplec de l'Esperit
recordeu
l'acollida
de la Creu
de les Jornades Mundials
de la Joventut
del 15 al 18 de maig
a la nostra
Arcidiòcesi
l'anada
a Santiago
amb motiu
de l'any jubilar
la proposta
d'anada
a un grup
de joves
a Taizé
són moltes
les accions
i creiem
que val la pena
donar-les a conèixer.
També ho podem
viure
amb aquesta clau
pastoral
d'un espai
per convidar
a joves allunyats
un espai
de qualitat
amb una ponència
i un plantejament
on cal reflexionar
la nostra fe
i la relació
amb la vida
un espai
per fer visible
la realitat juvenil
de la nostra església
i un espai
per reforçar
la identitat cristiana
dels joves.
És aquest diumenge
14 de març
a Valls
si creus
que a algun jove
li pot interessar
ja ho saps
www.delegiont.cat
trobaràs tota la informació
una salutació
ben cordial
des de la delegació
de joventut
de l'arquebisbat
de Tarragona
El diumenge de Rams
és el dia
que Déu escull
per entronitzar
el Maciès
Jesús és aclamat
rei
per la gent senzilla
del poble
no és el triomf
del poder
sinó el triomf
de l'amor
amb l'església
i els homes
de bona voluntat
aclamem
com a únic senyor
aquell que ens dona
la vida
i seguim-lo
vers el regne de Déu
i vers aquell dia
en què Crist
serà tot
en tots
i ara
escoltem
una entrevista
que va realitzar
el nostre company
en Josep Sabater
arran de la trobada
de rectors
i seglars
responsables
d'ermites
i santuaris
de Catalunya
a les Illes Balears
i Andorra
Avui ens acompanya
mossèn Joaquim Gràs
delegat diosalçà
de santuaris
de l'arquebisbat
de Tarragona
mossèn
benvingut
Déu posar
bon dia
S'ha celebrat
a la Pineda
recentment
la 31 trobada
de rectors
i seglars
de santuaris
de Catalunya
i de Balears
mossèn
quin ha estat
el balanç
el resultat
d'aquestes trobades
d'aquestes trobades
de santuaris
de Catalunya
i Balears
Mira
aquestes trobades
sempre són positives
sobretot
per trobar-nos
els rectors
o aquells que són
custodis d'ermites
i també
sobretot
de santuaris
i sempre és
unes trobades
de reflexió
de germanor
d'aprofundir
en algun aspecte
d'aquest servei
que s'ha de fer
des d'aquests llocs
i sempre és enriquidor
i també són uns dies
també com de relax
per dir-ho així
que també aprofitem
per tot i treballar
també s'aprofita
per descansar
aquí només que hi ha tot
Quina és actualment
la funció
dels santuaris
a casa nostra?
Quina funció
tenen exactament
els santuaris?
