A maquets compasos de mulates la cubanita
inicien des de Tarragona Radio
Habaneras desde el Balcó
Avui el programa número 330
A maquets compasos de mulates la cubanita
A maquets compasos de mulates la cubanita
A maquets compasos de mulates la cubanita
A maquets compasos de mulates la cubanita
A maquets compasos de mulates la cubanita
A maquets compasos de mulates la cubanita
A maquets compasos de mulates la cubanita
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The Girls in Satin
Ricard de Villadesau va néixer a Calonge als vuit anys
comença a estudiar música
va ser durant vint anys
primera tenora de la principal de la Bisbal
i ha compost més de duescentes sardanes
i també algunes havaneres
com aquesta que sentirem interpretar
algú gironès
terra endins
rosa
de les sabents
i a la voreta del mor
i tenim una barqueta
que calma la de color
el dògrems i blanca vela
té per nom rosa dels veus
i té gràcia marineres
quan la negra mare endins
el compàs d'una avenera
a les coves de Gismer
a les coves de Gismer
a les coves de Gismer
anirem a punta d'alva
per veure quan surt un sol
el veïn de les onades i com dos enamorats
ens direm totes les paraules i ens farem uns batonets
dins nostra barca, seràs tu rosa dels veïns,
nostra flor més estimada, per guardar rosa dels veïns,
el secret d'una besada.
I a la voreta del mar, una nit clara i serena,
tot jugant per amb la mor, amor de mar i sirena,
i a la rosa dels veïns, que a les nostres marts n'aveguen,
li cantarem la cançó, la cançó que el mar ensenya.
A l'escola d'en Gisbert anirem a punta d'alba
per veure quan surt el sol el baile de les onades
i com dos enamorats ens direm totes les paraules
i ens farem uns batonets, arraudits dins nostra barca,
seràs tu rosa dels veïns,
nostra flor més estimada,
per guardar rosa dels veïns,
o el secret d'una besada.
O el secret d'una besada.
El grup mallorquí Sotaben
ens apropa una vanera de su María Mistral
i Salvador Tabau,
la barca abandonada.
Un llaúd d'esvallestà,
la tupa al vent i l'onàgia,
vell curçari de la mar,
ara doncs sobre la plàgia,
s'ha desferra el costellà,
té la fusta ben corcada.
Tot el cat s'està barlant,
tot el cat s'està barlant,
sols em queda en la carcassa.
I diria que altre temps
era el rei de la mar blava
i surcava el llarg camí
de Garbí.
a Tremontana,
on sou ara mariner,
sou ara mariner,
a mi meu que ja embarcava,
a mis meus que ja embarcava,
i la canya del timó,
i la canya del timó,
amb ma ferma governava,
que s'ha fet d'aquell valer,
que s'ha fet d'aquell valer,
que a la lluna li cantava,
que a la lluna li cantava,
ai, torneu-me, mare,
a la bala desplegada.
Ai, torneu-me, mare,
a la bala desplegada.
a la bala desplegada.
Un bailet s'encompatit,
i acostant-se a la carcassa,
no ploris més, li va dir,
tornaràs-se la mar blava,
el teu nom jo posaré
a la proa de la planxa.
El lletredor que dirà,
el lletredor que dirà,
són l'estalda patinada.
Jo seré tot mariner,
vella marca abandonada,
i a la bala volaré altre cop.
per la jornada,
un sou ara mariner,
un sou ara mariner,
a mi meu que jo embarcava,
que jo embarcava,
i la canya del timó,
que en ma ferma governava,
que s'ha fet d'aquell valer,
que la lluna li cantava,
que la lluna li cantava.
Ai, torneu-me a mariner,
en la mala desplegada.
Ai, torneu-me a mariner,
en la mala desplegada.
a la mala desplegada.
Versió setmanal,
de la vanera de Sebastián Iradier,
el motiu del Bicentenari,
el seu naixement,
i Ampeler,
armònica i Fred Hadley,
orquestra,
i gravada l'any 1930,
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
Del CD del grup,
si no fos titulat
El Cargol de Mar,
sentirem del seu tots,
prats, mas i bossa coma,
la cançó de l'Indiano.
En un capvespre d'estil,
buscant la fresca de l'oratge,
vaig enfilar Montoró.
Des d'on veia bosc i platja,
el poble.
El poble estava tranquil,
i en la calor romancejava,
una meda en l'horitzó.
quan la Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La dolça floira era l'olor dels jazamins que em semblava oblidada.
Oh, perfum d'un altre temps, com una espina tu vols lavar-te,
en aquest cor oblidatís que em falté una vegada.