A veure, els santuaris
és que els hem de tipificar
de diferents maneres
perquè si no
no és el mateix
una ermita petita
d'un poble
que s'hi va
un dia puntualment
a l'any
com per exemple
altres santuaris
com poden ser
Misericòrdia de Reus
o pot ser
el Noreto de Tarragona
o pot ser
la Serra del Montblanc
que pensen
en els santuaris
que en certa manera
estan oberts
tot el dia
que des d'allí
és tota una irradiació
i un degoteig
de presència
de gent
que va
vés a saber
exactament
què és el que busquen
i hi haurà
a tot
hi haurà
que aniran
per pregar
hi haurà
que aniran
per demanar
hi haurà
que aniran
per una certa
això
que senten
bones vibracions
ara
el que ha d'oferir
el santuari
doncs ha de ser
sempre un anunci
de l'Evangeli
que és en definitiva
jo diria
la conclusió
a la que
s'arriba
no només
en aquesta trobada
sinó que una mica
en totes
des del santuari
s'ha de
s'ha d'evangelitzar
s'ha de
mostrar
el rostre
acollidor
de Déu
el rostre
misericordiós
en fi
tot aquest aspecte
que és important
en aquest context
quina és
la dimensió social
dels santuaris
a casa nostra
doncs mira
una mica
els santuaris
passen com les parròquies
si són santuaris
d'aquests grans
hi acut tothom
i també
s'hi acosten
aquells
que tenen necessitats
materials
i més precàries
com és lògic
perquè aquells
van a tot arreu
i d'aquí que
això és una cosa
que es va parlar
clar que el santuari
directament
no té aquesta missió
però sí que
té la missió
si és un d'aquests
santuaris
que acullen
doncs d'orientar
vers on un pot anar
vers on
pot ser atès
i si en les mesures
que poden
el poden
el poden ajudar
doncs
sempre hi ha una dimensió social
des del santuari
vull dir que
inclús des del santuari
es poden fer
doncs
jo què sé
col·lectes
o ajudes
inclús econòmiques
si hi ha una caixeta
que diu
pels pobres
o per càrites
o per mans unides
o per no sé
doncs
també és una dimensió social
la gent que va allí
a vegades
n'hi ha que portaran
uns diners
per el manteniment
per el manteniment del santuari
pel culte
però uns altres
potser
es veuran inclinats
a donar
i no sabran
on deixar-ho
vull dir que
a veure això
ara ho dic així
d'una manera molt precària
i molt senzilla
però també
els custodis
del santuari
és a dir
que aquests santuaris
doncs
una mica
em sembla que el paper
el fan
almenys això
es va comentar
i el paper
el fan
ha d'orientar
cap allí
on realment
poden
ajudar-los
o poden
acollir-los
en aquest sentit
mossèn Joaquim Gràs
delegat diossessar
de Santuaris
de l'Arxidiocesà
de Tarragona
moltes gràcies
per la seva informació
el passat 17 de març
va tenir lloc
al despatx oficial
de l'Arxidiocesà
de Tarragona
la signatura
del conveni
de col·laboració
entre l'Ajuntament
de Cambrils
i l'Arxiu Històric
Arxidiocesà
de Tarragona
per la digitalització
del fons documentals
de les parròquies
de Cambrils
Santa Maria
Sant Pere Apòstol
i Santa Maria
de Vila Fortuny
dipositat
en l'Arxiu Històric
Arxidiocesà
de Tarragona
van signar el conveni
el senyor Robert Benaiges
i Cervera
alcalde de Cambrils
i monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
el conveni
que té una vigència
de 5 anys
permetrà
la digitalització
dels esmentats
fons parroquials
amb documentació
des del segle XV
al XX
per altra banda
del 9 al 12 de març
23 preveres
i el senyor
arcabisbe
van pelegrinar
a Ars
amb motiu
d'aquest any sacerdotal
en ocasió
del 150è aniversari
dels dies natalis
de Joan Maria
Vientney
com a actes destacats
del pelegrinatge
cal esmentar
l'Eucaristia
al peu del sepulcre
on reposa
el cos
de Sant Joan Maria
Vientney
i la visita
a l'església
de Sant Claudi
de la Colombiere
i el monestir
de la Visitació
on es va celebrar
una molt viscuda
Eucaristia
al mateix lloc
on Santa Margarida
de la Cuocue
va tenir
les aparicions
del Serrat Cor
de Jesús
El pelegrinatge
va estar marcat
principalment
per la pregària
i la convivència
Els quatre vents
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
Déu vos guard
Ens diu l'Evangeli
que els deixebles
van arribar
al poble
de Betfagé
que hauria de ser
un raval
de Jerusalem
i allí van agafar
prestat un pollí
als lloms
del qual
Jesús va entrar
a la ciutat santa
i en veure-la
va arrencar
a plorar
Betfagé
significa
casa de les figues
expressió
que ens recorda
aquell episodi
en què Jesús
en un dels seus
recorreguts
va a la recerca
de fruit
a una figuera
i només hi troba
fulles
El diumenge
de Rams
les fulles
que li surten
al pas
són de palmera
i en elles
els habitants
de Jerusalén
saluden
la seva presència
i la clamen
com a rei
Quan avui
en els nostres temples
iniciem la litúrgia
amb una breu
processó
recordem
aquell esdeveniment
feliç
que precedeix
la passió
Durant les cinc
setmanes
de la quaresma
hem preparat
en pregària
sacrificis
i almoines
la celebració
del misteri pasqual
i hem arribat
ja a la setmana santa
La lectura
a vegades
escenificada
de la passió
del senyor
ens du a contemplar
en el seu conjunt
el misteri
de la redenció
des de l'entrada
a la ciutat
de David
fins a la sortida
cap al Calvari
després del judici
inig
En aquests dies
es consume
l'intercanvi
meravellós
pel qual
Déu
simole
en el seu fill
per l'home
per rescatar-lo
dels seus pecats
de totes
les èpoques
El papa
Benet XVI
s'ha referit
a això
amb un vell
relat
segons el qual
un rei
va voler saber
com és Déu
i va preguntar-ho
als avis
del seu reine
Ningú
no li donava
una resposta
satisfactòria
però un pastor
li va dir
Encara que jo
no pugui dir-te
com és Déu
puc dir-te
com actue
Davant
la benevolència
amb què va ser
acollida
la seva proposta
va demanar
al rei
que es despullés
dels seus vestits
i els hi donés
mentre el sobirà
es vestia
amb les robes
pobres
del pastor
fet l'intercanvi
de vestidures
el pastor
va concloure
Això
és el que
fa Déu
En efecte
Déu no menesprea
humiliar-se
i patir
fins a la mort
de creu
per a dignificar
la naturalesa humana
ferida pel pecat
i revestir
les persones
amb la vestidura
de la gràcia
Us convido
que aquests dies
meditem
aquest gran misteri
en la pau
de les nostres llars
o en el recolliment
d'algun temple
que trobem
en el lloc
on ens desplacem
de viatge
si és el cas
Són moltes
les manifestacions
públiques
de la fe
que recorren
els nostres carrers
durant aquesta setmana
La devoció
i l'art
s'han unit
per a oferir
un testimoniatge
grandiós
No contemplem
les processons
com si fossin
un espectacle
encara que sublim
Són una mica més
una recreació
de l'amor de Cris
manifestat
en una setmana
plena
d'esdeveniments
que aquesta setmana
sigui un esperó
per a refermar
la nostra fe
la nostra esperança
i la nostra caritat
i per a augmentar-les
i que moltes persones
es vegin
mogudes
per la bellesa
de les cel·lomies
litúrgiques
i altres celebracions
per a tornar a Cris
que passa
que passa per a les nostres vides
com va passar
per a les carrers
de Jerusalem
o a aquells
entre palmes i rams d'olivera.
Adéu-siau.
La Delegació Diocesana per al Patrimoni Artístic i Documental i l'Art Sacra
ha assumit les competències de la Delegació Diocesana
per a l'inventari i catalogació del Patrimoni Artístic de l'Arxidiòcesi,
que ha quedat suprimida.
Per un decret signat pel senyor Cabisbe,
la nova delegació tindrà cura de tot allò que fa referència
al camp del Patrimoni Artístic i Documental
i ha de preocupar-se de la conservació, protecció i valoració de tot el patrimoni.
El decret determina també altres funcions
que haurà de realitzar mossèn Antoni Martínez Sovies
en atribució del nomenament de Delegat de la Delegació Diocesana
per al Patrimoni Artístic i Documental i l'Art Sacra
i de l'inventari i catalogació del Patrimoni.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics, la revista Vida Nueva va publicar fa pocs dies una intervíu
al bisbe de Ciutat Real, dona Antonio Algora,
que també és el bisbe responsable de la pastoral obrera,
sobre la crisi actual.
Citaré textualment alguna de les seves respostes.
La EPA del quart trimestre de 2009
fixava en 4.326.500 els aturats
i la tassa de desocupació arriba gairebé al 19%.