Era sól perfum del meu cor, la fregància d'una covada
que jo, covard de mi, vaig deixar tornant a casa.
No fugis, no, vull tornar a flairar-te,
encara que tu ets per mi, una espina perclavada.
No fugis, no, bella imatge llorada
que dins del meu pensament hi faré la nostra estada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M'agrada bé, a trançar una dolça flaire,
era l'olor dels jesamins que em semblava oblidada.
Oh, el perfum d'un altre temps, com una espina,
tu vols clavar-te en aquest cor oblidament
que em falteu una vegada, eres el perfum del meu cor,
la fregància d'una covada que jo, covarda a mi,
vaig deixar tornant a casa.
No fugis, no, vull tornar a flairar-te,
encara que tu ets per mi, una espina al cor clavada.
No fugis, no, vella imatge llorada,
que dins del meu pensament t'hi faré la nostra estada,
plena de jesamins, on tu podràs quedar-te.
Oh, no fugis, no, deixa'm tornar a estimar-te,
i a trucar als teus ullets.
No deixaré de passar-te.
El grup Aires del Vallès,
gravació directa d'Antoni Mas,
el barri antic.
Ara continuarem amb una cançó d'Antoni Mas,
que és una fotografia del barri del Raval de Barcelona.
Es diu Barri Antic.
Un re, un la, un la, un re.
Un re, un re, un re, un re.
Un re, un re, un re.
Un guet adormit al sol,
sota el poix una parella,
un fan ales mortel,
Il·lumina la capella, placetes i carerons,
pastrovisques i rapalles, esclésies i monuments.
I aquella font que no raja,
per què se'n fa el cor petit
quan deixo el barri antic?
Si és tot senzill, quelcom bonic,
aquí al barri antic.
Carre més de mil costres, ciutat,
de travès i allar,
rere una baiada.
I aquell bar a l'altre, com és fons,
on sèiem tots dos i ens veiem estretes.
D'ell record que no puc reenterrar
el pas de l'oblent.
De primera mort de ma vida
en un carrer del barri antí.
l'aïlladu l'olor del poc,
en tomba la cantonada,
gent de tot arreu del món.
I una melta extremada,
roba estesa els balcons,
d'una porta mal tancada.
D'una porta mal tancada,
s'accent la rumba cantat,
i al costat una sardana.
Per què se'n fa el cor petit
quan deixo el barri antic?
Si és tot senzill
que el com bonic
aquí del barri antí.
Carre més de mil costres,
de travès i allar,
rere una baiada.
del barri antí.
I aquell va agarrar
aquells mans
on seien tots dos
i es veia l'estrata.
D'ell record que no puc reenterrar
el pas de l'oblent.
De primera mort de ma vida
en un carrer del barri antí.
De primera mort de ma vida
en un carrer del barri antí.
I proseguim?
I el grup, la taverna,
els mateixos diuen?
Anem a fer un balset
que nosaltres sempre diem
que és un homenatge
amb un amic desaparegut,
en en Jaume Brujats,
que va ser acordeonista
dels Pescadors de l'Escala.
Un gran acordeonista
i entre ells
li va posar la música
i en Carles Casanova
li va posar la lletra.
Van fer un balset molt bonic
que es titula
Pescador, sóc d'una cala.
El vell mig de l'emportat,
al davant la costa brava.
Salparada, bon matí.
Pescador, sóc d'una cala,
el vell mig de l'emportat,
al davant la costa brava.
Ninador, mediterrà.
El vell mig de l'emportat,
ben i jo,
gronxa que gronxa
la vaga
de Pumonet
sentireu com xiu el vent
quan surto per anar a pescar
em llevo de matinada
que tinc la peça calada i el palantre per llevar, llevar.
I més tard quan surti el sol, cap a casa en filaré,
parlarem de savanera, de llagosta i de roger.
La tijol, ronxa que ronxa la barca de Cuner,
sentireu com giu l'alguer.
M'agrada anar a escalçar, al vespre i a l'amagada,
també a l'arromejada i a l'encesa cap al tarda.
I quan la lluna és ben clar, té de sortir el calamar.
Damunt la mare rissada, hi ha un floscor no vol menjar.
A la tijol, tronxa que ronxa la barca de Cuner,
sentireu com giu l'alguer.
Bufa, bufa, gregal, bufa, bufa, xaló,
bufa, bufa, mastral, bufa, bufa,
que no tinc vent a la vela i voldria arribar a poc.
Si bufa l'altra muntana i no puc anar a pescar,
jo faré la mitjana i ja pararé demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Programa Habaneras, des del balcó número 330.
Us esperem el diumenge aquí, a Tarragona Ràdio.
Bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!