Crec que ens hem acostumat a les dades
i oblidem les persones
i tot el sofriment que s'amaga
darrere aquesta estadística.
Avui l'atur ja no atén només aquelles posses
típiques de marginalitat i de pobresa,
sinó que comença a saltar les fronteres socials
i pesa sobre col·lectius que fins ara
es consideraven immunitzats contra aquesta plaga.
La precarietat s'ha convertit en norma
dins del sistema laboral.
No pot ser sostenible de cap manera
que un 20% de la població
es vegi submès a l'humiliació
de trobar-se sense feina.
No hi ha societat que ho aguanti
ni des del punt de vista econòmic
ni des del punt de vista humà,
igual com és insostenible
una tassa de temporalitat del 25%.
Els contractes de treball seran tan temporals
i flexibles com vulgueu,
però les persones no són flexibles
i menys encara les necessitats bàsiques.
Pel que sembla, l'estat del benestar
té els dies comptats.
I no és just que es perdin uns drets socials
conquerits en la lluita de molts anys.
Caldrà cercar uns altres mecanismes
que ens permetin avançar en justícia
i decència social.
El sistema financer ha introduït una nova dada
a tancar la seva vinculació
amb l'economia productiva.
Ja no la necessiten per obtenir beneficis
especulant en els mercats
o utilitzant l'enginyeria financera
per arrobar-nos a tots.
La pobresa del nostre país
s'ha anat generant
en la mesura en què se'ns empenyia a consumir
el que no necessitàvem ni podíem pagar
si no fos a través d'un crèdit.
I quan el crèdit desapareix,
correu-hi tots.
L'ampliació de la protecció social
per part del govern
ha frenat una mica l'impacte,
encara que no resol el problema.
Només es jorna les conseqüències.
El veritable matalàs
està la solidaritat familiar
que ha recolzat a moltes persones
que es trobaven en situació ben precària.
I també la xarxa solidària de l'Església
ha jugat un paper important
en aquestes circumstàncies.
Moltes famílies sortentenen
de l'ajut de Càritas.
Es vol anar de veritat
a l'arrel dels problemes
o mantenir el sistema actual
amb algun retoc,
deixant les coses
pràcticament com estan.
Es parla d'un treball decent.
Només un treball decent
pot fer una societat decent
que no és més que una societat justa,
les institucions de la qual
no humilien les persones.
L'existència de privilegis
i privilegis injustificats,
sobretot en càrrecs de responsabilitat política
que se suposa en el servei dels ciutadans
és injusta i intolerable,
sobretot davant la precarietat
de molts sous dels treballadors.
això és el que s'hauria de reformar.
Amics,
l'article és més llarg,
l'interviu és més llarga,
però no tenim temps
per continuar
potser un altre dia.
Tenim oportunitat
de parlar-ne de nou.
Gràcies per la vostra atenció.
Us esperem de nou
la primera setmana.
En Crist,
Déu ens ha revelat
com és Déu,
Mestre del món,
Macies i Salvador.
Ens ho ha revelat
fent-se home,
servidor inútil,
Macies sofrent,
Salvador condemnat.
Aquest és el camí
que proposa a l'Església
per a l'adveniment del Regne.
En la passió segons Sant Lluc
es destaca la bondat
i la misericòrdia de Jesús,
el seu dolor seré
i l'acceptació generosa
de la voluntat del Pare.
S'insisteix menys
en els aspectes cruels
de la passió.
Fins i tot,
en les pitjors circumstàncies,
Jesús és compassiu,
guareix,
consola,
perdona.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra,
ben segur que el mossèn
hauria de fer el favor
reçar i dir...
Tarragona missionera.
Una finestra
a la realitat missionera,
oberta des de la delegació
diocesana de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
L'Agència de Notícies
de les Obres Missionals
Pontifícies
una vegada més
ens obre els ulls
i ens invita
a mirar cap enfora.
L'obrir finestres
al món
ens ajuda a descobrir
realitats
que ens passen per alt,
a valorar el que tenim,
com un do de Déu,
a solidaritzar-nos
amb els que pateixen
i a pregar pel bé
de tothom i d'arreu.
L'Agència Catòlica
Asia News
ens crida l'atenció
sobre la situació
en què viuen
els catòlics filipins
que treballen
a l'Aràbia Saudí.
Pel fet
de la desocupació
filipines,
més de 10 milions
de treballadors
viuen a l'estranger.
Cada dia,
3.000 persones
abandonen el país.
Molts filipins
cercen treball
en països àrabs
on treballen actualment
uns 600.000 filipins.
A l'Aràbia Saudí
n'hi ha més
de 200.000.
Una infermera catòlica
testifica
visc a l'Aràbia Saudí
des de fa 10 anys
i durant aquest temps
ha vist
molts catòlics
i cristians filipins
acceptar l'islam
per la seva terrible situació
de ser treballadors
i immigrants
en terra estrangera.
Després d'alguns mesos,
els que ens proporcionen treball
plantegen un ultimàtum
i diuen
que hem de fer-nos musulmans
a fi
de no ser acomiadats.
Segueix,
dient la infermera,
per a nosaltres
ens és difícil escollir
quan s'està
en la nostra situació
però si no acceptem
ens convertim en víctimes
de molts abusos.
Ens va dient
com ja ha conegut
durant aquests anys
50 conversions forçoses.
També jo he sofert
pressions
de part dels meus
col·legues musulmans
però sempre
les he refusat
dient que prefereixo
seguir catòlica
però ara
no m'ha passat res.
El fet
que seguidors
d'altres religions
puguin rebre
la gràcia de Déu
i ser salvats
pel Crist
independentment
dels mitjans ordinàries
que ell ha establert
no treu
la crida
a la fe
i al baptisme
que Déu vol
per a tots els pobles.
Adéu-siau
i anem a cloure
la nostra missió
d'avui
amb el detall
de les celebracions
del Tríum Pasqual
que tindran lloc
a la catedral
i seran presidides
pel senyor
arcabisbe.
L'1 d'abril
dijous sant
hi haurà
el solemne
ofici
del Sant Sopar
del Senyor
a les 8 de la tarda.
El 2 d'abril
divendres sant
és una jornada
força tapeïda.
El sermó
de la passió
o de la bufetada
a les 6 del matí
el solemne
via crucis
que sortirà
de la catedral
a dos quarts
de 7 del matí
per arribar
a l'església
de Nazaret
l'organitza
la reial
i venerable
congregació
de la puríssima
sang
de Nostre Senyor
Jesucrist.
A les 12 del migdia
la celebració
de la passió
del Senyor.
A les 8 del vespre
sortirà
de l'església
de Nazaret
la processó
del Sant Enterrament
amb assistència
de totes
les confreries
gremis
germandats
i congregacions
de la ciutat
de Tarragona.
El 3 d'abril
dissabte sant
també presenta
nombrosos actes.
A dos quarts
de 7 de la tarda
sortirà
de l'església
de Nazaret
la processó
de la Mare
de Déu
de la Soledat
organitzada
per la congregació
de Senyores
sota la invocació
de la puríssima
sang
de Nostre Senyor
Jesucrist
i la Mare
de Déu
de la Soledat
amb l'exercici
de la corona
dolorosa
a la catedral
amb tornada
a l'església
de Nazaret
la vella pasqual
a dos quarts
d'onze
de la nit
finalment
el 4 d'abril
Pasqua
de Resurrecció
cal ressenyar
el solemne ofici
de Pasqua
a les onze
del matí
i això
ha estat per avui
els convidem
a retrobar-nos
en aquest mateix
punt del diàl
o en aquesta
mateixa pàgina
d'internet
el diumenge
vinent
que serà ja
diumenge
de Pasqua
de Resurrecció
fins aleshores
feliç setmana
a tothom
de Pasqua
de Pasqua
de Pasqua
de Pasqua
de Pasqua
Gràcies.